Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Furs de València і Jaume el Conqueridor
Furs de València і Jaume el Conqueridor tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Alzira, Castellà, Català, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Corts forals valencianes, Costums de Lleida, Furs d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Llatí, Llíria, Madrid, Papa, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Regne de València, Sàpiens, Tribunal de les Aigües de València, Usatges de Barcelona, València, Vassallatge, Xàtiva, 11 d'abril, 25 d'abril, 7 d'abril.
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Furs de València · Alacant і Jaume el Conqueridor ·
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Alzira і Furs de València · Alzira і Jaume el Conqueridor ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Furs de València · Castellà і Jaume el Conqueridor ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Furs de València · Català і Jaume el Conqueridor ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Furs de València · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Furs de València · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Corts forals valencianes і Furs de València · Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor ·
Costums de Lleida
Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.
Costums de Lleida і Furs de València · Costums de Lleida і Jaume el Conqueridor ·
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Furs d'Aragó і Furs de València · Furs d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Furs de València і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Furs de València і Llatí · Jaume el Conqueridor і Llatí ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Furs de València і Llíria · Jaume el Conqueridor і Llíria ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Furs de València і Madrid · Jaume el Conqueridor і Madrid ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Furs de València і Papa · Jaume el Conqueridor і Papa ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Furs de València і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Furs de València і Principat de Catalunya · Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Furs de València і Regne de València · Jaume el Conqueridor і Regne de València ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Furs de València і Sàpiens · Jaume el Conqueridor і Sàpiens ·
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Furs de València і Tribunal de les Aigües de València · Jaume el Conqueridor і Tribunal de les Aigües de València ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Furs de València і Usatges de Barcelona · Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Furs de València і València · Jaume el Conqueridor і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Furs de València і Vassallatge · Jaume el Conqueridor і Vassallatge ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Furs de València і Xàtiva · Jaume el Conqueridor і Xàtiva ·
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
11 d'abril і Furs de València · 11 d'abril і Jaume el Conqueridor ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Furs de València · 25 d'abril і Jaume el Conqueridor ·
7 d'abril
El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.
7 d'abril і Furs de València · 7 d'abril і Jaume el Conqueridor ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Furs de València і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Furs de València і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Furs de València і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Furs de València і Jaume el Conqueridor
Furs de València té 112 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 3.89% = 26 / (112 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Furs de València і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
