Taula de continguts
247 les relacions: Abús de posició dominant, Absolutisme, Adam Smith, Alexander Hamilton, Alexis de Tocqueville, Amartya Sen, Anarcocapitalisme, Anarquia, Anglicanisme, Augusto Pinochet Ugarte, Autobiografia, Ayn Rand, Índia, Òptim de Pareto, Beneficència, Benito Mussolini, Benjamin Franklin, Bloc de l'Est, Bramans, Budisme, Cadis, Camí de servitud, Camillo Benso di Cavour, Canal de la Mànega, Capitalisme, Carl Menger, Carta Magna, Catolicisme, Ciceró, Clergat, Col·lectivisme, Colonialisme, Conservadorisme, Constitució, Contracte social, Cosmovisió, Crac del 29, Crítiques al liberalisme econòmic, Crisi del petroli del 1973, David Friedman, David Hume, David Ricardo, Demanda agregada, Democràcia, Democràcia liberal, Dictadura, Distribució de la renda, Dominació (sociologia), Douglass North, Dreta, ... Ampliar l'índex (197 més) »
Abús de posició dominant
L'abús de posició dominant és una conducta prohibida per l'article 82 del Tractat de la Unió Europea consistent en fer servir una posició de domini en un mercat en detriment del seu correcte funcionament.
Veure Liberalisme і Abús de posició dominant
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Liberalisme і Absolutisme
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Veure Liberalisme і Adam Smith
Alexander Hamilton
Alexander Hamilton (Nevis, 11 de gener de 1757 - Ciutat de Nova York, 12 de juliol de 1804) fou un home d'estat americà, polític, erudit jurídic, comandant militar, advocat, banquer, i economista.
Veure Liberalisme і Alexander Hamilton
Alexis de Tocqueville
Caricatura, Honoré Daumier, 1849. Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville (Verneuil-sur-Seine, Illa de França, 29 de juliol de 1805 — Canes, 18 d'abril de 1859), va ser un aristòcrata, diplomàtic, politòleg, filòsof polític i historiador francès.
Veure Liberalisme і Alexis de Tocqueville
Amartya Sen
Amartya Kumar Sen CH (en bengalí: अमर्त्य कुमार सेन) (Santiniketan, Imperi Britànic -actual Índia- 1933) és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en qüestions relacionades amb la fam, les teories del desenvolupament humà, l'economia del benestar i els mecanismes subjacents a la pobresa.
Veure Liberalisme і Amartya Sen
Anarcocapitalisme
Bandera de l'anarcocapitalisme L'anarcocapitalisme és una ideologia política liberal anarquista.
Veure Liberalisme і Anarcocapitalisme
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Liberalisme і Anarquia
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Liberalisme і Anglicanisme
Augusto Pinochet Ugarte
Augusto José Ramón Pinochet Ugarte (Valparaíso, Xile, 25 de novembre de 1915 - Santiago de Xile, 10 de desembre de 2006) fou un militar i dictador xilè.
Veure Liberalisme і Augusto Pinochet Ugarte
Autobiografia
Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.
Veure Liberalisme і Autobiografia
Ayn Rand
Alissa Zinóvievna Rozenbàum Али́са Зино́вьевна Розенба́ум, més coneguda pel pseudònim d'Ayn Rand (Sant Petersburg, 2 de febrer de 1905-Nova York, 6 de març de 1982), fou una filòsofa i escriptora estatunidenca d'origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els best-sellers The Fountainhead i Atlas Shrugged (La rebel·lió d'Atles), i per haver desenvolupat un sistema filosòfic que va denominar objectivisme.
Veure Liberalisme і Ayn Rand
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Liberalisme і Índia
Òptim de Pareto
L'òptim de Pareto o eficiència de Pareto és un concepte introduït per l'economista italià Vilfredo Pareto.
Veure Liberalisme і Òptim de Pareto
Beneficència
S'anomena beneficència al conjunt d'institucions que l'administració posa de franc a disposició dels més necessitats per a proveir-los sosteniment i desenvolupament físic i personal.
Veure Liberalisme і Beneficència
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Liberalisme і Benito Mussolini
Benjamin Franklin
fou un polímata estatunidenc, que fou actiu com a escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític.
Veure Liberalisme і Benjamin Franklin
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Veure Liberalisme і Bloc de l'Est
Bramans
Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.
Veure Liberalisme і Bramans
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Liberalisme і Budisme
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Liberalisme і Cadis
Camí de servitud
Camí de servitud (en anglès, The road to serfdom) és un llibre escrit per l'economista i filòsof austríac Friedrich von Hayek entre 1940 i 1943, en el qual adverteix del perill d'acabar en una tirania que comporta el control de l'economia per part del govern a través de la planificació central.
Veure Liberalisme і Camí de servitud
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Veure Liberalisme і Camillo Benso di Cavour
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Liberalisme і Canal de la Mànega
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Liberalisme і Capitalisme
Carl Menger
Carl Menger (Neu Sandez, 23 de febrer de 1840 - Viena, 26 de febrer 1921) fou un economista austríac, fundador de l'Escola Austríaca d'Economia.
Veure Liberalisme і Carl Menger
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Veure Liberalisme і Carta Magna
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Liberalisme і Catolicisme
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Liberalisme і Ciceró
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Liberalisme і Clergat
Col·lectivisme
Col·lectivisme, en general, és un terme utilitzat per descriure un èmfasi teòric o pràctic en un grup, en oposició a l'individualisme.
Veure Liberalisme і Col·lectivisme
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Liberalisme і Colonialisme
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Liberalisme і Conservadorisme
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Liberalisme і Constitució
Contracte social
Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.
Veure Liberalisme і Contracte social
Cosmovisió
La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.
Veure Liberalisme і Cosmovisió
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Veure Liberalisme і Crac del 29
Crítiques al liberalisme econòmic
Els crítics del liberalisme econòmic no formen un tot homogeni.
Veure Liberalisme і Crítiques al liberalisme econòmic
Crisi del petroli del 1973
Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.
Veure Liberalisme і Crisi del petroli del 1973
David Friedman
David Friedman (1945), és un economista i un dels principals teòrics de l'anarcocapitalisme, encara que es distingeix per la seva actitud crítica en relació als postulats liberals tradicionals.
Veure Liberalisme і David Friedman
David Hume
David Hume va ser un important filòsof escocès del (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).
Veure Liberalisme і David Hume
David Ricardo
David Ricardo (Londres, Anglaterra, 18 d'abril de 1772 — Gatcombe Park, Gloucestershire, 11 de setembre de 1823) fou un economista britànic.
Veure Liberalisme і David Ricardo
Demanda agregada
En economia, la demanda agregada és la demanda total de béns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat.
Veure Liberalisme і Demanda agregada
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Liberalisme і Democràcia
Democràcia liberal
La democràcia liberal és una forma de govern que consisteix en una democràcia representativa on la capacitat dels representants escollits per prendre decisions polítiques es troba subjecta a l'Estat de Dret i normalment moderada per una Constitució que regula la protecció dels drets i llibertats individuals i col·lectius, bo i establint restriccions tant als líders com a l'execució de la voluntat d'una determinada majoria.
Veure Liberalisme і Democràcia liberal
Dictadura
date.
Veure Liberalisme і Dictadura
Distribució de la renda
societats En economia, la distribució de la renda fa referència a com es distribueix el PIB entre la població.
Veure Liberalisme і Distribució de la renda
Dominació (sociologia)
La dominació és aquella situació a la qual un individu o grup és a la posició d'imposar (vegeu Autoritat) a un altre individu o grup (vegeu Submissió a l'autoritat) alguna de les seves idees, creences, veritats, suposicions, punts de vista, normes, regles o lleis; per qualsevol mitjà, incloent la força física i la dominació econòmica.
Veure Liberalisme і Dominació (sociologia)
Douglass North
Douglass Cecil North (Cambridge, 5 de novembre de 1920 - Benzonia, Michigan, 23 de novembre de 2015) fou un economista, historiador i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques l'any 1993.
Veure Liberalisme і Douglass North
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Veure Liberalisme і Dreta
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Liberalisme і Ecologisme
Economia de mercat
L'economia de mercat és un sistema econòmic que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda.
Veure Liberalisme і Economia de mercat
Economia mixta
LEconomia mixta és un sistema econòmic el qual la seva organització està dividida entre el sector públic i el sector privat.
Veure Liberalisme і Economia mixta
Edmund Burke
Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.
Veure Liberalisme і Edmund Burke
Educació primària
Mestra d'escola (Sud-àfrica). L'educació primària és l'etapa de l'ensenyament formal que s'encarrega de l'alfabetització de l'alumne i de transmetre-li els continguts culturals més bàsics de manera que pugui entendre el món que l'envolta i motivar-se per aprendre.
Veure Liberalisme і Educació primària
El Federalista
Anunci en premsa d'''El Federalista'' El Federalista, obra també coneguda com a Els documents federalistes (The Federalist i Federalist Papers en anglès, respectivament), és una sèrie de 85 articles defensant la ratificació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Liberalisme і El Federalista
Elinor Ostrom
Elinor Ostrom (Los Angeles, Califòrnia, 7 d'agost de 1933 – Bloomington, Indiana, 12 de juny de 2012) va ser una politicòloga estatunidenca que va estudiar els béns comuns, tot refutant la tesi de la tragèdia dels comuns.
Veure Liberalisme і Elinor Ostrom
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Veure Liberalisme і Empresa
Engelbert Dollfuß
Engelbert Dollfuss (Texingtal, Baixa Àustria 1892 - Viena 1934) va ser un polític conservador feixista austríac, canceller d'Àustria des de 1932 fins 1934, any en què fou assassinat per agents nacionalsocialistes alemanys.
Veure Liberalisme і Engelbert Dollfuß
Ensenyament
Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.
Veure Liberalisme і Ensenyament
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Liberalisme і Esclavitud
Escola Austríaca
LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.
Veure Liberalisme і Escola Austríaca
Església Baptista
L'Església Baptista o simplement els baptistes són una denominació cristiana protestant actual que emfatitzen el baptisme adult dels creients per mitjà de la immersió completa dins de l'aigua (en oposició al ruixament), el qual es realitza després d'una confessió pública de fe en Jesús com a salvador.
Veure Liberalisme і Església Baptista
Església Universalista
LEsglésia Universalista és una de les branques del cristianisme liberal.
Veure Liberalisme і Església Universalista
Esquerra
En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.
Veure Liberalisme і Esquerra
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Veure Liberalisme і Estat de dret
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Liberalisme і Estat sobirà
Estatisme
Lestatisme, en la ciència política, és la doctrina segons la qual l'autoritat política de l'estat és legítima, fins a cert punt.
Veure Liberalisme і Estatisme
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Liberalisme і Estats Units d'Amèrica
Externalitat
La pol·lució generada pels vehicles és una externalitat Les externalitats són en la teoria econòmica els efectes negatius o positius de la producció o del consum d'un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que l'empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.
Veure Liberalisme і Externalitat
Fal·làcia
Una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent en el raonament d'una argumentació, independentment de si es basa en premisses veritables.
Veure Liberalisme і Fal·làcia
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Liberalisme і Filosofia
Finances
Dollar dels Estats Units. Wall Street, el centre de les finances dels Estats Units. Les finances (del llatí finis, "acabar") són les activitats relacionades amb els fluxos de capital i diner entre individus, empreses, o Estats.
Veure Liberalisme і Finances
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Liberalisme і França
Francis Fukuyama
és un politòleg estatunidenc.
Veure Liberalisme і Francis Fukuyama
Francisco de Miranda
Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol.
Veure Liberalisme і Francisco de Miranda
Frank Knight
va ser un important economista de la primera meitat del segle XX.
Veure Liberalisme і Frank Knight
Frédéric Bastiat
Claude Frédéric Bastiat, pronunciat, va ser un teòric francès liberal, economista i membre de l'assemblea francesa.
Veure Liberalisme і Frédéric Bastiat
Friedrich August von Hayek
Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi Austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1974.
Veure Liberalisme і Friedrich August von Hayek
Gary Becker
Gary Stanley Becker (Pottsville, 2 de desembre de 1930 – Chicago, 3 de maig de 2014) fou un economista i professor universitari estatunidenc, destacat representant del liberalisme econòmic, guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1992.
Veure Liberalisme і Gary Becker
George Washington
George Washington (Popes Creek, Westmoreland, Virgínia 22 de febrer, 1732 – Mount Vernon, Virgínia, 14 de desembre, 1799) fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country).
Veure Liberalisme і George Washington
Giovanni Sartori
Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.
Veure Liberalisme і Giovanni Sartori
Gordon Tullock
Gordon Tullock (13 de febrer de 1922 – 3 de novembre de 2014) fou un economista i professor de dret i economia a la George Mason University.
Veure Liberalisme і Gordon Tullock
Govern
Un govern és un cos o un ens que té l'autoritat i la potestat administrativa per a fer i el poder per a executar les lleis dintre d'un grup o organització civil, corporativa, religiosa o acadèmica.
Veure Liberalisme і Govern
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Liberalisme і Gran Bretanya
Gran Depressió
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.
Veure Liberalisme і Gran Depressió
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Liberalisme і Guerra Freda
Henri-Benjamin Constant de Rebecque
Henri-Benjamin Constant de Rebecque (25 d'octubre de 1767, Lausana - 8 de desembre de 1830) fou un important filòsof i pensador del liberalisme francès, a més de polític i prolífic escriptor.
Veure Liberalisme і Henri-Benjamin Constant de Rebecque
Herència
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.
Veure Liberalisme і Herència
Herbert Spencer
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903) fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Veure Liberalisme і Herbert Spencer
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Liberalisme і Heretgia
Hernando de Soto
fou un conquistador espanyol.
Veure Liberalisme і Hernando de Soto
Ideologia política
La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.
Veure Liberalisme і Ideologia política
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Liberalisme і Il·lustració
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Liberalisme і Immanuel Kant
Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions
Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith.
Veure Liberalisme і Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions
Institut Ostrom Catalunya
L'Institut Ostrom Catalunya, antigament conegut com a Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) és un think tank català nascut com a col·lectiu el 2016, i registrat com a associació el 2018, per introduir el discurs i les propostes liberals en l'articulació del nou model de país.
Veure Liberalisme і Institut Ostrom Catalunya
Interès públic
Linterès públic, també anomenat interès general, és tot allò que, per consens, es comparteix i considera com a útil, valuós i fins i tot vital per a una societat, fins a l'extrem d'obligar a l'Estat, com una de les seves finalitats constitucionals, a titulitzar-ho en benefici de tots els ciutadans.
Veure Liberalisme і Interès públic
Isaiah Berlin
Placa commemorativa a la casa natal d'Isaiah Berlin Sir Isaiah Berlin OM (Riga, 6 de juny del 1909 - Oxford, 5 de novembre del 1997), politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del.
Veure Liberalisme і Isaiah Berlin
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Liberalisme і Islam
Jacques Pierre Brissot
Jacques Pierre Brissot, anomenat de Warville, (Chartres, 15 de gener de 1754 - París, 31 d'octubre de 1793) fou un escriptor i dirigent polític francès que va liderar als brissotins o girondins durant la Revolució Francesa (1789).
Veure Liberalisme і Jacques Pierre Brissot
James Madison
James Madison (Port Conway, Virgínia, Estats Units, 16 de març de 1751 – Montpelier, Virgínia, Estats Units, 28 de juny de 1836) va ser un advocat, polític, president dels Estats Units entre 1809 i 1817, i un dels «Pares Fundadors» de la Constitució dels Estats Units més influents, fins a tal punt que va rebre el sobrenom de «El Pare de la Constitució».
Veure Liberalisme і James Madison
James McGill Buchanan
fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1986.
Veure Liberalisme і James McGill Buchanan
Jean-Baptiste Say
''Lettres a M. Malthus'', 1820 Jean-Baptiste Say (Lió, 5 de gener del 1767 - París, 14 de novembre del 1832) va ser un economista francès.
Veure Liberalisme і Jean-Baptiste Say
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Liberalisme і Jean-Jacques Rousseau
Jeremy Bentham
fou un pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme.
Veure Liberalisme і Jeremy Bentham
John Caldwell Calhoun
va ser un polític americà, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 durant les presidències de John Quincy Adams i d'Andrew Jackson i secretari d'estat (1844-45).
Veure Liberalisme і John Caldwell Calhoun
John Jay
John Jay va ser un polític i jurista estatunidenc (Nova York, 12 de desembre de 1745 – Bedford, 17 de maig de 1829), primer president del Tribunal Suprem dels Estats Units. Va exercir els càrrecs d'ambaixador a Madrid i Londres.
Veure Liberalisme і John Jay
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Veure Liberalisme і John Locke
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Veure Liberalisme і John Maynard Keynes
John Rawls
John Bordley Rawls (Baltimore, 21 de febrer de 1921 - Lexington, 24 de novembre de 2002) fou un filòsof polític i moral estatunidenc, un dels més rellevants de la segona meitat del.
Veure Liberalisme і John Rawls
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Veure Liberalisme і John Stuart Mill
José Ortega y Gasset
fou un filòsof espanyol.
Veure Liberalisme і José Ortega y Gasset
Joseph Schumpeter
, economista austro-estatunidenc, ministre de Finances d'Àustria entre 1919 i 1920.
Veure Liberalisme і Joseph Schumpeter
Juan Bautista Alberdi
Juan Bautista Alberdi (San Miguel de Tucumán, 29 d'agost de 1810 - Neuilly-sud-Seine, França, 19 de juny de 1884) va ser un advocat, jurista, economista, polític, estadista, diplomàtic, escriptor i músic argentí, autor intel·lectual de la Constitució Argentina de 1853.
Veure Liberalisme і Juan Bautista Alberdi
Juan de Mariana
Juan de Mariana (Talavera de la Reina, 1536 - Toledo, 1624) fou un historiador jesuïta, encarregat de supervisar l'adequació dels escrits als cànons religiosos oficials.
Veure Liberalisme і Juan de Mariana
Juan Montalvo
Juan Montalvo (Ambato, Equador, 1832 – París 1889), escriptor equatorià, considerat un dels millors assagistes americans en castellà del.
Veure Liberalisme і Juan Montalvo
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Veure Liberalisme і Karl Popper
Keynesianisme
L'economia keynesiana o keynesianisme és la teoria econòmica ideada per John Maynard Keynes com a resposta a la Gran Depressió dels anys 1930.
Veure Liberalisme і Keynesianisme
L'esperit de les lleis
Portada de l'edició de 1749 del llibre L'esperit de les lleis (títol original en francès: De l'esprit des lois) és una obra del filòsof i assagista francès Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu.
Veure Liberalisme і L'esperit de les lleis
La democràcia a Amèrica
La democràcia a Amèrica (en francès: De la démocratie en Amérique) és una obra escrita per Alexis de Tocqueville i publicada el 1835, en la seua estada als recents creats Estats Units, és una anàlisi que fa el seu autor, polític i jurista francès, on exposa els mèrits del règim americà i les seues bondats.
Veure Liberalisme і La democràcia a Amèrica
La rebel·lió d'Atles
La rebel·lió d'Atles (títol original: Atlas Shrugged, literalment 'Atlas s'encongí d'espatlles') és una novel·la de la filòsofa/escriptora russoestatunidenca Ayn Rand, publicada als Estats Units l'any 1957.
Veure Liberalisme і La rebel·lió d'Atles
Laissez faire
L'expressió francesa "laissez faire, laissez passer" ("deixeu fer, deixeu passar") il·lustra la teoria econòmica que preconitza una llibertat absoluta: lliure mercat, lliure manufactura, impostos molt baixos o nuls, lliure mercat laboral i intervenció mínima dels governs.
Veure Liberalisme і Laissez faire
Léon Walras
Marie-Esprit-Léon Walras va ser un economista matemàtic francès i un Georgista.
Veure Liberalisme і Léon Walras
Liberalisme econòmic
298x298px El liberalisme econòmic és una teoria política i d'economia desenvolupada a l'època de la Il·lustració (segle XVIII) i formulada per Adam Smith segons la qual l'economia s'autorregula sense cap intervenció per part de l'Estat i que reclama, doncs, que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
Veure Liberalisme і Liberalisme econòmic
Llei de rendiments decreixents
La llei de rendiments decreixents va ser estudiada per David Ricardo. En microeconomia, la llei dels rendiments decreixents (en anglès:diminishing returns) és una de les lleis més famoses de l'economia: afirma que cada vegada s'obtindrà menys producció addicional quan s'afegeixin quantitats addicionals d'un input mentre els altres inputs romanguin constants.
Veure Liberalisme і Llei de rendiments decreixents
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Liberalisme і Llibertat
Llibertat econòmica
La llibertat econòmica és la llibertat per produir, comerciar i consumir qualsevol bé o servei adquirit sense l'ús de la força, frau o robatori.
Veure Liberalisme і Llibertat econòmica
Llibertat individual
La llibertat individual o autonomia individual és aquella situació d'autonomia o llibertat de l'individu respecte a tota força coercitiva de part d'altres individus o d'alguna institució.
Veure Liberalisme і Llibertat individual
Llibertats civils
Les llibertats públiques o llibertats civils són garanties i llibertats personals que el govern no pot infringir, sigui per llei o per interpretació judicial sense el degut procés.
Veure Liberalisme і Llibertats civils
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Veure Liberalisme і Lliure comerç
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Veure Liberalisme і Lluita de classes
Louis Bonaparte
'''Lluís Napoleó''' Lluís Napoleó Bonaparte o Lluís I d'Holanda (Lodewijk Napoleon en neerlandès), príncep francès, rei d'Holanda, comte de Saint-Leu (2 de setembre de 1778 - 25 de juliol de 1846) va ser un dels germans de l'emperador Napoleó I de França, fills de Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino.
Veure Liberalisme і Louis Bonaparte
Ludwig Erhard
Ludwig Erhard (Fürth, Baviera, Alemanya 1897 - Bonn, Alemanya 1977), economista i polític alemany, va ser Canceller d'Alemanya (1963-1966).
Veure Liberalisme і Ludwig Erhard
Ludwig von Mises
Ludwig Heinrich Edler von Mises (Lviv, 29 de setembre de 1881 - Nova York, 10 d'octubre de 1973), va ser un economista i filòsof social austrohongarès, considerat el degà de l'Escola Austríaca d'Economia i un dels economistes més influents del.
Veure Liberalisme і Ludwig von Mises
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Veure Liberalisme і Macroeconomia
Marcos Aguinis
Marcos Aguinis (Río Cuarto, Córdoba, 13 de gener de 1935) és un polític i escriptor argentí en castellà, guanyador del Premi Planeta en 1970.
Veure Liberalisme і Marcos Aguinis
Margaret Thatcher
Margaret Hilda Thatcher, baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS, HonFRSC (nascuda Roberts; 13 d'octubre de 1925 - 8 d'abril de 2013), va ser primera ministra del Regne Unit de 1979 a 1990 i líder del Partit Conservador des de 1975 fins al 1990.
Veure Liberalisme і Margaret Thatcher
Mario Vargas Llosa
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, 28 de març de 1936), més conegut com a Mario Vargas Llosa, és un novel·lista, articulista, assagista i polític peruà, que compta també amb la nacionalitat espanyola des de l'any 1993.
Veure Liberalisme і Mario Vargas Llosa
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Liberalisme і Marxisme
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Liberalisme і Matrimoni
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Liberalisme і Mercantilisme
Metodisme
John Wesley El metodisme és una de les denominacions del cristianisme protestant que es va a originar a Anglaterra, en un moviment anomenat "Avivament Metodista", dirigit pel bisbe anglicà John Wesley i el seu germà Charles Wesley, en el.
Veure Liberalisme і Metodisme
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Veure Liberalisme і Milton Friedman
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Veure Liberalisme і Mitjans de producció
Mobilitat social
miniatura La mobilitat social en sociologia és la qualitat de persones, famílies i grup «en virtut de la qual passen d'una posició social a una altra».
Veure Liberalisme і Mobilitat social
Modernitat
obra.
Veure Liberalisme і Modernitat
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Liberalisme і Monarquia
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Liberalisme і Monarquia constitucional
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Liberalisme і Moneda
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Veure Liberalisme і Montesquieu
Murray Rothbard
Murray Rothbard Newton (2 de març de 1926 - 7 de gener de 1995) va ser un economista, historiador, teòric polític, anarquista i llibertari estatunidenc pertanyent a l'Escola Austríaca d'Economia, que va ajudar a donar forma al llibertarisme.
Veure Liberalisme і Murray Rothbard
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció d'organismes estatals sobre l'economia i la política.
Veure Liberalisme і Neoliberalisme
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Veure Liberalisme і Nicolas de Condorcet
Nicolas François Canard
Nicolas François Canard (1754-1833) fou un matemàtic francès que va aplicar fórmules matemàtiques a l'estudi de l'economia.
Veure Liberalisme і Nicolas François Canard
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Liberalisme і Occident
Octavio Paz
Octavio Paz Lozano (Mixcoac, 31 de març del 1914 — Ciutat de Mèxic, 19 d'abril del 1998) fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.
Veure Liberalisme і Octavio Paz
Oligopoli
Un oligopoli és un tipus de mercat de competència imperfecta, que es caracteritza per tenir pocs oferents i molts demandants, un producte homogeni (no diferenciat) o heterogeni (existeixen marques, dissenys diferents... diferenciació del producte), informació imperfecta (no hi ha transparència de preus) i barreres d'entrada; legals (per poder entrar al mercat necessiten una llicència o concessió administrativa que han de pagar a l'estat o una patent, és a dir, dret a explotar una exclusiva un invent), naturals (requereixen fortes inversions de capital, per tecnologia o infraestructures) i de mercat (diferenciació del producte, és a dir, a través de la publicitat intentaran captar el consumidor per fidelitzar-lo i possessionar-se).
Veure Liberalisme і Oligopoli
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Liberalisme і Pèricles
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Liberalisme і Pius IX
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure Liberalisme і Política
Poliarquia
La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.
Veure Liberalisme і Poliarquia
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Veure Liberalisme і Pragmatisme
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Liberalisme і Primera Guerra Mundial
Progrés
El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.
Veure Liberalisme і Progrés
Progressisme
El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa.
Veure Liberalisme і Progressisme
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Liberalisme і Propietat privada
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Liberalisme і Protestantisme
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Liberalisme і Radiació electromagnètica
Reflexions sobre la Revolució Francesa
Portada de la seva primera edició. Reflexions sobre la Revolució Francesa (anglès: Reflections on the Revolution in France) és un assaig d'Edmund Burke, escriptor i polític irlandès, escrit l'any 1790.
Veure Liberalisme і Reflexions sobre la Revolució Francesa
Reformisme
El reformisme és una tendència política partidària de la transformació progressiva de la societat capitalista dins el marc de les institucions vigents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la violència.
Veure Liberalisme і Reformisme
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Liberalisme і Regne Unit
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Liberalisme і Religió
Restauració (absolutisme)
La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.
Veure Liberalisme і Restauració (absolutisme)
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Liberalisme і Retòrica
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Liberalisme і Revolució
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Liberalisme і Revolució Francesa
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Veure Liberalisme і Revolució Gloriosa
Richard Cantillon
Richard Cantillon (Irlanda, dècada de 1680 - Londres, maig de 1734) fou un economista franco-irlandès, conegut per molts historiadors com el primer gran economista "teòric".
Veure Liberalisme і Richard Cantillon
Robert Nozick
Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard.
Veure Liberalisme і Robert Nozick
Ronald Coase
Ronald Harry Coase (Willesden, Anglaterra 1910 - Chicago, EUA 2013) fou un economista i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1991.
Veure Liberalisme і Ronald Coase
Ronald Reagan
va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.
Veure Liberalisme і Ronald Reagan
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Liberalisme і Segona Guerra Mundial
Seguretat Social
Personificació de la justícia social La Seguretat Social ve garantida, a Espanya, per l'article 41 de la Constitució Espanyola de 1978 que diu que "Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació.
Veure Liberalisme і Seguretat Social
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Veure Liberalisme і Separació de poders
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Liberalisme і Sindicat
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Liberalisme і Sobirania
Sobre la llibertat
Sobre la llibertat (anglès: On Liberty) és una obra filosòfica publicada l'any 1859 pel pensador anglès John Stuart Mill.
Veure Liberalisme і Sobre la llibertat
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Liberalisme і Socialisme
Socialització (socialisme)
La socialització és el procés pel qual es converteix tot instrument que genera un producte o un benefici socials i que es troba sota una propietat privada en un instrument de propietat social, això és, que la propietat és col·lectiva de tots els humans, sense excepcions i sense organismes superiors que la tutelin.
Veure Liberalisme і Socialització (socialisme)
Societat Religiosa d'Amics
George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el a Anglaterra.
Veure Liberalisme і Societat Religiosa d'Amics
Socioliberalisme
Leonard Trelawny Hobhouse contribuí al desenvolupament del socioliberalisme, principalment amb el llibre ''Liberalism'', publicat el 1911. El socioliberalisme, nou liberalisme (nom original), liberalisme social, alt liberalisme, liberalisme radical o liberalisme modern és un corrent del liberalisme que, basant-se en el pensament de John Stuart Mill, se centra en el desenvolupament individual i material de les persones en el marc de les seves interaccions socials.
Veure Liberalisme і Socioliberalisme
Sufragi
''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.
Veure Liberalisme і Sufragi
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Veure Liberalisme і Syllabus Errorum
Teoria de l'equilibri general
En economia, la Teoria de l'Equilibri General analitza què es produeix, com es produeix i com es distribueixen els béns i serveis quan totes les llars, empreses i mercats de l'economia interactuen simultàneament.
Veure Liberalisme і Teoria de l'equilibri general
Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner
La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (en anglès, The General Theory of Employment, Interest and Money) és l'obra més important de l'economista anglès John Maynard Keynes, que amb aquest llibre va posar els fonaments del modern pensament macroeconòmic.
Veure Liberalisme і Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner
Thomas Istvan Szasz
Thomas Istvan Szasz (Budapest, Hongria, 15 d'abril de 1920 - 8 de setembre de 2012) fou un professor de psiquiatria a la Universitat de Siracusa a Nova York.
Veure Liberalisme і Thomas Istvan Szasz
Thomas Jefferson
Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826) va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809.
Veure Liberalisme і Thomas Jefferson
Thomas Paine
va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.
Veure Liberalisme і Thomas Paine
Totalitarisme
Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.
Veure Liberalisme і Totalitarisme
Unitarisme
Lunitarisme és una de les famílies teològiques sorgides abans de la Reforma Protestant i que es va desenvolupar el mateix segle que aquesta.
Veure Liberalisme і Unitarisme
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Veure Liberalisme і Universitat de Barcelona
Utilitarisme
Imatge de Jeremy Bentham, creador d'aquest corrent L'utilitarisme és un marc teòric per a la moralitat, basat en la maximització de la utilitat per a la societat o la humanitat.
Veure Liberalisme і Utilitarisme
Valor (axiologia)
El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.
Veure Liberalisme і Valor (axiologia)
Varna (hinduisme)
Varna (en sànscrit वर्ण varṇa, literalment "cobertura", "abric", "color") és cadascuna de les quatre castes principals en què es divideix la societat hindú.
Veure Liberalisme і Varna (hinduisme)
Vilfredo Pareto
Vilfredo Pareto (París, 15 de juliol de 1848 - Céligny, 19 d'agost de 1923) fou un economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto.
Veure Liberalisme і Vilfredo Pareto
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Veure Liberalisme і Voltaire
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Liberalisme і 1544
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Liberalisme і 1748
1755
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Liberalisme і 1755
1785
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1785
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Liberalisme і 1788
1801
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1801
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Liberalisme і 1803
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Liberalisme і 1819
1840
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1840
1854
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1854
1859
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1859
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Liberalisme і 1884
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Liberalisme і 1899
1909
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1909
1930
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1930
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Liberalisme і 1936
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Liberalisme і 1944
1945
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1945
1946
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1946
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Liberalisme і 1949
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Liberalisme і 1957
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Liberalisme і 1958
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Liberalisme і 1960
1962
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1962
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Liberalisme і 1968
1971
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1971
1974
;Països Catalans.
Veure Liberalisme і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Liberalisme і 1975
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Liberalisme і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Liberalisme і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Liberalisme і 1981
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Liberalisme і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Liberalisme і 1987
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Liberalisme і 1990
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Liberalisme і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Liberalisme і 1994
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Liberalisme і 1999
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Liberalisme і 2000
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Liberalisme і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Liberalisme і 2006
També conegut com Liberal, Liberalista, Liberals, Lliberal.
, Ecologisme, Economia de mercat, Economia mixta, Edmund Burke, Educació primària, El Federalista, Elinor Ostrom, Empresa, Engelbert Dollfuß, Ensenyament, Esclavitud, Escola Austríaca, Església Baptista, Església Universalista, Esquerra, Estat de dret, Estat sobirà, Estatisme, Estats Units d'Amèrica, Externalitat, Fal·làcia, Filosofia, Finances, França, Francis Fukuyama, Francisco de Miranda, Frank Knight, Frédéric Bastiat, Friedrich August von Hayek, Gary Becker, George Washington, Giovanni Sartori, Gordon Tullock, Govern, Gran Bretanya, Gran Depressió, Guerra Freda, Henri-Benjamin Constant de Rebecque, Herència, Herbert Spencer, Heretgia, Hernando de Soto, Ideologia política, Il·lustració, Immanuel Kant, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Institut Ostrom Catalunya, Interès públic, Isaiah Berlin, Islam, Jacques Pierre Brissot, James Madison, James McGill Buchanan, Jean-Baptiste Say, Jean-Jacques Rousseau, Jeremy Bentham, John Caldwell Calhoun, John Jay, John Locke, John Maynard Keynes, John Rawls, John Stuart Mill, José Ortega y Gasset, Joseph Schumpeter, Juan Bautista Alberdi, Juan de Mariana, Juan Montalvo, Karl Popper, Keynesianisme, L'esperit de les lleis, La democràcia a Amèrica, La rebel·lió d'Atles, Laissez faire, Léon Walras, Liberalisme econòmic, Llei de rendiments decreixents, Llibertat, Llibertat econòmica, Llibertat individual, Llibertats civils, Lliure comerç, Lluita de classes, Louis Bonaparte, Ludwig Erhard, Ludwig von Mises, Macroeconomia, Marcos Aguinis, Margaret Thatcher, Mario Vargas Llosa, Marxisme, Matrimoni, Mercantilisme, Metodisme, Milton Friedman, Mitjans de producció, Mobilitat social, Modernitat, Monarquia, Monarquia constitucional, Moneda, Montesquieu, Murray Rothbard, Neoliberalisme, Nicolas de Condorcet, Nicolas François Canard, Occident, Octavio Paz, Oligopoli, Pèricles, Pius IX, Política, Poliarquia, Pragmatisme, Primera Guerra Mundial, Progrés, Progressisme, Propietat privada, Protestantisme, Radiació electromagnètica, Reflexions sobre la Revolució Francesa, Reformisme, Regne Unit, Religió, Restauració (absolutisme), Retòrica, Revolució, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, Richard Cantillon, Robert Nozick, Ronald Coase, Ronald Reagan, Segona Guerra Mundial, Seguretat Social, Separació de poders, Sindicat, Sobirania, Sobre la llibertat, Socialisme, Socialització (socialisme), Societat Religiosa d'Amics, Socioliberalisme, Sufragi, Syllabus Errorum, Teoria de l'equilibri general, Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner, Thomas Istvan Szasz, Thomas Jefferson, Thomas Paine, Totalitarisme, Unitarisme, Universitat de Barcelona, Utilitarisme, Valor (axiologia), Varna (hinduisme), Vilfredo Pareto, Voltaire, 1544, 1748, 1755, 1785, 1788, 1801, 1803, 1819, 1840, 1854, 1859, 1884, 1899, 1909, 1930, 1936, 1944, 1945, 1946, 1949, 1957, 1958, 1960, 1962, 1968, 1971, 1974, 1975, 1979, 1980, 1981, 1986, 1987, 1990, 1992, 1994, 1999, 2000, 2004, 2006.