Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Justícia política і Mary Wollstonecraft

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Justícia política і Mary Wollstonecraft

Justícia política vs. Mary Wollstonecraft

Justícia política o Disquisició sobre la justícia política i la seva influència en la virtut i la felicitat (en anglès: Enquiry Concerning Political Justice and its Influence on Morals and Happiness) és un tractat de 1793 que resumeix els continguts de la filosofia il·lustrada i propera a l'anarquisme de William Godwin, pensador britànic del casat amb Mary Wollstonecraft i pare de Mary Shelley. fou una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, assaigs i literatura infantil.

Similituds entre Justícia política і Mary Wollstonecraft

Justícia política і Mary Wollstonecraft tenen 8 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Edmund Burke, Mary Shelley, Política, Reflexions sobre la Revolució Francesa, Revolució Francesa, Thomas Paine, William Godwin.

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Anarquisme і Justícia política · Anarquisme і Mary Wollstonecraft · Veure més »

Edmund Burke

Edmund Burke (Dublín, 12 de gener 1729 — Beaconsfield, 9 de juliol 1797) fou un escriptor, esteta i pensador polític britànic liberal-conservador.

Edmund Burke і Justícia política · Edmund Burke і Mary Wollstonecraft · Veure més »

Mary Shelley

Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa sobretot coneguda per haver escrit Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, que es considera un primerenc exemple de ciència-ficció.

Justícia política і Mary Shelley · Mary Shelley і Mary Wollstonecraft · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Justícia política і Política · Mary Wollstonecraft і Política · Veure més »

Reflexions sobre la Revolució Francesa

Portada de la seva primera edició. Reflexions sobre la Revolució Francesa (anglès: Reflections on the Revolution in France) és un assaig d'Edmund Burke, escriptor i polític irlandès, escrit l'any 1790.

Justícia política і Reflexions sobre la Revolució Francesa · Mary Wollstonecraft і Reflexions sobre la Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Justícia política і Revolució Francesa · Mary Wollstonecraft і Revolució Francesa · Veure més »

Thomas Paine

va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.

Justícia política і Thomas Paine · Mary Wollstonecraft і Thomas Paine · Veure més »

William Godwin

William Godwin (Wisbech, Cambridgeshire, 3 de març de 1756 - Londres, 7 d'abril de 1836) va ser un escriptor polític anglès defensor de l'utilitarisme.

Justícia política і William Godwin · Mary Wollstonecraft і William Godwin · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Justícia política і Mary Wollstonecraft

Justícia política té 36 relacions, mentre que Mary Wollstonecraft té 53. Com que tenen en comú 8, l'índex de Jaccard és 8.99% = 8 / (36 + 53).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Justícia política і Mary Wollstonecraft. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »