Accés més ràpid que el navegador!
153 les relacions: Alger, Anatòlia, Arsenal (marina de guerra), Öküz Kara Mehmed Paixà, Baltadji Mehmed Paixà, Beglerbegi, Cataldjali Hasan Paixà, Cığalazade Yusuf Sinan Paixà, Damat Halil Paixà, Damat Melek Mehmed Paixà, Deli Husayn Paixà, Derwix Mehmed Paixà, Derwix Paixà, Derya-Begi, Djezairli Ghazi Paixà, Eubea, Gal·lípoli, Güzeldje Ali Paixà, Gedik Ahmad Paixà, Gran Visir, Hadjdji Husayn I Paixà, Hersekli Ahmed Paixà, Istanbul, Itàlia, Kara Mustafa Paixà, Karli-Ili, Kasım Bey, Küçük Hüseyin Paixà, Khair ed-Din Barba-rossa, Koca Mehmet Hüsrev Paixà, Mahmut Paixà Angelović, Müezzinzade Ali Paixà, Mesih Paixà, Mitilene, Naupacte, Pialí Baixà, Quios, Rami Mehmed Paixà, Rumèlia, Sanjaq, Sinan Paixà (almirall), Sokollu Mehmed Paixà, Topal Recep Paixà, Uluj Ali, Visir de la Cúpula, Xipre, 10 de novembre, 11 de març, 1401, 1412, ..., 1451, 1453, 1456, 1459, 1460, 1461, 1462, 1463, 1466, 1478, 1480, 1485, 1491, 1492, 1503, 1506, 1511, 1514, 1516, 1518, 1520, 1522, 1531, 1533, 1534, 1546, 1550, 1553, 1569, 1571, 1587, 1591, 1595, 1599, 16 de febrer, 1604, 1609, 1611, 1613, 1616, 1617, 1618, 1619, 1623, 1626, 1631, 1632, 1635, 1639, 1641, 1647, 1648, 1652, 1653, 1655, 1666, 1670, 1684, 1690, 1695, 1701, 1704, 1721, 1730, 1732, 1733, 1735, 1743, 1744, 1750, 1753, 1760, 1762, 1767, 1769, 1770, 1774, 1789, 1792, 1803, 1804, 1805, 1806, 1808, 1811, 1818, 1819, 1821, 1822, 1823, 1827, 1832, 1836, 1839, 1840, 1848, 1853, 1863, 1867, 19 de desembre, 21 de novembre, 23 de desembre, 7 de desembre. Ampliar l'índex (103 més) »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Kapudan paixà і Alger · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Kapudan paixà і Anatòlia · Veure més »
Arsenal (marina de guerra)
''Vista de l'entrada'' de l'Arsenal de Venècia, de Canaletto, 1732 Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra.
Nou!!: Kapudan paixà і Arsenal (marina de guerra) · Veure més »
Öküz Kara Mehmed Paixà
Damad Öküz Kara Mehmed Pasha (Istanbul, 1557-1620) fou dues vegades gran visir otomà (1614-1616 i 1619).
Nou!!: Kapudan paixà і Öküz Kara Mehmed Paixà · Veure més »
Baltadji Mehmed Paixà
Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).
Nou!!: Kapudan paixà і Baltadji Mehmed Paixà · Veure més »
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Nou!!: Kapudan paixà і Beglerbegi · Veure més »
Cataldjali Hasan Paixà
Cataldjali Hasan Paixà fou un militar otomà, que va arribar a kapudan paixà.
Nou!!: Kapudan paixà і Cataldjali Hasan Paixà · Veure més »
Cığalazade Yusuf Sinan Paixà
Cığalazade Yusuf Sinan Paşa (Messina, 1545-1605) fou un militar i polític otomà d'origen genovès, de la família genovesa dels Cicala, i que de naixement va portar el nom d'Escipió Cicala.
Nou!!: Kapudan paixà і Cığalazade Yusuf Sinan Paixà · Veure més »
Damat Halil Paixà
Damat Halil Paixà (Kaysariyyeli Khalid Paixà) (vers 1570-1629) fou kapudan paixà i gran visir otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Damat Halil Paixà · Veure més »
Damat Melek Mehmed Paixà
Damat Melek Mehmed Paşa (Istanbul, 1719-1802) fou Gran Visir otomà de 1792 a 1794 a més de kapudan paixà i de governador de diverses províncies.
Nou!!: Kapudan paixà і Damat Melek Mehmed Paixà · Veure més »
Deli Husayn Paixà
Deli Husayn Paixà o Deli Hüseyin Paşa fou un general i governador otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Deli Husayn Paixà · Veure més »
Derwix Mehmed Paixà
Derwix Mehmed Paixà (o Derviş Mehmet Paşa, segons la grafia moderna en turc) (1585-1655) fou un gran visir otomà, d'origen circassià.
Nou!!: Kapudan paixà і Derwix Mehmed Paixà · Veure més »
Derwix Paixà
Derwix Paixà - Derviş Paşa en la grafia turca moderna - (? - 1606) fou un gran visir otomà d'origen bosnià.
Nou!!: Kapudan paixà і Derwix Paixà · Veure més »
Derya-Begi
Derya-Begi, Darya-Begi o Deryabeyi (senyor de la mar) fou un títol de l'Imperi Otomà atribuït a alguns oficials de la flota.
Nou!!: Kapudan paixà і Derya-Begi · Veure més »
Djezairli Ghazi Paixà
Djezairli Ghazi Paixà o Cezayirli Gazi Hasan Paixà (1713-1790) fou un dels principals kapudan paixà (almirall en cap) otomans i gran visir otomà originari de Rodostó (Tekirdağ) a la mar de Màrmara, on de jove fou esclau d'un comerciant, sent alliberat després per esdevenir genísser.
Nou!!: Kapudan paixà і Djezairli Ghazi Paixà · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Kapudan paixà і Eubea · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Kapudan paixà і Gal·lípoli · Veure més »
Güzeldje Ali Paixà
Ali Paixà Güzeldje (mort el 1621) fou un gran visir otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Güzeldje Ali Paixà · Veure més »
Gedik Ahmad Paixà
Ahmad Pasha Gedik (Sèrbia, ? - Edirne, 18 de novembre de 1482) fou gran visir otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Gedik Ahmad Paixà · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Kapudan paixà і Gran Visir · Veure més »
Hadjdji Husayn I Paixà
Hadjdji Husayn I Paixà conegut com a Mezzomorto o Mezemorta ("Mezzomorto" és un mot italià que vol dir "mig mort" - en turc modern Mezomorto Hüseyin Paşa - fou un corsari i governador otomà d'Algèria. Generalment se'l considera català de Mallorca on hauria nascut abans de la meitat del. La primera vegada que és esmentat fou el 1674. Va ser malferit en una batalla naval contra els espanyols, i encara que la ferida era aparentment mortal, es va salvar i va rebre per això el malnom de Mezzomorto. La seva activitat corsària el va convertir en un dels principals personatges d'Alger. Per les activitats de Mezzomorto i altres corsaris, el francesos van enviar el 1682 una flota dirigida per l'almirall Duquesne. El dey Hasan Baba va retornar de Tlemcen on feia una expedició, i els francesos van arribar davant la capital el dia 29 de juliol de 1682. La ciutat fou bombardejada fins al 12 de setembre, però no van obtenir cap resultat i els francesos se'n van anar. El 1683 Duquesne va retornar i el 26 de juny va reprendre el bombardeig. Hasan Baba va acceptar negociar i va lliurar alguns ostatges entre els quals un rais (cap) que considerava el seu rival, de nom Hadjdji Husayn conegut com a Mezzomorto, però aquest, molt hàbilment, va saber guanyar el suport de Duquesne que el va alliberar i amb l'ajut d'altres corsaris va atacar a Hasan que fou mort ràpidament el 22 de juliol. Husayn va assolir poder (Hadjdji Husayn I Paixà). Però llavors va decidir enfrontar als francesos, i va començar a tirar contra la flota de Duquesne fins que aquesta va haver d'aixecar el bloqueig i abandonar la zona. El 1684 va signar un acord de pau amb Lluís XIV de França. El 1686 la Porta el va convidar a enviar vaixells per combatre a la campanya de Morea. Va deixar el govern i el 1688, quan es va trencar la pau amb França i Alger fou altra vegada bombardejada, Husayn va atacar amb els seus vaixells les costes franceses. El 1689 la Porta el va nomenar kapudan paixà però abans de l'arribada de l'orde a Alger, Husayn va haver d'abandonar aquesta ciutat al pujar al poder Ahmed Shaban II, havent de fugir cap a Tunis (i més tard a Istanbul) passant el càrrec de kapudan paixà a Misirlizade Ibrahim Pasha. El 1690 va rebre l'encàrrec de dirigir la flota del Danubi en les operacions contra Vidin; després va exercir el comandament de la flota a la mar Negra i el 1692, davant del perill d'un atac venecià a les illes de la mar Egea, fou nomenat sandjakbegi de Rodes amb el comandament dels kalyuns (galions) imperials. El 1694 els venecians van ocupar Quios (Sakiz) i la Porta va enviar a la zona una flota sota comandament del kapudan paixà Amudja-zade Husayn Pasha, que va enfrontar als venecians en dues batalles a les illes Spalmadori a la badia de Quios (febrer de) i els va derrotar, amb destacada participació d'Hadjdji Husayn; els venecians es van veure obligats a evacuar l'illa el maig del 1695, i Amudja-zade Husayn Pasha fou nomenat muhafiz de Quios per poc temps. Finalment fou nomenat kapudan paixà el maig de 1695 succeint a Amudja-zade Husayn Pasha que va rebre el govern d'Adana. Es va dedicar a combatre els venecians a la mar Egea i va derrotar una flota veneciana a Lesbos (Midilli) que es dirigia a Quios i Cos, el setembre de 1695; el 1696 va participar en les operacions a Morea i va enfrontar la flota veneciana dirigida per Alessandro Molino entre Andros i Eubea i després li va lliurar batalla prop de Tènedos (5 de juliol de 1697) causant-li una greu derrota; la va derrotar per segona vegada davant Andros l'1 de setembre de 1697. El 21 de setembre de 1698 va enfrontar a la flota veneciana dirigida per Giacomo Cornaro en aigües de Lesbos, batalla en la qual les dues parts es van atribuir la victòria. Després de la pau de Karlowitz (1699) va romandre com a kapudan paixà algun temps fins a la seva mort el 1701 a l'illa de Paros; el nomenament del seu successor al càrrec, Abd al-Fattah Pasha, és de l'agost del 1701. Va ser enterrat a Quios.
Nou!!: Kapudan paixà і Hadjdji Husayn I Paixà · Veure més »
Hersekli Ahmed Paixà
Hersekli Ahmed Paixà o Herzekzade Ahmed Paixà, de nom Stjepan Hercegović (Castel Nuovo o Herceg-Novi, maig de 1456 o juliol de 1459 - El Caire, 21 de juliol de 1517), fou un gran visir otomà croata, fill petit del duc Esteve Vukčik Kosača (1405-1466), herceg (duc) de Sant Sava, voivoda de Bòsnia i senyor del sud-est de Bòsnia (del seu títol el país fou anomenat Hercegovina i els seus descendents Hercegovic).
Nou!!: Kapudan paixà і Hersekli Ahmed Paixà · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Kapudan paixà і Istanbul · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Kapudan paixà і Itàlia · Veure més »
Kara Mustafa Paixà
Kara Mustafa Paşa (Merzifon, 1634/1635- 25 de desembre de 1683) fou un gran visir otomà al servei de Mehmet IV.
Nou!!: Kapudan paixà і Kara Mustafa Paixà · Veure més »
Karli-Ili
Karleli (Κάρλελι) o Karli-Ili (Karlıeli, 'el País de Carles', referit a Carles Tocco) fou un territori otomà que va existir al i que correspon amb les regions d'Etòlia i Acarnània, en cert moment posseïdes per Carles I Tocco (1381-1430).
Nou!!: Kapudan paixà і Karli-Ili · Veure més »
Kasım Bey
Kasım Bey (Kasim Beg) fou amir o beg (bey) de la dinastia dels Karaman-oğhlu o Karamanoğulları, sovint anomenada també karamànida o dels karamànides.
Nou!!: Kapudan paixà і Kasım Bey · Veure més »
Küçük Hüseyin Paixà
Küçük Hüseyin Paixà -antiga transcripció Kučuk Husayn Pasha- (1758 -1803) fou un militar otomà d'ètnia georgiana.
Nou!!: Kapudan paixà і Küçük Hüseyin Paixà · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Kapudan paixà і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Koca Mehmet Hüsrev Paixà
Koca Mehmed Hüsrev Paşa, antigament Kodja Mehmed Khosrew Paixà, (1765 - 3 de març de 1855) fou gran visir otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Koca Mehmet Hüsrev Paixà · Veure més »
Mahmut Paixà Angelović
Mahmut Paixà Angelović (? - 18 de juliol de 1474) fou un poeta i gran visir otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Mahmut Paixà Angelović · Veure més »
Müezzinzade Ali Paixà
Müezzinzade Ali Paixà, o Müezzinzade Ali Paşa, va ser un marí otomà, gran almirall de la flota imperial entre 1569 i 1571.
Nou!!: Kapudan paixà і Müezzinzade Ali Paixà · Veure més »
Mesih Paixà
Mesih Paixà fou gran visir otomà el 1501.
Nou!!: Kapudan paixà і Mesih Paixà · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Kapudan paixà і Mitilene · Veure més »
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Nou!!: Kapudan paixà і Naupacte · Veure més »
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Nou!!: Kapudan paixà і Pialí Baixà · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Kapudan paixà і Quios · Veure més »
Rami Mehmed Paixà
Rami Mehmed Paixà (Istanbul, 1655/1656 - Rodes, març de 1707) fou un poeta i gran visir otomà (1703).
Nou!!: Kapudan paixà і Rami Mehmed Paixà · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Kapudan paixà і Rumèlia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Sanjaq · Veure més »
Sinan Paixà (almirall)
Sinanüddin Yusuf Paixà o escurçat com a Sinan Paixà (+ 21 de desembre de 1553) fou un almirall otomà durant prop de 4 anys (1550-1553).
Nou!!: Kapudan paixà і Sinan Paixà (almirall) · Veure més »
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Nou!!: Kapudan paixà і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »
Topal Recep Paixà
Topal Recep Paşa fou un gran visir otomà del 10 de febrer de 1632 al 18 de maig de 1632.
Nou!!: Kapudan paixà і Topal Recep Paixà · Veure més »
Uluj Ali
Uluj Ali, el-Euldj Ali o Otxalí, de malnom «l'Apòstata» (1520-1587), fou un corsari i paixà de la Mediterrània i alt funcionari otomà.
Nou!!: Kapudan paixà і Uluj Ali · Veure més »
Visir de la Cúpula
Visir de la Cúpula fou el nom donat pels otomans als membres del diwan imperial que es reunien diversos matins a la setmana a la sala de la Cúpula (així anomenada per ser una sala coberta amb cúpula) del palau de Topkapı a Istanbul.
Nou!!: Kapudan paixà і Visir de la Cúpula · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Kapudan paixà і Xipre · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 10 de novembre · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 11 de març · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Kapudan paixà і 1401 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Kapudan paixà і 1412 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1451 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1453 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1456 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1459 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1461 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1462 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Kapudan paixà і 1463 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1466 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1478 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1480 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1485 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1491 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1492 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1503 · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1506 · Veure més »
1511
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1511 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1514 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1516 · Veure més »
1518
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1518 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1520 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1522 · Veure més »
1531
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1531 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1533 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Kapudan paixà і 1534 · Veure més »
1546
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1546 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1550 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1553 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1569 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1571 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Kapudan paixà і 1587 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Kapudan paixà і 1591 · Veure més »
1595
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1595 · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Kapudan paixà і 1599 · Veure més »
16 de febrer
El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Kapudan paixà і 16 de febrer · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1604 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Kapudan paixà і 1609 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Kapudan paixà і 1611 · Veure més »
1613
Miquel III Romànov.
Nou!!: Kapudan paixà і 1613 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Kapudan paixà і 1616 · Veure més »
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Nou!!: Kapudan paixà і 1617 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1618 · Veure més »
1619
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1619 · Veure més »
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1623 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Kapudan paixà і 1626 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1631 · Veure més »
1632
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1632 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1635 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1639 · Veure més »
1641
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1641 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Kapudan paixà і 1647 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: Kapudan paixà і 1648 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Kapudan paixà і 1652 · Veure més »
1653
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1653 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1655 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Kapudan paixà і 1666 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1670 · Veure més »
1684
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1684 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1690 · Veure més »
1695
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1695 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Kapudan paixà і 1701 · Veure més »
1704
miniatura.
Nou!!: Kapudan paixà і 1704 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Kapudan paixà і 1721 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1730 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Kapudan paixà і 1733 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1735 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1743 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1744 · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Kapudan paixà і 1750 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1753 · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1760 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1762 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1767 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1769 · Veure més »
1770
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1770 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1774 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Kapudan paixà і 1789 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1792 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Kapudan paixà і 1803 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Kapudan paixà і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Kapudan paixà і 1808 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Kapudan paixà і 1811 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kapudan paixà і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1821 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1822 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Kapudan paixà і 1823 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1827 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1832 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1836 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1839 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1840 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1848 · Veure més »
1853
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1853 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Kapudan paixà і 1863 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Kapudan paixà і 1867 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 19 de desembre · Veure més »
21 de novembre
El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 21 de novembre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 23 de desembre · Veure més »
7 de desembre
El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Kapudan paixà і 7 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Kapudan Paixà, Kapudan Pasha, Kapudan pasha.
