Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona

Joan el Caçador vs. Llista de comtes de Barcelona

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397). 240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Similituds entre Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona

Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Almodis, Casal de Barcelona, Comtat de Barcelona, Corona d'Aragó, Dinastia d'Anjou, Jaume el Just, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sardenya, Llista de reis de València, Martí l'Humà, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Usatges de Barcelona, València.

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Alfons el Benigne і Joan el Caçador · Alfons el Benigne і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Almodis і Joan el Caçador · Almodis і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Casal de Barcelona і Joan el Caçador · Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Comtat de Barcelona і Joan el Caçador · Comtat de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Dinastia d'Anjou і Joan el Caçador · Dinastia d'Anjou і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Jaume el Just і Joan el Caçador · Jaume el Just і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Sardenya

El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.

Joan el Caçador і Llista de reis de Sardenya · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis de Sardenya · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Joan el Caçador і Llista de reis de València · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis de València · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Joan el Caçador і Martí l'Humà · Llista de comtes de Barcelona і Martí l'Humà · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Joan el Caçador і Pere el Gran · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Joan el Caçador і Principat de Catalunya · Llista de comtes de Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Joan el Caçador і Ramon Berenguer I · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Joan el Caçador і Regne de Mallorca · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Joan el Caçador і Regne de Sardenya · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Sardenya · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Joan el Caçador і Usatges de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Usatges de Barcelona · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Joan el Caçador і València · Llista de comtes de Barcelona і València · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona

Joan el Caçador té 153 relacions, mentre que Llista de comtes de Barcelona té 196. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 5.73% = 20 / (153 + 196).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »