Similituds entre Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada
Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Aragonès, Basc, Bèlgica, Bretó, Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Català, Frisó, Furlà, Gaèlic irlandès, Gal·lès, Gallec, Occità, Sard.
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Aragonès і Llengües de la Unió Europea · Aragonès і Llengua minoritzada ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Llengües de la Unió Europea · Basc і Llengua minoritzada ·
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Bèlgica і Llengües de la Unió Europea · Bèlgica і Llengua minoritzada ·
Bretó
El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.
Bretó і Llengües de la Unió Europea · Bretó і Llengua minoritzada ·
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
Antics membres del Consell d'Europa Distribució aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un tractat europeu (STCE núm. 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengües de la Unió Europea · Carta europea de les llengües regionals o minoritàries і Llengua minoritzada ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Llengües de la Unió Europea · Català і Llengua minoritzada ·
Frisó
El frisó (Frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.
Frisó і Llengües de la Unió Europea · Frisó і Llengua minoritzada ·
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Furlà і Llengües de la Unió Europea · Furlà і Llengua minoritzada ·
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Gaèlic irlandès і Llengües de la Unió Europea · Gaèlic irlandès і Llengua minoritzada ·
Gal·lès
El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.
Gal·lès і Llengües de la Unió Europea · Gal·lès і Llengua minoritzada ·
Gallec
El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.
Gallec і Llengües de la Unió Europea · Gallec і Llengua minoritzada ·
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Llengües de la Unió Europea і Occità · Llengua minoritzada і Occità ·
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Llengües de la Unió Europea і Sard · Llengua minoritzada і Sard ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada
- Què tenen en comú Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada
- Semblances entre Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada
Comparació entre Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada
Llengües de la Unió Europea té 84 relacions, mentre que Llengua minoritzada té 77. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 8.07% = 13 / (84 + 77).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llengües de la Unió Europea і Llengua minoritzada. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: