Taula de continguts
168 les relacions: Agnosticisme, Agost, Ajuntament de Barcelona, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Alternança, Apostasia, Ateisme, Álvaro de Figueroa y Torres, Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano, Baptisme, Barcelona, Boicot, Budisme, Catalunya, Catolicisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Clergat, Clerical, Compendi, Concili Vaticà II, Confederació Nacional del Treball, Conservadorisme, Convivència, Corts de Cadis, Crítica, Creença, Crist, Cristianisme, Cristià, Culte, Déu, Declaració Universal dels Drets Humans, Decret, Desterrament, Dictadura, Dimissió, Diplomàtic, Diversitat cultural, Doctrina, Doctrina Social de l'Església, Dogma, Educació, Encíclica, Ensenyament, Escola, Escola Moderna, Església (institució), Església Catòlica Romana, Estat sobirà, ... Ampliar l'índex (118 més) »
Agnosticisme
Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.
Veure Laïcisme і Agnosticisme
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Laïcisme і Agost
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Laïcisme і Ajuntament de Barcelona
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Laïcisme і Alfons XII d'Espanya
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Laïcisme і Alfons XIII d'Espanya
Alternança
L'alternança es dona quan, en la successió de versos s'alterna en les rimes pel que fa al seu accent; si un acaba en paraula aguda -vers masculí-, el següent ho fa en paraula plana o esdrúixola -vers femení-.
Veure Laïcisme і Alternança
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Veure Laïcisme і Apostasia
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Veure Laïcisme і Ateisme
Álvaro de Figueroa y Torres
Álvaro de Figueroa y Torres, primer comte de Romanones (Madrid, 9 d'agost de 1863 - 11 d'octubre de 1950) va ser un polític espanyol.
Veure Laïcisme і Álvaro de Figueroa y Torres
Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Ángel María de Saavedra y Ramírez de Baquedano, més conegut pel seu títol nobiliari de Duc de Rivas (Còrdova, 10 de març de 1791 – Madrid, 22 de juny de 1865) va ser un escriptor, dramaturg, poeta, pintor i polític espanyol.
Veure Laïcisme і Ángel de Saavedra y Ramírez de Baquedano
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Laïcisme і Baptisme
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Laïcisme і Barcelona
Boicot
Activistes cridant al boicot a Kentucky Fried Chicken, el 2007, pel mal tracte als animals. El boicot és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.
Veure Laïcisme і Boicot
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Laïcisme і Budisme
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Laïcisme і Catalunya
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Laïcisme і Catolicisme
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Veure Laïcisme і Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Laïcisme і Clergat
Clerical
* que pertany al clergat.
Veure Laïcisme і Clerical
Compendi
Compendi (del llatí Compendium) és un resum breu però substancial i precís que presenta l'essencial d'una àrea determinada més extensa del coneixement humà, d'una exposició, d'una obra, d'una doctrina, etc.
Veure Laïcisme і Compendi
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Veure Laïcisme і Concili Vaticà II
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Laïcisme і Confederació Nacional del Treball
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Veure Laïcisme і Conservadorisme
Convivència
Convivència és qualsevol situació en què dues o més persones majors d'edat, sense un matrimoni (o casades però separades de fet), comparteixen un mateix habitatge.
Veure Laïcisme і Convivència
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Veure Laïcisme і Corts de Cadis
Crítica
Una crítica és un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producció humana que pot ser literària, plàstica, musical o periodística, entre d'altres.
Veure Laïcisme і Crítica
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Veure Laïcisme і Creença
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Laïcisme і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Laïcisme і Cristianisme
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Laïcisme і Cristià
Culte
Un culte és un grup social que es defineix per les seves creences religioses, espirituals o filosòfiques inusuals o pel seu interès comú en una personalitat, objecte o objectiu particular.
Veure Laïcisme і Culte
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Laïcisme і Déu
Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.
Veure Laïcisme і Declaració Universal dels Drets Humans
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Veure Laïcisme і Decret
Desterrament
motius obscurs.El desterrament és un tipus de pena que un Estat pot imposar a una persona per haver comès un delicte o una malifeta.
Veure Laïcisme і Desterrament
Dictadura
date.
Veure Laïcisme і Dictadura
Dimissió
Darrer gest d'acomiadament del President Nixon després de la seva dimissió. Dimitir o dimissió, en anglès: resign i resignation, és renunciar un càrrec.
Veure Laïcisme і Dimissió
Diplomàtic
El diplomàtic és un funcionari d'un estat sobirà que exerceix la diplomàcia.
Veure Laïcisme і Diplomàtic
Diversitat cultural
Celebració del Dia de l'Harmonia, que celebra la diversitat cultural a Austràlia. Per diversitat cultural s'entén la multiplicitat de mitjans pels quals s'expressen les cultures dels grups i de les societats.
Veure Laïcisme і Diversitat cultural
Doctrina
Una doctrina, a la societat occidental actual, és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de veritat general.
Veure Laïcisme і Doctrina
Doctrina Social de l'Església
La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.
Veure Laïcisme і Doctrina Social de l'Església
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Veure Laïcisme і Dogma
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.
Veure Laïcisme і Educació
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Veure Laïcisme і Encíclica
Ensenyament
Lensenyament o ensenyança és l'acte de transmissió o comunicació de coneixements i hàbits per part d'algú, (majoritàriament d'un mestre o ensenyant) mitjançant lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics als alumnes.
Veure Laïcisme і Ensenyament
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Laïcisme і Escola
Escola Moderna
Imatge del butlletí de l'''Escola Moderna'' Placa en record de l'antiga seu de l'Escola Moderna (1901-1906), al carrer de Bailèn núm. 56 de Barcelona LEscola Moderna va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Veure Laïcisme і Escola Moderna
Església (institució)
Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.
Veure Laïcisme і Església (institució)
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Laïcisme і Església Catòlica Romana
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Laïcisme і Estat sobirà
Eugenio Montero Ríos
Eugenio Montero Ríos (Santiago de Compostel·la, 13 de novembre de 1832 - Madrid, 12 de maig de 1914) va ser un polític i jurista espanyol.
Veure Laïcisme і Eugenio Montero Ríos
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Veure Laïcisme і Evangeli
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Laïcisme і Filòsof
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Laïcisme і França
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.
Veure Laïcisme і Francesc Ferrer i Guàrdia
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Laïcisme і Humanisme
Igualtat social
Igualtat social La igualtat social és l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i d'igual tracte en la justícia per a totes les persones.
Veure Laïcisme і Igualtat social
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Laïcisme і Il·lustració
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure Laïcisme і Independència
Institución Libre de Enseñanza
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936.
Veure Laïcisme і Institución Libre de Enseñanza
Institut d'Educació Secundària
IES La Rábida, Institut més antic de Huelva. IES Madina Mayurqa,Institut d'educació secundària a Palma Un Institut d'Educació Secundària o IES és un tipus de centre educatiu públic espanyol, a Catalunya, se'n diu Institut, on s'imparteix ensenyament secundari tant obligatori (ESO) (12-16 anys) com no obligatori (batxillerat), així com ensenyaments de formació professional (cicles formatius de grau mitjà i superior) i altres programes.
Veure Laïcisme і Institut d'Educació Secundària
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Laïcisme і Institut religiós
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Laïcisme і Isabel II d'Espanya
Josep Bigordà i Montmany
Josep Bigordà i Montmany (?, 1928) és un sacerdot i periodista català, vinculat especialment a les parròquies de Sant Medir i de Santa Maria del Pi, de Barcelona.
Veure Laïcisme і Josep Bigordà i Montmany
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Veure Laïcisme і Laïcat
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Veure Laïcisme і Laïcisme
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure Laïcisme і Legislació
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Laïcisme і Liberalisme
Llei Moyano
La Llei Moyano és una llei d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre de 1857 pel ministre liberal Claudio Moyano, estigué vigent fins a la Segona República Espanyola.
Veure Laïcisme і Llei Moyano
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Veure Laïcisme і Llibertat
Llibertat acadèmica
La llibertat acadèmica és un principi que presideix la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, del debat i de la dissidència.
Veure Laïcisme і Llibertat acadèmica
Lliurepensament
El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat.
Veure Laïcisme і Lliurepensament
Lumen Gentium
Lumen gentium (en català, llum dels pobles) és un dels principals documents del Concili Vaticà II i una de les dues constitucions dogmàtiques juntament amb la Dei Verbum.
Veure Laïcisme і Lumen Gentium
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Laïcisme і Madrid
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Laïcisme і Mancomunitat de Catalunya
Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25 d'abril de 1884 - Tolosa, 2 de març de 1939) fou un polític i escriptor català.
Veure Laïcisme і Marcel·lí Domingo i Sanjuan
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Veure Laïcisme і Matemàtic
Mateu Morral i Roca
Mateu Morral dibuixat a la revista russa ''Niva''. (1906) Mateu Morral Roca (Sabadell, 27 de novembre de 1879 - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906) fou un anarquista català.
Veure Laïcisme і Mateu Morral i Roca
Maura
Maura (en francès Maure) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Laïcisme і Maura
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Laïcisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Misteri
MIsteri o enigma és allò que resulta difícil d'entendre, resoldre o interpretar.
Veure Laïcisme і Misteri
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Laïcisme і Monopoli
Mossèn
Portada de la traducció de l'obra d'Ausiàs Marc. S'hi observa l'ús del tracte «mossèn» per a referir-se a un cavaller: «Las obras del famosíssimo philosofo y poeta ''mossen'' Osias Marco caballero Valenciano de nación Catalán traduzidas por don Baltasar de Romaní» editada el 1539.
Veure Laïcisme і Mossèn
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Veure Laïcisme і Mustafa Kemal Atatürk
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Veure Laïcisme і Nicolas de Condorcet
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Laïcisme і Occident
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Veure Laïcisme і Oviedo
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Laïcisme і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Veure Laïcisme і Pedagogia
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Veure Laïcisme і Pius IX
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Laïcisme і Plató
Pluralisme
Els filòsofs pluralistes són un conjunt de filòsofs grecs posteriors als monistes que, a diferència d'aquests, opten per una explicació mecanicista del món: presència de diversos elements primers (eterns, immòbils...) moguts per una força externa.
Veure Laïcisme і Pluralisme
Poder polític
El poder polític és una conseqüència lògica de l'exercici de les funcions per part de les persones que ocupen un càrrec representatiu dins d'un sistema de govern en un país.
Veure Laïcisme і Poder polític
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Laïcisme і Polític
Quanta Cura
Quanta Cura (llatí: Quanta preocupació) és una encíclica escrita pel papa Pius IX sobre el tema de la secularització en general i la proclamació del Regne d'Itàlia del 1861 en particular.
Veure Laïcisme і Quanta Cura
Regència
El terme regència designa diverses formes de govern delegat.
Veure Laïcisme і Regència
Regne de Déu (cristianisme)
El Regne de Déu és un dels elements clau dels ensenyaments de Jesús al Nou Testament.
Veure Laïcisme і Regne de Déu (cristianisme)
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Veure Laïcisme і Relativisme
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Laïcisme і Religió
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Laïcisme і Renaixement
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Laïcisme і República
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Laïcisme і Revolució de 1868
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Veure Laïcisme і Sagrament
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Laïcisme і Sant
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Laïcisme і Segle XVIII
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Laïcisme і Segona República Espanyola
Separació entre l'Església i l'Estat
Estats laics el 2011. La Separació entre l'Església i l'Estat és el concepte legal i polític pel qual les institucions de l'Estat i religioses (Església) es mantenen separades i l'Església no intervé en els afers públics; cada part té una autonomia per tractar els temes relacionats amb les seves esferes d'influència.
Veure Laïcisme і Separació entre l'Església i l'Estat
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Laïcisme і Setmana Tràgica
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Laïcisme і Sevilla
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Laïcisme і Societat
Societat civil (sociologia)
La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.
Veure Laïcisme і Societat civil (sociologia)
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Veure Laïcisme і Syllabus Errorum
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Laïcisme і Tarragona
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Laïcisme і TERMCAT
Tolerància social
La tolerància social és la disposició a admetre que els altres pensin o actuïn diferentment d'altres.
Veure Laïcisme і Tolerància social
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Laïcisme і Turquia
Ultraconservadorisme
L'ultraconservadorisme fa referència a punts de vista extremadament conservadors en política o pràctica religiosa.
Veure Laïcisme і Ultraconservadorisme
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Laïcisme і Unió General de Treballadors
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Laïcisme і València
13 d'octubre
El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 13 d'octubre
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 14 d'agost
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 16 d'agost
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 17 de setembre
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laïcisme і 1743
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laïcisme і 1754
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Laïcisme і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Laïcisme і 1792
1794
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1794
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 18 de novembre
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1814
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1836
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Laïcisme і 1838
1857
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1857
1859
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1859
1868
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1868
1875
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1875
1876
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1876
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1879
1881
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Laïcisme і 1882
1883
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1883
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Laïcisme і 1884
1888
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1888
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Laïcisme і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1896
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Laïcisme і 1899
1900
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1901
1906
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1907
1909
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Laïcisme і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1911
1913
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1913
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Laïcisme і 1918
1924
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1924
1931
;Països Catalans.
Veure Laïcisme і 1931
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Laïcisme і 2 de febrer
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 2 de juliol
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 25 d'agost
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 26 d'agost
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 26 de juny
26 de setembre
El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 26 de setembre
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 28 de març
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 3 de juliol
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 4 de juny
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 6 de juliol
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Laïcisme і 8 de setembre
També conegut com Laïcista, Laïcitat, Societat laica.