Taula de continguts
142 les relacions: Abd Allah ibn Qazaghan, Adil Shah Jalayir, Ak Timur Bahadur, Al-Biruní, Al-Mamun (abbàssida), Alans, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Alí ibn al-Athir, Alexandre el Gran, Ali Dervix Jalayir, Aljaitu Apardi, Amudarià, Ankhud, Antioquia de l'Orontes, Anuixtigin, Arab Muhàmmad Khan I, Armènia Menor, Artabazos, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad ibn Fadlan, Bactriana, Bayan Kuli, Bukharà, Bulgària del Volga, Caravana (expedició), Còlquida, Claudi Ptolemeu, Crimea, Dinastia afríguida, Dinastia Arabxàhida, Djand, Eltxi Bugha, Farasmanes (rei), Faryab, Fàrnaces, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Gurziwan, Guzgan, Hazarasp, Herat, Heròdot, Hethum I, Horda Blanca, Horda d'Or, Husayn Sufi, Ibn Battuta, Il-Arslan, ... Ampliar l'índex (92 més) »
Abd Allah ibn Qazaghan
Abd Allah ibn Qazaghan (+ vers 1359) fou cap dels karaunes (1358–1359), fill de l'amir Qazaghan.
Veure Khwarizm і Abd Allah ibn Qazaghan
Adil Shah Jalayir
Adil Shah Jalayir (+ 1377) fou un amir cap del tuman dels jalayirs a Transoxiana.
Veure Khwarizm і Adil Shah Jalayir
Ak Timur Bahadur
Ak Timur Bahadur (Aktemur Bahadur) fou un amir (general) de Tamerlà, fidel personal seu.
Veure Khwarizm і Ak Timur Bahadur
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Khwarizm і Al-Biruní
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Khwarizm і Al-Mamun (abbàssida)
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Khwarizm і Alans
Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.
Veure Khwarizm і Alà-ad-Din Muhàmmad
Alà-ad-Din Tekix
Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.
Veure Khwarizm і Alà-ad-Din Tekix
Alí ibn al-Athir
Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).
Veure Khwarizm і Alí ibn al-Athir
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Khwarizm і Alexandre el Gran
Ali Dervix Jalayir
Ali Dervix Jalayir (+ 1375) fou un emir i líder del tuman dels Jalayirs, fill i successor de Bayazid Jalayir.
Veure Khwarizm і Ali Dervix Jalayir
Aljaitu Apardi
Aljaitu, Oljai, Oljei o Oljeitu Apardi fou un amir dels apardis aliat d'Amir Husayn que es va posar al servei de Tamerlà el 1369.
Veure Khwarizm і Aljaitu Apardi
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Khwarizm і Amudarià
Ankhud
Andkhud (o Ankhud) fou una antiga ciutat del Guzgan al nord de Khurasan, que formava el seu districte mes al nord.
Veure Khwarizm і Ankhud
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Khwarizm і Antioquia de l'Orontes
Anuixtigin
Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al sota Màlik-Xah I i Barkyaruq.
Veure Khwarizm і Anuixtigin
Arab Muhàmmad Khan I
Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou kan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.
Veure Khwarizm і Arab Muhàmmad Khan I
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Veure Khwarizm і Armènia Menor
Artabazos
* Artabazos (llatí Artabazus, elamita Ir-du-masda, avesta Ašavazdah derivat de l'antic persa Ṛta-vazdah, variant del nom Artavasdes) fou un antic nom persa portat per diversos personatges entre els quals.
Veure Khwarizm і Artabazos
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Veure Khwarizm і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Àhmad ibn Fadlan
Àhmad ibn Fadlan ibn al-Abbàs ibn Ràixid ibn Hammad ——, més conegut simplement com a Ibn Fadlan, (Bagdad, c. 879 - ?, c. 960) fou un historiador d'origen desconegut; tot i que no era ètnicament àrab, ho va ser culturalment, perquè va viure al Califat Abbàssida i el va servir.
Veure Khwarizm і Àhmad ibn Fadlan
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Khwarizm і Bactriana
Bayan Kuli
Bayan Kuli o Bayan Quli (+ 1358) fou kan nominal del Kanat de Txagatai del 1348 al 1358.
Veure Khwarizm і Bayan Kuli
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Khwarizm і Bukharà
Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia.
Veure Khwarizm і Bulgària del Volga
Caravana (expedició)
Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.
Veure Khwarizm і Caravana (expedició)
Còlquida
Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (georgià: კოლხეთი, k'olxeti; grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al.
Veure Khwarizm і Còlquida
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Khwarizm і Claudi Ptolemeu
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Khwarizm і Crimea
Dinastia afríguida
La dinastia afríguida (o) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.
Veure Khwarizm і Dinastia afríguida
Dinastia Arabxàhida
La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.
Veure Khwarizm і Dinastia Arabxàhida
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Veure Khwarizm і Djand
Eltxi Bugha
Eltxi Bugha Selduz o Oljai Bugha Selduz o fou un amir dels suldus (Sulduz) que dirigia una secció del tuman localitzada al Bakelan, separada de la principal dirigida per Buyan Sulduz (localitzada a Shadman i el Caghaniyan).
Veure Khwarizm і Eltxi Bugha
Farasmanes (rei)
Farasmanes (Pharasmanes) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.
Veure Khwarizm і Farasmanes (rei)
Faryab
Faryab (també Fariyab o Paryab) fou una vila del nord de l'Afganistan, modernament anomenada Dawlatabad.
Veure Khwarizm і Faryab
Fàrnaces
Fàrnaces (Pharnaces) fou un nom persa portat per diversos reis del Pont i sàtrapes perses.
Veure Khwarizm і Fàrnaces
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Khwarizm і Gorgan
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Khwarizm і Gorgan (ciutat)
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Khwarizm і Gran Khorasan
Gurziwan
Gurziwan és el nom d'una població desapareguda i de tota la regió, de situació exacta incerta però sense dubte al sud-est de Maimana; el Gurziwan seria el districte sud del Guzgan, al nord-est d'Herat (avui Afganistan).
Veure Khwarizm і Gurziwan
Guzgan
Guzgan, Guzganan o Quzghan (o o), anomenada en àrab Juzjan, fou una regió històrica del Turkestan afganès, entre els rius Murghab i Amudarià.
Veure Khwarizm і Guzgan
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Veure Khwarizm і Hazarasp
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Khwarizm і Herat
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Khwarizm і Heròdot
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Veure Khwarizm і Hethum I
Horda Blanca
LHorda Blanca fou una de les gran subdivisions dels mongols després de Genguis Khan.
Veure Khwarizm і Horda Blanca
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Khwarizm і Horda d'Or
Husayn Sufi
Husayn Sufi ibn Yanghadai (+ 1371) fou amir (a vegades esmentat com a xah) de Khwarizm vers 1360 a 1371.
Veure Khwarizm і Husayn Sufi
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Khwarizm і Ibn Battuta
Il-Arslan
Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.
Veure Khwarizm і Il-Arslan
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Khwarizm і Imperi Aquemènida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Khwarizm і Imperi Seljúcida
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Veure Khwarizm і Jahangir ibn Timur
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Veure Khwarizm і Jalal-ad-Din Mangubertí
Jat
Els jats (hindi: जाट JAT, urdu: جٹ JAT, punjabi: ਜੱਟ Jatt) són un grup ètnic ari del subcontinent indi que viuen principalment al Panjab, Sind, Uttar Pradesh i Rajasthan.
Veure Khwarizm і Jat
Kai Khusraw Khuttalani
Kay Khusraw Khuttalani o Kai Khusrau Khuttalani o Ky Khuseru (+ 1372 o 1373), fou un emir del tuman dels Khuttalani, que es deia (i era) gendre del Khan del Desht Kiptxaq i governador de Khuttalan.
Veure Khwarizm і Kai Khusraw Khuttalani
Kamar al-Din
Kamar al-Din Khan Dughlat (Kummar al-Din, Qamar-ud-din Khan Dughlat (àrab: قمر الدین خان دغلت) fou un governant mongol que va arribar a kan del Kanat de Mogolistan (1368 a 1392), pertanyent al clan Dughlat de Kaixgar de guerrers mongols.
Veure Khwarizm і Kamar al-Din
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Veure Khwarizm і Kan
Kanat de Khivà
El Kanat de Khivà fou un estat de l'Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.
Veure Khwarizm і Kanat de Khivà
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Khwarizm і Kanat de Txagatai
Karaxar Noyan
Karaxar Noyan (també Qarachar i Karachar Noyan, sent traduït aproximadament "noyan" com a senyor si bé era un títol militar i civil i equivalia bàsicament al musulmà emir. (vers 1166 - 1243/44 o 1255/56), fou un notable mongol, comandant militar de Genguis Khan, així com un avantpassat patern de Tamerlà.
Veure Khwarizm і Karaxar Noyan
Kath
Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.
Veure Khwarizm і Kath
Köneürgenç
Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنهگرگانج Kohna Gūrgānj o کهنهاورگانج Kohna Ūrgānj, 'vella Urgenj', en època de Tamerlà esmentada com Urkunje o Ourkunje) és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.
Veure Khwarizm і Köneürgenç
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Veure Khwarizm і Khan Zade
Khat
* Khat o Catha edulis, planta arbustiva de la família Celastraceae que es troba als països africans com Etiòpia, Kenya, Tanzània, Uganda, Zaire, Angola, Malawi, Moçambic, Zàmbia, Zimbàbue i Sud-àfrica i sobretot a Iemen.
Veure Khwarizm і Khat
Khatai Bahadur
Khatai Bahadur (Khetai Bahadur, Khitai Bahadur, Khatay Bahadur) (+1377) fou un amir mongol al servei de Tamerlà des de abans del 1370, originalment al servei del kan de Mogolistan.
Veure Khwarizm і Khatai Bahadur
Khatun
Khatun (ātūn) o hatun fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.
Veure Khwarizm і Khatun
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Khwarizm і Khàzars
Khivà
Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un kanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.
Veure Khwarizm і Khivà
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Khwarizm і Khorasan (província del Califat)
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Khwarizm і Khurasan (província mongola)
Khuttalani
Els Khuttalani foren un tuman o tribu mongola de Transoxiana, creada com a exèrcit regional al, que al incrementar el seu poder va esdevenir tuman al.
Veure Khwarizm і Khuttalani
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Khwarizm і Khwarizm
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Veure Khwarizm і Kiptxak
Kungrats
Els kungrats, qongirat, onggirat, khunggirat o konkirat/konkurat, en mongol: хонгират, en kazakh: қоңырат) és una tribu de l'Àsia central, una de les divisions essencials del Mongols. Les variacions sobre el nom inclouen Onggirat, Wangjila (王紀剌), Yongjilie (雍吉烈), i Guangjila (廣吉剌) a fonts xineses, i ongrat o kongrat en turc.
Veure Khwarizm і Kungrats
Lukman Padshah
Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.
Veure Khwarizm і Lukman Padshah
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001).
Veure Khwarizm і Mar d'Aral
Massàgetes
Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.
Veure Khwarizm і Massàgetes
Màlik-Xah I
Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.
Veure Khwarizm і Màlik-Xah I
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Khwarizm і Merv
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Khwarizm і Miran Xah
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Veure Khwarizm і Mogolistan
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Veure Khwarizm і Mongòlia
Mongol
El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.
Veure Khwarizm і Mongol
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Veure Khwarizm і Monofisisme
Muhammad Mireke
Muhammad Mireke (Muhammad Mirak, Muhammad Mirka) (+1388) fou un amir turcomongol dels Khuttalanis de Transoxiana, fill de Shir Bahram Khuttalani i gendre de Tamerlà (la seva filla Sultan Baot o Bakt Begum s'havia casat amb Mireke estant embarassada) contra el que es va revoltar.
Veure Khwarizm і Muhammad Mireke
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Veure Khwarizm і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Khwarizm і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Khwarizm і Muhàmmad Xaibani
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Veure Khwarizm і Mutazilisme
Muvayad Arlat
Muvayad Arlat (+ vers 1380) fou un amir dels turcomongols Arlat de Transoxiana, cunyat de Tamerlà (casat amb la seva germana Shirin Beg Agha) i fidel personal seu.
Veure Khwarizm і Muvayad Arlat
Nuh I ibn Nasr
Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, pòstumament anomenat al-Amir aix-Xahid (‘l'emir digne d'elogi’), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).
Veure Khwarizm і Nuh I ibn Nasr
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Veure Khwarizm і Oghuz
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Khwarizm і Pàrtia
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Veure Khwarizm і Pirak Pasha
Pulad Khan
Pulad Khan (Pulad Timur, Mir Pulad Khan, Pulad Khoja Khan) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Kutlugh Khoja vers 1363.
Veure Khwarizm і Pulad Khan
Qarshi
Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.
Veure Khwarizm і Qarshi
Qazaghan
Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).
Veure Khwarizm і Qazaghan
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Veure Khwarizm і Qutayba ibn Múslim
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Veure Khwarizm і Saces
Saif al-Din Barles
Saif al-Din Barles (després Hajji Saif al-Din Barles) fou un amir mongol turquitzat de la tribu Barles, que va servir a Tamerlà.
Veure Khwarizm і Saif al-Din Barles
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Khwarizm і Samarcanda
Sar Bugha
Sar Bugha, Sarbugha, citat com a Sar Bugha Kiptxak o Sar Bugha Jalayir (+ vers 1394) fou un amir probablement d'origen turc kiptxak integrat en la tribu mongol turquitzada dels jalayir, que va servir a Tamerlà, contra el qual es va revoltar temporalment.
Veure Khwarizm і Sar Bugha
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Khwarizm і Sirdarià
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Khwarizm і Sogdiana
Sulayman Sufi
Sulayman Sufi fou un amir de la tribu Kungrat, del clan Sufi, que va accedir al poder vers el 1380 a Khwarizm.
Veure Khwarizm і Sulayman Sufi
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Khwarizm і Sunnisme
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Khwarizm і Susa (Iran)
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Khwarizm і Tamerlà
Tàtars negres
Els tàtars negres foren un grup tribal turcomongol del segle al.
Veure Khwarizm і Tàtars negres
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Khwarizm і Timúrides
Timur Khan
Timur Khan (Temür Khan) fou kan de l'Horda d'Or.
Veure Khwarizm і Timur Khan
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Veure Khwarizm і Toktamix
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Khwarizm і Transoxiana
Turkan Arlat
Turkan Arlat (+1375) fou un amir dels Arlat que va governar al Gurziwan.
Veure Khwarizm і Turkan Arlat
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Veure Khwarizm і Turquestan
Uzbeg Khan
Uzbeg Khan (Özbeg, Uzbek, Ozbeg) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Toktu Khan.
Veure Khwarizm і Uzbeg Khan
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Veure Khwarizm і Volga
Xadibeg
Xadibeg fou el kan de l'Horda d'Or que succeí al seu germà Timur Kutlugh quan aquest va morir a finals del 1399 o començament del 1400.
Veure Khwarizm і Xadibeg
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Veure Khwarizm і Xah Malik
Xah Màlik (amir)
Ghiyath al-Din Xah Màlik o Shah Malik, també esmentat per Yazdi com Màlik Xah (Malik Shah) i pel matla-assadein com Xah Mulk, fou un amir de Tamerlà i de Xah Rukh, governador un anys per al menys dues vegades de Khwarizm, que va operar al inicis del.
Veure Khwarizm і Xah Màlik (amir)
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Khwarizm і Xah Rukh (timúrida)
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Veure Khwarizm і Xahrisabz
Xaikh Muhammad Sulduz
Xaikh Muhammad Selduz fou amir del tuman dels sulduz, fill i successor del seu pare Buyan Sulduz quan aquest fou executat per ordre del kan mogol Tughluq Timur el 1362.
Veure Khwarizm і Xaikh Muhammad Sulduz
Xaikh Nur al-Din
Xaikh Nur al-Din fou un amir de Tamerlà (segles XIV-XV, + 1411), que a la mort de l'emperador fou cap del partit legitimista.
Veure Khwarizm і Xaikh Nur al-Din
Xerxes
* Xerxes I de Pèrsia, fill, 486 aC-465 aC.
Veure Khwarizm і Xerxes
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Veure Khwarizm і Xibànides
Xir Bahram Khuttalani
Xir Bahram Khuttalani (+1366) fou un amir cap dels Khuttalani a Transoxiana.
Veure Khwarizm і Xir Bahram Khuttalani
Yadghar Barles
Yadghar Barles (o Yadighar Barles) fou un amir mongol de la tribu Barles, descendent de Lala, fill de Karaxar Noyan.
Veure Khwarizm і Yadghar Barles
Yusuf Sufi
Yusuf Sufi Kungrat (+1379) fou un amir i xah de Khwarizm, germà i successor de Husayn Sufi el 1371.
Veure Khwarizm і Yusuf Sufi
Zamakhxar
Zamakhxar fou una petita localitat de Khwarizm a l'edat mitjana, entre la població de Nuzwar i Urgendj al Gurgandj la darrera capital medieval.
Veure Khwarizm і Zamakhxar
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Khwarizm і Zoroastrisme
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Veure Khwarizm і 1042
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Khwarizm і 1077
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Khwarizm і 1330
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Khwarizm і 1340
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Khwarizm і 1361
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Khwarizm і 1437
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Khwarizm і 1510
712
El 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.
Veure Khwarizm і 712
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Khwarizm і 921
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Khwarizm і 944
També conegut com Chorasmia, Coràsmia, Khorazm, Khorezm, Khwarazm, Khwarezm, Khwarizmia, Khwarizmshah, Khwarizmshahs, Khwarizmxah, Khwarèsmia.