Taula de continguts
658 les relacions: A-14, Acadèmia Bibliogràfica Mariana, Adoberies de Lleida, Aeroclub, Aeroport d'Eivissa, Aeroport de Menorca, Agència Estatal de Meteorologia, Agnès Gregori Prunera, Agricultura, Aiguamolls de Rufea, Air Nostrum, Ajuntament, Al-Àndalus, Alícia Pérez Borràs, Albatàrrec, Albert Coma Estadella, Albert Costa i Casals, Alcarràs, Alcoletge, Alexandre Plana i Santaló, Alfés, Alfons el Bataller, Alfred Perenya i Reixachs, Alguaire, Almacelles, Almeria, Almodí, Alpicat, Alta Velocitat Espanyola, Aluder, Amar es para siempre, Amposta, Anarcosindicalisme, Anastasi de Lleida, Andalusia, Andorra, Andreu Buenafuente Moreno, Animac, Animació, Anna Gabriel i Sabaté, Antena 3, Antoni Abad i Roses, Antoni Siurana i Zaragoza, Antoni Tolmos i Tena, Aplec del Caragol de Lleida, Araceli Segarra i Roca, Arborètum Dr. Pius Font i Quer, Ares Teixidó i Domínguez, Armari de les cinc claus, Arròs a la cassola, ... Ampliar l'índex (608 més) »
A-14
LA-14 o Autovia de la Ribagorça (Autovía de la Ribagorza, oficialment) serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km.
Veure Lleida і A-14
Acadèmia Bibliogràfica Mariana
LAcadèmia Bibliogràfica Mariana és una entitat fundada a Lleida l'any 1862 de la mà de mossèn Josep Maria Escolà, Josep Mensa i Lluís Roca i Florejachs.
Veure Lleida і Acadèmia Bibliogràfica Mariana
Adoberies de Lleida
Les adoberies de Lleida són un conjunt arquitectònic del segle XVII on es realitzaven treballs relacionats amb la pell, com ara l'assecament, el tint o la venda, localitzades i excavades entre els anys 2000 i 2006 a l'actual Rambla de Ferran de Lleida.
Veure Lleida і Adoberies de Lleida
Aeroclub
Como, a la vora del llac de Como. Un aeroclub és una associació dedicada a la pràctica i promoció de les activitats aeronàutiques.
Veure Lleida і Aeroclub
Aeroport d'Eivissa
L'Aeroport d'Eivissa o Aeroport des Codolar pertany al terme municipal de Sant Josep de sa Talaia i es troba a 7,5 km del centre de la ciutat d'Eivissa.
Veure Lleida і Aeroport d'Eivissa
Aeroport de Menorca
L'Aeroport de Menorca està situat a uns 4,5 kilòmetres al sud-oest de Maó.
Veure Lleida і Aeroport de Menorca
Agència Estatal de Meteorologia
L'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) és una Agència Estatal d'Espanya, l'objectiu bàsic de la qual és la prestació de serveis meteorològics que siguin competència de l'Estat.
Veure Lleida і Agència Estatal de Meteorologia
Agnès Gregori Prunera
Agnès Gregori Prunera (Lleida, província de Lleida, 10 de juliol de 1910 - Lleida, 7 de novembre de 2007) fou una atleta catalana.
Veure Lleida і Agnès Gregori Prunera
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Lleida і Agricultura
Aiguamolls de Rufea
Els aiguamolls de Rufea són uns aiguamolls artificials creats al marge dret del riu Segre, a la partida de Rufea, al terme municipal de Lleida, El Segrià.
Veure Lleida і Aiguamolls de Rufea
Air Nostrum
Canadair Regional Jet d'Air Nostrum aparcat a l'aeroport de Madrid-Barajas. Air Nostrum Líneas Aéreas del Mediterráneo, coneguda com a Air Nostrum (Codi IATA: YW; codi OACI: ANE), és una aerolínia amb seu a València.
Veure Lleida і Air Nostrum
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Lleida і Ajuntament
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Lleida і Al-Àndalus
Alícia Pérez Borràs
és una actriu catalana de dilatada carrera teatral i televisiva.
Veure Lleida і Alícia Pérez Borràs
Albatàrrec
Albatàrrec és un municipi de la comarca del Segrià ubicat prop del riu Segre travessat pel canal de Seròs, Tanmateix el nucli urbà es troba a escassos 6 km de la capitla del Segrià.
Veure Lleida і Albatàrrec
Albert Coma Estadella
Albert Coma Estadella (Lleida, 1933 - ídem, 29 d'octubre de 1991) va ser un pintor, escultor i gravador.
Veure Lleida і Albert Coma Estadella
Albert Costa i Casals
Albert Costa i Casals (Lleida, 25 de juny de 1975) és un extennista català retirat des de 2006.
Veure Lleida і Albert Costa i Casals
Alcarràs
Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Alcarràs
Alcoletge
Alcoletge és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Veure Lleida і Alcoletge
Alexandre Plana i Santaló
Alexandre Plana i Santaló (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, 1940) fou un advocat, crític artístic, poeta i narrador català que es pot inscriure al corrent noucentista.
Veure Lleida і Alexandre Plana i Santaló
Alfés
Alfés és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Alfés
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Lleida і Alfons el Bataller
Alfred Perenya i Reixachs
Alfred Perenya i Reixachs (Lleida, 25 de novembre de 1882- 22 de març de 1930) fou un advocat i polític català.
Veure Lleida і Alfred Perenya i Reixachs
Alguaire
Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.
Veure Lleida і Alguaire
Almacelles
Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Veure Lleida і Almacelles
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Lleida і Almeria
Almodí
Almodí de València Un almodí (de l'àrab al-mudí, mesura de grans) en temps medievals era una mesura d'àrids que corresponia a 6 cafissos.
Veure Lleida і Almodí
Alpicat
Alpicat és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Alpicat
Alta Velocitat Espanyola
Alta Velocitat Espanyola, més coneguda per les sigles AVE, és la marca comercial creada el 1992 de la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta.
Veure Lleida і Alta Velocitat Espanyola
Aluder
L'aluder era el menestral que manufacturava l'aluda, producte que s'obtenia adobant la pell blanca de xai o cabrit amb alum de roca.
Veure Lleida і Aluder
Amar es para siempre
Amar es para siempre és una sèrie de televisió a Antena 3, com a continuació d'Amar en tiempos revueltos.
Veure Lleida і Amar es para siempre
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Veure Lleida і Amposta
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Veure Lleida і Anarcosindicalisme
Anastasi de Lleida
o de Badalona va ser, segons la tradició, un soldat de les legions romanes nascut a Lleida vers l'any 263 en el si d'una família pagana, esdevingut cristià i poc després martiritzat a Badalona durant la persecució de Dioclecià, datant-se la seva mort l'11 de maig del 305.
Veure Lleida і Anastasi de Lleida
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Lleida і Andalusia
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Veure Lleida і Andorra
Andreu Buenafuente Moreno
és un humorista, presentador, periodista, locutor i productor de televisió català.
Veure Lleida і Andreu Buenafuente Moreno
Animac
L'Animac - Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya és un festival no competitiu de cinema d'animació que se celebra des de 1996 a la ciutat de Lleida a finals d'hivern.
Veure Lleida і Animac
Animació
Sis fotogrames d'una animació Animació Exemple de com amb unes 8 imatges projectades de forma cíclica donen lloc a un dibuix animat senzill. Animació del moviment d'un cavall realitzat per Muybridge a partir d'una sèrie de fotografies. Lanimació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat.
Veure Lleida і Animació
Anna Gabriel i Sabaté
Anna Gabriel i Sabaté (Sallent, 13 de setembre de 1975) és una educadora social, professora de dret i política catalana.
Veure Lleida і Anna Gabriel i Sabaté
Antena 3
Antena 3 és un canal de televisió privat espanyol, d'àmbit nacional, que emet a la TDT.
Veure Lleida і Antena 3
Antoni Abad i Roses
Antoni Abad i Roses (Lleida, 1956) és un artista català, amb una llarga trajectòria artística.
Veure Lleida і Antoni Abad i Roses
Antoni Siurana i Zaragoza
Antoni Siurana i Zaragoza (Lleida, 23 de febrer de 1943) és un economista i polític català.
Veure Lleida і Antoni Siurana i Zaragoza
Antoni Tolmos i Tena
Antoni Tolmos (Lleida, 1970) és un pianista, compositor i docent català.
Veure Lleida і Antoni Tolmos i Tena
Aplec del Caragol de Lleida
L'aplec del Caragol de Lleida és un aplec que es fa anualment, un cap de setmana al maig, a la ribera del riu Segre i els Camps Elisis de Lleida des del 1980.
Veure Lleida і Aplec del Caragol de Lleida
Araceli Segarra i Roca
Araceli Segarra i Roca (Lleida, 26 de març de 1970) és una alpinista i model catalana.
Veure Lleida і Araceli Segarra i Roca
Arborètum Dr. Pius Font i Quer
LArborètum Dr.
Veure Lleida і Arborètum Dr. Pius Font i Quer
Ares Teixidó i Domínguez
Ares Teixidó i Domínguez (Lleida, 19 de gener de 1987) és una actriu, col·laboradora i presentadora de televisió catalana.
Veure Lleida і Ares Teixidó i Domínguez
Armari de les cinc claus
LArmari de les cinc claus és un armari que es conserva a la ciutat de Lleida i que antigament es feia servir per a custodiar documents de més alta importància.
Veure Lleida і Armari de les cinc claus
Arròs a la cassola
L'arròs a la cassola, també dit arròs a la catalana, arròs de muntanya, arròs del tros o arròs de pagès, és un arròs molt tradicional que tradicionalment es fa amb carn de conill, pollastre i costella de porc, tot i que n'hi ha moltes variants, per exemple, s'hi poden afegir altres ingredients com salsitxa o cap de costella.
Veure Lleida і Arròs a la cassola
Artesa de Lleida
Artesa de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Artesa de Lleida
Arts escèniques
Intèrpret d'arts escèniques, en 2009 Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ.
Veure Lleida і Arts escèniques
Arxiu de la Diputació de Lleida
L'Arxiu de la Diputació de Lleida és l'arxiu administratiu de l'administració local que custodia la documentació administrativa i tècnica que genera la Diputació de Lleida, tant de la tasca administrativa pròpia com de l'execució de competències que li han estat delegades (benèfiques, sanitàries, educatives, culturals, de protecció civil i de recaptació d'impostos...).
Veure Lleida і Arxiu de la Diputació de Lleida
Arxiu Històric de Lleida
L'Arxiu Històric de Lleida de titularitat estatal i gestió transferida al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya des de 1981.
Veure Lleida і Arxiu Històric de Lleida
Aspa
Aspa és un municipi a la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Aspa
Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari
L'Associació per a la Reconstrucció i Posada en Servei de Material Ferroviari Històric (ARMF) és una associació sense ànim de lucre creada l'any 1996 amb la finalitat de recuperar per a la circulació aquells vehicles ferroviaris que per llurs característiques o construcció han esdevingut peces històriques.
Veure Lleida і Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari
Audiència Nacional
LAudiència Nacional és un tribunal d'Espanya amb seu a la ciutat de Madrid que té jurisdicció arreu de l'Estat espanyol.
Veure Lleida і Audiència Nacional
Auditori Enric Granados
Auditori Enric Granados és una obra de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Auditori Enric Granados
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Lleida і Austriacistes
Autobusos de Lleida
Una marquesina d'Autobusos de Lleida Autobusos de Lleida és l'empresa encarregada de gestionar les línies urbanes d'autobusos a Lleida.
Veure Lleida і Autobusos de Lleida
Autopista del Nord-est
LAutopista del Nord-Est o AP-2 és una autopista, antigament de peatge, que s'estén entre Alfajarín (província de Saragossa) i el Vendrell (província de Tarragona) i que constitueix la prolongació de l'A-2.
Veure Lleida і Autopista del Nord-est
Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida
Mapa de la zona integrada. En lila la Zona 1 i en groc la Zona 2 L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Àrea de Lleida) és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segrià i l'Ajuntament de Lleida amb la finalitat de planificar i coordinar el transport públic a la regió de Lleida.
Veure Lleida і Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida
Autovia del Nord-est
LAutovia del Nord-est (A-2) és una de les sis autovies radials d'Espanya i l'única autovia radial de Catalunya.
Veure Lleida і Autovia del Nord-est
Autovia Osca - Lleida
L'autovia A-22 (Lleida-Osca) és una autovia de nova construcció, de 108 km de recorregut, alternativa de la carretera N-240 entre aquestes dues ciutats, que ha d'enllaçar a Lleida amb l'A-2 (Barcelona-Madrid) i amb la futura A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida), i a Osca amb l'A-23 (Sagunt-Somport).
Veure Lleida і Autovia Osca - Lleida
Àger
Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.
Veure Lleida і Àger
Àngel Ros i Domingo
Àngel Ros i Domingo (Lleida, 9 d'agost de 1952) és un polític català, paer en cap de Lleida des del 8 de gener de 2004 fins al 4 d'agost de 2018 i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya des del 1979.
Veure Lleida і Àngel Ros i Domingo
Bacallà a la llauna
El bacallà a la llauna és un plat típic de la cuina catalana.
Veure Lleida і Bacallà a la llauna
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Lleida і Badalona
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Veure Lleida і Bagaudes
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Lleida і Balaguer
Balàfia (barri)
Balàfia és un barri de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Balàfia (barri)
Baldomer Gili i Roig
Baldomer Gili i Roig (Lleida, 1873 – Barcelona, 1926) fou un destacat pintor i dibuixant català.
Veure Lleida і Baldomer Gili i Roig
Banc (moble)
Banc de pedra al Parc Güell Típic banc de fusta de mas català Banc d'escola de la col·lecció del Museu d'Història de Catalunya Un banc és un moble consistent en un seient amb respatller o sense, amb reposabraços o sense, pensat perquè hi càpiguen diverses persones.
Veure Lleida і Banc (moble)
Banda Municipal de Lleida
La Banda Municipal de Lleida va néixer l'any 1996 fruit del desig ciutadà per recuperar la música de Banda a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Banda Municipal de Lleida
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.
Veure Lleida і Banu Qassi
Banyuls de la Marenda
Banyuls de la Marenda, ((oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella.
Veure Lleida і Banyuls de la Marenda
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Lleida і Barcelona
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Lleida і Barroc
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Lleida і Batalla d'Almansa
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Veure Lleida і Batalla d'Ilerda
Batalla de Baltarga
La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.
Veure Lleida і Batalla de Baltarga
Batalla de Lleida (1642)
La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Lleida і Batalla de Lleida (1642)
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Lleida і Batlle
Bell-lloc d'Urgell
Bell-lloc d'Urgell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Lleida і Bell-lloc d'Urgell
Bernardí Tamames Alonso
Bernardí Tamames Alonso, més conegut per Berni Tamames (Lleida, 15 d'agost de 1973) és un jugador de bàsquet català.
Veure Lleida і Bernardí Tamames Alonso
Biblioteca Pública de Lleida
La Biblioteca Pública de Lleida és la principal biblioteca de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Biblioteca Pública de Lleida
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Veure Lleida і Bisbat de Lleida
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Lleida і Boira
Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)
El bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937 va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Lleida і Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Veure Lleida і Bonifaci VIII
Bosc de ribera
Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic).
Veure Lleida і Bosc de ribera
Butsènit
Butsènit (o Butsènit de Lleida) és una partida de l'Horta de Lleida, al Segrià.
Veure Lleida і Butsènit
C-12
La C-12 o Eix Occidental, també conegut com a Eix de l'Ebre, ja que des de Flix fins Amposta s'emplaça en paral·lel al riu Ebre, és una carretera que va d'Amposta fins Àger.
Veure Lleida і C-12
C-13
La carretera C-13, també anomenada Eix del Pallars és una carretera de la Xarxa de Carreteres del Pirineu integrada a la Xarxa Bàsica Primària de Catalunya que uneix el Segrià amb el Pallars Sobirà, travessant les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.
Veure Lleida і C-13
C-1313
Esquema de l'antiga carretera C-1313 (ressaltada en gris) i les noves codificacions de la calçada (en colors) L'antiga C-1313, ara C-14 entre Oliana i Coll de Nargó a l'altura del Pantà d'Oliana. C-1313 fou la codificació com s'anomenà l'Eix del Segre, la carretera que uneix Lleida (Segrià) amb Puigcerdà (Cerdanya) tot seguint el curs del riu Segre i passant per Balaguer (Noguera), Artesa de Segre (Noguera), Ponts (Noguera), Oliana (Alt Urgell), la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i Bellver de Cerdanya (Cerdanya), entre d'altres.
Veure Lleida і C-1313
CaixaForum Lleida
CaixaForum Lleida és un centre cultural de la Fundació la Caixa situat a l'antic Cinema Vinyes de Lleida des del 1989.
Veure Lleida і CaixaForum Lleida
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Veure Lleida і Califat de Còrdova
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Veure Lleida і Call
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Lleida і Camarasa
Camp d'Esports (Lleida)
El Camp d'Esports és un barri de Lleida, a Catalunya, situat al nord-oest de la ciutat.
Veure Lleida і Camp d'Esports (Lleida)
Camp de concentració nazi
Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.
Veure Lleida і Camp de concentració nazi
Camps Elisis (Lleida)
Escola dels Camps Elisis a Lleida Els Camps Elisis són un parc urbà de la ciutat de Lleida, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos.
Veure Lleida і Camps Elisis (Lleida)
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Lleida і Canal de la Mànega
Cantant
Un cantant, cantaire o cantador és una persona que interpreta la part vocal d'una peça musical; aquesta denominació s'aplica especialment als solistes d'òpera i als cantants pop.
Veure Lleida і Cantant
Capella de la Sang (Lleida)
La Capella de la Sang és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric.
Veure Lleida і Capella de la Sang (Lleida)
Capella de Sant Jaume (Lleida)
La Capella de Sant Jaume o Peu del Romeu és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.
Veure Lleida і Capella de Sant Jaume (Lleida)
Capital de la Cultura Catalana
Figueres capital de la cultura catalana 2009 La Capital de la Cultura Catalana és una designació que atorga l'entitat independent de la societat civil Organització Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per tal de "contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior".
Veure Lleida і Capital de la Cultura Catalana
Cappont
Cappont (o Cap-Pont) és un barri de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.
Veure Lleida і Cappont
Caragol de terra
Caragol bover, un dels més abundants a Catalunya Caragols a la llauna a Lleida tarragoní Els caragols (o cargols) de terra són mol·luscs gastròpodes del superordre dels eupulmonats, que han desenvolupat un pulmó per a respirar l'aire atmosfèric.
Veure Lleida і Caragol de terra
Caragols a la llauna
Caragols a la llauna (o cargols a la llauna en certs dialectes i cargolada a la Catalunya del Nord) és una especialitat culinària de la cuina catalana.
Veure Lleida і Caragols a la llauna
Carles Hac Mor
Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor (Lleida, 26 de novembre de 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 27 de gener de 2016), fou un escriptor català.
Veure Lleida і Carles Hac Mor
Carrer de Cavallers (Lleida)
El Carrer de Cavallers és un carrer catalogat com a monument del municipi de Lleida inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Carrer de Cavallers (Lleida)
Carrer de Sant Martí (Lleida)
El Carrer de Sant Martí és un carrer catalogat com a monument del municipi de Lleida inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Carrer de Sant Martí (Lleida)
Carrer del Carme (Lleida)
Carrer del Carme és un carrer de Lleida inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Carrer del Carme (Lleida)
Carrer Major (Lleida)
El Carrer Major és un carrer del centre de Lleida catalogat com a monument del municipi i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Carrer Major (Lleida)
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Lleida і Cartagena
Casa de la Misericòrdia (Lleida)
La Casa de la Misericòrdia, també antic convent de Sant Josep, és un immoble a la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Casa de la Misericòrdia (Lleida)
Casa Magí Llorenç
La Casa Magí Llorenç és un monument del municipi de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Casa Magí Llorenç
Casa Maternitat
Casa Maternitat és una obra de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Casa Maternitat
Casa Melcior
Casa Melcior és un edifici de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Casa Melcior
Casa Morera
Casa Morera és una casa de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Casa Morera
Casa Sauces
La Casa Sauces, que alberga la Boutique Mael, és un dels edificis amb més història i llegenda de Lleida.
Veure Lleida і Casa Sauces
Cassola de tros de Juneda
Cassola de Tros de Juneda La cassola de tros de Juneda és un menjar típic de la vila de Juneda molt conegut dins la gastronomia catalana.
Veure Lleida і Cassola de tros de Juneda
Castell de Gardeny
El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.
Veure Lleida і Castell de Gardeny
Castellers de Cornellà
Els Castellers de Cornellà són una colla castellera de Cornellà de Llobregat, al Baix Llobregat, fundada l'any 1991.
Veure Lleida і Castellers de Cornellà
Castellers de Lleida
Els Castellers de Lleida són una colla castellera de Lleida fundada l'any 1995.
Veure Lleida і Castellers de Lleida
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Lleida і Català
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Lleida і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Lleida і Catalunya del Nord
Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.
Veure Lleida і Catalunya Nova
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Lleida і Catalunya Ràdio
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Lleida і Catedral
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Lleida і Catedral de València
Catedral Nova de Lleida
La Catedral Nova de Lleida o Seu Nova és l'actual seu del Bisbat de Lleida.
Veure Lleida і Catedral Nova de Lleida
Còmic
Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.
Veure Lleida і Còmic
Centre d'Art la Panera
El Centre d'Art La Panera és un centre d'art de Lleida, ubicat al centre històric de la ciutat, al costat de l'Església de Sant Martí.
Veure Lleida і Centre d'Art la Panera
Centre de Titelles de Lleida
El Centre de Titelles de Lleida és un centre dramàtic, pedagògic i de documentació que va néixer el 1986 sota la direcció de Joan-Andreu Vallvé i Julieta Agustí, amb l'objectiu de promoure i divulgar l'art dels titelles.
Veure Lleida і Centre de Titelles de Lleida
Centre Excursionista de Lleida
Centre Excursionista de Lleida és una entitat esportiva i cultural fundada a Lleida el 1906 per promoure el coneixement i la pràctica de les activitats de muntanya en totes les seves modalitats, com també per a l'estudi i divulgació dels aspectes culturals que hi tenen relació.
Veure Lleida і Centre Excursionista de Lleida
Centre històric de Lleida
El centre històric de Lleida, popularment anomenat El Nucli Antic, és una zona de la part antiga de la ciutat de Lleida tradicionalment dividida en dos districtes.
Veure Lleida і Centre històric de Lleida
Cercavila
Una cercavila és una marxa musical breu que té lloc pels carrers de caràcter festiu.
Veure Lleida і Cercavila
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Veure Lleida і Cervera
Cinema Vinyes
El Cinema Vinyes és un edifici situat a l'avinguda de Blondel, 3 de Lleida, catalogat com a a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Cinema Vinyes
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Lleida і Ciutat
Ciutat Jardí - Les Valls
Ciutat Jardí és un barri residencial situat als afores de la ciutat de Lleida, a prop de la A-22.
Veure Lleida і Ciutat Jardí - Les Valls
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Lleida і Claustre
Clima continental
Köppen El clima continental és el clima de l'interior dels continents a la zona climàtica temperada.
Veure Lleida і Clima continental
Clotada
Gales, Rhydymain, Dolgellau, Regne Unit Una clotada és una part d'un terreny que es troba més baixa que la zona que l'envolta.
Veure Lleida і Clotada
Club Esportiu Lleida Basquetbol
El Lleida Basquetbol fou un equip de bàsquet de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Club Esportiu Lleida Basquetbol
Club Esportiu Lleida Llista Blava
El Club Esportiu Lleida Llista Blava, també conegut com a Lleida Llista Blava, és una societat esportiva lleidatana dedicada a la pràctica de l'hoquei sobre patins i el patinatge.
Veure Lleida і Club Esportiu Lleida Llista Blava
Club Lleida Esportiu
El Club Lleida Esportiu és un club de futbol català de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Club Lleida Esportiu
Club Natació Lleida
El Club Natació Lleida és un club de natació de Lleida, fundat l'any 1967.
Veure Lleida і Club Natació Lleida
Club Tennis Lleida
El Club Tennis Lleida és un club de tennis català de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Club Tennis Lleida
Coca de Lleida
La coca de Lleida és una coca de recapte que inclou una barreja variadíssima d'ingredients, digna de la cuina catalana medieval.
Veure Lleida і Coca de Lleida
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Lleida і Colòmbia
Col·legi Episcopal de Lleida
El Col·legi Episcopal de Lleida és una escola de Lleida.
Veure Lleida і Col·legi Episcopal de Lleida
Col·legi Lestonnac l'Ensenyança
Lestonnac l'Ensenyança de Lleida és un col·legi fundat en 1750 que forma part dins de l'orde de la Companyia de Maria-Lestonnac, en llatí Ordo Societatis Mariae Dominae Nostrae.
Veure Lleida і Col·legi Lestonnac l'Ensenyança
Col·legi Mirasan
Col·legi Mirasan és un edifici i Centre educatiu concertat de Lleida inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Col·legi Mirasan
Col·legi Santa Anna
Col·legi Santa Anna és un edifici i Centre educatiu concertat de Lleida inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Col·legi Santa Anna
Colla castellera
Primera foto dels Nens del Vendrell, 15 d'octubre de 1926 Les colles castelleres són les agrupacions en què es reuneixen els castellers.
Veure Lleida і Colla castellera
Comanda
comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.
Veure Lleida і Comanda
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Lleida і Comarca
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Veure Lleida і Compositor
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Lleida і Comtat d'Urgell
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Lleida і Comtat de Besalú
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Lleida і Comtat de Girona
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Veure Lleida і Conreu
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure Lleida і Construcció
Convent de Santa Teresa (Lleida)
Convent de Santa Teresa és una obra de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Convent de Santa Teresa (Lleida)
Convent del Roser (Lleida)
El convent del Roser és un edifici històric del nucli antic de Lleida.
Veure Lleida і Convent del Roser (Lleida)
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Lleida і Convergència i Unió
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Lleida і Cop d'estat del 18 de juliol
Cor (música)
KV 626 (pòstum) de Wolfgang Amadeus Mozart. ''Ave verum corpus'' (Köchel Verzeichnis 618), motet de Mozart per a cor i orquestra Un cor és una agrupació musical de caràcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten col·lectivament, sovint conduïts per un director.
Veure Lleida і Cor (música)
Corbins
Corbins és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Corbins
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Lleida і Corona d'Aragó
Corporativisme
El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.
Veure Lleida і Corporativisme
Crim contra la humanitat
Un crim contra la humanitat és un terme de dret internacional que es refereix a actes d'assassinat massiu, persecució contra un poble, considerada com el delicte penal per sobre de tots els altres.
Veure Lleida і Crim contra la humanitat
Daguerreotip
Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia.
Veure Lleida і Daguerreotip
Delicte
robat per un grup, cosa que constitueix un delicte. El delicte, en sentit estricte, és definit com a conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible.
Veure Lleida і Delicte
Denominació d'Origen Costers del Segre
La Denominació d'Origen Costers del Segre és una denominació d'origen catalana que garanteix la qualitat de gran part dels vins produïts a les comarques del Pallars Jussà, Pallars Sobirà, el Segrià, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra, organitzada en set subzones.
Veure Lleida і Denominació d'Origen Costers del Segre
Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya és el departament de l'Administració de la Generalitat que té competències sobre les polítiques d'agricultura, ramaderia i pesca, les activitats cinegètiques i la pesca fluvial, el desenvolupament del món rural, la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el Cos d'Agents Rurals, els boscos i la indústria agroalimentària i les polítiques d'alimentació, entre altres.
Veure Lleida і Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
Depressió (geologia)
Depressió (geologia) Una depressió és en geomorfologia una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.
Veure Lleida і Depressió (geologia)
Depressió Central
El Pla de Bages, dins la Depressió Central, amb Montserrat al fons. La Depressió Central és una unitat de relleu a Catalunya.
Veure Lleida і Depressió Central
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Lleida і Dictadura de Primo de Rivera
Dijous
El dijous és el quart dia de la setmana.
Veure Lleida і Dijous
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Lleida і Dioclecià
Dipòsit del Pla de l'Aigua
El Dipòsit del Pla de l'Aigua és un antic dipòsit d'aigua del municipi de Lleida, i monument protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Dipòsit del Pla de l'Aigua
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Veure Lleida і Dissabte
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Lleida і Ebre
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Lleida і Edat mitjana
Eduard Aunós Pérez
Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.
Veure Lleida і Eduard Aunós Pérez
Eix Comercial de Lleida
L'Eix Comercial de Lleida és una zona de més de 3’5 km de superfícies comercials, amb més de 450 establiments, reservada als vianants i composta per diversos carrers de la localitat catalana de Lleida.
Veure Lleida і Eix Comercial de Lleida
El Bassot de Torreribera
El bassot de Torreribera és una petita bassa d'1,6 Ha, situada en un entorn totalment agrícola, al terme municipal de Lleida.
Veure Lleida і El Bassot de Torreribera
El Diario
El Diario, estilitzat elDiario.es, és un mitjà de comunicació digital en castellà, amb una branca en valencià pel País Valencià, creat el 18 de setembre de 2012.
Veure Lleida і El Diario
El Punt
El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.
Veure Lleida і El Punt
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Lleida і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Els Alamús
Els Alamús és un poble i municipi de la comarca del Segrià, Catalunya.
Veure Lleida і Els Alamús
Els Magraners
Els Magraners és un barri de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Els Magraners
Elvira Godàs i Vila
va ser una mestra republicana, Presidenta d'Honor de la Asociación Archivo, Guerra y Exilio.
Veure Lleida і Elvira Godàs i Vila
Emili Alzamora i Escardibul
, conegut com a Emilio Alzamora, és un pilot de motociclisme català que participà en l'alta competició entre 1994 i 2003, havent guanyat el Campionat del Món de 125cc el.
Veure Lleida і Emili Alzamora i Escardibul
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Veure Lleida і Emirat de Làrida
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Veure Lleida і Enric Granados i Campiña
Enric Martí i Puig
Enric Martí i Puig (Lleida, 1840 - ?, 1900) fou un músic català.
Veure Lleida і Enric Martí i Puig
Enric Pubill Parrano
Enric Pubill Parrano, conegut com a Lo Parrano (Lleida, 23 de juny de 1915 - Lleida, 12 de gener del 1989), fou un cantant lleidatà, fill de paia i de gitano, i autor dEl garrotín de Lleida, La Dolores de la tenda i moltes altres cançons.
Veure Lleida і Enric Pubill Parrano
Entitat municipal descentralitzada
Entitat municipal descentralitzada (EMD) és el nom que rep a Catalunya l'entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un/a president/a.
Veure Lleida і Entitat municipal descentralitzada
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Veure Lleida і Ermengol VI d'Urgell
Escola del Treball (Lleida)
L'Escola del Treball és un edifici noucentista i Institut d'Educació Secundària de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Escola del Treball (Lleida)
Església de Sant Llorenç de Lleida
L'Església de Sant Llorenç de Lleida és una església de Lleida, d'estil romànic datada al, però amb ampliacions i acabaments gòtics.
Veure Lleida і Església de Sant Llorenç de Lleida
Església de Sant Martí (Lleida)
Lesglésia de Sant Martí és un temple catòlic d'estil romànic al nucli antic de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Església de Sant Martí (Lleida)
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Lleida і Esquerra Republicana de Catalunya
Estació de Figueres-Vilafant
Figueres-Vilafant, anteriorment Alt Empordà, és una estació de ferrocarril de la línia d'alta velocitat Madrid - Barcelona - Figueres en el punt de connexió amb la línia també d'alta velocitat Figueres-Perpinyà que es troba entre les poblacions de Vilafant i Figueres a la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Lleida і Estació de Figueres-Vilafant
Estació de Lleida Pirineus
L'estació Lleida Pirineus és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a Lleida, Catalunya.
Veure Lleida і Estació de Lleida Pirineus
Estació de Madrid - Puerta de Atocha
Madrid - Puerta de Atocha - Almudena Grandes és una estació de ferrocarril situada a Madrid i és el major complex ferroviàri d'Espanya.
Veure Lleida і Estació de Madrid - Puerta de Atocha
Estació de Saragossa-Delicias
Saragossa-Delicias (en castellà, Zaragoza-Delicias) és una estació de ferrocarril que es troba al barri de Las Delicias, a Saragossa.
Veure Lleida і Estació de Saragossa-Delicias
Estàtua d'Indíbil i Mandoni
L'Estàtua d'Indíbil i Mandoni és una obra academicista de Lleida inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Estàtua d'Indíbil i Mandoni
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Veure Lleida і Estudi General de Lleida
Eurofruit
Eurofruit és una fira de mostres que se celebra anualment pels volts de Sant Miquel al recinte firal de Fira de Lleida ubicat als Camps Elisis de la ciutat de Lleida i dirigida als professionals proveïdors de la indústria fructícola.
Veure Lleida і Eurofruit
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Lleida і Europa
Eva Nasarre Vendrell
Eva Nasarre Vendrell (Lleida, 1960) és una presentadora de televisió i esportista catalana.
Veure Lleida і Eva Nasarre Vendrell
Exèrcit Nacional
L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Veure Lleida і Exèrcit Nacional
Farinera La Meta
Farinera La Meta és un edifici de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Farinera La Meta
Fèlix Larrosa i Piqué
Fèlix Larrosa i Piqué (Lleida, 25 de setembre de 1964) és un polític català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), paer en cap de Lleida des de 29 d'agost de 2018 fins al 15 de juny de 2019 i de nou Paer en cap des de juny de 2023.
Veure Lleida і Fèlix Larrosa i Piqué
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Lleida і Ferrara
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Lleida і Ferrocarril
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.
Veure Lleida і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Festa tradicional d'interès nacional
La Generalitat de Catalunya, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu, al web de la Generalitat de Catalunya reserva la denominació de festa tradicional d'interès nacional a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d'uns antecedents transmesos de generació en generació i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats que sustenten les festes i que tinguin una projecció nacional.
Veure Lleida і Festa tradicional d'interès nacional
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Lleida і Feudalisme
Fira Agrària de Sant Miquel
La Fira Agrària de Sant Miquel és una fira de mostres que se celebra anualment pels volts de Sant Miquel al recinte firal de Fira de Lleida ubicat als Camps Elisis de la ciutat de Lleida i dedicada principalment a la maquinària agrícola i als equips i serveis per a l'agricultura i la ramaderia.
Veure Lleida і Fira Agrària de Sant Miquel
Fira de Barcelona
El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.
Veure Lleida і Fira de Barcelona
Fira de Lleida
Fira de Lleida és una fundació privada de Lleida, El Segrià, encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Fira de Lleida
Fira de Titelles
La Fira de Titelles és un festival internacional de teatre de titelles que se celebra anualment a la ciutat de Lleida durant la primera setmana de maig des de 1989.
Veure Lleida і Fira de Titelles
Flix
Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.
Veure Lleida і Flix
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Veure Lleida і Foix (Occitània)
Font de la Sirena (Lleida)
La font de la Sirena és una font ornamental que es pot trobar en el Parc dels Camps Elisis de Lleida.
Veure Lleida і Font de la Sirena (Lleida)
Fonts monumentals de Lleida
Entre el patrimoni artístic de la capital del Segrià cal destacar un nombre de fonts monumentals de diferents estils que decoren carrers i places.
Veure Lleida і Fonts monumentals de Lleida
Fotografia
Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
Veure Lleida і Fotografia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Lleida і França
Francesc de Paula Morera i Gatell
Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) fou un arquitecte modernista titulat el 1899.
Veure Lleida і Francesc de Paula Morera i Gatell
Francesc Oliver i Aymauri
fou un sacerdot i compositor català.
Veure Lleida і Francesc Oliver i Aymauri
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Veure Lleida і Franja de Ponent
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Lleida і Franquisme
Frederic Godàs i Legido
Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879 – Senalhac de la Tronquièra, 1920), fou un pedagog conegut per fundar, juntament amb Victorina Vila, el Liceu Escolar de Lleida.
Veure Lleida і Frederic Godàs i Legido
Fredorada de gener de 1985
La fredorada, gran fredorada o onada de fred de gener de 1985 va ser un episodi de molt baixes temperatures per invasió i estancament d'aire fred provinent de latituds més altes que va afectar especialment la part oriental de la península Ibèrica.
Veure Lleida і Fredorada de gener de 1985
Fricandó
El fricandó és un plat tradicional de la cuina catalana que es fa a base de filets fins de carn de vedella i que gairebé sempre té bolets (típicament moixernons o cama-secs, però poden ser ceps, gírgoles, rovellons o altres).
Veure Lleida і Fricandó
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Veure Lleida і Futbol
Garrigues
Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.
Veure Lleida і Garrigues
Garrotín
El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per a desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.
Veure Lleida і Garrotín
Gaspar de Portolà
Gaspar de Portolà i Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) fou un soldat, administrador colonial i explorador català, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770 i fundador de les ciutats de San Diego i Monterey.
Veure Lleida і Gaspar de Portolà
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Veure Lleida і Gegant (folklore)
Gegants de Lleida
El conjunt dels Gegants de Lleida està constituït per cinc parelles de gegants i una parella de gegantons, propietat de la Paeria.
Veure Lleida і Gegants de Lleida
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Lleida і Generalitat de Catalunya
Gimenells i el Pla de la Font
Gimenells i el Pla de la Font és un municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.
Veure Lleida і Gimenells i el Pla de la Font
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Lleida і Gneu Pompeu Magne
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Lleida і Gran Teatre del Liceu
Grup Alimentari Guissona
Rètol al pàrquing de la botiga bonÀrea de la CAG, a l'entrada de Guissona El Grup Alimentari Guissona és un grup d'empreses català dedicat principalment a la producció i comercialització d'aliments, amb seu al municipi segarrenc de Guissona.
Veure Lleida і Grup Alimentari Guissona
Gualda
Cartel informatiu del Plá. Gualda és una entitat de població de Lleida.
Veure Lleida і Gualda
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Lleida і Guerra Civil catalana
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Lleida і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Lleida і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Lleida і Guerra del Francès
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Lleida і Guerra dels Segadors
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Veure Lleida і Guifré el Pilós
Guitarrista
Un guitarrista és un músic que toca la guitarra.
Veure Lleida і Guitarrista
Hefei
Hefei (xinès: 合肥, pinyin: Héféi) és la ciutat més gran i la capital de la província d'Anhui, a la República Popular de la Xina.
Veure Lleida і Hefei
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Lleida і Hispània
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Veure Lleida і Historicisme arquitectònic
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Lleida і Hivern
Hoquei sobre patins
Itàlia. Diagrama d'una pista d'hoquei L'hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat amb patins de 4 rodes entre dos equips de cinc jugadors o jugadores cadascun (un porter i quatre jugadors de pista), consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.
Veure Lleida і Hoquei sobre patins
Horta de Lleida
L'Horta de Lleida és l'espai que envolta la ciutat homònima i que forma part del seu terme municipal.
Veure Lleida і Horta de Lleida
Hospital Universitari de Santa Maria
L'Hospital Universitari de Santa Maria és un complex sanitari ubicat al barri del Camp d'Esports de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Hospital Universitari de Santa Maria
Host (edat mitjana)
Host era la denominació que rebia durant l'edat mitjana un exèrcit alçat segons el dret feudal per a lluitar en una campanya militar.
Veure Lleida і Host (edat mitjana)
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Veure Lleida і Ilerda
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Veure Lleida і Ilergets
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Lleida і Imperi Romà
Inés Arrimadas García
Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981) és una política i advocada espanyola.
Veure Lleida і Inés Arrimadas García
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Veure Lleida і Indíbil
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Lleida і Indústria
Indra
Indra era el déu principal de la primitiva religió vèdica (prèvia a l'hinduisme) a l'Índia.
Veure Lleida і Indra
Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural
La Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural (IPCENA) és una entitat ecologista fundada l'any 1990 que treballa a les comarques de Ponent i el Pirineu en la defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de les persones.
Veure Lleida і Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural
Institut d'Estudis Ilerdencs
La sala d'arqueologia de l'IEI Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) és una institució cultural creada el 25 de març de 1942 a Lleida per la diputació provincial, aleshores dirigida per Josep Maria de Porcioles, amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes, adscrita des d'aleshores al Consell Superior d'Investigacions Científiques.
Veure Lleida і Institut d'Estudis Ilerdencs
Institut Màrius Torres
L'Institut Màrius Torres de Lleida és un dels instituts degans de Catalunya.
Veure Lleida і Institut Màrius Torres
Instituts - Templers
Instituts - Templers és un barri de Lleida.
Veure Lleida і Instituts - Templers
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Lleida і Itàlia
Jaume Balagueró i Bernat
és un director de cinema català especialitzat en pel·lícules de terror.
Veure Lleida і Jaume Balagueró i Bernat
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Lleida і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Lleida і Jaume el Just
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Lleida і Jaume el Major
Jaume Manel Oronich i Miravet
Jaume Manel Oronich i Miravet (Lleida, 11 d'agost de 1947) és un polític català conegut per ésser paer en cap de Lleida entre el 1987 i 1989.
Veure Lleida і Jaume Manel Oronich i Miravet
Jaume Ulled Bertran
Jaume Ulled Bertran (Lleida, Segrià, 1978) és un actor català de teatre, cinema i televisió.
Veure Lleida і Jaume Ulled Bertran
Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català.
Veure Lleida і Joan Amades i Gelats
Joan Bergós i Massó
Joan Bergós i Massó (Lleida, 1894 - Barcelona, 1974).
Veure Lleida і Joan Bergós i Massó
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Lleida і Joan el Sense Fe
Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) va ser un bioquímic català els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida a la Terra.
Veure Lleida і Joan Oró i Florensa
Joan Rubió i Bellver
va ser un arquitecte modernista català.
Veure Lleida і Joan Rubió i Bellver
Joc de la Bola
Joc de la Bola és un barri ubicat al nord-oest del centre urbà de la ciutat de Lleida.Limita amb els barris Camp d'Esports, Ciutat Jardí i Mariola i amb la partida de Vallcalent.
Veure Lleida і Joc de la Bola
Jocs Florals
Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.
Veure Lleida і Jocs Florals
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics.
Veure Lleida і Jocs Olímpics
Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 o Jocs Olímpics d'Atenes 2004, oficialment denominats Jocs de la XXVIII Olimpíada van ser els primers Jocs Olímpics del tercer mil·lenni i es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d'agost de l'any 2004.
Veure Lleida і Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
Josep Lladonosa i Pujol
Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990) fou un historiador que dedicà gran part de la seva investigació a estudiar la història de les comarques de Lleida.
Veure Lleida і Josep Lladonosa i Pujol
Josep Pernau i Riu
Josep Pernau i Riu (Lleida, 26 de desembre de 1930 - Barcelona, 14 de novembre de 2011) fou un periodista català.
Veure Lleida і Josep Pernau i Riu
Josep Sol i Torrents
Josep Sol i Torrents (Lleida, 1843 - 1923) fou un industrial i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració espanyola.
Veure Lleida і Josep Sol i Torrents
Josep Vallverdú i Aixalà
és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista català de reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, autor de més de dues-centes obres.
Veure Lleida і Josep Vallverdú i Aixalà
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Lleida і Juli Cèsar
La Bordeta (Lleida)
Parròquia Sant Agustí (La Bordeta) La Bordeta és un barri de la ciutat de Lleida, situat al marge esquerre del riu Segre.
Veure Lleida і La Bordeta (Lleida)
La Cuirassa
La Cuirassa és un call de la ciutat de Lleida pertanyent a l'antiga zona d'El Romeu i a la parròquia de Sant Andreu, encerclant un dels vessants del Turó de la Seu Vella.
Veure Lleida і La Cuirassa
La Llotja de Lleida
La Llotja de Lleida és un palau de congressos i teatre de titularitat municipal ubicat a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і La Llotja de Lleida
La Mañana
La Mañana és un diari local de Lleida escrit en català editat actualment per la societat anònima Diari de Ponent.
Veure Lleida і La Mañana
La Mariola (Lleida)
La Mariola és un barri de Lleida, ubicat a l'oest del centre històric.
Veure Lleida і La Mariola (Lleida)
La Riera (sèrie de televisió)
La Riera va ser una telenovel·la de TV3, estrenada el diumenge 10 de gener del 2010, 16 anys justos després de l'estrena de la primera telenovel·la de la cadena, Poblenou, en substitució dEl cor de la ciutat.
Veure Lleida і La Riera (sèrie de televisió)
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і La Seu Vella de Lleida
Landelino Lavilla Alsina
fou un polític i jurista espanyol, que fou Ministre de Justícia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrés dels Diputats entre 1979 i 1982.
Veure Lleida і Landelino Lavilla Alsina
Lara Díez i Quintanilla
Lara Díez i Quintanilla (Lleida, 1985) és una actriu catalana i dramaturga de les companyies LA VOLCÀNICA i RetreTTeatre.
Veure Lleida і Lara Díez i Quintanilla
LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa
La LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa és una línia d'alta velocitat feta perquè els trens hi circulin a 300-350 km/h, excepte en alguns trams planejats amb anterioritat, quan es pensava en velocitat màximes de 200-250 km/h.
Veure Lleida і LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa
Lérida
Lérida és una ciutat i municipi del departament de Tolima (Colòmbia).
Veure Lleida і Lérida
Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles
La línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles o línia de Saragossa és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Lleida i l'Aragó travessant el Vallès, el Bages, la Segarra i la plana de Lleida.
Veure Lleida і Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles
Línia Lleida - la Pobla de Segur
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.
Veure Lleida і Línia Lleida - la Pobla de Segur
Línia Lleida - Saragossa
La línia Lleida - Saragossa de Mitjana Distància (Lleida Pirineus - Saragossa-Delicias) és un servei de ferrocarril regional de via d'ample ibèric.
Veure Lleida і Línia Lleida - Saragossa
Línia R12
left La línia R12 (anteriorment Ca4b) és un servei de ferrocarril regional, entre l'Hospitalet de Llobregat i Lleida Pirineus —per la via de Manresa—, de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya —i operada per Renfe Operadora—, que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
Veure Lleida і Línia R12
Línia R13
left La línia R13 és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Lleida Pirineus per Valls de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
Veure Lleida і Línia R13
Línia R14
left La línia R14 (anteriorment Ca4a) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona Estació de França i Lleida Pirineus per Tarragona i Reus de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.
Veure Lleida і Línia R14
Línia Tarragona-Reus-Lleida
La línia Tarragona-Reus-Lleida és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Tarragona amb Lleida travessant el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i la plana de Lleida.
Veure Lleida і Línia Tarragona-Reus-Lleida
Línies de regionals a Catalunya
Les línies de regionals a Catalunya són serveis de ferrocarril operades per Renfe Operadora, majoritàriament per línies convencionals d'ample ibèric, que uneixen poblacions de Catalunya i algunes també amb el País Valencià, Aragó i un parell de poblacions de la Catalunya Nord.
Veure Lleida і Línies de regionals a Catalunya
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Lleida і Legió romana
Leridanismo
281x281px El Leridanismo fou un moviment cultural i ideològic sorgit a la Lleida de la postguerra i orquestrat pels simpatitzants del nou règim franquista.
Veure Lleida і Leridanismo
Les Basses d'Alpicat
Les Basses d'Alpicat és una Entitat Singular de població de 879 habitants als afores de Lleida, El Segrià, famosa per tenir un parc municipal on hi havia un càmping i les piscines més grans de la ciutat.
Veure Lleida і Les Basses d'Alpicat
Les Borges Blanques
Les Borges Blanques és un municipi de Catalunya capital de la comarca de les Garrigues.
Veure Lleida і Les Borges Blanques
Les Torres de Sanui
Les Torres de Sanui és una partida de Lleida.
Veure Lleida і Les Torres de Sanui
Liceu Escolar de Lleida
El Liceu Escolar fou una institució educativa de Lleida fundada l'any 1906 per la parella de mestres Frederic Godàs i Legido i Victorina Vila Badia, amb la voluntat d'introduir un model pedagògic modern, basat en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartit.
Veure Lleida і Liceu Escolar de Lleida
Llívia (Lleida)
Llívia és una partida de Lleida.
Veure Lleida і Llívia (Lleida)
Lleida TV
Lleida Televisió, popularment conegut com a Lleida TV, és el canal de televisió del Grup Segre.
Veure Lleida і Lleida TV
Lleidatanisme
El lleidatanisme és una postura sociològica que despertà força interès en l'època de la transició democràtica, quan hi hagué un increment dels estudis sobre la Lleida de postguerra, per bé que les primeres manifestacions del lleidatanisme s'observen al primer terç del segle xx.
Veure Lleida і Lleidatanisme
Lliceri de Coserans
Lliceri de Coserans, també anomenat Lleïr, Lleí o Lliser segons la contrada (en llatí, Lycerius), va ser un bisbe mort el 548.
Veure Lleida і Lliceri de Coserans
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Lleida і Llista de comtes de Barcelona
Llista de topònims de Lleida
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Lleida, al Segrià.
Veure Lleida і Llista de topònims de Lleida
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Lleida і Lluís el Pietós
Lo nou diccionari lleidatà-català
Lo nou diccionari lleidatà-català és un llibre escrit per Robert Masip i Vallès, Ferran Montardit i Asènsio, i David Prenafeta i Agelet,, al 324.cat publicat per l'Editorial Alfazeta l'any 2010.
Veure Lleida і Lo nou diccionari lleidatà-català
Luci Afrani (cònsol 60 aC)
Luci Afrani (Lucius Afranius) va ser un militar romà d'origen fosc, puix que Ciceró diu que «era fill d'Aulus» expressió que vol dir «persona de la qual ningú no sap res».
Veure Lleida і Luci Afrani (cònsol 60 aC)
Magí Morera i Galícia
Magí Morera i Galícia (Lleida, 6 d'agost de 1853 - 5 de maig de 1927) fou un escriptor i polític català, germà del pintor Jaume Morera i Galícia.
Veure Lleida і Magí Morera i Galícia
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Lleida і Mancomunitat de Catalunya
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Veure Lleida і Mandoni
Manel Bosch i Bifet
Manel Bosch i Bifet (Lleida, 1967) és un exjugador de bàsquet català de les dècades dels 80 i 90 del.
Veure Lleida і Manel Bosch i Bifet
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Lleida і Manresa
Manuel de Montsuar i Mateu
IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.
Veure Lleida і Manuel de Montsuar i Mateu
Manuel del Palacio y Simó
Manuel del Palacio y Simó (Lleida, 24 de desembre de 1831 Madrid, 5 de juny de 1906), periodista i poeta satíric espanyol.
Veure Lleida і Manuel del Palacio y Simó
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Veure Lleida і Manuel Desvalls i de Vergós
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Veure Lleida і Marc Petrei
Maria Rúbies i Garrofé
Maria Rúbies i Garrofé (Camarasa, 21 de novembre del 1932 - Lleida, 14 de gener del 1993) fou una professora catedràtica de matemàtiques i política, primera senadora catalana elegida al Senat.
Veure Lleida і Maria Rúbies i Garrofé
Maria Sauret
Maria Sauret (Lleida, s. XVII - Lleida, s. XVIII) va ser una heroïna catalana de classe burgesa.
Veure Lleida і Maria Sauret
Martina Castells i Ballespí
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 de juliol de 1852 - Reus, 21 de gener de 1884) fou una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a matricular-se (l'any 1877) i llicenciar-se (l'any 1882 en Medicina, per la Universitat de Barcelona).
Veure Lleida і Martina Castells i Ballespí
Màrius Torres i Perenya
Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un metge i poeta català, en l'òrbita del simbolisme.
Veure Lleida і Màrius Torres i Perenya
Música rock
La música rock) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric.
Veure Lleida і Música rock
Melbourne
Mapa de l'àrea metropolitana de Melbourne Melbourne és una ciutat d'Austràlia, la segona ciutat del país en població, després de Sydney, amb aproximadament 3,6 milions d'habitants a l'àrea metropolitana.
Veure Lleida і Melbourne
Mercat del Pla
Part posterior del Mercat del Pla. El Mercat del Pla és una obra noucentista del centre històric de Lleida protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Lleida і Mercat del Pla
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Lleida і Mesquita
Miguel Gallardo
, nom de ploma de Miguel Ángel Gallardo i Paredes, fou un dibuixant i guionista de còmic català, i també dissenyador, publicista i il·lustrador.
Veure Lleida і Miguel Gallardo
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Lleida і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Miki Florensa
Miquel «Miki» Florensa i Torres (Lleida, 28 de gener de 1993) és un músic català i membre del grup La Pegatina.
Veure Lleida і Miki Florensa
Ministeri de Justícia d'Espanya
El Ministeri de Justícia d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o la ministra de Justícia.
Veure Lleida і Ministeri de Justícia d'Espanya
Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social
El Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social (MTMSS), anteriorment Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social (MESS) o simplement el Ministeri de Treball és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.
Veure Lleida і Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Veure Lleida і Miquel (arcàngel)
Miquel Pueyo i París
Miquel Pueyo i París (Lleida, 18 d'agost del 1957) és un escriptor, professor universitari i polític català, Paer en cap de Lleida pel partit ERC des de 2019 fins a 2023.
Veure Lleida і Miquel Pueyo i París
Mitjana de Lleida
La Mitjana de Lleida és una zona humida del curs baix del Segre, d'una superfície d'unes 100 hectàrees.
Veure Lleida і Mitjana de Lleida
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Lleida і Modernisme català
Molí de Cervià
El Molí de Cervià és un monument del municipi de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Molí de Cervià
Monestir de Sant Ruf
El Monestir de Sant Ruf, o Sant Ruf de Lleida, són unes restes monumentals de la partida de la La Plana del Bisbe, a Lleida, el Segrià, protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Lleida і Monestir de Sant Ruf
Montoliu de Lleida
Montoliu de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Montoliu de Lleida
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure Lleida і Moros i Cristians
Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya és un festival de cinema que se celebra anualment a Lleida des de 1995.
Veure Lleida і Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya
Motociclisme de velocitat
Cursa de sidecars a l'Illa de Man (2010) El motociclisme de velocitat, conegut també simplement com a velocitat, és una modalitat de motociclisme consistent a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible.
Veure Lleida і Motociclisme de velocitat
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Lleida і Municipi
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Veure Lleida і Muralla
Museu d'Art Jaume Morera
El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida és un museu creat per la Diputació de Lleida i per la Paeria de Lleida amb la col·laboració del pintor Jaume Morera i Galícia.
Veure Lleida і Museu d'Art Jaume Morera
Museu de l'Automoció de Lleida
El Museu de l'Automoció de Lleida, conegut com a Museu Roda Roda, és un museu municipal de Lleida dedicat al món de l'automoció en general i especialitzat en vehicles antics.
Veure Lleida і Museu de l'Automoció de Lleida
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.
Veure Lleida і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
N-230
LN-230, que serà parcialment substituïda per l'A-14, és una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana.
Veure Lleida і N-230
N-240
L'N-240 és una carretera estatal de categoria nacional que uneix Tarragona amb Bilbao, passant per Lleida, Osca, Pamplona i Vitòria.
Veure Lleida і N-240
Núria Añó i Bautista
és una escriptora catalana.
Veure Lleida і Núria Añó i Bautista
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Lleida і Neoclassicisme
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Lleida і Neogòtic
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Veure Lleida і Noguera
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Lleida і Noguera Pallaresa
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Lleida і Noucentisme
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Veure Lleida і Occitània
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Lleida і Ocells
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Veure Lleida і Oest
Ofensiva d'Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.
Veure Lleida і Ofensiva d'Aragó
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Lleida і Omeies
Operación Triunfo (Espanya)
Operación Triunfo, també conegut per les sigles OT, és un programa de telerealitat en forma de concurs de música que pretén formar cantants de música comercial.
Veure Lleida і Operación Triunfo (Espanya)
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Lleida і Orde del Temple
Orfeó Lleidatà
Orfeó Lleidatà (en castellá, Orfeón Ilerdense) és va fundar el 31 de març de 1861, quan realitza la societat coral va fer el seu primer concert a Lleida.
Veure Lleida і Orfeó Lleidatà
Organització Corporativa Nacional
LOrganització Corporativa Nacional va ser un sindicat vertical espanyol creat pel dictador Miguel Primo de Rivera en 1926 i implantat per l'aleshores ministres de treball, el català Eduard Aunós Pérez, per tal d'aglutinar a les forces productives, treballadors i empresaris, en una sola organització superadora de la lluita de classes.
Veure Lleida і Organització Corporativa Nacional
Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
LOrquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC), promoguda per la Fundació Julià Carbonell i la Diputació de Lleida, nasqué l'any 2002.
Veure Lleida і Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Lleida і Osca
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Lleida і País Basc
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Lleida і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Lleida і Països Catalans
Pablo Hasél
Pau Rivadulla i Duró (Lleida, 9 d'agost de 1988), més conegut pel nom artístic de Pablo Hasél, és un raper i poeta català.
Veure Lleida і Pablo Hasél
Paer en cap de Lleida
El paer en cap de Lleida és el màxim òrgan polític unipersonal del municipi de Lleida (Segrià).
Veure Lleida і Paer en cap de Lleida
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Veure Lleida і Paeria de Lleida
Palau de la Diputació de Lleida
El Palau de la Diputació de Lleida és un edifici de Lleida situat a la rambla de Ferran i al carrer del Carme i acull des de 1898 la seu central de la Diputació de Lleida, govern local de la província de Lleida.
Veure Lleida і Palau de la Diputació de Lleida
Palau de la Paeria
El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.
Veure Lleida і Palau de la Paeria
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Veure Lleida і Pallars
Pantà
Lütt-Witt Moor, un pantà a Schleswig-Holstein, a l'Alemanya septentrional. Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica, Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades.
Veure Lleida і Pantà
Pantà de Suquets de Baix Est
El pantà de Suquets de Baix Est és un pantà artificial totalment naturalitzat, delimitat per una mota de terres perimetral, que es troba sec habitualment i ha donat lloc a un extens canyissar i a una interessant vegetació salobre, amb poblaments d'ocells remarcables.
Veure Lleida і Pantà de Suquets de Baix Est
Pantà de Suquets de Baix Oest
El "Pantà de Suquets de Baix Oest" és un pantà d'origen artificial totalment naturalitzat, d'interès sobretot per les seves poblacions d'ocells aquàtics.
Veure Lleida і Pantà de Suquets de Baix Oest
Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
El Parc Agrobiotech Lleida és un complex ubicat al turó de Gardeny de la ciutat de Lleida que acull diverses empreses i institucions relacionades principalment amb la tecnologia, la recerca i el desenvolupament científic, es compon del Parc Científic, el Magical Media i l'Arborètum.
Veure Lleida і Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida
Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses
El Parc de les Basses d'Alpicat. El Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses és un jardí públic ubicat a les Basses d'Alpicat, dins del terme municipal de Lleida.
Veure Lleida і Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses
Pardinyes
Pardinyes és un barri de Lleida.
Veure Lleida і Pardinyes
Partides de Lleida
Les Partides de Lleida són la suma de les Partides Rurals que envolten la ciutat de Lleida, omplint-ne el terme municipal.
Veure Lleida і Partides de Lleida
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Lleida і Partit judicial
Partit Nacional Feixista
El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini.
Veure Lleida і Partit Nacional Feixista
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Lleida і Partit polític
Patamolls de Montoliu
La zona coneguda com els Patamolls de Montoliu és una zona de bosc de ribera i herbassars humits situats al marge esquerre del riu Segre, a banda i banda del tram final d'un rec de derivació del Canal d'Urgell, que acaba al Segre.
Veure Lleida і Patamolls de Montoliu
Paul Preston
Paul Preston (Liverpool, 21 de juliol de 1946) és un historiador i professor anglès, autor de diverses obres sobre la Història Contemporània d'Espanya.
Veure Lleida і Paul Preston
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Lleida і Península Ibèrica
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Lleida і Península Itàlica
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Veure Lleida і Pequín
Pera de Lleida
Peres de la varietat Llimonera Pera de Lleida és una Denominació d'origen protegida del fruit de l'espècie de Perera Pyrus communis L en les seves varietats Llimonera, Blanquilla i Conference; a càrrec del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Protegida Pera de Lleida.
Veure Lleida і Pera de Lleida
Pere Antoni Beuter
Primera part de la ''Coronica General de toda españa, y especialmente del Reyno de Valencia'', 1604, museu d'Història de València. Pere Antoni Beuter (València, 1490/95 - València, 1554) fou un historiador i exegeta valencià.
Veure Lleida і Pere Antoni Beuter
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Veure Lleida і Pere el Catòlic
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Veure Lleida і Perpinyà
Peus de porc
Els peus de porc és un plat elaborat amb els peus de porc, un dels animals més ben aprofitats per a l'alimentació de l'home.
Veure Lleida і Peus de porc
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Lleida і Pirineus
Pius Font i Quer
Pius Font i Quer (Lleida, 9 d'abril de 1888 – Barcelona, 2 de gener de 1964) fou un botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català.
Veure Lleida і Pius Font i Quer
Pla d'Urgell
El Pla d'Urgell és una comarca de Catalunya amb capital a Mollerussa.
Veure Lleida і Pla d'Urgell
Pla de Lleida
Pla de Lleida és una subcomarca del Segrià de límits centrats aproximadament en la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Pla de Lleida
Plaça de l'Ereta (Lleida)
La Plaça de l'Ereta és una plaça catalogada com a monument del municipi de Lleida i protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Plaça de l'Ereta (Lleida)
Plaça de Sant Francesc (Lleida)
La Plaça de Sant Francesc és una plaça catalogada com a monument del municipi de Lleida i protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Plaça de Sant Francesc (Lleida)
Plaça de Sant Joan (Lleida)
La Plaça de Sant Joan és una plaça catalogada com a monument del municipi de Lleida i inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Plaça de Sant Joan (Lleida)
Plaça del Dipòsit
La plaça del Dipòsit és una plaça del centre històric de Lleida que data de l'any 1792, situada entre el carrer Múrcia i el carrer sant Carles, ben a prop del Mercat del Pla.
Veure Lleida і Plaça del Dipòsit
Plaça Ricard Vinyes
La plaça Ricard Vinyes és una de les principals places de Lleida i centre de la vida social de la ciutat.
Veure Lleida і Plaça Ricard Vinyes
Plaça Sant Josep (Lleida)
La Plaça Sant Josep és una plaça catalogada com a monument del municipi de Lleida i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Plaça Sant Josep (Lleida)
Polígon - Vilanoveta
Polígon - Vilanoveta és una zona del Polígon Industrial del Segre on se situa la terminal de mercaderies d'Adif i el seu nom prové de l'antiga població anomenada Pla de Vilanoveta.
Veure Lleida і Polígon - Vilanoveta
Polònia (programa)
Polònia és un programa còmic de Televisió de Catalunya produït des del febrer de 2006.
Veure Lleida і Polònia (programa)
Poma de Lleida
Poma de Lleida és un indicatiu de qualitat del tipus Productes de la Terra atorgat el 2003 a la producció de pomes de les comarques de ponent Les Garrigues, la Noguera, Pla d'Urgell, El Segrià i L'Urgell.
Veure Lleida і Poma de Lleida
Ponent (regió)
Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.
Veure Lleida і Ponent (regió)
Pont atirantat
Foto del Pont Enginyer Carlos Fernández Casado, un pont atirantat típic. Un pont atirantat és un pont el tauler del qual està suspès d'un o diversos pilons centrals mitjançant tirants o obencs.
Veure Lleida і Pont atirantat
Pont de la Universitat (Lleida)
El Pont de la Universitat és un dels cinc ponts de Lleida, creuant el riu Segre.
Veure Lleida і Pont de la Universitat (Lleida)
Pont de Príncep de Viana
El Pont de Príncep de Viana és un pont sobre el riu Segre de la ciutat de Lleida, El Segrià.
Veure Lleida і Pont de Príncep de Viana
Pont del Boc de Biterna
El Pont del Boc de Biterna és un pont i indret natural recreatiu situat a la partida de La Copa d'Or, de la ciutat de Lleida, a la comarca del Segrià i la vegueria de Ponent de Catalunya.
Veure Lleida і Pont del Boc de Biterna
Pont Nou (Lleida)
El pont Nou és un dels cinc ponts de Lleida, creuant el riu Segre.
Veure Lleida і Pont Nou (Lleida)
Pont Vell (Lleida)
El pont Vell és un dels cinc ponts de Lleida, creuant el riu Segre.
Veure Lleida і Pont Vell (Lleida)
Portal de Magdalena
El Portal de Magdalena és un jaciment arqueològic de l'edat medieval situat a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Portal de Magdalena
Postureig de Lleida
El Postureig de Lleida és una dinàmica emmarcada en el lleidatanisme del que es començà a desenvolupar a partir de l'any 2013 a través de les xarxes socials.
Veure Lleida і Postureig de Lleida
Príncep de Viana - Clot
Príncep de Viana - Clot és un barri de Lleida.
Veure Lleida і Príncep de Viana - Clot
President del Congrés dels Diputats
El President del Congrés dels Diputats és el diputat o diputada encarregat d'exercir la presidència del Congrés dels Diputats, la Cambra Baixa de les Corts Generals d'Espanya.
Veure Lleida і President del Congrés dels Diputats
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Lleida і Principat de Catalunya
Procediment sumaríssim
Un judici o procediment sumaríssim és un procés judicial en el que les diferents parts ordinàries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència en brevíssim termini (unes hores).
Veure Lleida і Procediment sumaríssim
Processó
Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una processó o professó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita que permet la participació dels fidels.
Veure Lleida і Processó
Prohom
Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica.
Veure Lleida і Prohom
Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél
Les protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél són una sèrie de marxes i concentracions que es van iniciar el 16 de febrer de 2021, i s'estengueren els següents dies, després que el cantant Pablo Hasél fos detingut al rectorat de la Universitat de Lleida, on s'havia tancat amb una cinquantena de simpatitzants.
Veure Lleida і Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Veure Lleida і Província de Lleida
Puigdolena
Puigdolena és el nom d'un antic sanatori antituberculós, convertit actualment en un centre residencial d’acció educativa, del terme municipal de Sant Quirze Safaja, al Moianès.
Veure Lleida і Puigdolena
Raimat
Raimat, en ortografia tradicional Raïmat, és una entitat municipal descentralitzada de Lleida, situada a 14 km al nord-oest de la ciutat en direcció a Almacelles.
Veure Lleida і Raimat
Rambla d'Aragó (Lleida)
La Rambla d'Aragó és un monument del municipi de Lleida inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Lleida і Rambla d'Aragó (Lleida)
Rambla de Ferran (Lleida)
La Rambla de Ferran és un passeig catalogat com a monument del municipi de Lleida i protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Rambla de Ferran (Lleida)
Rambla de Ferran - Estació
Rambla de Ferran - Estació és un barri de Lleida.
Veure Lleida і Rambla de Ferran - Estació
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Veure Lleida і Ramon Berenguer IV
Ramon Maria Puig i Andreu
Ramon Maria Puig i Andreu (Lleida, 1940) és un arquitecte català que ha destacat entre moltes altres obres per les seves actuacions al centre històric de Lleida.
Veure Lleida і Ramon Maria Puig i Andreu
Ràfec
'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.
Veure Lleida і Ràfec
Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat de Làrida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.
Veure Lleida і Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Lleida і Regidor
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Lleida і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Reial Aeri Club de Lleida
El Reial Aeri Club de Lleida és una associació esportiva dedicada a la pràctica i la promoció de les activitats aeronàutiques a les terres de Lleida.
Veure Lleida і Reial Aeri Club de Lleida
Renfe Operadora
Renfe Operadora (sorgida de l'antiga Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles) és una empresa depenent del Ministeri de Foment d'Espanya dedicada al transport de passatgers i mercaderies per via fèrria.
Veure Lleida і Renfe Operadora
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Lleida і República Popular de la Xina
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Veure Lleida і Requiari
Retaule de la Verge dels Paers
El Retaule de la Verge dels Paers, també conegut com el Retaule de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Jordi o Retaule de la Paeria és una obra gòtica realitzada per Jaume Ferrer II durant el.
Veure Lleida і Retaule de la Verge dels Paers
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Lleida і Reus
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Lleida і Revolta del comte d'Urgell
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Lleida і Revolució Industrial
Ribagorça (comarca històrica)
La Ribagorça (Ribagòrça en occità, Rives Gorces en francès i Ribagorza en aragonès i castellà) és una comarca natural i històrica, la part meridional del comtat de Ribagorça.
Veure Lleida і Ribagorça (comarca històrica)
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Veure Lleida і Ribera d'Ebre
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes i Roda (Lleida, 5 de febrer de 1875 - Barcelona, 29 d'abril de 1943) va ser un pianista català.
Veure Lleida і Ricard Viñes i Roda
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Veure Lleida і Riu
Riu Femosa
El Femosa o La Femosa (oficialment i en proposta de requalificació a riu Torrent de la Femosa) és un riu situat a cavall de les comarques de les Garrigues i el Segrià.
Veure Lleida і Riu Femosa
Riu Noguerola
El Noguerola, també conegut com la clamor de Noguerola o la clamor de Balàfia, és un riu de Catalunya, afluent del Segre per la dreta.
Veure Lleida і Riu Noguerola
Rodalies de Catalunya
Rodalies de Catalunya és una marca comercial —utilitzada per la Generalitat de Catalunya i Renfe Operadora— per als serveis de rodalia i els serveis regionals operats per Renfe Operadora; i que circulen per la xarxa ferroviària d'ample ibèric d'ADIF.
Veure Lleida і Rodalies de Catalunya
Ros Roca
Ros Roca és una multinacional lleidatana amb seu central a Tàrrega.
Veure Lleida і Ros Roca
Rosa Maria Molló i Llorens
Rosa Maria Molló i Llorens (Lleida, 14 de gener de 1963) és una periodista catalana, vicepresidenta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) des del març de 2022.
Veure Lleida і Rosa Maria Molló i Llorens
Rufea
Rufea és una partida de l'Horta de Lleida, a la ciutat de Lleida, el Segrià.
Veure Lleida і Rufea
Rumba catalana
La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.
Veure Lleida і Rumba catalana
Saúl Craviotto i Rivero
Saúl Craviotto Rivero (Alpicat, Segrià, 3 de novembre de 1984) és un policia i piragüista català, agent del Cos de Policia espanyola, que competeix en les disciplines de caiac K1-200 m, K1-500 m, K1-1000 m, K2-200 m, K2-500 m i K2-1000 m. És doble campió olímpic, a Pequín 2008 i Rio de Janeiro 2016, i tres vegades campió de món, als anys 2009, 2010 i 2011.
Veure Lleida і Saúl Craviotto i Rivero
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.
Veure Lleida і Salvador Seguí i Rubinat
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Veure Lleida і Samfaina
Samuel Gili i Gaya
Samuel Gili i Gaya (Lleida, 16 de febrer de 1892 - Madrid, 8 de maig de 1976) va ser un filòleg català.
Veure Lleida і Samuel Gili i Gaya
San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta
San Miguel, oficialment coneguda com a San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta i antigament com La Segarra, és una empresa dedicada a la fabricació de cerveses.
Veure Lleida і San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta
Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Lleida і Sant Adrià de Besòs
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Lleida і Sant Feliu de Guíxols
Sant Joan de Lleida
Imatge amb detall de portada de l'església de la plaça Sant Joan. Vitrall escena Bíblica de l'església de Sant Joan Vitrall interior Sant Joan. Sagrat cor de Sant Joan. Baptisteri de marbre rosa de l'església portada carrer lateral sant joan. L'església de Sant Joan de Lleida és un monument de la ciutat de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Sant Joan de Lleida
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Lleida і Santiago de Compostel·la
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Lleida і Saragossa
Sarroca de Lleida
Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Sarroca de Lleida
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Lleida і Sàpiens
Sícoris Club
El Sícoris Club és una associació cultural, esportiva i de lleure català de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Sícoris Club
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Veure Lleida і Sòria
Secà de Sant Pere
El Secà de Sant Pere és un barri de Lleida situat al nord-est del nucli urbà.
Veure Lleida і Secà de Sant Pere
Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona
La secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona va ser creada el 24 d'agost de 1926, fet que el converteix en el club de bàsquet més antic de la Lliga ACB.
Veure Lleida і Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Veure Lleida і Sector terciari
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Veure Lleida і Segarra
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Veure Lleida і Segre
Segre (diari)
Segre és un diari publicat a Lleida pel Grup Segre i amb difusió diària a Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i la Franja de Ponent.
Veure Lleida і Segre (diari)
Segrest
Exercici policial de simulació de segrest Segrest té dues significacions.
Veure Lleida і Segrest
Segrià
El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Veure Lleida і Segrià
Seminari de Lleida
El Seminari de Lleida és un monument del municipi de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Lleida і Seminari de Lleida
Senalhac de la Tronquièra
Senalhac de la Tronquièra (en francès Sénaillac-Latronquière) és un municipi francès, situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània.
Veure Lleida і Senalhac de la Tronquièra
Sergi Escobar i Roure
Sergi Escobar i Roure (Lleida, 22 de setembre de 1974) és un ciclista català, que destacà a les disciplines de pista sobretot a les especialitats de persecució individual i per equips.
Veure Lleida і Sergi Escobar i Roure
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Veure Lleida і Setge
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Veure Lleida і Setge de Barcelona (1705)
Setge de Làrida (800)
El setge de Làrida del 800 va ser una campanya militar dels carolingis contra la ciutat de Lleida, que havia estat ocupada pels musulmans durant gairebé un segle.
Veure Lleida і Setge de Làrida (800)
Setge de Lleida
* Setge de Làrida (800),.
Veure Lleida і Setge de Lleida
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1413)
Setge de Lleida (1644)
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1644)
Setge de Lleida (1646)
El Setge de Lleida foren un seguit d'operacions militars en què les tropes franceses tancaren el setge entorn la ciutat de Lleida controlada pel bàndol castellà, entre març i octubre del 1646 durant la confrontació de la Guerra dels Segadors.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1646)
Setge de Lleida (1647)
El Setge de Lleida de 1647 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1647)
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1707)
Setge de Lleida (1810)
El setge de Lleida fou una batalla que tingué lloc a Lleida durant la Guerra del Francès l'any 1810.
Veure Lleida і Setge de Lleida (1810)
Setge de Lleida de 1464
El setge de Lleida de 1464 va tenir lloc entre març i juliol de 1464 durant la Guerra Civil catalana.
Veure Lleida і Setge de Lleida de 1464
Som Cinema
Som Cinema és un festival de cinema i arts audiovisuals nascut a Mollerussa (el Pla d'Urgell) l'any 2007 i que actualment se celebra al mes d'octubre a la ciutat de Lleida (Segrià), organitzat per l'empresa de gestió cultural Suggeriments.
Veure Lleida і Som Cinema
Sucs
Sucs és una entitat municipal descentralitzada de Lleida.
Veure Lleida і Sucs
Suda de Lleida
La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.
Veure Lleida і Suda de Lleida
Sudanell
Sudanell (pron. local) és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Sudanell
Sumari de les fosses del franquisme
El Sumari de les fosses del franquisme és el cas que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va obrir el 2008 per tal d'investigar la desaparició de víctimes del franquisme.
Veure Lleida і Sumari de les fosses del franquisme
Suquets
Suquets és una partida de l'Horta de Lleida.
Veure Lleida і Suquets
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Veure Lleida і Taifa
Talgo
Tren d'alta velocitat Talgo 350 Talgo és un conjunt de trens creats per l'empresa espanyola Patentes Talgo.
Veure Lleida і Talgo
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Veure Lleida і Tamarit de Llitera
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Lleida і Tardor
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Lleida і Tarragona
Taxi
Un taxi a Barcelona. Un taxi a Szczecin (Polònia) El taxi és l'automòbil amb conductor (taxista) que s'utilitza en el servei públic de transport de passatgers la finalitat del qual és traslladar una o més persones que en forma conjunta contracten el servei i que en general realitzen trajectes curts o mitjos dintre dels centres poblats.
Veure Lleida і Taxi
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Lleida і Teatre
Teatre Municipal de l'Escorxador
El Teatre Municipal de l'Escorxador és un teatre ubicat a l'antic Escorxador Municipal, un edifici modernista de Lleida rehabilitat per la Paeria des d'octubre del 1998.
Veure Lleida і Teatre Municipal de l'Escorxador
Teatre Nacional de Catalunya
El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.
Veure Lleida і Teatre Nacional de Catalunya
Teatre Principal (Lleida)
El Teatre Principal és el teatre més antic de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Teatre Principal (Lleida)
Telecinco
Telecinco és un canal de televisió generalista espanyol, d'àmbit estatal, que emet a la televisió digital terrestre i que és gestionat per l'operador Mediaset España, grup propietat de la companyia italiana MFE - MediaForEurope.
Veure Lleida і Telecinco
Ticià Riera i Sala
Ticià Riera i Sala (Lleida, 17 d'abril de 1946) és un musicòleg català.
Veure Lleida і Ticià Riera i Sala
Titelles
Teatre de Bèrgam (Itàlia): en escena Gioppino i Brighella, màscares tradicionals de la commedia dell'arte. Els titelles són una forma de teatre o representació que implica la manipulació de titelles.
Veure Lleida і Titelles
Toni Clapés i Casals
Toni Clapés i Casals (Barcelona, 1967) és un presentador de televisió i ràdio, imitador i humorista.
Veure Lleida і Toni Clapés i Casals
Torneig de Roland Garros
Plànol del ''Stade Roland Garros'', situat a França El torneig de Roland Garros o Obert de França (en francès, Internationaux de France de Roland-Garros o Tournoi de Roland-Garros) és una competició tennística que es desenvolupa des de mitjans de maig fins a l'inici de juny sobre terra batuda al Stade Roland Garros de la ciutat de París, França.
Veure Lleida і Torneig de Roland Garros
Torre-serona
Torre-serona és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Torre-serona
Torrefarrera
Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.
Veure Lleida і Torrefarrera
Torregrossa
Església Parroquial de Santa Maria de l'Assumpció Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
Veure Lleida і Torregrossa
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Lleida і Tortosa
Tot TV
Tot TV (estilitzat TOT TV) és una cadena de televisió catalana en obert, que opera en tota la província de Lleida i se centra en les temàtiques de turisme i lleure.
Veure Lleida і Tot TV
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Lleida і Transició democràtica espanyola
Tribunal de les Coltellades
El Tribunal de les Coltellades és el nom que hom ha donat a la cúria del veguer de Lleida.
Veure Lleida і Tribunal de les Coltellades
Trobada gastronòmica
La trobada gastronòmica, mostra gastronòmica, fira gastronòmica o festa gastronòmica és un acte públic o un conjunt d'actes públics en forma de mercat, fira o oferta de productes o plats que gira a l'entorn de la gastronomia i del fet gastronòmic.
Veure Lleida і Trobada gastronòmica
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Veure Lleida і Tugíbides
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Veure Lleida і Turó
Turó de Gardeny
El turó de Gardeny és un turó de 198 m d'altitud ubicat a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Turó de Gardeny
Turó de la Serreta
El turó de la Serreta és una elevació del terreny a la ciutat de Lleida (Segrià), que separa els barris de la Universitat i de l'Escorxador i que ha estat progressivament urbanitzat des de la fi del.
Veure Lleida і Turó de la Serreta
Turó de la Seu Vella
El Turó de la Seu Vella (també anomenat Turó de Lleida i a l'antiguitat Roca Sobirana) és un turó que s'aixeca al centre de la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Turó de la Seu Vella
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Veure Lleida і TV3
Txe Arana
Txe Arana (Lleida, Segrià, 1972) és una actriu i presentadora catalana, que es va donar a conèixer el 1993 presentant el programa musical Sputnik.
Veure Lleida і Txe Arana
Txema Martínez Inglés
Txema Martínez i Inglés, que signa com a Txema Martínez (Lleida, el Segrià, 10 de novembre de 1972), és un filòleg, traductor, escriptor, crític literari, poeta i periodista català.
Veure Lleida і Txema Martínez Inglés
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Lleida і Ultradreta
Unió Esportiva Lleida
La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics dins el futbol català.
Veure Lleida і Unió Esportiva Lleida
Universitat (Lleida)
El districte anomenat Universitat és un barri del centre de la ciutat de Lleida (Segrià), situat al voltant de la Universitat de Lleida i que comprèn el sòl urbà situat entre el turó de la Serreta i l'Escorxador, i a l'altre costat, la Rambla d'Aragó, amb el carrer Maragall enmig.
Veure Lleida і Universitat (Lleida)
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Veure Lleida і Universitat de Lleida
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Lleida і Universitat de València
Universitat pública
Una universitat pública és una universitat on el finançament va a càrrec principalment d'un govern, bé nacional o d'alguna entitat subnacional, a diferència de les universitats privades.
Veure Lleida і Universitat pública
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Lleida і Urgell
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Lleida і València
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Veure Lleida і Vall d'Aran
Valls
Valls és una ciutat i un municipi de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Lleida і Valls
Valor afegit brut
El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció.
Veure Lleida і Valor afegit brut
Véronique Sanson
Véronique Sanson (24 d'abril de 1949, Boulogne, França) és una cantautora francesa.
Veure Lleida і Véronique Sanson
Veu en off
La veu en off és un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.
Veure Lleida і Veu en off
Voleibol
Jugadores de voleibol d'un institut de Hudson (Ohio), Estats Units. El voleibol o vòlei és un esport d'equip que consisteix a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista, principalment mitjançant les mans, encara que les regles també permeten fer-ho amb qualsevol altra part del cos.
Veure Lleida і Voleibol
Xalets - Humbert Torres
Xalets - Humbert Torres és un barri de Lleida, ubicat al nord del nucli urbà.
Veure Lleida і Xalets - Humbert Torres
Xavier Ariño i Fortuny
Xavier Ariño i Fortuny (Lleida, 1972) és un exjugador de bàsquet català de les dècades dels 80 i 90.
Veure Lleida і Xavier Ariño i Fortuny
Xavier Sardà i Tàmaro
Francisco Javier Sardà Tàmaro, més conegut com a Xavier Sardà o Javier Sardà (Barcelona, 16 d'abril de 1958) és un periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió català.
Veure Lleida і Xavier Sardà i Tàmaro
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Lleida і Xàtiva
Xip Xap
Xip Xap és una companyia de teatre i de música creada l'any 1983 a la ciutat de Lleida amb un projecte d'animació musical, de teatre de carrer, de titelles i de teatre per a tots els públics amb una tropa variable en espectacles.
Veure Lleida і Xip Xap
XVII Concurs de castells de Tarragona
El XVII Concurs de castells de Tarragona se celebrà a la plaça de braus de Tarragona, actual Tarraco Arena Plaça, el 4 d'octubre de 1998, organitzat pel Patronat de Castells de Tarragona.
Veure Lleida і XVII Concurs de castells de Tarragona
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 1 de setembre
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 11 de maig
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 11 de novembre
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Lleida і 1262
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lleida і 1673
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Lleida і 1705
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Lleida і 1707
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lleida і 1724
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lleida і 1746
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Lleida і 1789
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 18 de juliol
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Lleida і 1808
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lleida і 1831
1840
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1840
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Lleida і 1849
1853
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1853
1860
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1860
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Lleida і 1862
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Lleida і 1867
1873
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1873
1875
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1875
1887
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1887
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Lleida і 1889
1906
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1907
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Lleida і 1910
1915
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1916
1923
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1923
1926
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Lleida і 1929
1934
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1934
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Lleida і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Lleida і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1940
1942
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1942
1943
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1943
1946
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1946
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Lleida і 1951
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Lleida і 1954
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Lleida і 1958
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Lleida і 1959
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Lleida і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1971
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Lleida і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Lleida і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Lleida і 1974
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Lleida і 1978
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Lleida і 1983
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Lleida і 1984
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 1985
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Lleida і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Lleida і 1987
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Lleida і 1988
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Lleida і 1989
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Lleida і 1993
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Lleida і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 1997
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Lleida і 1998
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 2 de novembre
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Lleida і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Lleida і 2005
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Lleida і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Lleida і 2011
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Lleida і 2016
2023
El 2023 (MMXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Lleida і 2023
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 23 de setembre
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 26 de novembre
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lleida і 27 de gener
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 3 d'abril
3 de 7 aixecat per sota
El 3 de 7 aixecat per sota és un castell com el 3 de 7, però a diferència d'aquest, el castell s'inicia des de la part de dalt i després es van afegint pisos per sota que es van aixecant un per un amb l'ajuda directa de tres persones per cada pilar i el suport d'alguns més.
Veure Lleida і 3 de 7 aixecat per sota
4 de 7
Primer 4 de 7 dels Castellers de la Sagrada Família El 4 de 7 és un castell set pisos d'alçada i quatre castellers per pis en el seu tronc, excepte els tres pisos superiors que són formats, com en la majoria de castells, per una parella de dosos, un aixecador i un enxaneta.
Veure Lleida і 4 de 7
4 de 7 amb l'agulla
El 4 de 7 amb l'agulla, també anomenat quatre de set amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos d'alçada i 4 castellers per pis, que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 pisos.
Veure Lleida і 4 de 7 amb l'agulla
5 de 7
5 de 7 dels Moixiganguers d'Igualada 5 de 7 dels Castellers de la Vila de Gràcia en la diada de la Mercè del 2009 Primer 5 de 7 dels Arreplegats de la Zona Universitària i primer fer per una colla castellera universitària Detall del pom de dalt d'un 5 de 7 dels Minyons de l'Arboç El 5 de 7 és un castell de 7 pisos d'alçada i 5 persones per pis.
Veure Lleida і 5 de 7
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 5 de maig
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Lleida і 6 d'agost
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Lleida і 8 de gener
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Lleida і 942
També conegut com Festa Major de Lleida, Festa Major de Sant Miquel, Festes de Maig (Lleida), Lleidatana.
, Artesa de Lleida, Arts escèniques, Arxiu de la Diputació de Lleida, Arxiu Històric de Lleida, Aspa, Associació per a la Reconstrucció de Material Ferroviari, Audiència Nacional, Auditori Enric Granados, Austriacistes, Autobusos de Lleida, Autopista del Nord-est, Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida, Autovia del Nord-est, Autovia Osca - Lleida, Àger, Àngel Ros i Domingo, Bacallà a la llauna, Badalona, Bagaudes, Balaguer, Balàfia (barri), Baldomer Gili i Roig, Banc (moble), Banda Municipal de Lleida, Banu Qassi, Banyuls de la Marenda, Barcelona, Barroc, Batalla d'Almansa, Batalla d'Ilerda, Batalla de Baltarga, Batalla de Lleida (1642), Batlle, Bell-lloc d'Urgell, Bernardí Tamames Alonso, Biblioteca Pública de Lleida, Bisbat de Lleida, Boira, Bombardeig de Lleida (novembre de 1937), Bonifaci VIII, Bosc de ribera, Butsènit, C-12, C-13, C-1313, CaixaForum Lleida, Califat de Còrdova, Call, Camarasa, Camp d'Esports (Lleida), Camp de concentració nazi, Camps Elisis (Lleida), Canal de la Mànega, Cantant, Capella de la Sang (Lleida), Capella de Sant Jaume (Lleida), Capital de la Cultura Catalana, Cappont, Caragol de terra, Caragols a la llauna, Carles Hac Mor, Carrer de Cavallers (Lleida), Carrer de Sant Martí (Lleida), Carrer del Carme (Lleida), Carrer Major (Lleida), Cartagena, Casa de la Misericòrdia (Lleida), Casa Magí Llorenç, Casa Maternitat, Casa Melcior, Casa Morera, Casa Sauces, Cassola de tros de Juneda, Castell de Gardeny, Castellers de Cornellà, Castellers de Lleida, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Nova, Catalunya Ràdio, Catedral, Catedral de València, Catedral Nova de Lleida, Còmic, Centre d'Art la Panera, Centre de Titelles de Lleida, Centre Excursionista de Lleida, Centre històric de Lleida, Cercavila, Cervera, Cinema Vinyes, Ciutat, Ciutat Jardí - Les Valls, Claustre, Clima continental, Clotada, Club Esportiu Lleida Basquetbol, Club Esportiu Lleida Llista Blava, Club Lleida Esportiu, Club Natació Lleida, Club Tennis Lleida, Coca de Lleida, Colòmbia, Col·legi Episcopal de Lleida, Col·legi Lestonnac l'Ensenyança, Col·legi Mirasan, Col·legi Santa Anna, Colla castellera, Comanda, Comarca, Compositor, Comtat d'Urgell, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Conreu, Construcció, Convent de Santa Teresa (Lleida), Convent del Roser (Lleida), Convergència i Unió, Cop d'estat del 18 de juliol, Cor (música), Corbins, Corona d'Aragó, Corporativisme, Crim contra la humanitat, Daguerreotip, Delicte, Denominació d'Origen Costers del Segre, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Depressió (geologia), Depressió Central, Dictadura de Primo de Rivera, Dijous, Dioclecià, Dipòsit del Pla de l'Aigua, Dissabte, Ebre, Edat mitjana, Eduard Aunós Pérez, Eix Comercial de Lleida, El Bassot de Torreribera, El Diario, El Punt, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Alamús, Els Magraners, Elvira Godàs i Vila, Emili Alzamora i Escardibul, Emirat de Làrida, Enric Granados i Campiña, Enric Martí i Puig, Enric Pubill Parrano, Entitat municipal descentralitzada, Ermengol VI d'Urgell, Escola del Treball (Lleida), Església de Sant Llorenç de Lleida, Església de Sant Martí (Lleida), Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de Figueres-Vilafant, Estació de Lleida Pirineus, Estació de Madrid - Puerta de Atocha, Estació de Saragossa-Delicias, Estàtua d'Indíbil i Mandoni, Estudi General de Lleida, Eurofruit, Europa, Eva Nasarre Vendrell, Exèrcit Nacional, Farinera La Meta, Fèlix Larrosa i Piqué, Ferrara, Ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festa tradicional d'interès nacional, Feudalisme, Fira Agrària de Sant Miquel, Fira de Barcelona, Fira de Lleida, Fira de Titelles, Flix, Foix (Occitània), Font de la Sirena (Lleida), Fonts monumentals de Lleida, Fotografia, França, Francesc de Paula Morera i Gatell, Francesc Oliver i Aymauri, Franja de Ponent, Franquisme, Frederic Godàs i Legido, Fredorada de gener de 1985, Fricandó, Futbol, Garrigues, Garrotín, Gaspar de Portolà, Gegant (folklore), Gegants de Lleida, Generalitat de Catalunya, Gimenells i el Pla de la Font, Gneu Pompeu Magne, Gran Teatre del Liceu, Grup Alimentari Guissona, Gualda, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Guitarrista, Hefei, Hispània, Historicisme arquitectònic, Hivern, Hoquei sobre patins, Horta de Lleida, Hospital Universitari de Santa Maria, Host (edat mitjana), Ilerda, Ilergets, Imperi Romà, Inés Arrimadas García, Indíbil, Indústria, Indra, Institució de Ponent per l'Estudi i la Conservació de l'Entorn Natural, Institut d'Estudis Ilerdencs, Institut Màrius Torres, Instituts - Templers, Itàlia, Jaume Balagueró i Bernat, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume el Major, Jaume Manel Oronich i Miravet, Jaume Ulled Bertran, Joan Amades i Gelats, Joan Bergós i Massó, Joan el Sense Fe, Joan Oró i Florensa, Joan Rubió i Bellver, Joc de la Bola, Jocs Florals, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 2004, Josep Lladonosa i Pujol, Josep Pernau i Riu, Josep Sol i Torrents, Josep Vallverdú i Aixalà, Juli Cèsar, La Bordeta (Lleida), La Cuirassa, La Llotja de Lleida, La Mañana, La Mariola (Lleida), La Riera (sèrie de televisió), La Seu Vella de Lleida, Landelino Lavilla Alsina, Lara Díez i Quintanilla, LAV Madrid - Saragossa - Barcelona - Frontera Francesa, Lérida, Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Lleida - Saragossa, Línia R12, Línia R13, Línia R14, Línia Tarragona-Reus-Lleida, Línies de regionals a Catalunya, Legió romana, Leridanismo, Les Basses d'Alpicat, Les Borges Blanques, Les Torres de Sanui, Liceu Escolar de Lleida, Llívia (Lleida), Lleida TV, Lleidatanisme, Lliceri de Coserans, Llista de comtes de Barcelona, Llista de topònims de Lleida, Lluís el Pietós, Lo nou diccionari lleidatà-català, Luci Afrani (cònsol 60 aC), Magí Morera i Galícia, Mancomunitat de Catalunya, Mandoni, Manel Bosch i Bifet, Manresa, Manuel de Montsuar i Mateu, Manuel del Palacio y Simó, Manuel Desvalls i de Vergós, Marc Petrei, Maria Rúbies i Garrofé, Maria Sauret, Martina Castells i Ballespí, Màrius Torres i Perenya, Música rock, Melbourne, Mercat del Pla, Mesquita, Miguel Gallardo, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miki Florensa, Ministeri de Justícia d'Espanya, Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, Miquel (arcàngel), Miquel Pueyo i París, Mitjana de Lleida, Modernisme català, Molí de Cervià, Monestir de Sant Ruf, Montoliu de Lleida, Moros i Cristians, Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya, Motociclisme de velocitat, Municipi, Muralla, Museu d'Art Jaume Morera, Museu de l'Automoció de Lleida, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, N-230, N-240, Núria Añó i Bautista, Neoclassicisme, Neogòtic, Noguera, Noguera Pallaresa, Noucentisme, Occitània, Ocells, Oest, Ofensiva d'Aragó, Omeies, Operación Triunfo (Espanya), Orde del Temple, Orfeó Lleidatà, Organització Corporativa Nacional, Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, Osca, País Basc, País Valencià, Països Catalans, Pablo Hasél, Paer en cap de Lleida, Paeria de Lleida, Palau de la Diputació de Lleida, Palau de la Paeria, Pallars, Pantà, Pantà de Suquets de Baix Est, Pantà de Suquets de Baix Oest, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Parc Territorial Alcalde Pons - les Basses, Pardinyes, Partides de Lleida, Partit judicial, Partit Nacional Feixista, Partit polític, Patamolls de Montoliu, Paul Preston, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pequín, Pera de Lleida, Pere Antoni Beuter, Pere el Catòlic, Perpinyà, Peus de porc, Pirineus, Pius Font i Quer, Pla d'Urgell, Pla de Lleida, Plaça de l'Ereta (Lleida), Plaça de Sant Francesc (Lleida), Plaça de Sant Joan (Lleida), Plaça del Dipòsit, Plaça Ricard Vinyes, Plaça Sant Josep (Lleida), Polígon - Vilanoveta, Polònia (programa), Poma de Lleida, Ponent (regió), Pont atirantat, Pont de la Universitat (Lleida), Pont de Príncep de Viana, Pont del Boc de Biterna, Pont Nou (Lleida), Pont Vell (Lleida), Portal de Magdalena, Postureig de Lleida, Príncep de Viana - Clot, President del Congrés dels Diputats, Principat de Catalunya, Procediment sumaríssim, Processó, Prohom, Protestes contra l'empresonament de Pablo Hasél, Província de Lleida, Puigdolena, Raimat, Rambla d'Aragó (Lleida), Rambla de Ferran (Lleida), Rambla de Ferran - Estació, Ramon Berenguer IV, Ramon Maria Puig i Andreu, Ràfec, Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942), Regidor, Regne d'Itàlia (1861-1946), Reial Aeri Club de Lleida, Renfe Operadora, República Popular de la Xina, Requiari, Retaule de la Verge dels Paers, Reus, Revolta del comte d'Urgell, Revolució Industrial, Ribagorça (comarca històrica), Ribera d'Ebre, Ricard Viñes i Roda, Riu, Riu Femosa, Riu Noguerola, Rodalies de Catalunya, Ros Roca, Rosa Maria Molló i Llorens, Rufea, Rumba catalana, Saúl Craviotto i Rivero, Salvador Seguí i Rubinat, Samfaina, Samuel Gili i Gaya, San Miguel, Fábricas de Cerveza y Malta, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de Lleida, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sarroca de Lleida, Sàpiens, Sícoris Club, Sòria, Secà de Sant Pere, Secció de bàsquet del Futbol Club Barcelona, Sector terciari, Segarra, Segre, Segre (diari), Segrest, Segrià, Seminari de Lleida, Senalhac de la Tronquièra, Sergi Escobar i Roure, Setge, Setge de Barcelona (1705), Setge de Làrida (800), Setge de Lleida, Setge de Lleida (1413), Setge de Lleida (1644), Setge de Lleida (1646), Setge de Lleida (1647), Setge de Lleida (1707), Setge de Lleida (1810), Setge de Lleida de 1464, Som Cinema, Sucs, Suda de Lleida, Sudanell, Sumari de les fosses del franquisme, Suquets, Taifa, Talgo, Tamarit de Llitera, Tardor, Tarragona, Taxi, Teatre, Teatre Municipal de l'Escorxador, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Principal (Lleida), Telecinco, Ticià Riera i Sala, Titelles, Toni Clapés i Casals, Torneig de Roland Garros, Torre-serona, Torrefarrera, Torregrossa, Tortosa, Tot TV, Transició democràtica espanyola, Tribunal de les Coltellades, Trobada gastronòmica, Tugíbides, Turó, Turó de Gardeny, Turó de la Serreta, Turó de la Seu Vella, TV3, Txe Arana, Txema Martínez Inglés, Ultradreta, Unió Esportiva Lleida, Universitat (Lleida), Universitat de Lleida, Universitat de València, Universitat pública, Urgell, València, Vall d'Aran, Valls, Valor afegit brut, Véronique Sanson, Veu en off, Voleibol, Xalets - Humbert Torres, Xavier Ariño i Fortuny, Xavier Sardà i Tàmaro, Xàtiva, Xip Xap, XVII Concurs de castells de Tarragona, 1 de setembre, 11 de maig, 11 de novembre, 1262, 1673, 1705, 1707, 1724, 1746, 1789, 18 de juliol, 1808, 1831, 1840, 1849, 1853, 1860, 1862, 1867, 1873, 1875, 1887, 1889, 1906, 1907, 1910, 1915, 1916, 1923, 1926, 1927, 1929, 1934, 1937, 1938, 1939, 1940, 1942, 1943, 1946, 1951, 1954, 1958, 1959, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1978, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1993, 1995, 1996, 1997, 1998, 2 de novembre, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2010, 2011, 2016, 2023, 23 de setembre, 26 de novembre, 27 de gener, 3 d'abril, 3 de 7 aixecat per sota, 4 de 7, 4 de 7 amb l'agulla, 5 de 7, 5 de maig, 6 d'agost, 8 de gener, 942.