Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Acadèmia Sant Anselm, Aosta, Clericalisme, Dante Alighieri, Ducat de Savoia, Eugénie Martinet, Francès, Francoprovençal, Inquisició, Itàlia, Jean Baptiste de Tillier, Jean-Baptiste Cerlogne, Lió, Llengües d'oïl, Portu Empedocli, Regió amb Estatut Especial, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya, Suïssa, Vall d'Aosta, Victor Hugo, 1841, 1855, 1858.
Acadèmia Sant Anselm
Acadèmia de Sant Anselm (francès Académie de Saint Anselme) fou una institució cultural valldostana fundada el 1855 per Jean-Antoine Gal i Joseph Auguste Duc, president de 1878 a 1908, amb la finalitat de promoure el conreu de la llengua francesa entre erudits, escriptors i historiadors, així com la defensa de les tradicions regionals.
Nou!!: Literatura valldostana і Acadèmia Sant Anselm · Veure més »
Aosta
Aosta (italià Aosta, francès Aoste, valldostà Aoûta) és un municipi italià, situat a la regió de Vall d'Aosta.
Nou!!: Literatura valldostana і Aosta · Veure més »
Clericalisme
Clericalisme és una posició ideològica que propaga la intromissió del clericat, principalment catòlic en els afers polítics, l'ensenyament, la recerca científica i en l'esfera privada (matrimoni, sexualitat…) de tots els ciutadans, també per qui no pertany a la fe.
Nou!!: Literatura valldostana і Clericalisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Literatura valldostana і Dante Alighieri · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Literatura valldostana і Ducat de Savoia · Veure més »
Eugénie Martinet
Eugénie Martinet (Aosta, 1896 – 1983) fou una poeta valldostana en arpità.
Nou!!: Literatura valldostana і Eugénie Martinet · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Literatura valldostana і Francès · Veure més »
Francoprovençal
Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.
Nou!!: Literatura valldostana і Francoprovençal · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Literatura valldostana і Inquisició · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Literatura valldostana і Itàlia · Veure més »
Jean Baptiste de Tillier
Jean-Baptiste de Tillier (Aosta, 1678 – 11 de març de 1744) fou un polític i historiador valldostà.
Nou!!: Literatura valldostana і Jean Baptiste de Tillier · Veure més »
Jean-Baptiste Cerlogne
Jean-Baptiste Cerlogne (Saint-Nicolas, 6 de març de 1826 – 7 d'octubre de 1910) fou un sacerdot i poeta valldostà en arpità.
Nou!!: Literatura valldostana і Jean-Baptiste Cerlogne · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Literatura valldostana і Lió · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Literatura valldostana і Llengües d'oïl · Veure més »
Portu Empedocli
Ubicació de Porto Empedocle dins la província Porto Empedocle (sicilià 'a Marina) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.
Nou!!: Literatura valldostana і Portu Empedocli · Veure més »
Regió amb Estatut Especial
Regions amb estatut especial Regió amb Estatut Especial, a Itàlia, és una regió que gaudeix d'una forma particular d'autonomia amb estatut, segons preveu l'article 116 de la Constitució italiana.
Nou!!: Literatura valldostana і Regió amb Estatut Especial · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Literatura valldostana і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Literatura valldostana і Regne de Sardenya · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Literatura valldostana і Suïssa · Veure més »
Vall d'Aosta
En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.
Nou!!: Literatura valldostana і Vall d'Aosta · Veure més »
Victor Hugo
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.
Nou!!: Literatura valldostana і Victor Hugo · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Literatura valldostana і 1841 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Literatura valldostana і 1855 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Literatura valldostana і 1858 · Veure més »
