Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llengües fino-volgaiques

Índex Llengües fino-volgaiques

Les llengües fino-volgaiques, també conegudes com a fino-mari o volgaiques, són un grup de llengües dins la branca fino-pèrmica de les llengües ugrofineses.

22 les relacions: Carelià, Erzya, Estats bàltics, Estonià, Fennoscàndia, Finès, Llengües baltofineses, Llengües fino-pèrmiques, Llengües mordovianes, Llengües sami, Llengües ugrofineses, Mari (llengua), Meixtxerià, Merya, Mokxa (llengua), Muromià, Rússia, Sami de Lule, Sami meridional, Sami septentrional, Txeremís occidental, Txeremís oriental.

Carelià

El carelià és una llengua finoúgrica parlada entre els territoris russos de la república de Carèlia i finesos del nord.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Carelià · Veure més »

Erzya

L'erzya (Эрзянь Кель transliterat Erzjanj Kelj) és un idioma parlat per unes 500.000 persones al nord i est de la República de Mordòvia i les províncies adjacents de Nijni Nóvgorod, Txuvàixia, Penza, Samara, Saratov, Orenburg, Ulianovsk, Tatarstan i Baixkortostan de Rússia.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Erzya · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Estats bàltics · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Estonià · Veure més »

Fennoscàndia

Fennoscàndia Fennoscàndia és un terme geogràfic que serveix per designar l'àrea nord-est de l'Europa continental.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Fennoscàndia · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Finès · Veure més »

Llengües baltofineses

Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Llengües baltofineses · Veure més »

Llengües fino-pèrmiques

Les llengües Fino-Pèrmiques és una de les dues branques de les Llengües ugrofineses.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Llengües fino-pèrmiques · Veure més »

Llengües mordovianes

Les llengües mordovianes són un subgrup de les llengües fino-volgaiques, propera a l'udmurt, mari i komi.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Llengües mordovianes · Veure més »

Llengües sami

Mapa de les llengües sami Les llengües sami (també escrit sámi o saami) o llengües lapones són un grup de llengües finoúgriques parlades pel poble sami de Lapònia.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Llengües sami · Veure més »

Llengües ugrofineses

Banderes dels pobles ugrofinesos Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Llengües ugrofineses · Veure més »

Mari (llengua)

El marí (mari: марий йылме, rus марийский язык), antigament conegut en rus com a txeremís (rus черемисы, черемисский язык), és una llengua de la família finoúgrica afí a les llengües pèrmiques (komi i udmurt) i a les parles mordovianes, que té estatut d'oficialitat a la República de Marí El, a la Federació Russa.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Mari (llengua) · Veure més »

Meixtxerià

El Meixtxerià era una llengua fino-volgaica de la qual no queden restes, i tan sols hi ha especulacions de la seva filiació.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Meixtxerià · Veure més »

Merya

s. Els Merya són en porpre La llengua merya era una llengua finoúgrica parlada pel poble merya, que vivia a l'actual regió de Moscou, i a les adjacents província de Kostromà i província de Iaroslavl.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Merya · Veure més »

Mokxa (llengua)

El mokxa (мокшень кяль (mokshanj kälj)) és parlat a la part occidental de la República de Mordòvia i a les adjacents Província de Penza, Província de Riazan, Província de Tambov, Província de Saràtov, Província de Samara, Província d'Orenburg, Tatarstan, Baixkortostan, Sibèria, Extrem Orient de Rússia i també a Armènia i EUA.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Mokxa (llengua) · Veure més »

Muromià

El Muromià fou una llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada uraliana i habitualment classificada com a fino-volgaica.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Muromià · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Rússia · Veure més »

Sami de Lule

El sami de Lule (julevsámegiella) és una llengua sami de la subfamília ugrofinesa parlada a la Lapònia al voltant del riu Lule (Suècia) i al nord del comtat de Nordland (Noruega), especialment al municipi de Divtasvuodna, on el sami de Lule és oficial.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Sami de Lule · Veure més »

Sami meridional

El sami meridional és la llengua sami trobada més al sud-oest de la península escandinava.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Sami meridional · Veure més »

Sami septentrional

El sami septentrional o sami del nord (davvisámegiella) és la llengua amb més parlants del grup sami.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Sami septentrional · Veure més »

Txeremís occidental

El txeremís occidental o mari occidental és una llengua parlada pels mari de les muntanyes, un dialecte literari basat en el dialecte de muntanya de la llengua mari.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Txeremís occidental · Veure més »

Txeremís oriental

El txeremís oriental, mari oriental o mari dels pantans és una llengua ugrofinesa pertanyent a la branca fino-volgaica i estretament relacionada amb el marí occidental.

Nou!!: Llengües fino-volgaiques і Txeremís oriental · Veure més »

Redirigeix aquí:

Finovolgaic, Llengües finovolgaiques, Llengües volgaiques, Volgaic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »