SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 509 les relacions: Abaqa, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam, Abu-Úmar ibn Saïd, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, Abu-Zayd, ADN mitocondrial, Agapit Vallmitjana i Barbany, Agnès de Babenberg, Agnès de Peitieu, Agramunt, Aigüesmortes, Ajuntament de València, Al-Azraq, Al-Mustànsir (abbàssida), Alacant, Alagó, Alcaid, Alcoi, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Aliança francomongola, Almanjanec, Almodis, Alzira, Amícia de Montfort, Andreu apòstol, Andreu II d'Hongria, Aragonès, Ariza, Arnau de Peralta, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arquebisbat de Saragossa, Arrais, Artal de Luna y Urrea, Arxiu de la Corona d'Aragó, Aspàreg de la Barca, Ato I de Foces, Aumelàs, Aurembiaix d'Urgell, Àgreda, Àngel Guimerà i Jorge, Bagdad, Balasc d'Alagó, ... Ampliar l'índex (459 més) » « Shrink índex

2. Comtes de Barcelona
3. Escriptors medievals en català
4. Montpellerins
5. Senyors de Montpeller

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Veure Jaume el Conqueridor і Abaqa

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam fou cadi de Manurqa.

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Àhmad ibn Hixam

Abu-Úmar ibn Saïd

Fortalesa de Santa Àgueda Abu-Úmar ibn Saïd (?-1287) fou l'últim arrais o almoixerif (múixrif) de Manurqa (1282-1287), fill i successor d'Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí.

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-Úmar ibn Saïd

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq

Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq fou sultà del Marroc de la dinastia marínida (1258-1286).

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Veure Jaume el Conqueridor і Abu-Zayd

ADN mitocondrial

Mapa genètic de l''''ADN mitocondrial'''. LADN mitocondrial, ADNm o mtDNA; és l'ADN que es troba als mitocondris.

Veure Jaume el Conqueridor і ADN mitocondrial

Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 24 de març de 1832 - Barcelona, 25 de novembre de 1905) fou un escultor català.

Veure Jaume el Conqueridor і Agapit Vallmitjana i Barbany

Agnès de Babenberg

Agnès de Babenberg (1111 – 25 de gener del 1157) era filla de Leopold III de Babenberg i d'Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic, filla d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Jaume el Conqueridor і Agnès de Babenberg

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.

Veure Jaume el Conqueridor і Agnès de Peitieu

Agramunt

Agramunt és un municipi de la comarca de l'Urgell, Catalunya, que consta de sis unitats de població, que són: Agramunt és la població capdavantera de la Ribera del Sió, situat en el punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera.

Veure Jaume el Conqueridor і Agramunt

Aigüesmortes

Aigüesmortes (en occità: Aigasmòrtas, en francès: Aigues-Mortes) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Aigüesmortes

Ajuntament de València

L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Ajuntament de València

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Al-Azraq

Al-Mustànsir (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustànsir (febrer/març 1192 - 12 de desembre de 1242), fou califa abbàssida de Bagdad (1226-1242).

Veure Jaume el Conqueridor і Al-Mustànsir (abbàssida)

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure Jaume el Conqueridor і Alacant

Alagó

Alagó (Alagón en castellà i oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Alta de l'Ebre, a la regió del Castelar, entre l'Ebre i el Jalón.

Veure Jaume el Conqueridor і Alagó

Alcaid

Un alcaid (de l'àrab, ‘governador’, ‘aquell qui mana’) era, en època andalusina, el nom que rebien els governadors d'una cora, d'una ciutat o d'un castell.

Veure Jaume el Conqueridor і Alcaid

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Veure Jaume el Conqueridor і Alcoi

Alfons d'Aragó i Castella

84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons d'Aragó i Castella

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons el Cast

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons el Magnànim

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons VII de Lleó

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons VIII de Castella

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Veure Jaume el Conqueridor і Alfons X de Castella

Aliança francomongola

Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.

Veure Jaume el Conqueridor і Aliança francomongola

Almanjanec

El almanjanec (de l'àrab and. "Almanganíq") era una màquina de guerra utilitzada per llançar grans pedres, de més de 500 kg de pes, amb la finalitat de destruir les muralles o merlets dels castells enemics.

Veure Jaume el Conqueridor і Almanjanec

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Veure Jaume el Conqueridor і Almodis

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Veure Jaume el Conqueridor і Alzira

Amícia de Montfort

Amícia de Montfort (en francès: Amicie de Montfort) (?-1253) fou una dama francesa filla de Simó IV de Montfort i Alícia de Montmorency i germana de Guiu, Robert i Peronella de Montfort.

Veure Jaume el Conqueridor і Amícia de Montfort

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Veure Jaume el Conqueridor і Andreu apòstol

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Veure Jaume el Conqueridor і Andreu II d'Hongria

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Jaume el Conqueridor і Aragonès

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Veure Jaume el Conqueridor і Ariza

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Veure Jaume el Conqueridor і Arnau de Peralta

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Veure Jaume el Conqueridor і Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arquebisbat de Saragossa

L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.

Veure Jaume el Conqueridor і Arquebisbat de Saragossa

Arrais

Arrais o arraix (de l'àrab, ‘el cap’, ‘el capità’, ‘el dirigent’) és un arabisme provinent del català medieval utilitzat per a designar un capitost militar sarraí, sovint de mercenaris.

Veure Jaume el Conqueridor і Arrais

Artal de Luna y Urrea

Artal de Luna y Urrea, VIII senyor de Luna (Esglésies, Sardenya, 1324) fou un noble aragonès del.

Veure Jaume el Conqueridor і Artal de Luna y Urrea

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Jaume el Conqueridor і Arxiu de la Corona d'Aragó

Aspàreg de la Barca

Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.

Veure Jaume el Conqueridor і Aspàreg de la Barca

Ato I de Foces

Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonès del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.

Veure Jaume el Conqueridor і Ato I de Foces

Aumelàs

Omelàs o Aumelàs (en francès i oficialment Aumelas) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Aumelàs

Aurembiaix d'Urgell

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Veure Jaume el Conqueridor і Aurembiaix d'Urgell

Àgreda

Cards d'Ágreda tallats i preparats per cuinar Àgreda (Ágreda en castellà) és un poble de 3.215 habitants (2004) de la provincia de Sòria, a Castella i Lleó.

Veure Jaume el Conqueridor і Àgreda

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Veure Jaume el Conqueridor і Àngel Guimerà i Jorge

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Jaume el Conqueridor і Bagdad

Balasc d'Alagó

Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.

Veure Jaume el Conqueridor і Balasc d'Alagó

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Veure Jaume el Conqueridor і Balànsiya

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Barcelona

Baronia d'Ayerbe

La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.

Veure Jaume el Conqueridor і Baronia d'Ayerbe

Baronia de Castre

La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.

Veure Jaume el Conqueridor і Baronia de Castre

Bartomeu apòstol

Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Bartomeu apòstol

Batalla d'Alcoi

La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.

Veure Jaume el Conqueridor і Batalla d'Alcoi

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Veure Jaume el Conqueridor і Batalla de Las Navas de Tolosa

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Veure Jaume el Conqueridor і Batalla de Muret

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Veure Jaume el Conqueridor і Batalla de Portopí

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Veure Jaume el Conqueridor і Bàybars I

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Veure Jaume el Conqueridor і Beat

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Veure Jaume el Conqueridor і Benigànim

Beniopa

Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Veure Jaume el Conqueridor і Beniopa

Berenguela Alonso de Molina

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.

Veure Jaume el Conqueridor і Berenguela Alonso de Molina

Berenguer d'Erill

Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).

Veure Jaume el Conqueridor і Berenguer d'Erill

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Veure Jaume el Conqueridor і Berenguer de Palou II

Bernat d'Olivella

Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.

Veure Jaume el Conqueridor і Bernat d'Olivella

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat Guillem de Montpeller

Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).

Veure Jaume el Conqueridor і Bernat Guillem de Montpeller

Beuda

Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú.

Veure Jaume el Conqueridor і Beuda

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Veure Jaume el Conqueridor і Biblioteca Nacional d'Espanya

Bisbat d'Osca

Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.

Veure Jaume el Conqueridor і Bisbat d'Osca

Blanca d'Antillón

Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Blanca d'Antillón

Blasco Maça

Blasco Maça (?-?) va ser un cavaller aragonès.

Veure Jaume el Conqueridor і Blasco Maça

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Braç (concepte social)

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Jaume el Conqueridor і Butlla

Caixa Penedès

Caixa Penedès era una caixa d'estalvis amb seu social a Vilafranca del Penedès i implantada principalment a Catalunya.

Veure Jaume el Conqueridor і Caixa Penedès

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Veure Jaume el Conqueridor і Califa

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Veure Jaume el Conqueridor і Cambrils

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Carcassona

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Veure Jaume el Conqueridor і Carladès

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure Jaume el Conqueridor і Carles de Viana

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Jaume el Conqueridor і Casa de la Ciutat (Barcelona)

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Casa reial d'Aragó

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Jaume el Conqueridor і Casal de Barcelona

Castell d'Ambra

Ambra és un castell situat al sud de la vila valenciana de Pego (la Marina Alta), a 264 m d'altitud, sobre un tossal format pels contraforts septentrionals de la serra de Migdia.

Veure Jaume el Conqueridor і Castell d'Ambra

Castell de Castells

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Veure Jaume el Conqueridor і Castell de Castells

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Veure Jaume el Conqueridor і Castell de Montaragó

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Veure Jaume el Conqueridor і Castell de Montsó

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Veure Jaume el Conqueridor і Castella

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Jaume el Conqueridor і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Jaume el Conqueridor і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Jaume el Conqueridor і Catalunya

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Veure Jaume el Conqueridor і Catalunya del Nord

Catedral de Lió

La Catedral de Lió és una església catòlica romana que es troba a Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, França.

Veure Jaume el Conqueridor і Catedral de Lió

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure Jaume el Conqueridor і Catedral de Tarragona

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Veure Jaume el Conqueridor і Catedral de València

Cànon (Bíblia)

Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.

Veure Jaume el Conqueridor і Cànon (Bíblia)

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure Jaume el Conqueridor і Cerdanya

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Veure Jaume el Conqueridor і Ceuta

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Veure Jaume el Conqueridor і Cinca

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Veure Jaume el Conqueridor і Ciutadà honrat

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Jaume el Conqueridor і Ciutat

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Veure Jaume el Conqueridor і Climent IV

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Jaume el Conqueridor і Comerç

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat d'Empúries

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat d'Osona

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat d'Urgell

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Barcelona

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Berga

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Cerdanya

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Conflent

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Girona

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Manresa

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Provença

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Ribagorça

Comtat de Sobrarb

Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat de Sobrarb

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtat del Rosselló

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure Jaume el Conqueridor і Comtats catalans

Concòrdia d'Alcalá

La Concòrdia d'Alcalá és el nom amb què es coneix l'acord signat el 22 de març de 1227 a Alcalá d'o Bispe entre el rei Jaume I d'Aragó i la noblesa revoltada, mitjançant el qual les parts enfrontades acordaven de sotmetre's a la sentència arbitral que dictés l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, el bisbe de Lleida Berenguer d'Erill, i el mestre de l'Orde del Temple Francesc de Montpesat.

Veure Jaume el Conqueridor і Concòrdia d'Alcalá

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Veure Jaume el Conqueridor і Concili de Lió II

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Confiscació del Regne de Mallorca

Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.

Veure Jaume el Conqueridor і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Veure Jaume el Conqueridor і Conquesta de la ciutat de Balansiya

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Jaume el Conqueridor і Conquesta de Mallorca

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Veure Jaume el Conqueridor і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Jaume el Conqueridor і Consell de Cent

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Consell Reial

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Jaume el Conqueridor і Consolat de Mar

Constança d'Aragó i d'Hongria

Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Constança d'Aragó i d'Hongria

Conveni de Tàrrega

El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.

Veure Jaume el Conqueridor і Conveni de Tàrrega

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Jaume el Conqueridor і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Jaume el Conqueridor і Corona de Castella i Lleó

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Veure Jaume el Conqueridor і Corona de Mallorca

Corpus Iuris Civilis

El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.

Veure Jaume el Conqueridor і Corpus Iuris Civilis

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Veure Jaume el Conqueridor і Cort Comtal

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Jaume el Conqueridor і Corts Catalanes

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Veure Jaume el Conqueridor і Corts forals valencianes

Costums de Lleida

Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.

Veure Jaume el Conqueridor і Costums de Lleida

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Jaume el Conqueridor і Crònica de Ramon Muntaner

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Veure Jaume el Conqueridor і Croada Albigesa

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Jaume el Conqueridor і Croada contra la Corona d'Aragó

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Veure Jaume el Conqueridor і Croada de Jaume I

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і Croades

Daguerreotip

Càmera de daguerrotip creada per la Maison Susse Frére, 1839 Louis Daguerre, 1837. París, '' Boulevard du Temple '', a l'abril o maig de 1838, per Daguerre. Retrat al daguerreotip de Lucrecia Guerrero Uribe. 1848. Autor: Fermín Isaza. Medellín, Colòmbia.

Veure Jaume el Conqueridor і Daguerreotip

Dalmau de Creixell

Dalmau de Creixell (Empordà, - 1219) fou un militar català.

Veure Jaume el Conqueridor і Dalmau de Creixell

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Veure Jaume el Conqueridor і Dalmau VI de Rocabertí

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Veure Jaume el Conqueridor і Daroca

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Veure Jaume el Conqueridor і Dénia

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Veure Jaume el Conqueridor і Delme

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Veure Jaume el Conqueridor і Desamortitzacions espanyoles

Digest

El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.

Veure Jaume el Conqueridor і Digest

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Jaume el Conqueridor і Dinastia almohade

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і Dinastia Ximena

Divina providència

Ull de la Providència. La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- "davant" i videre "veure", "preveure") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat.

Veure Jaume el Conqueridor і Divina providència

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Veure Jaume el Conqueridor і Dolça de Provença

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Veure Jaume el Conqueridor і Dret

Dret mercantil

El dret mercantil o dret comercial és el conjunt de normes jurídiques relatives als comerciants en l'exercici de la seva professió, als actes de comerç legalment qualificats com a tals i a les relacions jurídiques derivades de la seva realització; en temes amplis és la branca del dret que regula l'exercici del comerç.

Veure Jaume el Conqueridor і Dret mercantil

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Veure Jaume el Conqueridor і Eduard I d'Anglaterra

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure Jaume el Conqueridor і Eduard Toda i Güell

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Jaume el Conqueridor і Eivissa

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Veure Jaume el Conqueridor і Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Veure Jaume el Conqueridor і Emirat de Granada

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Veure Jaume el Conqueridor і Emirat de Múrsiya

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure Jaume el Conqueridor і Empordà

Ermengol VIII d'Urgell

Ermengol VIII d'Urgell, anomenat Ermengol VIII el de Sant Hilari (1158 - Sant Hilari Sacalm, 1209) fou comte d'Urgell (1184-1209).

Veure Jaume el Conqueridor і Ermengol VIII d'Urgell

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Jaume el Conqueridor і Església Catòlica Romana

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Espanya (geografia)

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Veure Jaume el Conqueridor і Eudòxia Comnena

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Jaume el Conqueridor і Europa

Felicia-Matilda de Mayenne

Felicia-Matilda de Mayenne (o Matilda de Turenne), muller d'Hug II de Borgonya.

Veure Jaume el Conqueridor і Felicia-Matilda de Mayenne

Felip apòstol

Felip (Betsaida, Galilea, - Hieràpolis de Frígia, Àsia Menor, c. 81) fou un deixeble de Joan el Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És considerat sant per totes les confessions cristianes.

Veure Jaume el Conqueridor і Felip apòstol

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Veure Jaume el Conqueridor і Felip III de França

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Jaume el Conqueridor і Ferran d'Antequera

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Veure Jaume el Conqueridor і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Veure Jaume el Conqueridor і Ferran Sanxis de Castre

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Veure Jaume el Conqueridor і Festa de l'Estendard

Fidel Fita i Colomer

Fidel Fita Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1835 - Madrid, 13 de gener de 1918), arqueòleg, epigrafista, filòleg i historiador jesuïta català.

Veure Jaume el Conqueridor і Fidel Fita i Colomer

Flota

Una flota formada per cinc països durant l'operació "Llibertat duradora" al Mar d'Oman Una flota naval és una gran formació militar de vaixells de guerra i la formació més gran en qualsevol exèrcit naval.

Veure Jaume el Conqueridor і Flota

Folch de Tornell

Folch de Tornell (també escrit: Folc de Tornell) (? - ?) fou Mestre de l'Orde de l'Hospital a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1227.

Veure Jaume el Conqueridor і Folch de Tornell

Fonèvol

Un fonèvol és una arma de setge medieval, com un trabuquet, però més petit,DCVB-fonèvol:"...

Veure Jaume el Conqueridor і Fonèvol

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Veure Jaume el Conqueridor і Formentera

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Jaume el Conqueridor і França

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Jaume el Conqueridor і Francisco Franco Bahamonde

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Veure Jaume el Conqueridor і Frederic Marès i Deulovol

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.

Veure Jaume el Conqueridor і Frente de Juventudes

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Veure Jaume el Conqueridor і Furs d'Aragó

Furs de Jaca

Els Furs de Jaca són uns furs breus i carta de població atorgada pel rei d'Aragó i Pamplona Sanç Ramires a la vila de Jaca per tal de fer-ne una ciutat, i datats tradicionalment el 1063 i, més modernament el 1076~1077.

Veure Jaume el Conqueridor і Furs de Jaca

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Furs de València

García de Gúdal

García de Gúdal (?, 1240) fou un noble aragonès del llinatge dels Gúdal que fou bisbe d'Osca (1201-1236).

Veure Jaume el Conqueridor і García de Gúdal

García Frontín I

García Frontín I (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Aragó, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Veure Jaume el Conqueridor і García Frontín I

García Frontín II

García Frontín II (?-?), nebot de García Frontín I, va ser conseller reial de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Veure Jaume el Conqueridor і García Frontín II

Gener Gonzalvo i Bou

Gener Gonzalvo i Bou (Barcelona, 1958 - Tàrrega, 24 de gener de 2017) va ser un historiador i arxiver català.

Veure Jaume el Conqueridor і Gener Gonzalvo i Bou

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Veure Jaume el Conqueridor і Gesta Comitum Barchinonensium

Gonçal Peris Sarrià

''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.

Veure Jaume el Conqueridor і Gonçal Peris Sarrià

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Veure Jaume el Conqueridor і Gregori IX

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Veure Jaume el Conqueridor і Guerau IV de Cabrera

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Jaume el Conqueridor і Guerra Civil espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Jaume el Conqueridor і Guerra del Francès

Guilhem d'Azylach

Guilhem d'Azylach (també escrit: Guillem d'Azylach, Guillem d'Aillac, Guillermo de Allac o Guillén d'Allaco) (? - ?) fou mestre de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1223.

Veure Jaume el Conqueridor і Guilhem d'Azylach

Guillem de Claramunt

Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem de Claramunt

Guillem de Mont-rodon

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem de Mont-rodon

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem de Montgrí

Guillem I de Cardona

Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem I de Cardona

Guillem I de Cervelló

Guillem I de Cervelló (Segle XII-?) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem I de Cervelló

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)

Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem VI de Montpeller

Guillem VII de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Guillem de Montpeller - Guilhèm VII de Montpeller - (? - 1172) va ser un cavaller occità, senyor de Montpeller i senyor d'Omeladès.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem VII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillem VIII de Montpeller

Guillema de Cabrera

Guillema de Cabrera (?-1277) fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó i esposa de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castlà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.

Veure Jaume el Conqueridor і Guillema de Cabrera

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Jaume el Conqueridor і Història de Catalunya

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Veure Jaume el Conqueridor і Honori III

Hug II de Borgonya

Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).

Veure Jaume el Conqueridor і Hug II de Borgonya

Hug V d'Empúries

Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).

Veure Jaume el Conqueridor і Hug V d'Empúries

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Veure Jaume el Conqueridor і Ibn Hud

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Veure Jaume el Conqueridor і Illa

Infant Ferran d'Aragó

L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria.

Veure Jaume el Conqueridor і Infant Ferran d'Aragó

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Veure Jaume el Conqueridor і Innocenci III

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Jaume el Conqueridor і Inquisició

Irene d'Hongria

Prisca d'Hongria (després va prendre el nom dIrene o Eirene) (Esztergom, Hongria, 1088 – 13 d'agost del 1134) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Jaume el Conqueridor і Irene d'Hongria

Irene Diplosinadena

Irene Diplosinadena fou una sebastocratoressa romana d'Orient i segona muller del sebastocràtor Isaac Comnè, germà gran de l'emperador romà d'Orient Manuel I Comnè.

Veure Jaume el Conqueridor і Irene Diplosinadena

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Jaume el Conqueridor і Isabel II d'Espanya

Jacme Alaric

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre.

Veure Jaume el Conqueridor і Jacme Alaric

Jaume Cascalls

Jaume Cascalls (Berga, principis del – c. 1378) fou un escultor del gòtic català.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume Cascalls

Jaume de Cervera (senyor de Gebut)

Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume de Cervera (senyor de Gebut)

Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume de Xèrica

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume el Major

Jaume el Menor

Jaume conegut com a Jaume el Menor (Canà, Galilea ? - Jerusalem, 62 dC) segons el Nou Testament, fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume el Menor

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume II de Mallorca

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume Sarroca

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Veure Jaume el Conqueridor і Jaume Sobrequés i Callicó

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Veure Jaume el Conqueridor і Jerónimo Zurita y Castro

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador

Joan II Comnè

Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.

Veure Jaume el Conqueridor і Joan II Comnè

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols.

Veure Jaume el Conqueridor і Joan l'Apòstol

Joana I de Navarra

Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).

Veure Jaume el Conqueridor і Joana I de Navarra

Joaquim Miret i Sans

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і Joaquim Miret i Sans

Jofre III de Rocabertí

Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).

Veure Jaume el Conqueridor і Jofre III de Rocabertí

Jonc

El jonc, junc o jonc boval (Scirpoides holoschoenus) és una planta de l'ordre dels poals present a zones humides.

Veure Jaume el Conqueridor і Jonc

Josep Alegre i Vilas

Josep Alegre i Vilas (Vallobar, 1940) és un eclesiàstic català que fou abat de Poblet de 1998 a 2015.

Veure Jaume el Conqueridor і Josep Alegre i Vilas

Judes Iscariot

Segons el Nou Testament, Judes o Judas (? - Jerusalem, 30?) conegut posteriorment com a Judes/Judas Iscariot (en arameu Yəhûdāh Κ-qəriyyôd i en grec Ιούδας Ισκάριωθ Ioudas Iskariōt) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret, a qui traí per trenta monedes.

Veure Jaume el Conqueridor і Judes Iscariot

Judes Tadeu

Judes o Judas Tadeu o Judes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea), - Suanis (Pèrsia)? o Beirut (Líban), 62?) va ser un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Judes Tadeu

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Veure Jaume el Conqueridor і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Justícia d'Aragó

Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.

Veure Jaume el Conqueridor і Justícia d'Aragó

Kan

Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Veure Jaume el Conqueridor і Kan

L'Espluga de Francolí

L'Espluga de Francolí és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, a la província de Tarragona.

Veure Jaume el Conqueridor і L'Espluga de Francolí

La Vall d'Alcalà

La Vall d'Alcalà és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, a la subcomarca de les Valls de Pego.

Veure Jaume el Conqueridor і La Vall d'Alcalà

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.

Veure Jaume el Conqueridor і La Vall de Gallinera

Ladislau II de Polònia

Ladislau l'Exiliat —Władysław II Wygnaniec— (Cracòvia, Polònia, 1105 - 30 de maig de 1159, Altenburg, Alemanya) va ser duc de Polònia, 1138-1146.

Veure Jaume el Conqueridor і Ladislau II de Polònia

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Veure Jaume el Conqueridor і Les quatre grans Cròniques

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Jaume el Conqueridor і Llatí

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Veure Jaume el Conqueridor і Llíria

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Jaume el Conqueridor і Lleida

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Llenguadoc

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Veure Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista d'arquebisbes de Tarragona

Llista de bisbes de Tarassona

La llista de bisbes de Tarassona recull la relació dels religiosos que han ostentat i exercit aquest càrrec.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de bisbes de Tarassona

Llista de castellans d'Amposta

Aquesta és la llista de castellans que van regir la Castellania d'Amposta.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de castellans d'Amposta

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Rosselló

Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya

Llista de mestres de l'Orde de cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de reis de Mallorca

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Veure Jaume el Conqueridor і Llista de reis de València

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Jaume el Conqueridor і Lluís Domènech i Montaner

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Veure Jaume el Conqueridor і Lluís IX de França

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Veure Jaume el Conqueridor і Llutxent

Lope d'Albero

Lope d'Albero (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Albero.

Veure Jaume el Conqueridor і Lope d'Albero

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Jaume el Conqueridor і Madrid

Majordom del Regne d'Aragó

Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.

Veure Jaume el Conqueridor і Majordom del Regne d'Aragó

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Jaume el Conqueridor і Mallorca

Manuel Aguirre y Monsalbe

Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.

Veure Jaume el Conqueridor і Manuel Aguirre y Monsalbe

Manuel de Borgonya

Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Veure Jaume el Conqueridor і Manuel de Borgonya

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Jaume el Conqueridor і Mar Mediterrània

Maria d'Aragó i d'Hongria

Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Veure Jaume el Conqueridor і Maria d'Aragó i d'Hongria

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Veure Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Marroc

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Mateu apòstol

Maties (apòstol)

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Maties (apòstol)

Matilda de Borgonya

Matilda de Borgonya (?-?), muller de Guilhèm VII de Montpeller.

Veure Jaume el Conqueridor і Matilda de Borgonya

Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor català.

Veure Jaume el Conqueridor і Màrius Carol i Pañella

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Jaume el Conqueridor і Múrcia

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Jaume el Conqueridor і Menorca

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Veure Jaume el Conqueridor і Mercenari

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Jaume el Conqueridor і Monarca

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Veure Jaume el Conqueridor і Monestir de la Real

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Veure Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de Benifassà

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Veure Jaume el Conqueridor і Montesa

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Veure Jaume el Conqueridor і Montpeller

Muhàmmad II al-Faqih

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.

Veure Jaume el Conqueridor і Muhàmmad II al-Faqih

Museu del Prado

El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Veure Jaume el Conqueridor і Museu del Prado

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Jaume el Conqueridor і Narbona

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Veure Jaume el Conqueridor і Noblesa

Novena Croada

La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.

Veure Jaume el Conqueridor і Novena Croada

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms.

Veure Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Veure Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Occità

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Jaume el Conqueridor і Occitània

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Jaume el Conqueridor і Oceà Atlàntic

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Veure Jaume el Conqueridor і Orde de la Mercè

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure Jaume el Conqueridor і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Jaume el Conqueridor і Orde del Cister

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і Orde del Temple

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.

Veure Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Jaume el Conqueridor і Osca

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Veure Jaume el Conqueridor і Pactisme

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Veure Jaume el Conqueridor і Palau de la Generalitat Valenciana

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Jaume el Conqueridor і Palma

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Jaume el Conqueridor і Papa

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Veure Jaume el Conqueridor і Papa Innocenci III

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Jaume el Conqueridor і Pau d'Anagni

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Veure Jaume el Conqueridor і Pego

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Jaume el Conqueridor і Península Ibèrica

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Penó de la Conquesta

Pere d'Amer

Pere d'Amer (Barcelona?, mitjan s. XIII - Santa Maria del Puig, 8 de juny de 1301) fou un frare mercedari, quart general de l'orde i compilador i redactor de les seves constitucions.

Veure Jaume el Conqueridor і Pere d'Amer

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Veure Jaume el Conqueridor і Pere del Rei

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Jaume el Conqueridor і Pere el Gran

Pere I d'Ayerbe

Pere d'Ayerbe (1259 -1318) va ser un noble de la Casa d'Aragó del Llinatge del casal de Barcelona, 1r Baró d'Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d'Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure.

Veure Jaume el Conqueridor і Pere I d'Ayerbe

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Veure Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell

Pere I Ferrandis d'Híxar

Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Pere I Ferrandis d'Híxar

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Veure Jaume el Conqueridor і Pere Martell

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Veure Jaume el Conqueridor і Pere Nolasc

Pero d'Ahones

Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.

Veure Jaume el Conqueridor і Pero d'Ahones

Pero Ferrández d'Açagra

Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.

Veure Jaume el Conqueridor і Pero Ferrández d'Açagra

Pero Pérez de Tarazona

Pero Pérez de Tarazona (1225-1251) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona.

Veure Jaume el Conqueridor і Pero Pérez de Tarazona

Pero Sessé III

Pero de Sessé III, senyor de Morata, Almonacir i altres llocs, influent en tots els assumptes d'Estat en temps de D. Pere II, al que va servir en la guerra contra els moros de València i en la batalla de les Navas.

Veure Jaume el Conqueridor і Pero Sessé III

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Veure Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Veure Jaume el Conqueridor і Perpinyà

Pietro di Benevento

Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

Veure Jaume el Conqueridor і Pietro di Benevento

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Veure Jaume el Conqueridor і Pitiüses

Planes (Comtat)

Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Veure Jaume el Conqueridor і Planes (Comtat)

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Veure Jaume el Conqueridor і Poema èpic

Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)

Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).

Veure Jaume el Conqueridor і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Veure Jaume el Conqueridor і Procurador general

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer V de Provença

Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer V de Provença

Ramon de Borgonya

Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon de Borgonya

Ramon de Cervera (senyor de Gebut)

Ramon de Cervera fou un noble del llinatge dels Cervera de la branca de Gebut i Algerri probablement, fill de Guillem II de Cervera i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon de Cervera (senyor de Gebut)

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon de Penyafort

Ramon Folc V de Cardona

Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon Folc V de Cardona

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon II de Tortosa

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Veure Jaume el Conqueridor і Ramon VI de Tolosa

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne de França

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne de Navarra

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Jaume el Conqueridor і Regne de València

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Veure Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord.

Veure Jaume el Conqueridor і Ribagorça

Riquilda de Polònia

Riquilda o Riclitza de Polònia (Wrocław, Polònia - ~1140 - 16 de juny de 1185) fou princesa de Polònia de la dinastia Piast i reina consort de Castella, Lleó i Galícia (1152-1157), comtessa consort de Provença (1161-1166) i comtessa consort de Tolosa (1166-1183).

Veure Jaume el Conqueridor і Riquilda de Polònia

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Veure Jaume el Conqueridor і Rodrigo de Liçana

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Jaume el Conqueridor і Rosselló

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Jaume el Conqueridor і Salou

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Jaume el Conqueridor і Salses

Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.

Veure Jaume el Conqueridor і Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Veure Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó

Sança d'Aragó i Hongria

Sança d'Aragó (Barcelona, ca. 1241-1247 - Jerusalem, abans de 1291) va ser una peregrina i infanta catalana, la tercera filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Veure Jaume el Conqueridor і Sança d'Aragó i Hongria

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Veure Jaume el Conqueridor і Sança de Castella i de Polònia

Sant Joan d'Acre

Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.

Veure Jaume el Conqueridor і Sant Joan d'Acre

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Veure Jaume el Conqueridor і Sant Miquel de Cuixà

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Jaume el Conqueridor і Sant Pere

Santa Maria de la Vega de Tarassona

Santa Maria de la Vega de Tarassona és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila.

Veure Jaume el Conqueridor і Santa Maria de la Vega de Tarassona

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Veure Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Jaume el Conqueridor і Santa Seu

Sanxo d'Ahones

Sanxo d'Ahones (?- Acre, ?) fou bisbe de Saragossa entre els anys 1216 i 1236.

Veure Jaume el Conqueridor і Sanxo d'Ahones

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Veure Jaume el Conqueridor і Sarraïns

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Veure Jaume el Conqueridor і Sàpiens

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure Jaume el Conqueridor і Segle XIX

Seny

L'ase és un dels animals que apareixen en les faules i aforismes del seny català. Un altre protagonista de les lliçons morals del seny ancestral era sovint la rata. El seny, xarot o trellat és la ponderació mental.

Veure Jaume el Conqueridor і Seny

Senyoria d'Albarrasí

La Senyoria d'Albarrasí fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Aragó i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga taifa islàmica d'Albarrasí, creada per la dinastia amaziga del Banū Razín.

Veure Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Albarrasí

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Veure Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Omeladès

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Veure Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Setge de Montesa

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Veure Jaume el Conqueridor і Setge de Sevilla (1247-1248)

Sibil·la de Mataplana

Sibil·la de Mataplana (?, ? - Ripollès), muller de Guilhèm VI de Montpeller.

Veure Jaume el Conqueridor і Sibil·la de Mataplana

Sibil·la de Saga

Sibil·la de Saga (Berga, 1240 - Barcelona, 1320) va ser una noble catalana vinculada a Berga, Barcelona i Tàrbena.

Veure Jaume el Conqueridor і Sibil·la de Saga

Simó apòstol

Simó (en arameu שמעון "que escolta",Shim‘on i en grec Συμεών Symeon) conegut com a Sant Simó, Simó el Zelota o Simó el Cananeu (Canà?, Galilea, 13 aC? - Egipte, 107 o Suanis (Pèrsia), 62?) fou, segons el Nou Testament, un zelota i un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Simó apòstol

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Veure Jaume el Conqueridor і Simó IV de Montfort

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Veure Jaume el Conqueridor і Sobrarb

Societat de Lingüística Aragonesa

La Societat de Lingüística Aragonesa o SLA (en aragonès: Sociedat de Lingüistica Aragonesa) és una associació que es dedica a la promoció de la llengua aragonesa i la ribagorçana a través de la investigació científica en lingüística.

Veure Jaume el Conqueridor і Societat de Lingüística Aragonesa

Tarassona

Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.

Veure Jaume el Conqueridor і Tarassona

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Jaume el Conqueridor і Tarragona

Teresa Gil de Vidaure

Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Teresa Gil de Vidaure

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Veure Jaume el Conqueridor і Terra Santa

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Veure Jaume el Conqueridor і Toledo

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Veure Jaume el Conqueridor і Tomàs apòstol

Tractat d'Alcaràs

El Tractat d'Alcaràs, signat a Alcaraz el mes d'abril de 1243, reconeixia el protectorat castellà sobre l'emirat de Múrsiya i va significar la seva incorporació a Castella com a Regne de Múrcia.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat d'Alcaràs

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat d'Almizra

Tractat de Barcelona (1274)

El tractat de Barcelona de 1274 va ser una aliança militar concertada entre Jaume el Conqueridor i el soldà Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual aquest contractaria els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta, en aquella època en poder de Muhàmmad II de Gharnata.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat de Barcelona (1274)

Tractat de Capdepera

El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat de Capdepera

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat de Corbeil

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat de Perpinyà (1279)

Tractat de Viterbo

Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.

Veure Jaume el Conqueridor і Tractat de Viterbo

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Veure Jaume el Conqueridor і Tribunal de les Aigües de València

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Trienni Liberal

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Veure Jaume el Conqueridor і Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Granada

La Universitat de Granada (en castellà i oficialment Universidad de Granada) posseeix campus universitaris a les ciutats de Granada, Ceuta i Melilla.

Veure Jaume el Conqueridor і Universitat de Granada

Urraca I de Lleó

Urraca I de Lleó (Lleó, 24 de juny de 1081 - Saldaña, Palència, 8 de març de 1126) fou reina de Lleó i de Castella (1109-1126).

Veure Jaume el Conqueridor і Urraca I de Lleó

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Veure Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Jaume el Conqueridor і València

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Veure Jaume el Conqueridor і Vall d'Albaida

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Veure Jaume el Conqueridor і Vallespir

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Jaume el Conqueridor і Vassallatge

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Veure Jaume el Conqueridor і Vescomtat de Carlat

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Vidal de Canyelles

Vidal Mayor

XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Veure Jaume el Conqueridor і Vidal Mayor

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Veure Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Veure Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.

Veure Jaume el Conqueridor і Vuitena Croada

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Veure Jaume el Conqueridor і Xàtiva

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Veure Jaume el Conqueridor і Xèrica

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Jaume el Conqueridor і Xúquer

Ximeno Cornel I

Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Veure Jaume el Conqueridor і Ximeno Cornel I

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Veure Jaume el Conqueridor і Zayyan ibn Mardanix

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1 de febrer

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1 de gener

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 1 de març

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 11 d'abril

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 12 de setembre

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Jaume el Conqueridor і 1208

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Jaume el Conqueridor і 1213

1224

Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1224

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Veure Jaume el Conqueridor і 1225

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Veure Jaume el Conqueridor і 1226

1229

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1229

1230

El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1230

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Veure Jaume el Conqueridor і 1231

1232

Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1232

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Jaume el Conqueridor і 1238

1246

El 1246 (MCCXLVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1246

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Veure Jaume el Conqueridor і 1247

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1248

1249

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1249

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Veure Jaume el Conqueridor і 1251

1259

El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1259

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і 1262

1264

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1264

1265

;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.

Veure Jaume el Conqueridor і 1265

1268

;Països catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1268

1271

El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1271

1272

El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Jaume el Conqueridor і 1272

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Jaume el Conqueridor і 1274

1276

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1276

1298

; Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1298

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1343

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 14 de juliol

1427

Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1427

1753

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1753

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 18 d'abril

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 18 d'octubre

1809

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1809

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Veure Jaume el Conqueridor і 1811

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Jaume el Conqueridor і 1813

1835

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1835

1837

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1837

1843

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1843

1854

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1854

1856

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1856

1857

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1857

1881

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1881

1902

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1902

1908

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1908

1930

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1930

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Jaume el Conqueridor і 1936

1940

;Països Catalans.

Veure Jaume el Conqueridor і 1940

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Jaume el Conqueridor і 1952

1996

1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 1996

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 2 de febrer

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 20 de juliol

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 20 de juny

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Jaume el Conqueridor і 2008

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 21 de juliol

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 21 de juny

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 21 de març

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 22 de gener

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 22 de juny

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 23 de gener

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 23 de novembre

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 25 d'abril

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 26 d'agost

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 27 de juliol

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 28 d'agost

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 3 d'abril

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 3 de juny

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 30 de març

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 4 de juny

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 5 de setembre

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Jaume el Conqueridor і 6 de febrer

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 6 de juny

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 6 de març

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 7 d'abril

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 7 d'octubre

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 7 de juny

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 8 de setembre

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 9 de juliol

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Jaume el Conqueridor і 9 de setembre

Vegeu també

Comtes de Barcelona

• Aleran de Troyes
• Alfons el Benigne
• Alfons el Cast
• Alfons el Franc
• Alfons el Magnànim
• Berà I
• Berenguer Ramon I
• Berenguer Ramon II
• Berenguer de Tolosa
• Bernat Plantapilosa
• Bernat de Gòtia
• Bernat de Septimània
• Borrell II
• Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
• Casal de Barcelona
• Enric IV de Castella
• Ferran d'Antequera
• Ferran el Catòlic
• Guifré II de Barcelona
• Guifré el Pilós
• Guillem de Septimània
• Humfrid
• Jaume el Conqueridor
• Jaume el Just
• Joan el Caçador
• Joan el Sense Fe
• Joana I de Castella
• Llista de comtes de Barcelona
• Martí l'Humà
• Miró I de Barcelona
• Odalric
• Pere el Catòlic
• Pere el Cerimoniós
• Pere el Conestable de Portugal
• Pere el Gran
• Ramon Berenguer I
• Ramon Berenguer II
• Ramon Berenguer III
• Ramon Berenguer IV
• Ramon Borrell I
• Rampó
• Renat I
• Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Escriptors medievals en català

• Andreu Febrer i Callís
• Anselm Turmeda
• Antoni Canals
• Arnau Marc
• Arnau de Vilanova
• Ausiàs March
• Bernat Desclot
• Bernat Metge
• Bonifaci Ferrer
• Enrique de Villena
• Francesc Eiximenis
• Francesc Vicent
• Gabriel Mòger
• Gilabert de Pròixida i de Centelles
• Guillem de Copons
• Hasdai Cresques
• Isabel de Villena
• Jaume March II
• Jaume el Conqueridor
• Joan Basset
• Joan Roís de Corella
• Joanot Martorell
• Jordi de Sant Jordi
• Lluís d'Averçó
• Martí Joan de Galba
• Melcior de Gualbes
• Pau de Bellviure
• Pere Miquel Carbonell i Soler
• Pere VI de Queralt
• Ramon Llull
• Ramon Muntaner
• Sant Vicent Ferrer

Montpellerins

• Aristides Cavaillé-Coll
• Henri Temple
• Jaume el Conqueridor

Senyors de Montpeller

• Jaume II de Mallorca
• Jaume III de Mallorca
• Jaume el Conqueridor
• Pere el Catòlic
• Sanç I de Mallorca

També conegut com Jaume 1, Jaume I, Jaume I d'Aragó, Jaume I de Catalunya-Aragó, Jaume I el Conqueridor, Jaume I el Conquistador, Jaume I, el Conqueridor, Jaume conqueridor, Jaume de Montsó, Rei en Jaume.

, Balànsiya, Barcelona, Baronia d'Ayerbe, Baronia de Castre, Bartomeu apòstol, Batalla d'Alcoi, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Bàybars I, Beat, Benigànim, Beniopa, Berenguela Alonso de Molina, Berenguer d'Erill, Berenguer de Palou II, Bernat d'Olivella, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Guillem de Montpeller, Beuda, Biblioteca Nacional d'Espanya, Bisbat d'Osca, Blanca d'Antillón, Blasco Maça, Braç (concepte social), Butlla, Caixa Penedès, Califa, Cambrils, Carcassona, Carladès, Carles de Viana, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Ambra, Castell de Castells, Castell de Montaragó, Castell de Montsó, Castella, Castellà, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catedral de Lió, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Cànon (Bíblia), Cerdanya, Ceuta, Cinca, Ciutadà honrat, Ciutat, Climent IV, Comerç, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Concòrdia d'Alcalá, Concili de Lió II, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Consell de Cent, Consell Reial, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i d'Hongria, Conveni de Tàrrega, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corona de Mallorca, Corpus Iuris Civilis, Cort Comtal, Corts Catalanes, Corts forals valencianes, Costums de Lleida, Crònica de Ramon Muntaner, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croades, Daguerreotip, Dalmau de Creixell, Dalmau VI de Rocabertí, Daroca, Dénia, Delme, Desamortitzacions espanyoles, Digest, Dinastia almohade, Dinastia Ximena, Divina providència, Dolça de Provença, Dret, Dret mercantil, Eduard I d'Anglaterra, Eduard Toda i Güell, Eivissa, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Emirat de Granada, Emirat de Múrsiya, Empordà, Ermengol VIII d'Urgell, Església Catòlica Romana, Espanya (geografia), Eudòxia Comnena, Europa, Felicia-Matilda de Mayenne, Felip apòstol, Felip III de França, Ferran d'Antequera, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran Sanxis de Castre, Festa de l'Estendard, Fidel Fita i Colomer, Flota, Folch de Tornell, Fonèvol, Formentera, França, Francisco Franco Bahamonde, Frederic Marès i Deulovol, Frente de Juventudes, Furs d'Aragó, Furs de Jaca, Furs de València, García de Gúdal, García Frontín I, García Frontín II, Gener Gonzalvo i Bou, Gesta Comitum Barchinonensium, Gonçal Peris Sarrià, Gregori IX, Guerau IV de Cabrera, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guilhem d'Azylach, Guillem de Claramunt, Guillem de Mont-rodon, Guillem de Montgrí, Guillem I de Cardona, Guillem I de Cervelló, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem VI de Montpeller, Guillem VII de Montpeller, Guillem VIII de Montpeller, Guillema de Cabrera, Història de Catalunya, Honori III, Hug II de Borgonya, Hug V d'Empúries, Ibn Hud, Illa, Infant Ferran d'Aragó, Innocenci III, Inquisició, Irene d'Hongria, Irene Diplosinadena, Isabel II d'Espanya, Jacme Alaric, Jaume Cascalls, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Major, Jaume el Menor, Jaume II de Mallorca, Jaume Sarroca, Jaume Sobrequés i Callicó, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Caçador, Joan II Comnè, Joan l'Apòstol, Joana I de Navarra, Joaquim Miret i Sans, Jofre III de Rocabertí, Jonc, Josep Alegre i Vilas, Judes Iscariot, Judes Tadeu, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Justícia d'Aragó, Kan, L'Espluga de Francolí, La Vall d'Alcalà, La Vall de Gallinera, Ladislau II de Polònia, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Llíria, Lleida, Llenguadoc, Llibre dels fets, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes de Tarassona, Llista de castellans d'Amposta, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Rosselló, Llista de mestres de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Lluís Domènech i Montaner, Lluís IX de França, Llutxent, Lope d'Albero, Madrid, Majordom del Regne d'Aragó, Mallorca, Manuel Aguirre y Monsalbe, Manuel de Borgonya, Mar Mediterrània, Maria d'Aragó i d'Hongria, Maria de Montpeller, Marroc, Mateu apòstol, Maties (apòstol), Matilda de Borgonya, Màrius Carol i Pañella, Múrcia, Menorca, Mercenari, Monarca, Monestir de la Real, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Montesa, Montpeller, Muhàmmad II al-Faqih, Museu del Prado, Narbona, Noblesa, Novena Croada, Numeració del Casal d'Aragó, Nunó Sanç, Occità, Occitània, Oceà Atlàntic, Orde de la Mercè, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde del Temple, Ordinals dels reis d'Aragó, Osca, Pactisme, Palau de la Generalitat Valenciana, Palma, Papa, Papa Innocenci III, Pau d'Anagni, Pego, Península Ibèrica, Penó de la Conquesta, Pere d'Amer, Pere del Rei, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Ayerbe, Pere I d'Urgell, Pere I Ferrandis d'Híxar, Pere Martell, Pere Nolasc, Pero d'Ahones, Pero Ferrández d'Açagra, Pero Pérez de Tarazona, Pero Sessé III, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pietro di Benevento, Pitiüses, Planes (Comtat), Poema èpic, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Principat de Catalunya, Procurador general, Ramir II d'Aragó, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon de Borgonya, Ramon de Cervera (senyor de Gebut), Ramon de Penyafort, Ramon Folc V de Cardona, Ramon II de Tortosa, Ramon VI de Tolosa, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ribagorça, Riquilda de Polònia, Rodrigo de Liçana, Rosselló, Salou, Salses, Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança d'Aragó i Hongria, Sança de Castella i de Polònia, Sant Joan d'Acre, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pere, Santa Maria de la Vega de Tarassona, Santa Maria de Sixena, Santa Seu, Sanxo d'Ahones, Sarraïns, Sàpiens, Segle XIX, Seny, Senyoria d'Albarrasí, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Montesa, Setge de Sevilla (1247-1248), Sibil·la de Mataplana, Sibil·la de Saga, Simó apòstol, Simó IV de Montfort, Sobrarb, Societat de Lingüística Aragonesa, Tarassona, Tarragona, Teresa Gil de Vidaure, Terra Santa, Toledo, Tomàs apòstol, Tractat d'Alcaràs, Tractat d'Almizra, Tractat de Barcelona (1274), Tractat de Capdepera, Tractat de Corbeil, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat de Viterbo, Tribunal de les Aigües de València, Trienni Liberal, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Granada, Urraca I de Lleó, Usatges de Barcelona, València, Vall d'Albaida, Vall d'Aran, Vallespir, Vassallatge, Vescomtat de Carlat, Vidal de Canyelles, Vidal Mayor, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Hongria, Vuitena Croada, Xàtiva, Xèrica, Xúquer, Ximeno Cornel I, Zayyan ibn Mardanix, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de març, 11 d'abril, 12 de setembre, 1208, 1213, 1224, 1225, 1226, 1229, 1230, 1231, 1232, 1238, 1246, 1247, 1248, 1249, 1251, 1259, 1262, 1264, 1265, 1268, 1271, 1272, 1274, 1276, 1298, 1343, 14 de juliol, 1427, 1753, 18 d'abril, 18 d'octubre, 1809, 1811, 1813, 1835, 1837, 1843, 1854, 1856, 1857, 1881, 1902, 1908, 1930, 1936, 1940, 1952, 1996, 2 de febrer, 20 de juliol, 20 de juny, 2008, 21 de juliol, 21 de juny, 21 de març, 22 de gener, 22 de juny, 23 de gener, 23 de novembre, 25 d'abril, 26 d'agost, 27 de juliol, 28 d'agost, 3 d'abril, 3 de juny, 30 de març, 4 de juny, 5 de setembre, 6 de febrer, 6 de juny, 6 de març, 7 d'abril, 7 d'octubre, 7 de juny, 8 de setembre, 9 de juliol, 9 de setembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat