Taula de continguts
99 les relacions: Accadi, Al-Amārna, Alalakh, Anatòlia, Ankara, Assíria, Balcans, Bedřich Hrozný, Capadòcia, Cas ablatiu, Cas acusatiu, Cas al·latiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Cas vocatiu, Caucas, Conjugació gramatical, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant labiovelar, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant velar, Cuneïforme hitita, Declinació gramatical, Egipte, Escriba, Escriptura cuneïforme, Etimologia, Ferdinand de Saussure, Flexió, Fonema, Gènere (gramàtica), Grècia, Grec, Hattusa, Hitites, Hugo Winckler, Imperatiu, Imperi Hitita, Indicatiu, Infinitiu, ... Ampliar l'índex (49 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Llengua hitita і Accadi
Al-Amārna
Al-Amārna, també conegut com a Tell al-Amarna, Till el-Amarna o simplement Amarna, és el lloc on el faraó Akhenaten va construir la seva nova capital al sisè any de regnat, quan va optar per l'adoració d'un déu únic, el déu-sol Aten o Aton.
Veure Llengua hitita і Al-Amārna
Alalakh
Alalakh (hitita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antioquia, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.
Veure Llengua hitita і Alalakh
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Llengua hitita і Anatòlia
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Veure Llengua hitita і Ankara
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Llengua hitita і Assíria
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Llengua hitita і Balcans
Bedřich Hrozný
va ser un lingüista i orientalista Txec.
Veure Llengua hitita і Bedřich Hrozný
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Llengua hitita і Capadòcia
Cas ablatiu
El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua.
Veure Llengua hitita і Cas ablatiu
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Llengua hitita і Cas acusatiu
Cas al·latiu
El cas al·latiu (del llatí allāt-, afferre "portar a") és un tipus de cas locatiu emprat en diverses llengües.
Veure Llengua hitita і Cas al·latiu
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Veure Llengua hitita і Cas datiu
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Veure Llengua hitita і Cas genitiu
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Veure Llengua hitita і Cas instrumental
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Veure Llengua hitita і Cas locatiu
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Veure Llengua hitita і Cas nominatiu
Cas vocatiu
El vocatiu és el cas usat per als substantius que identifiquen la persona (o animal o cosa) a qui el parlant s'està adreçant i, a vegades, per als determinants d'aquest substantiu.
Veure Llengua hitita і Cas vocatiu
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Llengua hitita і Caucas
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Veure Llengua hitita і Conjugació gramatical
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Llengua hitita і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Llengua hitita і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Llengua hitita і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Llengua hitita і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Llengua hitita і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Llengua hitita і Consonant fricativa
Consonant labiovelar
Una consonant labiovelar (o simplement labiovelar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la participació dels llavis, el postdors de la llengua i el vel del paladar.
Veure Llengua hitita і Consonant labiovelar
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Llengua hitita і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Llengua hitita і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Llengua hitita і Consonant palatal
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Llengua hitita і Consonant velar
Cuneïforme hitita
El cuneïforme hitita és l'ús d'escriptura cuneïforme amb el llenguatge hitita.
Veure Llengua hitita і Cuneïforme hitita
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Llengua hitita і Declinació gramatical
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Llengua hitita і Egipte
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Veure Llengua hitita і Escriba
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Veure Llengua hitita і Escriptura cuneïforme
Etimologia
L'etimologia és la ciència que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què la seva forma i significat han canviat, doncs el sentit actual en pot ser diferent de l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).
Veure Llengua hitita і Etimologia
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Veure Llengua hitita і Ferdinand de Saussure
Flexió
1.
Veure Llengua hitita і Flexió
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Llengua hitita і Fonema
Gènere (gramàtica)
El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables.
Veure Llengua hitita і Gènere (gramàtica)
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Llengua hitita і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Llengua hitita і Grec
Hattusa
Hattusa (o Hattuša) era l'antiga capital de l'Imperi hitita des del regnat d'Hattusilis I. Estava situada al centre d'Anatòlia.
Veure Llengua hitita і Hattusa
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Llengua hitita і Hitites
Hugo Winckler
Hugo Winckler (4 de juliol de 1863, Gräfenhainchen, Saxònia - 19 d'abril 1913, Berlín) va ser un arqueòleg i historiador alemany que va descobrir la capital de l'imperi hitita (Hattusa) al Boğazkale, Turquia.
Veure Llengua hitita і Hugo Winckler
Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.
Veure Llengua hitita і Imperatiu
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Veure Llengua hitita і Imperi Hitita
Indicatiu
L'indicatiu és un tipus de mode del verb que expressa esdeveniments reals o jutjats com a plausibles per l'emissor.
Veure Llengua hitita і Indicatiu
Infinitiu
L'infinitiu és una de les formes verbals no finites o no personals del verb.
Veure Llengua hitita і Infinitiu
Jørgen Alexander Knudtzon
va ser un lingüista i historiador noruec.
Veure Llengua hitita і Jørgen Alexander Knudtzon
Jeroglífic luvi
Museu Walters Relleus de jeroglífics luvis a Hattusa El jeroglífic luvi és una variant de l'idioma luvi, que s'utilitzava gravat en segells oficials i reials i que s'ha trobat també en un petit nombre d'inscripcions monumentals.
Veure Llengua hitita і Jeroglífic luvi
Jeroglífics d'Anatòlia
Els jeroglífics d'Anatòlia són una escriptura logogràfica (ISO 15924.
Veure Llengua hitita і Jeroglífics d'Anatòlia
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Llengua hitita і Kayseri
Kültepe
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.
Veure Llengua hitita і Kültepe
Lici
El lici és (𐊗𐊕𐊐𐊎𐊆𐊍𐊆 Trm̃mili) una llengua morta, parlada pels habitants de Lícia, a Anatòlia, durant l'edat del ferro.
Veure Llengua hitita і Lici
Lidi
El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..
Veure Llengua hitita і Lidi
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Llengua hitita і Lituà
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Llengua hitita і Llatí
Llengües anatòliques
Les llengües anatòliques formen una branca de les llengües indoeuropees, probablement una de les primeres a separar-se de l'idioma originari.
Veure Llengua hitita і Llengües anatòliques
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Veure Llengua hitita і Llengües cèltiques
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Llengua hitita і Llengües indoeuropees
Logograma
Estela 5 d'Abaj Takalik, Guatemala, amb escriptura maia. Un logograma és un grafema, unitat mínima d'un sistema d'escriptura, que per si sol representa una paraula o un morfema.
Veure Llengua hitita і Logograma
Luvi
El luvi era un idioma indoeuropeu parlat pels luvis o luvites, que se situa dins del grup de les llengües anatòliques.
Veure Llengua hitita і Luvi
Luvis
Els luvis, o també luvites, eren un grup d'origen indoeuropeu que va ocupar diverses zones de l'oest d'Anatòlia a inicis del segon mil·lenni aC.
Veure Llengua hitita і Luvis
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Llengua hitita і Mesopotàmia
Mil·lenni II aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 2000 aC fins al 1001 aC.
Veure Llengua hitita і Mil·lenni II aC
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Veure Llengua hitita і Mil·lenni III aC
Mode gramatical
El mode o modo és un aspecte de la conjugació verbal que indica l'actitud del parlant respecte al grau de realitat del que expressa.
Veure Llengua hitita і Mode gramatical
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Veure Llengua hitita і Morfologia (lingüística)
Nombre (gramàtica)
El nombre és una característica de la morfologia de certes paraules variables que les relaciona amb la quantitat o nombre d'elles.
Veure Llengua hitita і Nombre (gramàtica)
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Llengua hitita і Orient Mitjà
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Llengua hitita і Oxford University Press
Palaic
El palaic és una llengua indoeuropea pertanyent al grup de llengües anatòloiques parlada antigament a la regió de Pala (Àsia Menor).
Veure Llengua hitita і Palaic
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Veure Llengua hitita і Participi
Pictograma
Pictograma que informa que alguna cosa és reciclable. Pictograma d'una dona. Un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.
Veure Llengua hitita і Pictograma
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Llengua hitita і Primera Guerra Mundial
Protoindoeuropeu
El protoindoeuropeu (també indoeuropeu) és una llengua extinta que hom suposa l'origen de totes les indoeuropees.
Veure Llengua hitita і Protoindoeuropeu
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Llengua hitita і Regió de Síria
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Llengua hitita і Sànscrit
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Llengua hitita і Segle XVI
Segle XVII aC
El segle XVII aC és un període que comprèn els anys inclosos entre el 1700 aC i el 1601 aC.
Veure Llengua hitita і Segle XVII aC
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Veure Llengua hitita і Segle XVIII aC
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure Llengua hitita і So
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Llengua hitita і Sumer
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Veure Llengua hitita і Sumeri
Sumeris
Els sumeris van ser el poble que va donar origen a la civilització sumèria cap al 5000 aC.
Veure Llengua hitita і Sumeris
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Veure Llengua hitita і Tauleta d'argila
Temps verbal
El temps verbal és una característica pròpia de moltes llengües per a distingir esdeveniments presents, passats, futurs o imaginaris.
Veure Llengua hitita і Temps verbal
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Llengua hitita і Turquia
Veda
Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.
Veure Llengua hitita і Veda
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Llengua hitita і Verb
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Llengua hitita і Vocal
Vocal anterior
Una vocal anterior és un so vocal articulat amb un acostament del dors de la llengua a la part anterior de la volta palatina, a diferència de les vocals centrals i posteriors.
Veure Llengua hitita і Vocal anterior
Vocal central
Una vocal central és un tipus de so de vocal usat en algunes llengües parlades.
Veure Llengua hitita і Vocal central
Vocal posterior
a. Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel.
Veure Llengua hitita і Vocal posterior
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Llengua hitita і 1879
1902
;Països Catalans.
Veure Llengua hitita і 1902
1915
;Països Catalans.
Veure Llengua hitita і 1915
També conegut com Escriptura hitita, Hitita cuneïforme, Hitita jeroglífic, Idioma hitita, Llengua hittita, Nasili.