Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Literatura persa і Transoxiana
Literatura persa і Transoxiana tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Àhmad Sanjar, Àsia Central, Bagdad, Califat Abbàssida, El Llibre dels Reis, Firdawsí, Gaznèvides, Harun ar-Raixid, Herat, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Rússia, Samànides, Timúrides, Uzbekistan, Zoroastrisme.
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Literatura persa · Àhmad Sanjar і Transoxiana ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Literatura persa · Àsia Central і Transoxiana ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Literatura persa · Bagdad і Transoxiana ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Literatura persa · Califat Abbàssida і Transoxiana ·
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
El Llibre dels Reis і Literatura persa · El Llibre dels Reis і Transoxiana ·
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Firdawsí і Literatura persa · Firdawsí і Transoxiana ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Literatura persa · Gaznèvides і Transoxiana ·
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Harun ar-Raixid і Literatura persa · Harun ar-Raixid і Transoxiana ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Herat і Literatura persa · Herat і Transoxiana ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Imperi Safàvida і Literatura persa · Imperi Safàvida і Transoxiana ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Imperi Sassànida і Literatura persa · Imperi Sassànida і Transoxiana ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Seljúcida і Literatura persa · Imperi Seljúcida і Transoxiana ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Literatura persa і Rússia · Rússia і Transoxiana ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Literatura persa і Samànides · Samànides і Transoxiana ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Literatura persa і Timúrides · Timúrides і Transoxiana ·
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Literatura persa і Uzbekistan · Transoxiana і Uzbekistan ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Literatura persa і Zoroastrisme · Transoxiana і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Literatura persa і Transoxiana
- Què tenen en comú Literatura persa і Transoxiana
- Semblances entre Literatura persa і Transoxiana
Comparació entre Literatura persa і Transoxiana
Literatura persa té 128 relacions, mentre que Transoxiana té 220. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 4.89% = 17 / (128 + 220).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Literatura persa і Transoxiana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
