Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Ab Urbe Condita, Acca Laurèntia, Agustí d'Hipona, Alba Longa, Arnobi el Vell, Astrologia, Aulus Gel·li, Aventí, Baal, Batalla de l'Àl·lia, Brescia, Calendari romà, Capitoli, Carmen Saliare, Cassi Dió, Cònsol romà, Ciceró, Circ Flamini, Circ Màxim, Corpus Inscriptionum Latinarum, Déu, Dii Consentes, Dionisi d'Halicarnàs, Dius Fidius, Dyeus, Etrúria, Faune, Fecial, Fides, Flamen, Fortuna (mitologia), Gai Juli Higí, Gai Semproni Tudità (cònsol), Genius, Gens Horàcia, Georg Wissowa, Georges Dumézil, Hieró I, Janus (mitologia), Joan Laurenci, Jocs romans, Juno, Juventa, Latinus, Líber, Liberàlia, Llamp, Llista de reis de Roma, Luci Anneu Flor, Macrobi, ..., Mamuri Veturi, Marc Anneu Lucà, Marc Furi Camil, Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC), Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Mem, Minerva, Mite, Mitologia, Mitologia etrusca, Mitologia romana, Neptú (mitologia), Numa Pompili, Ovidi, Palestrina, Panteó (mitologia), Pau Orosi, Penats, Picus, Pignora imperii, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Plutó (mitologia), Publi Nigidi Fígul, Quint Fabi Màxim Gurges, Quirí, Quirinal, Regne Romà, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Rex sacrorum, Roca Tarpeia, Roure, Rutili Claudi Namacià, Samnites, Sancus, Saturn (mitologia), Segona Guerra Púnica, Servi Maure Honorat, Servi Tul·li, Sext Pompeu Fest, Summà, Tarquini Prisc, Tíber, Tínia, Temple de Júpiter Capitolí, Temple de Júpiter Stator (s VIII aC), Terminus, Titus Livi, Tul·lus Hostili, Vespasià, Victòria (mitologia), Zeus. Ampliar l'índex (54 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Ab Urbe Condita · Veure més »
Acca Laurèntia
Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Acca Laurèntia · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Alba Longa · Veure més »
Arnobi el Vell
Arnobi el Vell (segles III-IV) va ser un mestre de retòrica a Sicca Veneria (Àfrica) i un somni el va animar a abraçar el cristianisme del que fins llavors era un declarat opositor.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Arnobi el Vell · Veure més »
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Astrologia · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Aulus Gel·li · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Aventí · Veure més »
Baal
Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Baal · Veure més »
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »
Brescia
Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Brescia · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Calendari romà · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Capitoli · Veure més »
Carmen Saliare
Els sacerdots ''salii'' entonaven el '''Carmen saliare''' El Carmen Saliare és un himne de la religió de l'antiga Roma que es conserva de forma fragmentària.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Carmen Saliare · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Cassi Dió · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Cònsol romà · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Ciceró · Veure més »
Circ Flamini
Mapa de l'antiga ciutat de Roma. En roig la situació del circ Flamini. El Circ Flamini era una gran àrea circular de l'antiga ciutat de Roma, localitzada al sud del Camp de Mart a prop del riu Tíber.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Circ Flamini · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Circ Màxim · Veure més »
Corpus Inscriptionum Latinarum
Inscripció trobada a la paret d'un edifici a Càceres (CIL: II, 697) El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Corpus Inscriptionum Latinarum · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Déu · Veure més »
Dii Consentes
-, es desconeix amb quin ritual pot estar relacionat (Museu del Louvre, París) Els Dii Consentes (o Dii Complices) eren les dotze divinitats més importants de la mitologia romana que, segons la tradició, formaven el consell celestial presidit per Júpiter.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Dii Consentes · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Dius Fidius
Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Dius Fidius · Veure més »
Dyeus
Dyeus és el nom de l'antic déu reconstruït de la mitologia indoeuropea.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Dyeus · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Etrúria · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Faune · Veure més »
Fecial
al fresc (inicis del s. III aC) amb representació de la necròpoli de l'Esquilí, amb una escena que sembla un fecial al centre. El fecial era el missatger de l'estat i formava part d'una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregat de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre les violacions d'aquests tractats i eren responsables de diferents drets relatius als tractats.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Fecial · Veure més »
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Fides · Veure més »
Flamen
s). Museu del Louvre. Flamen (flamines en llatí plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Flamen · Veure més »
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Fortuna (mitologia) · Veure més »
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Gai Juli Higí · Veure més »
Gai Semproni Tudità (cònsol)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius C. F. Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Gai Semproni Tudità (cònsol) · Veure més »
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Genius · Veure més »
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Gens Horàcia · Veure més »
Georg Wissowa
Georg Otto August Wissowa (17 juny 1859 – 11 maig 1931) fou un filòleg alemany nascut a Neudorf, un poble a prop de la ciutat polonesa de Breslau.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Georg Wissowa · Veure més »
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Georges Dumézil · Veure més »
Hieró I
Moneda amb l'efígie de Hieró I Hieró I (Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Hieró I · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Janus (mitologia) · Veure més »
Joan Laurenci
Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadelfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus), fou un escriptor romà d'Orient del nascut a Filadelfia a Lídia el 490 en una família notable i rica. Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d'Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Zòtic (Zoticus) que era també de Filadelfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on també treballava el seu cosí Ammià. Encara que Zòtic va durar menys d'un any en el càrrec, Joan laurenci ja estava ben situat per ascendir. Va dedicar al seu antic patró un panegíric poètic, que li va retribuir generosament. Pels seus mèrits va ser nomenat primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou també Zòtic qui li va buscar una dona rica i modesta. Va concloure la seva carrera administrativa amb el càrrec de matricularius o cornicularius, però la crisi de l'època va fer baixar les retribucions d'un càrrec que havia estat molt rendible i no estava satisfet amb el que li pertocava després de 40 anys de serveis. En compensació a la manca d'ingressos va rebre altes distincions honorífiques i un reconeixement públic de les seves activitats literàries. La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encàrrecs de l'emperador Justinià I: un panegíric que havia de ser llegit en presència dels principals ciutadans i una història de la campanya persa amb la victòria de Dara. Va adquirir també reputació com a poeta, però les seves composicions s'han perdut. També s'ha perdut el seu panegíric a Justinià i la història sobre la campanya de Dara, si és que l'havia acabat d'escriure, cosa que no se sap del cert.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Joan Laurenci · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Jocs romans · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Juno · Veure més »
Juventa
Escultura d'Antonio Canova representant a ''Juventas''. A partir de la identificació amb Hebe els artistes van preferir inspirar-se en una figura femenina. Juventas o Juventus, fou una divinitat, de gènere ambigu, de la mitologia romana de caràcter al·legòric que personificava la joventut i era venerada al Latium.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Juventa · Veure més »
Latinus
"Enees a la cort del rei Latinus", pintura de Ferdinand Bol (1661 o 1663), Rijksmuseum (Amsterdam). Segons la mitologia romana, Latinus o Llatí era rei del Latium (actual Laci) durant l'arribada d'Enees, el príncep de Troia, a Itàlia.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Latinus · Veure més »
Líber
mosaic romà amb ''Liber Pater'' representat com a Dionís acompanyat d'un sàtir i dues bacants. Museu de Sabrata (Líbia) Segons la mitologia romana, Líber fou una divinitat itàlica de caràcter agrari, també anomenat Liber Pater.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Líber · Veure més »
Liberàlia
Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Liberàlia · Veure més »
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Llamp · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Luci Anneu Flor · Veure més »
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Macrobi · Veure més »
Mamuri Veturi
Mamuri Veturi (Mamurius Veturius) és un personatge semi mític de la història de Roma, probablement d'origen sabí i fundador de la gens Vetúria.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mamuri Veturi · Veure més »
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Marc Anneu Lucà · Veure més »
Marc Furi Camil
Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Marc Furi Camil · Veure més »
Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC)
Marc Manli Capitolí (en llatí Marcus Manlius T. F. A. N. Capitolinus) va ser un magistrat romà que va viure als segles V i IV aC.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Marc Manli Capitolí (cònsol 392 aC) · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mart (mitologia) · Veure més »
Mem
Richard Dawkins va encunyar el terme "meme" al seu llibre de 1976 titulat El gen egoista. Un mem és, segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l'herència cultural.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mem · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Minerva · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mite · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mitologia · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »
Numa Pompili
Numa Pompili (715 aC-672 aC) va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul, segons la informació aportada per Plutarc i Titus Livi.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Numa Pompili · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Ovidi · Veure més »
Palestrina
Carrer del poble Palestrina és un municipi de 18.012 habitants de la ciutat metropolitana de Roma Capital, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Palestrina · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Panteó (mitologia) · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Pau Orosi · Veure més »
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Penats · Veure més »
Picus
Segons la mitologia romana, Picus és un rei molt antic del Laci, considerat de vegades fill de Saturn.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Picus · Veure més »
Pignora imperii
Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Pignora imperii · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Plutarc de Queronea · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Plutó (mitologia) · Veure més »
Publi Nigidi Fígul
Publi Nigidi Fígul (en llatí Publius Nigidius Figulus) va ser un filòsof pitagòric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Publi Nigidi Fígul · Veure més »
Quint Fabi Màxim Gurges
Quint Fabi Màxim Gurges (en Quintus Fabius Q. F. M. N. Maximus Gurges) va ser un magistrat romà, fill de Quint Fabi Màxim Rul·lià.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Quint Fabi Màxim Gurges · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Quirí · Veure més »
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Quirinal · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Regne Romà · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і República Romana · Veure més »
Rex sacrorum
Rex sacrorum o Rex sacrificulus o Rex sacrificus fou el magistrat romà que després de l'establiment de la república va rebre algunes de les funcions religioses que abans corresponien als reis.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Rex sacrorum · Veure més »
Roca Tarpeia
La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Roca Tarpeia · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Roure · Veure més »
Rutili Claudi Namacià
Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Rutili Claudi Namacià · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Samnites · Veure més »
Sancus
Sancus és una divinitat de la primitiva religió romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Sancus · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Saturn (mitologia) · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Servi Maure Honorat · Veure més »
Servi Tul·li
'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Servi Tul·li · Veure més »
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Sext Pompeu Fest · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Summà · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Tarquini Prisc · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Tíber · Veure més »
Tínia
Tínia és el déu del cel de la mitologia etrusca i, com a tal, el més alt i important del seu panteó, l'equivalent al Zeus Grec o al Júpiter romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Tínia · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
El Temple de Júpiter Stator fou un temple de l'antiga Roma, situat a l'àrea del Fòrum Romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Temple de Júpiter Stator (s VIII aC) · Veure més »
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Terminus · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Titus Livi · Veure més »
Tul·lus Hostili
Tul·lus Hostili (Tullus Hostilius; 673-642 aC) va ser el tercer rei de Roma i el segon d'origen sabí.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Tul·lus Hostili · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Vespasià · Veure més »
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Victòria (mitologia) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Júpiter (mitologia) і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jupiter (déu), Júpiter (Mitologia), Júpiter (déu).
