Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Benet XIII, Catedral de Barcelona, Comtat d'Empúries, Corona d'Aragó, Elionor de Sicília, Empordà, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Martí l'Humà, Mata d'Armanyac, Pere el Cerimoniós, Príncep de Girona, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Violant de Bar.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Joan el Caçador · Alfons el Benigne і Sibil·la de Fortià ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Joan el Caçador · Benet XIII і Sibil·la de Fortià ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Joan el Caçador · Catedral de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Empúries і Joan el Caçador · Comtat d'Empúries і Sibil·la de Fortià ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Corona d'Aragó і Sibil·la de Fortià ·
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Elionor de Sicília і Joan el Caçador · Elionor de Sicília і Sibil·la de Fortià ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Empordà і Joan el Caçador · Empordà і Sibil·la de Fortià ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Joan el Caçador і Lleida · Lleida і Sibil·la de Fortià ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Sibil·la de Fortià ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Joan el Caçador і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Sibil·la de Fortià ·
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Joan el Caçador і Llista de comtes de Rosselló · Llista de comtes de Rosselló і Sibil·la de Fortià ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Sibil·la de Fortià ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca · Llista de reis de Mallorca і Sibil·la de Fortià ·
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Joan el Caçador і Llista de reis de Sardenya · Llista de reis de Sardenya і Sibil·la de Fortià ·
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Joan el Caçador і Llista de reis de València · Llista de reis de València і Sibil·la de Fortià ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Joan el Caçador і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Sibil·la de Fortià ·
Mata d'Armanyac
Mata d'Armanyac, en ortografia antiga Matha d'Armanyach (Comtat d'Armanyac?, 1347 - Saragossa, 13 de juliol de 1378) fou duquessa consort de Girona i de Cervera.
Joan el Caçador і Mata d'Armanyac · Mata d'Armanyac і Sibil·la de Fortià ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Sibil·la de Fortià ·
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Joan el Caçador і Príncep de Girona · Príncep de Girona і Sibil·la de Fortià ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Sibil·la de Fortià ·
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Joan el Caçador і Violant de Bar · Sibil·la de Fortià і Violant de Bar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
- Què tenen en comú Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
- Semblances entre Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
Comparació entre Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià
Joan el Caçador té 153 relacions, mentre que Sibil·la de Fortià té 94. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 8.50% = 21 / (153 + 94).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Joan el Caçador і Sibil·la de Fortià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
