Accés més ràpid que el navegador!
166 les relacions: Acadèmia, Amalasunta, Amon, Anatòlia, Antiga Atenes, Antioquia de l'Orontes, ARA Balears, Armènia persa, Augila, Bari (Pulla), Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Batalla de Taginae, Batalla del Mont Lactari, Belisari, Benevent, Bitínia, Calàbria, Caucas, Còrsega, Cisterna de la Basílica, Codex Constitutionum, Conca oriental de la mar Mediterrània, Concili de Calcedònia, Concili de Constantinoble II, Constanci II, Constantinoble, Cornualla, Corpus Iuris Civilis, Cosroes I, Cristianisme, Curopalata, Danubi, Dara, Digest, Dinastia justiniana, Dret romà, Edat mitjana, Egipte, El Salvador, Encyclopædia Iranica, Església Ortodoxa, Eslaus, Espània, Estany (element), Evagri d'Epifania, Exèrcit romà d'Orient, Expansió de l'islam, Germà (consogre de Maurici), Germà (cosí de Justinià), Golf de Sirte, ..., Grec antic, Guerra Gòtica (535-554), Guerra Vandàlica, Hèruls, Hebreu, Heretgia, Huns, Iemen, Il·líria, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Impacte astronòmic, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Isis, Itàlia, Jacques Paul Migne, Joan Malales, Jueus, Justí (general), Justinià (general), Krakatau, Líbia, Llac Ilopango, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Lucània, Macedònia del Nord, Maniqueisme, Mar Adriàtica, Marina romana d'Orient, Matasunta, Maurici (emperador), Monofisisme, Museu del Louvre, Nabateus, Narsès, Novellae, Numídia, Paganisme, Papa Vigili, Papua Nova Guinea, Patrologia Graeca, Perses, Perusa, Pesta, Pesta de Justinià, Plató, Presa d'aigua, Procopi de Cesarea, Pulla, Rabaul, Ravenna, Regne d'Axum, Regne dels ostrogots, Renom, Renovatio imperii, Revolta de la Nika, Riu Don, Riu Sangari, Roma, Samaria, Samaritans, Sant'Apollinare in Classe, Santa Sofia (Istanbul), Sardenya, Síria, Sòlid (moneda), Seda, Seda romana d'Orient, Setge de Roma (537-538), Sicília, Sinagoga, Siracusa, Sofia (emperadriu), Taurèsium, Tíber, Tòtila, Teòfanes el Confessor, Teia (rei ostrogot), Teodora (muller de Justinià I), Teodosi (fill de Maurici), Teologia, Tessalònica, Tràcia, Tsunami, Tunísia, Tuscània, Vàndals, Verona, Visigots, Zenó, 1 d'abril, 1158, 13 de novembre, 387, 451, 518, 521, 525, 527, 529, 533, 534, 535, 540, 542, 543, 544, 550, 551, 552, 562, 565, 902. Ampliar l'índex (116 més) »
Acadèmia
Rafael al Vaticà, acabat el 1510, representant una visió idealitzada de l'acadèmia filosòfica de l'antigüitat. Una acadèmia és una entitat que agrupa diversos experts d'un camp concret del coneixement (sobretot nombroses en els camps de la literatura, la ciència o l'art).
Nou!!: Justinià I і Acadèmia · Veure més »
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Nou!!: Justinià I і Amalasunta · Veure més »
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Nou!!: Justinià I і Amon · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Justinià I і Anatòlia · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Justinià I і Antiga Atenes · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
ARA Balears
L'ARA Balears és un diari d'informació general en català editat i distribuït a les Illes Balears.
Nou!!: Justinià I і ARA Balears · Veure més »
Armènia persa
L''''Armènia persa''' entre els anys 387 i 591 LArmènia persa correspon al territori armeni controlat per l'Imperi Persa al llarg de la història.
Nou!!: Justinià I і Armènia persa · Veure més »
Augila
Awdjila és un oasi de Líbia al sud de la regió de la Cirenaica, estació intermèdia entre l'oasi de Siwa (Egipte), d'un costat, i Djarabub (Tripolitana) i Fezzan.
Nou!!: Justinià I і Augila · Veure més »
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Nou!!: Justinià I і Bari (Pulla) · Veure més »
Basílica de Sant Vidal de Ravenna
La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »
Batalla de Taginae
La batalla de Taginae (també coneguda com a batalla de Busta Gallorum) tingué lloc el juny/juliol del 552 i enfrontà les forces de l'Imperi Romà d'Orient, comandades per Narsès, contra els ostrogots.
Nou!!: Justinià I і Batalla de Taginae · Veure més »
Batalla del Mont Lactari
La batalla del Mont Lactari (també coneguda com la Batalla del Vesuvi) va tenir lloc al 552 o 553 durant la Guerra Gòtica lliurada en nom de Justinià I contra els ostrogots d'Itàlia.
Nou!!: Justinià I і Batalla del Mont Lactari · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Justinià I і Belisari · Veure més »
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Nou!!: Justinià I і Benevent · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Justinià I і Bitínia · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Justinià I і Calàbria · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Justinià I і Caucas · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Justinià I і Còrsega · Veure més »
Cisterna de la Basílica
La Cisterna de la Basílica o, simplement, Cisterna Basílica (grec: Βασιλική Κινστέρνα, Vassilikí Kisterna; turc: Yerebatan Sarnıcı) és la més gran de les 60 construïdes a tot Constantinoble (actual Istanbul) durant l'època romana d'Orient i està molt a prop de Santa Sofia.
Nou!!: Justinià I і Cisterna de la Basílica · Veure més »
Codex Constitutionum
Edició de 1475 del Codi Justinià, editat per Petrus Schoyffer El Codex Constitutionum fou un codi de lleis establert per l'emperador Justinià I.
Nou!!: Justinià I і Codex Constitutionum · Veure més »
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Nou!!: Justinià I і Conca oriental de la mar Mediterrània · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Justinià I і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Nou!!: Justinià I і Concili de Constantinoble II · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Justinià I і Constanci II · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Justinià I і Constantinoble · Veure més »
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Nou!!: Justinià I і Cornualla · Veure més »
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Nou!!: Justinià I і Corpus Iuris Civilis · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Justinià I і Cosroes I · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Justinià I і Cristianisme · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Justinià I і Curopalata · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Justinià I і Danubi · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Justinià I і Dara · Veure més »
Digest
El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.
Nou!!: Justinià I і Digest · Veure més »
Dinastia justiniana
Justinià I Díptic consular (540) de Justí, fill de Germanus Justinus, cosí de Justinià. La dinastia justiniana és una poderosa família que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 518 fins al 602.
Nou!!: Justinià I і Dinastia justiniana · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Justinià I і Dret romà · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Justinià I і Edat mitjana · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Justinià I і Egipte · Veure més »
El Salvador
El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.
Nou!!: Justinià I і El Salvador · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Justinià I і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Justinià I і Església Ortodoxa · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Justinià I і Eslaus · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Justinià I і Espània · Veure més »
Estany (element)
L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.
Nou!!: Justinià I і Estany (element) · Veure més »
Evagri d'Epifania
Evagri d'Epifania o Evagri Escolàstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus, Εὐάγριος), també anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regió de l'Orontes a Siria Secunda (Celesíria) però que alguns pensen que el nom li fou donat com a distinció ("Epífanes" vol dir l'Il·lustre) i no (o no sols) pel seu lloc de naixement.
Nou!!: Justinià I і Evagri d'Epifania · Veure més »
Exèrcit romà d'Orient
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps.
Nou!!: Justinià I і Exèrcit romà d'Orient · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Expansió de l'islam · Veure més »
Germà (consogre de Maurici)
Germà (Germanus, vers 650-605) fou un patrici bizantí, que podria ser el fill del patrici Germà.
Nou!!: Justinià I і Germà (consogre de Maurici) · Veure més »
Germà (cosí de Justinià)
Germà (en llatí Germanus) va ser un patrici romà d'Orient, cosí de l'emperador Justinià I. Després de l'accessió de Justinià al tron l'any 527, encara jove, va ser nomenat comandant de les tropes gregues a Tràcia i quasi va aniquilar els antes, un poble eslau que havia envaït aquesta província.
Nou!!: Justinià I і Germà (cosí de Justinià) · Veure més »
Golf de Sirte
El golf de Sirte, també conegut com el golf de Sidra a partir de la guerra freda, és un entrant de la mar Mediterrània al litoral septentrional de Líbia, que s'estén des de Misratah a l'oest fins a Bengasi a l'est i pren nom de la ciutat de Sirte.
Nou!!: Justinià I і Golf de Sirte · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Justinià I і Grec antic · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Justinià I і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Justinià I і Guerra Vandàlica · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Justinià I і Hèruls · Veure més »
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Nou!!: Justinià I і Hebreu · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Justinià I і Heretgia · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Justinià I і Huns · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Justinià I і Iemen · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Justinià I і Il·líria · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Justinià I і Illes Balears · Veure més »
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Nou!!: Justinià I і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Impacte astronòmic
Recreació artística d'un impacte astronòmic. La col·lisió entre la Terra i un asteroide de pocs quilòmetres de diàmetre podria alliberar tanta energia com milions d'armes nuclears, una rere l'altra Un impacte astronòmic és la col·lisió d'un gran meteorit, asteroide, cometa, o d'un altre objecte celeste amb la Terra o amb un altre planeta.
Nou!!: Justinià I і Impacte astronòmic · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Justinià I і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Justinià I і Imperi Sassànida · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Justinià I і Isis · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Justinià I і Itàlia · Veure més »
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Nou!!: Justinià I і Jacques Paul Migne · Veure més »
Joan Malales
Joan Malales o Joan Maleles (o; o) va ser un historiador romà d'Orient nadiu d'Antioquia, del qual es desconeix quan va viure, però se'l situa entre el i el.
Nou!!: Justinià I і Joan Malales · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Justinià I і Jueus · Veure més »
Justí (general)
Justí (en llatí Justinus) va ser el fill gran del general Germà i el germà del general Justinià.
Nou!!: Justinià I і Justí (general) · Veure més »
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Nou!!: Justinià I і Justinià (general) · Veure més »
Krakatau
Krakatau o Krakatoa és una illa volcànica formada per lava prop de l'illa indonèsia de Rakata, a l'estret de la Sonda, entre les illes de Java i de Sumatra.
Nou!!: Justinià I і Krakatau · Veure més »
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Justinià I і Líbia · Veure més »
Llac Ilopango
El llac Ilopango és un llac d'origen volcànic a El Salvador.
Nou!!: Justinià I і Llac Ilopango · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Justinià I і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Justinià I і Longobards · Veure més »
Lucània
Lucània (Lucania) fou una regió del sud d'Itàlia compresa entre la mar Tirrena i el golf de Tàrent.
Nou!!: Justinià I і Lucània · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Justinià I і Macedònia del Nord · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Justinià I і Maniqueisme · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Justinià I і Mar Adriàtica · Veure més »
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Marina romana d'Orient · Veure més »
Matasunta
Matasunta fou la filla del noble ostrogot Eutaric i Amalasunta, filla de Teodoric el Gran.
Nou!!: Justinià I і Matasunta · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Justinià I і Maurici (emperador) · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Justinià I і Monofisisme · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Justinià I і Museu del Louvre · Veure més »
Nabateus
Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.
Nou!!: Justinià I і Nabateus · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Narsès · Veure més »
Novellae
Novellae (en grec:, en llatí) són un conjunt de lleis, algunes escrites en llatí i altres en grec, que constitueixen un dels quatre grups del Corpus Juris Civilis que són: la Digesta, les Institutiones, el Codex Constitutionum i les Novellae.
Nou!!: Justinià I і Novellae · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Justinià I і Numídia · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Justinià I і Paganisme · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Justinià I і Papa Vigili · Veure més »
Papua Nova Guinea
Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua).
Nou!!: Justinià I і Papua Nova Guinea · Veure més »
Patrologia Graeca
La Patrologia Graeca o Patrologiae Cursus Completus Series Graeca (en català:«Patrologia grega»).
Nou!!: Justinià I і Patrologia Graeca · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Justinià I і Perses · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Justinià I і Perusa · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Justinià I і Pesta · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Justinià I і Pesta de Justinià · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Justinià I і Plató · Veure més »
Presa d'aigua
Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció que se situa sobre el llit d'un riu perpendicularment a aquest i al sòl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament o presa.
Nou!!: Justinià I і Presa d'aigua · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Procopi de Cesarea · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Justinià I і Pulla · Veure més »
Rabaul
Efectes de l'erupció de 1994 a Rabaul. Rabaul és una població de la província d'East New Britain a l'illa de Nova Bretanya, a Papua Nova Guinea.
Nou!!: Justinià I і Rabaul · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Justinià I і Ravenna · Veure més »
Regne d'Axum
Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.
Nou!!: Justinià I і Regne d'Axum · Veure més »
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Nou!!: Justinià I і Regne dels ostrogots · Veure més »
Renom
Els renoms són noms no oficials que no ha inventat ni l'interessat ni la seva família, per motius afectuosos.
Nou!!: Justinià I і Renom · Veure més »
Renovatio imperii
occidentals reconquerits durant la ''renovatio imperii'' (taronja clar) La renovatio imperii, restauratio imperii o restitutio imperii (en llatí, 'renovació de l'Imperi', 'restauració de l'Imperi' o 'restitució de l'Imperi') era una fórmula que expressava la intenció de renovar o restaurar l'Imperi Romà.
Nou!!: Justinià I і Renovatio imperii · Veure més »
Revolta de la Nika
Els aldarulls o la revolta de la Nika (en grec: Στάση τουΝίκα) fou una revolta succeïda el gener del 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribés al poder el 527.
Nou!!: Justinià I і Revolta de la Nika · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Justinià I і Riu Don · Veure més »
Riu Sangari
Mapa del Sangari El riu Sangari (turc: Sakarya; Sangarius) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.
Nou!!: Justinià I і Riu Sangari · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Justinià I і Roma · Veure més »
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Nou!!: Justinià I і Samaria · Veure més »
Samaritans
Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
Nou!!: Justinià I і Samaritans · Veure més »
Sant'Apollinare in Classe
Sant'Apollinare in Classe és una basílica situada a Classe, antic port de la ciutat italiana de Ravenna, i un monument de l'art romà d'Orient primerenc.
Nou!!: Justinià I і Sant'Apollinare in Classe · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Justinià I і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Justinià I і Sardenya · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Justinià I і Síria · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Justinià I і Sòlid (moneda) · Veure més »
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Nou!!: Justinià I і Seda · Veure més »
Seda romana d'Orient
Detall de seda romana d'Orient amb representacions de carros en medallons, de la tomba de Carlemany a Aquisgrà (Aix-la-Chapelle), exposat al Museu de Cluny, París. La seda romana d'Orient és la seda produïda a l'Imperi Romà d'Orient des del fins que la caiguda de Constantinoble el 1453.
Nou!!: Justinià I і Seda romana d'Orient · Veure més »
Setge de Roma (537-538)
El Primer setge de Roma, durant la Guerra Gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.
Nou!!: Justinià I і Setge de Roma (537-538) · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Justinià I і Sicília · Veure més »
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Nou!!: Justinià I і Sinagoga · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Justinià I і Siracusa · Veure més »
Sofia (emperadriu)
Sofia, en llatí Aelia Sophia, nascuda cap al 530, i que va morir el 601 o poc després, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 565 al 578, amb el seu marit Justí II.
Nou!!: Justinià I і Sofia (emperadriu) · Veure més »
Taurèsium
Taurèsium (en llatí: Tauresium en grec antic: Ταυρήσιον) va ser una ciutat de la Mèsia Superior, a la riba de l'Haemus, prop de Scupi, (en grec Σκοῦποι) o Justiniana Prima.
Nou!!: Justinià I і Taurèsium · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Justinià I і Tíber · Veure més »
Tòtila
Tòtila enderrocant les muralles de Florència Tòtila va ser rei dels Ostrogots (541-552).
Nou!!: Justinià I і Tòtila · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Justinià I і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Teia (rei ostrogot)
Teia (mort el 552 o el 553), també conegut com a Teja, Theia, Thila, Thela, Teias, va ser el darrer rei ostrogot en la península Itàlica.
Nou!!: Justinià I і Teia (rei ostrogot) · Veure més »
Teodora (muller de Justinià I)
Teodora (grec: Θεοδώρα, Theodora) (ca. 500 – 28 de juny del 548) fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Justinià I.
Nou!!: Justinià I і Teodora (muller de Justinià I) · Veure més »
Teodosi (fill de Maurici)
Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.
Nou!!: Justinià I і Teodosi (fill de Maurici) · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Justinià I і Teologia · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Justinià I і Tessalònica · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Justinià I і Tràcia · Veure més »
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Nou!!: Justinià I і Tsunami · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Justinià I і Tunísia · Veure més »
Tuscània
Tuscània va ser una ciutat de la part sud d'Etrúria, uns 20 km al nord-est de Tarquínia.
Nou!!: Justinià I і Tuscània · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Justinià I і Vàndals · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Justinià I і Verona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Justinià I і Visigots · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Justinià I і Zenó · Veure més »
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Justinià I і 1 d'abril · Veure més »
1158
El 1158 (MCLVIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 1158 · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Justinià I і 13 de novembre · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 387 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 451 · Veure més »
518
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 518 · Veure més »
521
El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 521 · Veure més »
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 525 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 527 · Veure més »
529
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 529 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 533 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 534 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 535 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 540 · Veure més »
542
El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 542 · Veure més »
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 543 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 544 · Veure més »
550
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 550 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 551 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Justinià I і 552 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 562 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Justinià I і 565 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Justinià I і 902 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Justinià I de Bizanci, Justinià el Gran.
