Similituds entre Llengües maies і Yukatek
Llengües maies і Yukatek tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Alfredo Barrera Vásquez, Amèrica precolombina, Belize, Castellà, Chols, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant ejectiva, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, El Petén, Estat de Campeche, Guatemala, INEGI, Lacandó, Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas, Llengües de Mèxic, Mèxic, Península de Yucatán, Punt d'articulació, Quintana Roo, Quitxé, Vocal anterior, Vocal central, ..., Vocal mitjana, Vocal posterior, Yucatán. Ampliar l'índex (3 més) »
Alfredo Barrera Vásquez
Alfredo Barrera Vásquez (Maxcanú, estat de Yucatán, 26 de novembre de 1900 - 28 de desembre de 1980) fou un antropòleg, lingüista, professor i estudiós de la cultura maia precolombina mexicà.
Alfredo Barrera Vásquez і Llengües maies · Alfredo Barrera Vásquez і Yukatek ·
Amèrica precolombina
Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC LAmèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.
Amèrica precolombina і Llengües maies · Amèrica precolombina і Yukatek ·
Belize
Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.
Belize і Llengües maies · Belize і Yukatek ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Llengües maies · Castellà і Yukatek ·
Chols
Els chols o txols són un poble indígena de Mèxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche.
Chols і Llengües maies · Chols і Yukatek ·
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Consonant africada і Llengües maies · Consonant africada і Yukatek ·
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Consonant alveolar і Llengües maies · Consonant alveolar і Yukatek ·
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Consonant aproximant і Llengües maies · Consonant aproximant і Yukatek ·
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Consonant bilabial і Llengües maies · Consonant bilabial і Yukatek ·
Consonant ejectiva
Una consonant ejectiva (o simplement ejectiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant sorda que s'articula amb una oclusió simultània de la glotis.
Consonant ejectiva і Llengües maies · Consonant ejectiva і Yukatek ·
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Consonant fricativa і Llengües maies · Consonant fricativa і Yukatek ·
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Consonant glotal і Llengües maies · Consonant glotal і Yukatek ·
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Consonant nasal і Llengües maies · Consonant nasal і Yukatek ·
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Consonant oclusiva і Llengües maies · Consonant oclusiva і Yukatek ·
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Consonant palatal і Llengües maies · Consonant palatal і Yukatek ·
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Consonant velar і Llengües maies · Consonant velar і Yukatek ·
El Petén
El Petén (Noh Petén 'Gran Illa' en itzá) és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional.
El Petén і Llengües maies · El Petén і Yukatek ·
Estat de Campeche
L'estat de Campeche es va escindir de l'estat de Yucatán el 7 d'agost de 1857.
Estat de Campeche і Llengües maies · Estat de Campeche і Yukatek ·
Guatemala
Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.
Guatemala і Llengües maies · Guatemala і Yukatek ·
INEGI
LINEGI són les sigles de l'Instituto Nacional de Estadística y Geografía, un organisme autònom del govern mexicà, dedicat a la coordinació del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica del país.
INEGI і Llengües maies · INEGI і Yukatek ·
Lacandó
El lancandó (Jach-t’aan en l'ortografia revisada de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas) és una de les llengües maies parlada per aproximadament un miler de lacandons a l'estat de Chiapas a Mèxic.
Lacandó і Llengües maies · Lacandó і Yukatek ·
Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas
La Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas (Llei General de Drets Lingüístics dels Pobles Indígenes), és un estatut mexicà publicat al Diario Oficial de la Federación el 13 de març de 2003, durant la gestió de l'aleshores president Vicente Fox Quesada i que va donar lloc a la creació de l'Instituto Nacional de las Lenguas Indígenas.
Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas і Llengües maies · Ley General de Derechos Lingüísticos de los Pueblos Indígenas і Yukatek ·
Llengües de Mèxic
Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100 parlants i menys de 20.000Mèxic té una sorprenent diversitat lingüística; a més del castellà, el govern reconeix 68 llengües indígenes com a llengües nacionals.
Llengües de Mèxic і Llengües maies · Llengües de Mèxic і Yukatek ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Llengües maies і Mèxic · Mèxic і Yukatek ·
Península de Yucatán
Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.
Llengües maies і Península de Yucatán · Península de Yucatán і Yukatek ·
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Llengües maies і Punt d'articulació · Punt d'articulació і Yukatek ·
Quintana Roo
Quintana Roo és un estat de Mèxic a la regió est de la península de Yucatán.
Llengües maies і Quintana Roo · Quintana Roo і Yukatek ·
Quitxé
El quitxé o també k'itxe' és una llengua que forma part del grup quitxé dins de la família lingüística de les llengües maies.
Llengües maies і Quitxé · Quitxé і Yukatek ·
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Llengües maies і Vocal anterior · Vocal anterior і Yukatek ·
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Llengües maies і Vocal central · Vocal central і Yukatek ·
Vocal mitjana
Una vocal mitjana és un so de vocal en algunes llengües parlades.
Llengües maies і Vocal mitjana · Vocal mitjana і Yukatek ·
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Llengües maies і Vocal posterior · Vocal posterior і Yukatek ·
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües maies і Yukatek
- Què tenen en comú Llengües maies і Yukatek
- Semblances entre Llengües maies і Yukatek
Comparació entre Llengües maies і Yukatek
Llengües maies té 196 relacions, mentre que Yukatek té 62. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 12.79% = 33 / (196 + 62).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües maies і Yukatek. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: