Literatura de l'Índia і Upanixad

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Literatura de l'Índia і Upanixad

Literatura de l'Índia vs. Upanixad

La literatura de l'Índia és considerada habitualment com una de les més antigues del món. Els Upanixad (en devanagari: उपनिषद्, Upaniṣad, literalment: 'assegut a prop' (del mestre per a sentir els ensenyaments), de upa (al costat) i ni-ṣad (assegut a terra) són una sèrie d'antics texts indis, escrits principalment entre els segles  i  aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del vedanta (darrer dels estudis dels Veda), una síntesi doctrinal basada en la recerca de la natura profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric. Hi ha uns 150 upanixads (108 segons el número cabalístic establert per la tradició), d'extensió força variable, la majoria dels quals estan escrits en prosa amb alguns trets poètics. La primera dotzena són els més antics i importants i s'anomenen els Upanixads principals (mukhya). Els Upanixads mukhya es troben principalment a la part final dels Brahmana i Aranyaka i van ser, durant segles, memoritzats per cada generació i transmesos oralment. Els Upanixads mukhya són anteriors a l'Era Comú, però no hi ha consens acadèmic sobre la seva data, ni tan sols sobre quines són pre- o post-budistes. El ''Brhadaranyaka'' és considerat especialment antic pels estudiosos moderns.Bronkhorst, Johannes (2007). Greater Magadha: Studies in the Culture of Early India, pp. 258-259. BRILL. Amb la traducció de les Upanixads a principis del segle també van començar a cridar l'atenció del públic occidental. El filòsof alemany Arthur Schopenhauer va quedar profundament impressionat pels Upanixads i la va anomenar «la lectura més rendible i elevant que... és possible al món». Indòlegs de l'època moderna han discutit les similituds entre els conceptes a les Upanixads i els principals filòsofs occidentals.

Bhagavad Gita

Bhagavad Gita, versos 11:32. Krixna instruint a Arjuna a Kurukshetra. Representació d'Arjuna a Angkor Vat; Phnom Bakheng El Bhagavad Gita (en devanagari: श्रीमद्भगवद्गीता, srīmadbhagavadgītā, 'Cant del Benaventurat') és un poema èpic que forma part del Mahabharata (capítol 23:40), un dels texts més importants de l'hinduisme.

Bhagavad Gita і Literatura de l'Índia · Bhagavad Gita і Upanixad · Veure més »

Devanagari

Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.

Devanagari і Literatura de l'Índia · Devanagari і Upanixad · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Literatura de l'Índia і Sànscrit · Sànscrit і Upanixad · Veure més »

Veda

Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.

Literatura de l'Índia і Veda · Upanixad і Veda · Veure més »