Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Agamèmnon, Alans, Amals, Arianisme, Úlfila, Belisari, Bulgària, Caracal·la, Cassiodor, Ciceró, Codex Ambrosianus, Constantinoble, Cosmografia de Ravenna, Credo de Nicea, Dacis, Déu en el cristianisme, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Escítia Menor, Estirs, Faraó, Gòtic (llengua), Getes, Gots, Heròdot, Hermenric, Història de l'Imperi Romà, Huns, Imperi Romà d'Orient, Isidor de Sevilla, Justinià I, Llatí tardà, Mar Bàltica, Mar Negra, Mestre dels soldats, Monjo, Narsès, Ostrogots, Papa Vigili, Pesta de Justinià, Procopi de Cesarea, Romania, Santíssima Trinitat, Senat Romà, Troia, William Smith (lexicògraf), Zalmoxis, 541, 552.
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Jordanes і Agamèmnon · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Jordanes і Alans · Veure més »
Amals
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
Nou!!: Jordanes і Amals · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Jordanes і Arianisme · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Jordanes і Úlfila · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Jordanes і Belisari · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Jordanes і Bulgària · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Jordanes і Caracal·la · Veure més »
Cassiodor
Cassiodor Cassiodor o Magne Aureli Cassiodor, en llatí Cassiodorus o Magnus Aurelius Cassiodorus (Squillace vers 490– Vivarium vers 580) era un polític, escriptor i monjo romà,.
Nou!!: Jordanes і Cassiodor · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Jordanes і Ciceró · Veure més »
Codex Ambrosianus
El Codex Ambrosianus és un còdex que recull cinc manuscrits diferents amb fragments de la Bíblia copiats entre els segles VI i XI.
Nou!!: Jordanes і Codex Ambrosianus · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Jordanes і Constantinoble · Veure més »
Cosmografia de Ravenna
Mapa tret de l'Anònim de Ravenna LAnònim de Ravenna (Ravennatis Anonymi Cosmographia), conegut també popularment com Ravennate, és un text compilat per un cosmògraf cristià, fet al s. VII (sobre l'any 670), que maneja documentació de segles anteriors (s. III o IV), amb moltes corrupcions i variants introduïdes després per copistes medievals, en què es descriuen itineraris romans.
Nou!!: Jordanes і Cosmografia de Ravenna · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Jordanes і Credo de Nicea · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Jordanes і Dacis · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Jordanes і Déu en el cristianisme · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Jordanes і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Escítia Menor
Colonies gregues i ciutats de l'imperi a Escítia Escítia Menor (en llatí Scythia Minor, en grec antic Μικρά Σκυθία ' Mikrá Skythia') va ser una antiga regió situada al sud de la boca del Danubi que l'envoltava per l'oest i pel nord, a l'est de la costa de la mar Negra.
Nou!!: Jordanes і Escítia Menor · Veure més »
Estirs
Els estirs o escirs (en llatí sciri o scirri) eren un poble potser escita que vivia a l'est de Germània.
Nou!!: Jordanes і Estirs · Veure més »
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Nou!!: Jordanes і Faraó · Veure més »
Gòtic (llengua)
El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental (o òstic) de les llengües germàniques.
Nou!!: Jordanes і Gòtic (llengua) · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: Jordanes і Getes · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Jordanes і Gots · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Jordanes і Heròdot · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Jordanes і Hermenric · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Jordanes і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Jordanes і Huns · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Jordanes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Jordanes і Isidor de Sevilla · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Jordanes і Justinià I · Veure més »
Llatí tardà
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI.
Nou!!: Jordanes і Llatí tardà · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Jordanes і Mar Bàltica · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Jordanes і Mar Negra · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Jordanes і Mestre dels soldats · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Jordanes і Monjo · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Jordanes і Narsès · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Jordanes і Ostrogots · Veure més »
Papa Vigili
Vigili I (Roma, ? - Siracusa, 555) va ser escollit papa el 29 de març de 537.
Nou!!: Jordanes і Papa Vigili · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Jordanes і Pesta de Justinià · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Jordanes і Procopi de Cesarea · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Jordanes і Romania · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Jordanes і Santíssima Trinitat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Jordanes і Senat Romà · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Jordanes і Troia · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Jordanes і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
Zalmoxis
Zalmoxis o Zamolxis (en grec antic), era un personatge traci considerat el civilitzador mític dels getes.
Nou!!: Jordanes і Zalmoxis · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Jordanes і 541 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Jordanes і 552 · Veure més »
