Taula de continguts
234 les relacions: Abundància dels elements químics, Abundància natural, Acer, Aeronau, Aigua, Aigua de mar, Aire, Al·lotropia, Alcohol, Aldehid, Alga, Algues verdes, Altitud, Anaerobi, Anaerobi obligat, Analgèsic, Anòxia, Angewandte Chemie International Edition, Anglaterra, Animals, Antiga Grècia, Antioxidant, Antoine Lavoisier, Aranyes, Artròpodes, Asfalt, ASTM International, Atmosfera, Atmosfera terrestre, Àcid desoxiribonucleic, Bacteris, Bilirubina, Biosfera, Blau, Boirum, Calci, Calcogen, Cambrià, Camp magnètic, Capa d'ozó, Carbonífer, Carl Wilhelm Scheele, Carotenoide, Catàlisi, Catàstrofe de l'oxigen, Càncer, Cèl·lula, Centímetre cúbic, Cianobacteris, Cicle biogeoquímic, ... Ampliar l'índex (184 més) »
- Calcògens
Abundància dels elements químics
Proporcions estimades de matèria, matèria fosca i energia fosca a l'univers. Únicament la fracció de la massa i energia a l'univers anomenada "àtoms" està composta per elements químics. L'abundància d'un element químic mesura com de relativament comú (o estrany) és l'element, o quina quantitat de l'element és present en un ambient determinat en comparació als altres elements.
Veure Oxigen і Abundància dels elements químics
Abundància natural
L'abundància natural (AN) és la quantitat present en la natura de cada isòtop d'un element químic expressada en percentatge.
Veure Oxigen і Abundància natural
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Veure Oxigen і Acer
Aeronau
A320 fou la primera a incorporar control per senyals elèctrics. Una aeronau o nau aèria és un vehicle dissenyat per desplaçar-se per l'aire per transportar mercaderies, persones o ambdues coses alhora.
Veure Oxigen і Aeronau
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Oxigen і Aigua
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Veure Oxigen і Aigua de mar
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Oxigen і Aire
Al·lotropia
grafit són dos al·lòtrops del carboni, dues formes d'un element químic pur que difereix en la seva estructura cristal·lina. L'al·lotropia és la facultat que tenen certs elements químics d'existir en dues o més formes en el mateix estat físic amb propietats físiques diferents i, en general, per algunes de llurs propietats químiques.
Veure Oxigen і Al·lotropia
Alcohol
Estructura d'una molècula d'un alcohol, amb el grup funcional hidroxil (-OH). L'àtom de carboni està enllaçat a l'àtom d'hidrogen del grup hidroxil i pot estar enllaçat a d'altres per formar una cadena de carboni. En química, un alcohol és qualsevol compost orgànic que conté un grup funcional hidroxil (-OH) enllaçat a un àtom de carboni i en substitució àtom d'hidrogen d'un grup alquil dels hidrocarburs saturats o alcans.
Veure Oxigen і Alcohol
Aldehid
Un aldehid és un compost orgànic que conté un grup carbonil terminal, o sigui que el grup carbonil està enllaçat a un àtom d'hidrogen i a un altre àtom de carboni.
Veure Oxigen і Aldehid
Alga
pmc.
Veure Oxigen і Alga
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Oxigen і Algues verdes
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Oxigen і Altitud
Anaerobi
Un anaerobi (del grec ἄν-, ἀήρ "aire" i βίος "vida") és l'organisme que es desenvolupa en absència d'oxigen lliure.
Veure Oxigen і Anaerobi
Anaerobi obligat
Es poden identificar els bacteris aeròbics i anaeròbics cultivant-los en un medi líquid: 1. Aerobi obligat2. '''Anaerobi obligat'''3. Anaerobi facultatiu (contínuum amb "aerobi facultatiu")4. Microaeròfil. Els anaerobis obligats són organismes anaeròbis incapaços de créixer en presència d'oxigen.
Veure Oxigen і Anaerobi obligat
Analgèsic
Tilidin, un analgèsic utilitzat a Alemanya Un analgèsic és qualsevol procediment mèdic o paramèdic que calma o elimina el dolor.
Veure Oxigen і Analgèsic
Anòxia
Lanòxia és la manca (o gairebé manca) d'oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d'un organisme o en un sistema aquàtic, és la forma greu d'hipòxia.
Veure Oxigen і Anòxia
Angewandte Chemie International Edition
Angewandte Chemie International Edition (abreviatura Angew. Chem. Int. Ed.), és una important revista científica dedicada a la química; publicada des del 1962 per l'editorial alemana Wiley-VCH (Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA).
Veure Oxigen і Angewandte Chemie International Edition
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Oxigen і Anglaterra
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Veure Oxigen і Animals
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Oxigen і Antiga Grècia
Antioxidant
Model d'ompliment d'espais del metabòlit antioxidant glutatió. L'esfera groga és l'àtom reductor actiu del sofre que proporciona una activitat antioxidant, mentre que les esferes vermelles, blaves, blanques i grises representen, respectivament, els àtoms d'oxigen, nitrogen, hidrogen, i carboni.
Veure Oxigen і Antioxidant
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Oxigen і Antoine Lavoisier
Aranyes
''Araneus diadematus'' Les aranyes (Araneae) són un ordre d'artròpodes quelicerats adaptats al medi aeri, amb vuit cames i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.
Veure Oxigen і Aranyes
Artròpodes
Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.
Veure Oxigen і Artròpodes
Asfalt
L'asfalt és un material viscós, apegalós i de color negre, usat com a aglomerant a mescles asfàltiques per a la construcció de carreteres o autopistes.
Veure Oxigen і Asfalt
ASTM International
ASTM International, abans coneguda com a American Society for Testing and Materials, és una organització internacional de normalització que desenvolupa i publica estàndards tècnics de consens voluntari per a una àmplia gamma de materials, productes, sistemes i serveis.
Veure Oxigen і ASTM International
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Oxigen і Atmosfera
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Oxigen і Atmosfera terrestre
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Oxigen і Àcid desoxiribonucleic
Bacteris
lang.
Veure Oxigen і Bacteris
Bilirubina
La bilirubina és un producte de degradació, principalment, de l'hemoglobina (trobada a eritròcits, glòbuls vermells envellits), però també de mioglobina i altres enzims.
Veure Oxigen і Bilirubina
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Veure Oxigen і Biosfera
Blau
El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).
Veure Oxigen і Blau
Boirum
El boirum, en anglès smog, és una mena de boirina o boirim pol·luent de l'aire.
Veure Oxigen і Boirum
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure Oxigen і Calci
Calcogen
Calcogen és el nom que reben els elements químics del grup 16 de la taula periòdica, constituït per: oxigen (O), sofre (S), seleni (Se), tel·luri (Te), poloni (Po) i livermori (Lv).
Veure Oxigen і Calcogen
Cambrià
El Cambrià és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Oxigen і Cambrià
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Oxigen і Camp magnètic
Capa d'ozó
lang.
Veure Oxigen і Capa d'ozó
Carbonífer
El Carbonífer és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Oxigen і Carbonífer
Carl Wilhelm Scheele
Carl Wilhelm Scheele, nascut el 9 de desembre 1742 a Stralsund, Pomerània i traspassat el 21 de maig de 1786 a Köping, fou un destacat químic suec.
Veure Oxigen і Carl Wilhelm Scheele
Carotenoide
β-carotè Els carotenoides són un grup de pigments vegetals liposolubles sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs caracteritzats per tindre un color intens (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).
Veure Oxigen і Carotenoide
Catàlisi
La catàlisi és el procés a través del qual s'incrementa la velocitat d'una reacció química.
Veure Oxigen і Catàlisi
Catàstrofe de l'oxigen
p.
Veure Oxigen і Catàstrofe de l'oxigen
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Oxigen і Càncer
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Oxigen і Cèl·lula
Centímetre cúbic
El centímetre cúbic (símbol cm³) és una unitat de volum que equival a una milionèsima d'un metre cúbic.
Veure Oxigen і Centímetre cúbic
Cianobacteris
Els cianobacteris (Cyanobacteria, del grec.
Veure Oxigen і Cianobacteris
Cicle biogeoquímic
En ecologia i ciències de la Terra, un cicle biogeoquímic és un circuit o ruta per la qual un element químic o molècula es mou a través tant dels components biòtics ("bio-") i abiòtics ("geo-") d'un ecosistema.
Veure Oxigen і Cicle biogeoquímic
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Oxigen і Cicle CNO
Cicle de l'oxigen
L'H2O cau en forma de precipitació al mar i a la terra i és rebuda per les plantes i els animals. Una part de l'aigua restant dipositada s'evapora de manera que torna a condensar-se formant núvols. Una altra part de l'aigua dipositada en terra es filtra cap a l'interior de la terra o s'escorre per torrents i rius.
Veure Oxigen і Cicle de l'oxigen
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Veure Oxigen і Clor
Clorat
L'anió clorat és un oxoanió de fórmula ClO3.
Veure Oxigen і Clorat
Cloroplast
Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.
Veure Oxigen і Cloroplast
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Oxigen і Coet
Cofactor enzimàtic
Un cofactor és un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser enzim ni substrat.
Veure Oxigen і Cofactor enzimàtic
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Oxigen і Color
Color del cel
Una part de la radiació electromagnètica emesa pel sol es reflecteix per l'atmosfera terrestre i no arriba a l'ull de l'observador terrestre, part d'aquesta radiació és visible (llum).
Veure Oxigen і Color del cel
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Veure Oxigen і Combustió
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Veure Oxigen і Combustible fòssil
Compost inorgànic
Compost inorgànic Un compost inorgànic és un compost químic format per elements que, entre ells, no es troba el carboni.
Veure Oxigen і Compost inorgànic
Compost orgànic
Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.
Veure Oxigen і Compost orgànic
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Oxigen і Compost químic
Condicions normals de pressió i temperatura
En química, el terme condicions normals de pressió i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada és de 0 °C (273,15 K) i la pressió d'1 atm (definida com a 101.325 Pa).
Veure Oxigen і Condicions normals de pressió i temperatura
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Veure Oxigen і Configuració electrònica
Contaminació atmosfèrica
Contaminació atmosfèrica a la Xina La contaminació atmosfèrica o pol·lució atmosfèricaGabriel Bibiloni, Carles Castellanos i Lluís Marquet, en el El procés d'elaboració de la llengua catalana, prenent com a referència l'elaboració verdagueriana, prefereixen "pol·lució", a diferència del criteri de l'Institut d'Estudis Catalans: «En alguns casos el calc no es fonamenta en la forma sinó en l'ús, que és calcat de l'espanyol com ara en casos de doblets del tipus decontaminació/pol·lució».
Veure Oxigen і Contaminació atmosfèrica
Contaminació de l'aigua
Riu contaminat per la presència de ferro, que li dona un color ataronjat La contaminació de l'aigua és la contaminació dels cossos d'aigua, generalment com a conseqüència d'activitats humanes.
Veure Oxigen і Contaminació de l'aigua
Corrosió
La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).
Veure Oxigen і Corrosió
CRC Press
CRC Press, LLC és un grup editorial estatunidenc especialitzat en la producció de llibres tècnics.
Veure Oxigen і CRC Press
Criogènia
La criogènia és una branca de la física que estudia les tecnologies per a produir, mantenir i aplicar temperatures molt baixes.
Veure Oxigen і Criogènia
Cromat
Mostra de cromat de potassi. Els cromats i els dicromats són sals de l'àcid cròmic i de l'àcid dicròmic, respectivament.
Veure Oxigen і Cromat
Demanda bioquímica d'oxigen
La demanda biològica d'oxigen (DBO), també denominada demanda bioquímica d'oxigen, és un paràmetre que mesura la quantitat de matèria susceptible de ser consumida o oxidada per mitjans biològics que conté una mostra líquida, i s'utilitza per a determinar el seu grau de contaminació.
Veure Oxigen і Demanda bioquímica d'oxigen
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Veure Oxigen і Dent
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Oxigen і Desintegració β
Destil·lació fraccionada
La destil·lació fraccionada és un procés físic utilitzat en química per separar barreges (generalment homogènies) de líquids mitjançant la calor, i amb un ampli intercanvi calòric i màssic entre vapors i líquids.
Veure Oxigen і Destil·lació fraccionada
Detonació
Un amagatall d'armes detonat a East River Range en el camp d'aviació de Bagram, Afganistan. TNTdurant l'Operació Sailor Hat amb l'onada de xoc i la condensació visibles. Una detonació (del llatí: detonare: 'tronar') és un tipus de combustió supersònica que implica l'existència d'una ona expansiva i una zona de reacció darrera d'aquesta.
Veure Oxigen і Detonació
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Oxigen і Diòxid de carboni
Difusió
un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net).
Veure Oxigen і Difusió
Difusió de Rayleigh
La difusió de Rayleigh és la causa del color blau del cel i també és l'origen del cel rogenc durant l'ocàs La difusió de Rayleigh (que rep el nom en honor de Lord Rayleigh) és la difusió de llum per partícules molt més petites que la longitud d'ona de la llum.
Veure Oxigen і Difusió de Rayleigh
Doble enllaç
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples.
Veure Oxigen і Doble enllaç
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Oxigen і Dualitat ona-partícula
Efecte Bohr
Corba de dissociació de l'hemoglobina. La línia de punts vermella correspon al desplaçament causat per l'efecte Bohr L'efecte Bohr és una propietat de l'hemoglobina descrit inicialment el 1904 pel fisiòleg danès Christian Bohr (pare del físic Niels Bohr), que estableix que un increment de la concentració de protons i/o de diòxid de carboni suposa la disminució de l'afinitat de l'hemoglobina per l'oxigen.
Veure Oxigen і Efecte Bohr
Electròlisi de l'aigua
Esquema d'un Voltàmetre de Hofmann usat per l'electròlisi de l'aigua L'electròlisi de l'aigua és la descomposició de l'aigua (H₂O) en oxigen (O₂) i hidrogen (H₂) deguda al pas d'un corrent elèctric a través de l'aigua.
Veure Oxigen і Electròlisi de l'aigua
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Oxigen і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Oxigen і Element químic
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Oxigen і Elements clàssics
Elements del període 2
Un element del període 2 és un dels elements químics de la segona filera (o període) de la taula periòdica dels elements.
Veure Oxigen і Elements del període 2
Emissió de positrons
Lemissió de positrons, també coneguda com a desintegració beta plus (β+) és un tipus d'emissió beta.
Veure Oxigen і Emissió de positrons
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Oxigen і Enllaç químic
Envelliment cel·lular
β-galactosidasa (SABG, parts blaves), un marcador de la senescència cel·lular. La senescència cel·lular és el fenomen en què cèl·lules normals diploides diferenciades perden la capacitat de dividir-se, normalment després d'unes 50 divisions cel·lulars in vitro.
Veure Oxigen і Envelliment cel·lular
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Oxigen і Enzim
Epòxid
Un epòxid és un éter cíclic format per un anell de tres àtoms.
Veure Oxigen і Epòxid
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Veure Oxigen і Escorça terrestre
Espècies reactives de l'oxigen
Les espècies reactives de l'oxigen o ROS (de l'anglès Reactive Oxidative Species) són molecules que es produïxen en les cèl·lules resultants de reaccions d'oxidació reducció incompletes on intervé l'oxigen.
Veure Oxigen і Espècies reactives de l'oxigen
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Oxigen і Espín
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Oxigen і Espectre
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Veure Oxigen і Estat fonamental
Estat triplet
doblet, i '''triplet'''. En física i química quàntica s'anomena triplet un sistema amb tres valors d'espín possibles.
Veure Oxigen і Estat triplet
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Oxigen і Estel
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Oxigen і Eucariotes
Eutrofització
Amb la calor i la contaminació un llac com aquest queda cobert d'algues i bacteris amb emissió de gas en bombolles durant un parell de setmanes Leutrofització (del grec: eutrophia (combinació de eu "ben" i trephein "nodrit") que es pot traduir com saludable, nutrició adequada, desenvolupament) és un fenomen causat per l'acumulació de nutrients en un ecosistema com ara un llac o una bassa.
Veure Oxigen і Eutrofització
Exoesquelet
Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.
Veure Oxigen і Exoesquelet
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Oxigen і Extinció
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Oxigen і Ferro
Filó de Bizanci
Filó de Bizanci (en grec antic: Φίλων ο Βυζάντιος) fou un famós enginyer grec contemporani de Ctesibi, probablement del segle II aC.
Veure Oxigen і Filó de Bizanci
Fluor
El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.
Veure Oxigen і Fluor
Foc (element)
Llar de foc En les cultures clàssiques, el foc era percebut com una substància pura i homogènia que constituïa un dels elements primordials de la natura.
Veure Oxigen і Foc (element)
Formació de ferro bandat
Formació de ferro bandat de 2.100 milions d'anys d'antiguitat Les formacions de ferro bandat (també conegudes pel seu nom en anglès banded iron formations, BIF) són un tipus de roca pertanyent a les roques sedimentàries més antigues.
Veure Oxigen і Formació de ferro bandat
Fosforilació oxidativa
Cadena transportadora d'electrons mitocondrial La fosforilació oxidativa és una via metabòlica que utilitza energia alliberada per l'oxidació de nutrients per produir adenosina trifosfat (ATP).
Veure Oxigen і Fosforilació oxidativa
Fotòlisi
La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples.
Veure Oxigen і Fotòlisi
Fotofosforilació
La fotofosforilació és un procés de biosíntesi d'ATP a partir d'ADP+fosfat, dut a terme per les ATP sintases de la membrana tilacoïdal dels cloroplasts de les cèl·lules vegetals.
Veure Oxigen і Fotofosforilació
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Oxigen і Fotosíntesi
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Oxigen і Gas
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Oxigen і Gas noble
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Veure Oxigen і Glòbul vermell
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Veure Oxigen і Glúcid
Glutatió
El glutatió és una molècula que està present en tots els teixits dels mamífers.
Veure Oxigen і Glutatió
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Oxigen і Grau Celsius
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Oxigen і Grec antic
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Veure Oxigen і Grup de la taula periòdica
Gust
El sistema gustatori o sentit del gust (en plural gustos o gusts) és el sistema sensorial responsable de detectar substàncies químiques en forma sòlida i líquida a través dels receptors o cèl·lules gustatives.
Veure Oxigen і Gust
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Oxigen і Heli
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Oxigen і Heli 4
Hemeritrina
Hemeritrina oxigenada Complex trimèric d'hemeritrina Hemeritrina, (en anglès:Hemerythrin o haemerythrin); del grec αίμα.
Veure Oxigen і Hemeritrina
Hemocianina
Unitat d'hemocianina simple oxigenada en un pop Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats.
Veure Oxigen і Hemocianina
Hemoglobina
L'hemoglobina (abreujada com a Hb o Hgb) és la proteïna que transporta l'oxigen i conté ferro.
Veure Oxigen і Hemoglobina
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Oxigen і Hidrogen
Història evolutiva de la vida
La història evolutiva de la vida abasta tota l'evolució dels organismes vivents i extints des de l'aparició de les primeres formes de vida fins a l'actualitat.
Veure Oxigen і Història evolutiva de la vida
Imant
Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).
Veure Oxigen і Imant
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Oxigen і Isòtop
Isòtops de l'oxigen
18O a la d'he Hi ha tres isòtops d'oxigen estables que fan que l'oxigen (O) tingui una massa atòmica de 15.9994(3) u. A més l'oxigen presenta 14 isòtops inestables.
Veure Oxigen і Isòtops de l'oxigen
Isòtops del nitrogen
La massa atòmica estàndard del nitrogen és: 14.0067(2) u.
Veure Oxigen і Isòtops del nitrogen
Joseph Priestley
Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.
Veure Oxigen і Joseph Priestley
Joule per mol
El joule per mol (símbol: J/mol) és una unitat derivada del SI corresponent a l'energia per quantitat de matèria, on l'energia es mesura en unitats de joules i la quantitat de matèria és mesurada en mols.
Veure Oxigen і Joule per mol
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Oxigen і Kelvin
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Veure Oxigen і Lípid
Leonardo da Vinci
fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.
Veure Oxigen і Leonardo da Vinci
Liqüefacció de gasos
La liqüefacció de gasos és un procés que consisteix en una sèrie de fases i que es fa servir per transformar un gas en un líquid.
Veure Oxigen і Liqüefacció de gasos
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Veure Oxigen і Litosfera
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Veure Oxigen і Litre
Llagostes (crustacis)
Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molts apreciats en gastronomia.
Veure Oxigen і Llagostes (crustacis)
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Oxigen і Llum
Manganès
El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.
Veure Oxigen і Manganès
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Veure Oxigen і Mar
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Oxigen і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Oxigen і Massa
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Veure Oxigen і Matèria orgànica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Oxigen і Mecànica quàntica
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Veure Oxigen і Mercuri (element)
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Oxigen і Metabolisme
Metaestabilitat
Un sistema metaestable amb un estat feblement estable (1), un estat inestable de transició (2) i un estat fortament estable (3). En física la metastabilitat és una condició d'equilibri termodinàmic que, a diferència de l'equilibri estable, no correspon a un mínim absolut d'energia.
Veure Oxigen і Metaestabilitat
Metanol
El metanol, també conegut com a alcohol metílic, alcohol de cremar o alcohol de fusta, és un compost químic amb la fórmula química CH₃OH.
Veure Oxigen і Metanol
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Oxigen і Metre
Microorganisme
Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.
Veure Oxigen і Microorganisme
Mitocondri
Micrografia electrònica de dos mitocondris del teixit pulmonar d'un mamífer en els quals es poden apreciar la matriu i les membranes. Un mitocondri és un orgànul envoltat per una doble membrana que es troba en la majoria de les cèl·lules eucariotes.
Veure Oxigen і Mitocondri
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Oxigen і Molècula
Molècula diatòmica
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Veure Oxigen і Molècula diatòmica
Mol·luscs
Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.
Veure Oxigen і Mol·luscs
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Veure Oxigen і Moment magnètic
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Oxigen і NASA
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Veure Oxigen і Nitrat
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Oxigen і Nitrogen
Nitrox
Nitrox El Nitrox o Aire Enriquit és una mescla d'oxigen i nitrogen utilitzat en les immersions de submarinisme.
Veure Oxigen і Nitrox
No-metall
Els no-metalls són devuit elements químics que presenten propietats força diferents de les dels metalls.
Veure Oxigen і No-metall
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Oxigen і Nombre atòmic
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Veure Oxigen і Nucleosíntesi
Olor
Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.
Veure Oxigen і Olor
Orbital d'antienllaç
Orbital d'antienllaç d'Hidrogen En el context de la teoria d'orbitals moleculars, un orbital d'antienllaç és aquell orbital molecular caracteritzat perquè hi ha una densitat electrònica petita entre els nuclis atòmics, existint un o més nodes perpendiculars a l'eix internuclear.
Veure Oxigen і Orbital d'antienllaç
Orbital molecular
Orbital molecular σ enllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ Orbital molecular σ* antienllaçant de la molècula d'hidrogen, H₂ S'anomena orbital molecular a cadascuna de les funcions d'ona, solució de l'equació de Schrödinger, associades a un electró que forma part d'una molècula.
Veure Oxigen і Orbital molecular
Ordre d'enllaç
L'ordre d'enllaç és el nombre d'enllaços químics existents entre un parell d'àtoms.
Veure Oxigen і Ordre d'enllaç
Organisme aerobi
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Veure Oxigen і Organisme aerobi
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Oxigen і Os
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Veure Oxigen і Oxidació
Oxidant
Símbol de risc químic de la Unió Europea per agents oxidants. Un agent rovellant és un compost químic que rovella a en reaccions electroquímiques o redox.
Veure Oxigen і Oxidant
Oxigen 18
L'oxigen 18 (18O o O-18) és un isòtop estable natural de l'oxigen i un dels isòtops medioambientals.
Veure Oxigen і Oxigen 18
Oxigen líquid
L'oxigen líquid (també LOx, LOX o Lox en les indústries aeronàutica, submarina i dels gasos, de l'anglès liquid oxygen) és una forma de l'element oxigen.
Veure Oxigen і Oxigen líquid
Oxigen singlet
Espècies reactives d'oxigen: 1: '''oxigen singlet''' 2: oxigen triplet3: radical anió superòxid4: peròxid d'hidrogen5: radical hidroxil. L'oxigen singlet pot fer referència a.
Veure Oxigen і Oxigen singlet
Oxigenoteràpia
Loxigenoteràpia és el conjunt d'activitats que permeten introduir oxigen al pacient com a tractament transitori d'una patologia, generalment respiratòria.
Veure Oxigen і Oxigenoteràpia
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Veure Oxigen і Ozó
Paleoproterozoic
El Paleoproterozoic és la primera de les tres subdivisions (eres) de l'eó Proterozoic, i que durà entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys.
Veure Oxigen і Paleoproterozoic
Paramagnetisme
El paramagnetisme és la tendència dels moments magnètics lliures (espín o orbitals) a alinear-se paral·lelament a un camp magnètic.
Veure Oxigen і Paramagnetisme
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Oxigen і Pascal (unitat)
Patogen
Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.
Veure Oxigen і Patogen
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Oxigen і Període de semidesintegració
Peròxid d'hidrogen
El peròxid d'hidrogen és un compost inorgànic molecular, un peròxid inorgànic, constituït per dos àtoms d'oxigen enllaçats entre sí i enllaçats cadascun d'ells a un hidrogen, de fórmula química H2O2.
Veure Oxigen і Peròxid d'hidrogen
Perclorat
Els perclorats són sals derivades de l'àcid perclòric (HClO₄).
Veure Oxigen і Perclorat
Permanganat
Estructura de l'anió manganat (VII) El permanganat és el nom general per un compost químic oxoanió que contingui manganat (VII) ió, (MnO₄−).
Veure Oxigen і Permanganat
Plantes
Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).
Veure Oxigen і Plantes
Plàstic
Diversos tipus de plàstic en articles per a la llar En química i tecnologia, els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular.
Veure Oxigen і Plàstic
Pressió parcial
La pressió parcial es defineix tant per a gasos ideals com per a no ideals, i és la pressió que exerciria un gas d'una mescla de gasos si només ell ocupés tot el volum que ocupa la mescla.
Veure Oxigen і Pressió parcial
Procés de combustió del neó
El procés de combustió del neó és un conjunt de reaccions de fusió nuclear que tenen lloc a estels massius (de com a mínim 8 masses solars).
Veure Oxigen і Procés de combustió del neó
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Oxigen і Procés triple-alfa
Propergol
El propergol és una font energètica que és independent del medi que l'envolta, és a dir, els motors que utilitzen propergols no necessiten l'aire atmosfèric per a funcionar.
Veure Oxigen і Propergol
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Oxigen і Protó
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Oxigen і Proteïna
Protists
Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.
Veure Oxigen і Protists
Radical químic
El radical Tert-butil mecanismes de reacció s'usen fletxes d'un sol cap per a mostrar el moviment dels electrons desaparellats. En química, els radicals lliures són àtoms o molècules amb electrons desaparellats, per la qual cosa són molt reactius i es combinen amb facilitat amb altres àtoms o molècules.
Veure Oxigen і Radical químic
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Oxigen і Radioactivitat
Radioisòtop
Un radioisòtop (radionúclid, núclid radioactiu, isòtop radioactiu o isòtop inestable) és un àtom que té un excés d'energia nuclear, cosa que el fa inestable.
Veure Oxigen і Radioisòtop
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Veure Oxigen і Respiració
Respiració cel·lular
La respiració cel·lular és la degradació total, per mitjà de l'oxidació, d'algunes substàncies orgàniques fins a matèria inorgànica per alliberar energia.
Veure Oxigen і Respiració cel·lular
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Oxigen і Robert Boyle
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Veure Oxigen і Roig
Romboedre
Un romboedre o rombòedre és un poliedre de sis cares (hexaedre, de les quals totes són rombes idèntics. No es tracta d'un poliedre regular, perquè encara que les seves cares són totes iguals, no són polígons regulars. El romboedre és un paral·lelepípede capaç d'omplir l'espai.
Veure Oxigen і Romboedre
Royal Society of Chemistry
Seu de la Royal Society of Chemistry, a Londres. La Royal Society of Chemistry (RSC) és una societat científica i associació professional del Regne Unit que té per objectiu impulsar el coneixement i el progrés de les ciències químiques.
Veure Oxigen і Royal Society of Chemistry
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Oxigen і Segon
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Oxigen і Sistema immunitari
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Oxigen і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Oxigen і Sol
Soldadura
Soldadura a l'arc La soldadura és la unió de dos materials, generalment metalls o termoplàstics, per coalescència.
Veure Oxigen і Soldadura
Solidificació
La solidificació o congelació és un canvi de fase, un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de líquid a sòlid quan la temperatura s'abaixa per sota del punt de fusió.
Veure Oxigen і Solidificació
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Oxigen і Solubilitat
Submarí
classe Los Angeles'' Un submarí és una embarcació amb capacitat de navegar sota l'aigua.
Veure Oxigen і Submarí
Submarinisme
Submarinista El submarinisme, literalment anar sota el mar, és una activitat consistent a submergir-se sota l'aigua en tal de desenvolupar activitats en aquest mitjà.
Veure Oxigen і Submarinisme
Superòxid
Un superòxid o hiperòxid és un compost binari que conté l'anió superòxid O₂-.
Veure Oxigen і Superòxid
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Oxigen і Superconductivitat
Taula periòdica
upright.
Veure Oxigen і Taula periòdica
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Oxigen і Tèxtil
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Veure Oxigen і Teixit (biologia)
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Oxigen і Temperatura
Teoria del flogist
La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.
Veure Oxigen і Teoria del flogist
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Oxigen і Terra
Tilacoide
Estructura interna simplificada d'un cloroplast, amb un tilacoide destacat. Un tilacoide és un sac aplanat, o vesícula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosíntesi i de la fotofosforilació; les piles de tilacoides formen col·lectivament els grana.
Veure Oxigen і Tilacoide
Transparència
cos es pot observar fàcilment a través de les ales. En òptica, la transparència és la propietat de deixar passar la llum.
Veure Oxigen і Transparència
Trifosfat d'adenosina
El trifosfat d'adenosina, àcid adenosinatrifosfòric, adenosinatrifosfat o adenosina-5'-trifosfat (ATP) és un nucleòtid multifuncional que té un paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; ja que és considerat com “la moneda molecular” de transferència energètica intracel·lular.
Veure Oxigen і Trifosfat d'adenosina
Troposfera
La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.
Veure Oxigen і Troposfera
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Oxigen і Ultraviolat
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Oxigen і Univers
Uppsala
Uppsala (antigament, Upsala) és una ciutat del centre de Suècia, a la província històrica d'Uppland, situada uns 70 km al nord d'Estocolm, 35 km al nord de l'aeroport internacional d'Arlanda i uns 100 km al sud de Gävle.
Veure Oxigen і Uppsala
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Oxigen і Venus (planeta)
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Oxigen і Vertebrats
Vol espacial tripulat
Edward White en un passeig espacial durant la missió Gemini 4 Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.
Veure Oxigen і Vol espacial tripulat
Zeolita
Zeolita és el nom d'un grup de minerals que inclou una gran quantitat d'aluminosilicats (i en rares ocasions, beril·losilicats, zincosilicates i beril·lofosfats) formats per tetraedres AlO₄- i SiO₄ units pels vèrtexs d'oxigen i que contenen cations intercanviables (ions positius), tals com el Na+, K+, Ca2+, Mg2+ entre altres.
Veure Oxigen і Zeolita
Vegeu també
Calcògens
També conegut com Gas oxigen, O2, Oxigen diatòmic, Oxigen monoatòmic.
, Cicle CNO, Cicle de l'oxigen, Clor, Clorat, Cloroplast, Coet, Cofactor enzimàtic, Color, Color del cel, Combustió, Combustible fòssil, Compost inorgànic, Compost orgànic, Compost químic, Condicions normals de pressió i temperatura, Configuració electrònica, Contaminació atmosfèrica, Contaminació de l'aigua, Corrosió, CRC Press, Criogènia, Cromat, Demanda bioquímica d'oxigen, Dent, Desintegració β, Destil·lació fraccionada, Detonació, Diòxid de carboni, Difusió, Difusió de Rayleigh, Doble enllaç, Dualitat ona-partícula, Efecte Bohr, Electròlisi de l'aigua, Electró, Element químic, Elements clàssics, Elements del període 2, Emissió de positrons, Enllaç químic, Envelliment cel·lular, Enzim, Epòxid, Escorça terrestre, Espècies reactives de l'oxigen, Espín, Espectre, Estat fonamental, Estat triplet, Estel, Eucariotes, Eutrofització, Exoesquelet, Extinció, Ferro, Filó de Bizanci, Fluor, Foc (element), Formació de ferro bandat, Fosforilació oxidativa, Fotòlisi, Fotofosforilació, Fotosíntesi, Gas, Gas noble, Glòbul vermell, Glúcid, Glutatió, Grau Celsius, Grec antic, Grup de la taula periòdica, Gust, Heli, Heli 4, Hemeritrina, Hemocianina, Hemoglobina, Hidrogen, Història evolutiva de la vida, Imant, Isòtop, Isòtops de l'oxigen, Isòtops del nitrogen, Joseph Priestley, Joule per mol, Kelvin, Lípid, Leonardo da Vinci, Liqüefacció de gasos, Litosfera, Litre, Llagostes (crustacis), Llum, Manganès, Mar, Mart (planeta), Massa, Matèria orgànica, Mecànica quàntica, Mercuri (element), Metabolisme, Metaestabilitat, Metanol, Metre, Microorganisme, Mitocondri, Molècula, Molècula diatòmica, Mol·luscs, Moment magnètic, NASA, Nitrat, Nitrogen, Nitrox, No-metall, Nombre atòmic, Nucleosíntesi, Olor, Orbital d'antienllaç, Orbital molecular, Ordre d'enllaç, Organisme aerobi, Os, Oxidació, Oxidant, Oxigen 18, Oxigen líquid, Oxigen singlet, Oxigenoteràpia, Ozó, Paleoproterozoic, Paramagnetisme, Pascal (unitat), Patogen, Període de semidesintegració, Peròxid d'hidrogen, Perclorat, Permanganat, Plantes, Plàstic, Pressió parcial, Procés de combustió del neó, Procés triple-alfa, Propergol, Protó, Proteïna, Protists, Radical químic, Radioactivitat, Radioisòtop, Respiració, Respiració cel·lular, Robert Boyle, Roig, Romboedre, Royal Society of Chemistry, Segon, Sistema immunitari, Sistema solar, Sol, Soldadura, Solidificació, Solubilitat, Submarí, Submarinisme, Superòxid, Superconductivitat, Taula periòdica, Tèxtil, Teixit (biologia), Temperatura, Teoria del flogist, Terra, Tilacoide, Transparència, Trifosfat d'adenosina, Troposfera, Ultraviolat, Univers, Uppsala, Venus (planeta), Vertebrats, Vol espacial tripulat, Zeolita.