Similituds entre Jordània і Regió de Síria
Jordània і Regió de Síria tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Roma, Aràbia, Canaan, Creixent Fèrtil, Cristianisme, Croades, Damasc, Dinastia aiúbida, Drusos, Eufrates, Galilea, Gneu Pompeu Magne, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Iraq, Israel, Jerusalem, Jordà (riu), Líban, Mar Mediterrània, Mesopotàmia, Moisès, Musulmà, Nacionalisme àrab, Orient Mitjà, Palestina, Península del Sinaí, Primera Guerra Mundial, Síria, ..., Sunnisme, Transjordània, Wadi Araba. Ampliar l'índex (3 més) »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Jordània · Antiga Roma і Regió de Síria ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Jordània · Aràbia і Regió de Síria ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Canaan і Jordània · Canaan і Regió de Síria ·
Creixent Fèrtil
El Creixent Fèrtil El Creixent Fèrtil és una regió històrica del Pròxim Orient que abastava part dels territoris de l'antic Egipte, el Llevant i Mesopotàmia.
Creixent Fèrtil і Jordània · Creixent Fèrtil і Regió de Síria ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Jordània · Cristianisme і Regió de Síria ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Jordània · Croades і Regió de Síria ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Jordània · Damasc і Regió de Síria ·
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Dinastia aiúbida і Jordània · Dinastia aiúbida і Regió de Síria ·
Drusos
Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.
Drusos і Jordània · Drusos і Regió de Síria ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Jordània · Eufrates і Regió de Síria ·
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Galilea і Jordània · Galilea і Regió de Síria ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Jordània · Gneu Pompeu Magne і Regió de Síria ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Jordània · Imperi Otomà і Regió de Síria ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Jordània · Imperi Romà і Regió de Síria ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Jordània · Imperi Romà d'Orient і Regió de Síria ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Iraq і Jordània · Iraq і Regió de Síria ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Jordània · Israel і Regió de Síria ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Jordània · Jerusalem і Regió de Síria ·
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Jordà (riu) і Jordània · Jordà (riu) і Regió de Síria ·
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Jordània і Líban · Líban і Regió de Síria ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Jordània і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Regió de Síria ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Jordània і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Regió de Síria ·
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Jordània і Moisès · Moisès і Regió de Síria ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Jordània і Musulmà · Musulmà і Regió de Síria ·
Nacionalisme àrab
El nacionalisme àrab (en àrab القومية العربية, al-qawmiyya al-ʿarabiyya) és una reclamació de l'herència comuna en el món àrab, segons la qual tots els àrabs estan units per una història, una cultura i una llengua comunes.
Jordània і Nacionalisme àrab · Nacionalisme àrab і Regió de Síria ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Jordània і Orient Mitjà · Orient Mitjà і Regió de Síria ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Jordània і Palestina · Palestina і Regió de Síria ·
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Jordània і Península del Sinaí · Península del Sinaí і Regió de Síria ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Jordània і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Regió de Síria ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Jordània і Síria · Regió de Síria і Síria ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Jordània і Sunnisme · Regió de Síria і Sunnisme ·
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Jordània і Transjordània · Regió de Síria і Transjordània ·
Wadi Araba
Wadi Araba (també Arabah (hebreu: הָעֲרָבָה, HāʻĂrāḇā; àrab وادي عربة, Wādī ʻAraba) és una vall que perllonga al sud la falla del riu Jordà i de la qual fa part la mar Morta. Va des de la mar Morta al golf d'Akaba o d'Eilat i constitueix la frontera entre Jordània i Israel. La seva longitud és de 166 km (fins a la costa sud de la mar Morta). L'amplada mitjana és entre 5 i 8 km. És una terra molt àrida, que té una altura màxima de 230 metres però a la part propera a la mar Morta baixa 417 metres per sota el nivell de la mar, i és el punt més baix de la terra. Hi ha molt poques poblacions al costat israelià i no n'hi cap al costat jordà. L'assentament més antic és el kibbutz Yotvata, fundat el 1957. Yotvata fou una ciutat del Wadi Araba esmentada a la Bíblia. A l'Antic Testament el Wadi Araba designava a la vall del Jordà. La regió pròpia del Wadi Araba estava més poblada que modernament perquè hi havia mines de coure i hematites; el rei Salomó va explotar algunes mines en aquesta zona. Fou habitat pels edomites i a l'est hi havia els nabateus. En aquesta zona, al costat israelita hi ha el Parc de la Vall de Timna amb gravats prehistòrics a la roca al costat de les antigues explotacions mineres (coure); una forma natural és coneguda com a Pilars del rei Salomó. Al costat jordà hi ha el Wadi Rum on es va filmar part de la pel·lícula "Lawrence d'Aràbia". L'itinerari de l'Èxode passava pel Wadi Araba. La zona fou poblada vers el 1900 aC Aquí es va signar el tractat de pau entre Israel i Jordània el 26 d'octubre de 1994.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jordània і Regió de Síria
- Què tenen en comú Jordània і Regió de Síria
- Semblances entre Jordània і Regió de Síria
Comparació entre Jordània і Regió de Síria
Jordània té 146 relacions, mentre que Regió de Síria té 229. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 8.80% = 33 / (146 + 229).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jordània і Regió de Síria. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: