Obrir a Google MapsTaula de continguts
194 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, Abd al-Rahman Khan, Abd-Al·lah ibn Tàhir, Abu Said Bahadur Khan, Afganistan, Afzal Khan, Aixoka, Al-Fadl ibn Yahya, Al-Hajjaj ibn Yússuf, Al-Mamun (abbàssida), Ala al-Din Husayn, Alexandre el Gran, Alexandria d'Aracòsia, Amir Husayn, Amudarià, Antíoc III, Aracòsia, Artàban II de Pàrtia, Azam Khan, Àhmad Xah Durrani, Baber, Badghis, Baghlan, Balkh, Bamian, Baykara, Biblioteca Digital Mundial, Bust (Sistan), Chandragupta Maurya, Delhi, Demetri I de Bactriana, Dhu l-Nun, Dinastia Kart, Dinastia Yuan, Dost Muhàmmad, Drangiana, Eltxi Bahadur Barles, Esen Buka I, Fraates II de Pàrtia, Gandhara, Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Ghilzai, Harun ar-Raixid, Hülegü, Heftalites, Herat, Hinduixàhida, ... Ampliar l'índex (144 més) »
- Ciutats de l'Afganistan
- Ciutats fundades per Alexandre el Gran
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Veure Kandahar і Abbas I el Gran
Abbas II
Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).
Veure Kandahar і Abbas II
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz.
Veure Kandahar і Abd al-Rahman Khan
Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.
Veure Kandahar і Abd-Al·lah ibn Tàhir
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Veure Kandahar і Abu Said Bahadur Khan
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Kandahar і Afganistan
Afzal Khan
Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1811-1867) fou emir de l'Afganistan.
Veure Kandahar і Afzal Khan
Aixoka
Aixoka (304–232 aC) (sànscrit: अशोकः, transcripció IAST: aśokaḥ), conegut també com a Aixoka Maurya i com a Aixoka el Gran, fou el tercer sobirà de l'Imperi maurya de l'Índia (del ca. 272 aC al 232 aC) i una figura important de la història del budisme.
Veure Kandahar і Aixoka
Al-Fadl ibn Yahya
Al-Fadl ibn Yahya al-Barmakí (mort en 808) fou visir abbàssida, fill de Yahya ibn Khàlid.
Veure Kandahar і Al-Fadl ibn Yahya
Al-Hajjaj ibn Yússuf
Moneda d'al-Hajjaj ibn Yússuf Abu-Muhàmmad al-Hajjaj ibn Yússuf ibn al-Hàkam ibn Aqil ath-Thaqafí, més conegut simplement com a al-Hajjaj ibn Yússuf — o — (Taïf, 661 - Wasit, 714), fou un destacat general i governador omeia, membre del clan Ahlaf dels Banu Thaqif, nascut en una humil família de portadors de pedres.
Veure Kandahar і Al-Hajjaj ibn Yússuf
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Kandahar і Al-Mamun (abbàssida)
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Veure Kandahar і Ala al-Din Husayn
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Kandahar і Alexandre el Gran
Alexandria d'Aracòsia
Ciutats fundades per Alexandre el Gran. Alexandròpolis o Alexandria d'Aracòsia (en grec antic Ἀλεξάνδρεια ἡ Ἀραχωσία) era una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran el 330 aC sobre una ciutat més antiga, situada a la riba del riu Arachotus a Aracòsia.
Veure Kandahar і Alexandria d'Aracòsia
Amir Husayn
Amir Husayn fou amir dels karaunes i breument amir principal del kanat de Txagatai.
Veure Kandahar і Amir Husayn
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Kandahar і Amudarià
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Kandahar і Antíoc III
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Veure Kandahar і Aracòsia
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Veure Kandahar і Artàban II de Pàrtia
Azam Khan
Muhammad Azam Khan (Kabul, 1820 - Shahrud, 1869) fou el cinquè fill de l'emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la línia de governants muhammadzay de l'Afganistan.
Veure Kandahar і Azam Khan
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Kandahar і Àhmad Xah Durrani
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Kandahar і Baber
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Veure Kandahar і Badghis
Baghlan
Baghlan (Paixtu/persa: بغلان - Baġlān) és una ciutat de l'Afganistan, a la província de Baghlan, a la qual dona nom i de la que és la principal ciutat però no la capital.
Veure Kandahar і Baghlan
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Kandahar і Balkh
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Kandahar і Bamian
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Veure Kandahar і Baykara
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Veure Kandahar і Biblioteca Digital Mundial
Bust (Sistan)
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes ruïnes al sud de l'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluència amb l'Arghandab.
Veure Kandahar і Bust (Sistan)
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Veure Kandahar і Chandragupta Maurya
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Kandahar і Delhi
Demetri I de Bactriana
Demetrius, qualificat com "ANIKETOS", "Invencible", Museu Britànic Demetri I de Bactriana o Demetri Anicet (Demetrius Aniketos l'Invencible, Δη?ητριος, persa; دیمتریوس بلخی) (vers 222 aC-170 aC) fou rei de Bactriana, fill d'Eutidem I.
Veure Kandahar і Demetri I de Bactriana
Dhu l-Nun
Dhu l-Nun fou emir danishmendita de Kayseri, fill i successor en aquesta ciutat i el seu entorn del seu pare Malik Muhammad el 1142.
Veure Kandahar і Dhu l-Nun
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Veure Kandahar і Dinastia Kart
Dinastia Yuan
La dinastia Yuan (en xinès traidicional i simplificat: 元朝; en pinyin: Yuán Cháo), també anomenada la dinastia mongol, regnà a la Xina en el període comprès entre 1271 o 1279 i 1368.
Veure Kandahar і Dinastia Yuan
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Kandahar і Dost Muhàmmad
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Veure Kandahar і Drangiana
Eltxi Bahadur Barles
Eltxi Bugha Bahadur Barles (conegut com a Eltxi Bugha, Eltxi Bahadur, Eltxi Bahadur Barles o Eltxi Bugha Barles) fou un amir dels Barles que ja el 1362 va mostrar suport a Tamerlà al que va servir durant anys.
Veure Kandahar і Eltxi Bahadur Barles
Esen Buka I
Esen Buka I (o Esen Buka I) fou kan del Kanat de Txagatai (1310 – 1318).
Veure Kandahar і Esen Buka I
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Veure Kandahar і Fraates II de Pàrtia
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Veure Kandahar і Gandhara
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Kandahar і Gaznèvides
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Veure Kandahar і Gazni
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Kandahar і Gúrides
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Veure Kandahar і Ghilzai
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Kandahar і Harun ar-Raixid
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Kandahar і Hülegü
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Kandahar і Heftalites
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Kandahar і Herat
Hinduixàhida
La dinastia hinduixàhida o dels hinduixàhides fou una nissaga que va governar a Kabul i Panjab.
Veure Kandahar і Hinduixàhida
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Veure Kandahar і Hussayn Bayqara
Ibn al-Àixath
Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn al-Àixath al-Kindí, més conegut senzillament com a Ibn al-Àixath (?, - Aracòsia, 704), fou un general omeia descendent d'una família noble dels kinda d'Hadramaut, net d'al-Àixath i fill de Muhàmmad ibn al-Àixath, un personatge notable però de segon nivell.
Veure Kandahar і Ibn al-Àixath
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Kandahar і Il-kanat
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Veure Kandahar і Imperi Durrani
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Kandahar і Imperi Kuixan
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Veure Kandahar і Imperi Màuria
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Kandahar і Imperi Safàvida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Kandahar і Imperi Selèucida
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Kandahar і Indus
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Kandahar і Isfahan
Isidor de Càrax
Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.
Veure Kandahar і Isidor de Càrax
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Kandahar і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Veure Kandahar і Iskandar-i Shaykhi
Jahan Xah Bahadur
Jahan Xah, Jahan Shah, Jahan Shah Bahadur, Jahan Shah Jaku o Jahan Xah Barles- (+ 1405) fou un amir mongol de Transoxiana, que va servir primer sota Amir Husayn i després sota Tamerlà.
Veure Kandahar і Jahan Xah Bahadur
Jahangir
Nur-ud-Din Salim Jahangir (Fatehpur Sikri, 20 de setembre de 1569(calendari gregorià) - Rajauri, 8 de novembre de 1627(calendari gregorià)) fou emperador de l'Imperi Mogol del 1605 al 1627. Jahangir vol dir ‘Conqueridor del Món’ en persa i Nur-ad-Din vol dir ‘Llum de la Fe’ en àrab.
Veure Kandahar і Jahangir
Jaku Barles
Jaku Barles - a vegades escrit també com Cheku Barles - (+ hivern del 1383 al 1384) fou un amir dels Barles, lleial personal de Tamerlà.
Veure Kandahar і Jaku Barles
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Kandahar і Kabul
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Veure Kandahar і Kabulistan
Kai Khusrau de Kartli
Kai Khusrau (Kaikhushru Khan), nascut l'1 de gener del 1674, era el fill gran de Levan de Kartli i de Thouta i va ser rei de Kartli del 1709 al 1711.
Veure Kandahar і Kai Khusrau de Kartli
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Kandahar і Kanat de Txagatai
Karaunes
Karaunes o Qaraunes (negres o barrejats) a vegades també anomenats Neguderis o Nikudaris (que realment formen un grup similar però separat) foren un grup mongol que es va establir a l'Afganistan i est de Pèrsia.
Veure Kandahar і Karaunes
Kebek
Kebek o Qebeq (+ 1325/1326) fou kan del Kanat de Txagatai el 1309 i potser inicis del 1310, i altre cop del 1318 a la seva mort el 1325 o 1326.
Veure Kandahar і Kebek
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Veure Kandahar і Khalil Sultan
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Kandahar і Khorasan (província del Califat)
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Kandahar і Khurasan (província mongola)
Khuzdar
Khuzdar o Khozdar (urdu: خضدار) és una ciutat de la província pakistanesa de Balutxistan.
Veure Kandahar і Khuzdar
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Kandahar і Khwarizm
Kilat-i Nadiri
Kilat-i Nadiri (també Kalat-i Nadiri, anteriorment només Kalat) fou una famosa fortalesa a l'Àsia Central a uns 110 km de Mashad a la frontera entre Iran i Turkmenistan en una branca de les muntanyes Karadjdagh en una vall elevada (entre 700 i 900 metres) i trenta km de llarg; al nord i sud les muntanyes no es poden escalar i tenen una altura de 240 a 300 metres, presentant només cinc obertures, el que la convertia en una fortalesa natural fàcil de defensar a l'oest i est.
Veure Kandahar і Kilat-i Nadiri
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Kandahar і Kirman
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Kandahar і Kunduz
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Veure Kandahar і Lahore
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Kandahar і Mazandaran
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Kandahar і Miran Xah
Mirza Hindal
Abu Nasir Muhammad Mirza Hindal (1519 -1551) fou el fill més jove de Baber i de la seva muller Dildar Begam.
Veure Kandahar і Mirza Hindal
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Veure Kandahar і Mitridates I de Pàrtia
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Veure Kandahar і Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Mubarak Xah
Mubarak Xah (persa: مبارک شاه) fou kan del Kanat de Txagatai (1252-1260, març-setembre de 1266), fill de Kara Hülëgü i Orghana Khatun.
Veure Kandahar і Mubarak Xah
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Veure Kandahar і Mubàixir Bahadur
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Veure Kandahar і Muhàmmad Xaibani
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Veure Kandahar і Murghab
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Kandahar і Nàdir-Xah Afxar
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Veure Kandahar і Oasi
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316.
Veure Kandahar і Oljeitu
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Veure Kandahar і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Veure Kandahar і Paixtu
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Kandahar і Paixtus
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Kandahar і Pakistan
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Kandahar і Panjab
Panjshir
El Panjshir, Panjsheer o Panjsher (en persa: دره پنجشير - Dara-ye Panjšēr; literalment vall dels cinc lleons, o Panjshir Rud, riu dels cinc lleons) és un riu de l'Afganistan.
Veure Kandahar і Panjshir
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Kandahar і Persèpolis
Peshawar
Peshawar (hindko پِسور; urdú: پشاور; paixtu: پښور) és una ciutat del Pakistan que al darrer cens (1998) tenia 910.807 habitants (més 68.740 de Peshawar Cantonment i 3.269 de Peshawar University) i una superfície de 86 km²; l'àrea urbana té prop d'un milió i mig d'habitants, a l'entorn d'1.400.000 habitants; la població el 1881 era de 79.982, el 1891 de 54.191 i el 1901 de 95.147 habitants (21.804 als cantonments).
Veure Kandahar і Peshawar
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Veure Kandahar і Pir Ali Taz Sulduz
Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Pir Muhammad ibn Jahangir (1376 - 1407) fou un príncep timúrida, fill de Jahangir i net de Tamerlà.
Veure Kandahar і Pir Muhàmmad ibn Jahangir
Primera guerra anglo-afganesa
La Primera guerra anglo-afganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.
Veure Kandahar і Primera guerra anglo-afganesa
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Kandahar і Província de Fars
Província de Kandahar
Districtes de Kandahar. La província de Kandahar o Qandahar (paixtu: کندھار or قندهار) és una divisió administrativa de l'Afganistan al sud-est del país.
Veure Kandahar і Província de Kandahar
Qaydu ibn Pir Muhammad
Qaydu ibn Pir Muhammad fou un príncep timúrida, fill de Pir Muhammad ibn Jahangir, net de Jahangir i besnet de Tamerlà.
Veure Kandahar і Qaydu ibn Pir Muhammad
Qazaghan
Qazaghan (+ 1358) fou amir dels karaunes (vers 1345 – 1358) i governant efectiu del kanat de Txagatai (1346–1358).
Veure Kandahar і Qazaghan
Qazan Khan ibn Yasaur
Qazan Khan (+ 1346) fou kan del Kanat de Txagatai des de vers 1343 fins a la seva mort el 1346.
Veure Kandahar і Qazan Khan ibn Yasaur
Quetta
Quetta International Airport Quetta Railway Station Quetta (paixtu کوټه urdú کوئٹہ) és una ciutat-districte del Pakistan, a la Província de Balutxistan, capital de la província, del districte de Quetta, de les subdivisions de Quetta Ciutat i de Quedar Sadar, i del tahsil de Quetta.
Veure Kandahar і Quetta
Riu Argandab
Tropes de l'Exèrcit dels Estats Units creuant l'Argandab durant les operacions de la ISAF (Octubre de 2009). Arghandab o Argandab és un riu de l'Afganistan d'uns 562 km de llarg.
Veure Kandahar і Riu Argandab
Riu Helmand
LHelmand (també Helmend, Helmund, Hilmand, Hirmand; paixtu: هیرمند, هلمند Hīrmand, Helmand, llatí clàssic: Erymandrus, a l'Avesta Haetumat, a lHudu al-Alam: Hidhmand) és el riu més llarg de l'Afganistan amb una longitud de 1.150 km.
Veure Kandahar і Riu Helmand
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Veure Kandahar і Sacastene
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Veure Kandahar і Saces
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Veure Kandahar і Safàrides
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Kandahar і Samarcanda
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Kandahar і Segona guerra anglo-afganesa
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Kandahar і Seleuc I Nicàtor
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Veure Kandahar і Sind
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Kandahar і Sistan
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Veure Kandahar і Sulayman Xah
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Veure Kandahar і Sultan Husayn I
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Veure Kandahar і Suren
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Kandahar і Susa (Iran)
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Veure Kandahar і Tahmasp I
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Veure Kandahar і Tahmasp II
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Kandahar і Talibà
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Kandahar і Tamerlà
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Veure Kandahar і Tamerlà com a guerrer errant
Tarmaixirin
Tarmaixirin després Ala al-Din Khan fou kan del Kanat de Txagatai d'una data que varia entre el 1330 i el 1332 al 1332/1334.
Veure Kandahar і Tarmaixirin
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Kandahar і Timúrides
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Kandahar і Transoxiana
Vall de Kabul
La vall de Kabul és una vall formada per la conca del riu Kabul.
Veure Kandahar і Vall de Kabul
Wayhind
Wayhind fou una vila medieval del nord-oest de l'Índia.
Veure Kandahar і Wayhind
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Kandahar і Xah Rukh (timúrida)
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Kandahar і Xah Xuia
Xahrisabz
Xahrisabz o Shakhrisabz (persa: Shahr-e Sabz o 'Ciutat Verda', شهر سبز, uzbek: Shahrisabz / Шахрисабз, àrab: Shahr-i Sabz, antigament Kish o Kesh o Kash, xinès: K'ia-sha per a la regió i Ki-she per a la ciutat) és una ciutat de l'Uzbekistan a uns 80 km al sud de Samarcanda.
Veure Kandahar і Xahrisabz
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Veure Kandahar і Xibànides
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Veure Kandahar і Xir Ali Khan
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Veure Kandahar і Yaqub ibn al-Layth
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Veure Kandahar і Yasaur
Zamindawar
Zamindàwar és el nom que a l'època preislàmica es donava al modern Afganistan oriental, equivalent a l'àrab Bilad al-Dawar emprat a vegades a l'edat mitjana.
Veure Kandahar і Zamindawar
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Veure Kandahar і Zarang
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Kandahar і 12 de març
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Kandahar і 1407
1418
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1418
1427
Països Catalans.
Veure Kandahar і 1427
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Kandahar і 1440
1469
(Brescia.
Veure Kandahar і 1469
1506
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1506
1522
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1522
1528
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1528
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Kandahar і 1543
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Kandahar і 1544
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Kandahar і 1547
1558
; Països Catalans.
Veure Kandahar і 1558
16 d'octubre
El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.
Veure Kandahar і 16 d'octubre
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Kandahar і 1620
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Kandahar і 1648
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Kandahar і 1707
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Kandahar і 1709
1711
;Països catalans.
Veure Kandahar і 1711
1715
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1715
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Kandahar і 1720
1725
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1725
1730
;Països catalans.
Veure Kandahar і 1730
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kandahar і 1738
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kandahar і 1747
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Kandahar і 1748
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Kandahar і 1774
1826
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1826
1834
;Països catalans.
Veure Kandahar і 1834
1839
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1839
1880
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1880
1881
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1881
1947
;Països Catalans.
Veure Kandahar і 1947
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Kandahar і 1959
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Kandahar і 1960
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Kandahar і 1980
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Kandahar і 1989
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Kandahar і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Kandahar і 1994
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Kandahar і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Kandahar і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Kandahar і 2003
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Kandahar і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Kandahar і 2006
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Kandahar і 23 d'abril
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Kandahar і 27 de setembre
699
El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Kandahar і 699
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Kandahar і 700
704
El 704 (DCCIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Kandahar і 704
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Kandahar і 737
870
El 870 (DCCCLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Kandahar і 870
Vegeu també
Ciutats de l'Afganistan
- Bamian
- Farah
- Gazni
- Herat
- Kabul
- Kandahar
- Khost
- Kunduz
- Lashkargah
- Llista de ciutats d'Afganistan
- Maymana
- Mazar-e Xarif
- Nili
- Puli Khumri
- Sar-e Pol
- Talukan
- Xibarghan
Ciutats fundades per Alexandre el Gran
- Alexandria
- Alexandria Última
- Alexandria Paropamisos
- Alexandria Proftàsia
- Alexandria d'Ària
- Alexandria d'Aracòsia
- Alexandria de Gedròsia
- Alexandria de l'Indus
- Alexandria de la Tròada
- Alinda
- Ar-Raqqà
- Càrax d'Espàsines
- Farah
- Gaza
- Gazni
- Herat
- Jerash
- Kandahar
- Khujand
- Mashad
- Merv
- Termez
- Thatta
- İskenderun
També conegut com Kandahār, Qandahar, Qandahār.