Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jordània і Palestina
Jordània і Palestina tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Anglès, Antiga Roma, Aràbia, Canaan, Cisjordània, Cristianisme, Cristià, Damasc, Egipte, Estats Units d'Amèrica, Eufrates, Franja de Gaza, Galilea, Gàdara, Guerra arabo-israeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haiximita, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Israel, Jerusalem, Jordà (riu), Líban, Mar Mediterrània, Mar Morta, Musulmà, Palestina, Península del Sinaí, Primera Croada, ..., Primera Guerra Mundial, Rússia, Regne de Jerusalem, Saladí, Síria, Suïssa, Sunnisme, Tiberíades, Transjordània, Wadi Araba, Yarmuk. Ampliar l'índex (11 més) »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Anglès і Jordània · Anglès і Palestina ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Jordània · Antiga Roma і Palestina ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Jordània · Aràbia і Palestina ·
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Canaan і Jordània · Canaan і Palestina ·
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Cisjordània і Jordània · Cisjordània і Palestina ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Jordània · Cristianisme і Palestina ·
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Cristià і Jordània · Cristià і Palestina ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Jordània · Damasc і Palestina ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Jordània · Egipte і Palestina ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Jordània · Estats Units d'Amèrica і Palestina ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Jordània · Eufrates і Palestina ·
Franja de Gaza
Mapa de la Franja de Gaza La Franja de Gaza (en) és un territori que pertany a la nació de Palestina, i que es troba al sud-oest de l'Estat d'Israel.
Franja de Gaza і Jordània · Franja de Gaza і Palestina ·
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Galilea і Jordània · Galilea і Palestina ·
Gàdara
Mapa de la Decápolis, mostrant la localització de Gàdara. Gàdara (Γάδαρα) fou una antiga ciutat romà-hel·lenística de Palestina, que era a la vora de la regió d'Escitiòpolis i al sud-est del llac Tiberíades.
Gàdara і Jordània · Gàdara і Palestina ·
Guerra arabo-israeliana de 1948
La guerra arabo-israeliana de 1948, coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs en el període de la declaració d'independència d'Israel i, per tant, de formació de l'estat israelià, en el marc del llarg conflicte araboisraelià.
Guerra arabo-israeliana de 1948 і Jordània · Guerra arabo-israeliana de 1948 і Palestina ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Guerra dels Sis Dies і Jordània · Guerra dels Sis Dies і Palestina ·
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Haiximita і Jordània · Haiximita і Palestina ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Imperi Otomà і Jordània · Imperi Otomà і Palestina ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Jordània · Imperi Romà і Palestina ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Imperi Selèucida і Jordània · Imperi Selèucida і Palestina ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Israel і Jordània · Israel і Palestina ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Jerusalem і Jordània · Jerusalem і Palestina ·
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Jordà (riu) і Jordània · Jordà (riu) і Palestina ·
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Jordània і Líban · Líban і Palestina ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Jordània і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Palestina ·
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Jordània і Mar Morta · Mar Morta і Palestina ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Jordània і Musulmà · Musulmà і Palestina ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Jordània і Palestina · Palestina і Palestina ·
Península del Sinaí
La península del Sinaí és una península de forma triangular, situada a la part asiàtica del Pròxim Orient.
Jordània і Península del Sinaí · Palestina і Península del Sinaí ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Jordània і Primera Croada · Palestina і Primera Croada ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Jordània і Primera Guerra Mundial · Palestina і Primera Guerra Mundial ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Jordània і Rússia · Palestina і Rússia ·
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Jordània і Regne de Jerusalem · Palestina і Regne de Jerusalem ·
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Jordània і Saladí · Palestina і Saladí ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Jordània і Síria · Palestina і Síria ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Jordània і Suïssa · Palestina і Suïssa ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Jordània і Sunnisme · Palestina і Sunnisme ·
Tiberíades
Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.
Jordània і Tiberíades · Palestina і Tiberíades ·
Transjordània
Es coneixen com a Transjordània (més enllà del Jordà) els territoris situats a la riba oriental d'aquest riu.
Jordània і Transjordània · Palestina і Transjordània ·
Wadi Araba
Wadi Araba (també Arabah (hebreu: הָעֲרָבָה, HāʻĂrāḇā; àrab وادي عربة, Wādī ʻAraba) és una vall que perllonga al sud la falla del riu Jordà i de la qual fa part la mar Morta. Va des de la mar Morta al golf d'Akaba o d'Eilat i constitueix la frontera entre Jordània i Israel. La seva longitud és de 166 km (fins a la costa sud de la mar Morta). L'amplada mitjana és entre 5 i 8 km. És una terra molt àrida, que té una altura màxima de 230 metres però a la part propera a la mar Morta baixa 417 metres per sota el nivell de la mar, i és el punt més baix de la terra. Hi ha molt poques poblacions al costat israelià i no n'hi cap al costat jordà. L'assentament més antic és el kibbutz Yotvata, fundat el 1957. Yotvata fou una ciutat del Wadi Araba esmentada a la Bíblia. A l'Antic Testament el Wadi Araba designava a la vall del Jordà. La regió pròpia del Wadi Araba estava més poblada que modernament perquè hi havia mines de coure i hematites; el rei Salomó va explotar algunes mines en aquesta zona. Fou habitat pels edomites i a l'est hi havia els nabateus. En aquesta zona, al costat israelita hi ha el Parc de la Vall de Timna amb gravats prehistòrics a la roca al costat de les antigues explotacions mineres (coure); una forma natural és coneguda com a Pilars del rei Salomó. Al costat jordà hi ha el Wadi Rum on es va filmar part de la pel·lícula "Lawrence d'Aràbia". L'itinerari de l'Èxode passava pel Wadi Araba. La zona fou poblada vers el 1900 aC Aquí es va signar el tractat de pau entre Israel i Jordània el 26 d'octubre de 1994.
Jordània і Wadi Araba · Palestina і Wadi Araba ·
Yarmuk
Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (HaYarmukh; grec antic: Ιερομύαξ, Ieromíax, o Ἱερομύκης, Ieromikis) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jordània і Palestina
- Què tenen en comú Jordània і Palestina
- Semblances entre Jordània і Palestina
Comparació entre Jordània і Palestina
Jordània té 146 relacions, mentre que Palestina té 300. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 9.19% = 41 / (146 + 300).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jordània і Palestina. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
