122 les relacions: Adolf Hitler, Alamans, Albanesos, Alemanya, Alexandre I de Iugoslàvia, Autogestió, Àustria, Balcans, Barcelona, Bòsnia, Belgrad, Bulgària, Caríntia, Carniola (regió eslovena), Colors paneslaus, Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia, Croat (llengua), Croàcia, Dalmàcia, Dictadura, Dinastia dels Habsburg, Dissolució de Iugoslàvia, Eslaus, Eslovè, Eslovènia, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estat independent de Croàcia, Estat socialista, Estats Units d'Amèrica, Estíria, Europa, Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, Federalisme, Francs, Gran Sèrbia, Grècia, Guerra de Kosovo, Guerra de l'Afganistan, Guerra dels Balcans, Guerres de Iugoslàvia, Guerrilla, Hongria, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Invasió de Iugoslàvia, Itàlia, Ivan Ribar, Jajce, Josip Broz Tito, ..., Kosovo, Ljubljana, Londres, Macedònia del Nord, Macedònic, Mar Adriàtica, Marsella, Minoria ètnica, Montenegro, Moscou, Moviment de Països No-alineats, Multiculturalisme, Nacionalisme, Nacionalitat, Novi Sad, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Pacte de Varsòvia, Pacte Tripartit, Paneslavisme, Parlament, Partisans (Iugoslàvia), Partit Camperol Croat, Pere I de Sèrbia, Pere II de Iugoslàvia, Plebiscit, Podgorica, Potències Centrals, Potències de l'Eix, Primera Guerra Mundial, Pristina, Província Socialista Autònoma de Kosovo, Província Socialista Autònoma de Voivodina, Regió d'Ístria, Regne d'Hongria, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Montenegro, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Religió, República de Venècia, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista d'Eslovènia, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, República Socialista de Croàcia, República Socialista de Macedònia, República Socialista de Montenegro, República Socialista de Sèrbia, Rijeka, Romania, Sarajevo, Sèrbia, Sèrbia de Nedić, Sèrbia i Montenegro, Segle XIX, Segon Imperi Búlgar, Segona Guerra Mundial, Serbi, Skopje, Socialisme, Socialisme autogestionari, Socialisme de mercat, Tercer Reich, Tercera via (política), Tractat del Trianon, Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Varegs, Voivodina, Zadar, Zagreb, 2019. Ampliar l'índex (72 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Nou!!: Iugoslàvia і Adolf Hitler · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Iugoslàvia і Alamans · Veure més »
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Nou!!: Iugoslàvia і Albanesos · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Iugoslàvia і Alemanya · Veure més »
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Nou!!: Iugoslàvia і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Nou!!: Iugoslàvia і Autogestió · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Iugoslàvia і Àustria · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Iugoslàvia і Balcans · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Iugoslàvia і Barcelona · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Iugoslàvia і Bòsnia · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Iugoslàvia і Belgrad · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Iugoslàvia і Bulgària · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Iugoslàvia і Caríntia · Veure més »
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Nou!!: Iugoslàvia і Carniola (regió eslovena) · Veure més »
Colors paneslaus
Paneslava de Praga de 1848. Els colors paneslaus, vermell, blau i blanc, foren definits per la Convenció Paneslava de Praga de 1848 basant-se en la bandera de Rússia, la qual fou introduïda a finals del.
Nou!!: Iugoslàvia і Colors paneslaus · Veure més »
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia
El Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (en croat: Antifašističko Vijeće Narodnog Oslobođenja Jugoslavije, AVNOJ)Pavlowitch, pàg. 131 fou un òrgan polític creat pels partisans iugoslaus durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Iugoslàvia і Croat (llengua) · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Iugoslàvia і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Iugoslàvia і Dalmàcia · Veure més »
Dictadura
date.
Nou!!: Iugoslàvia і Dictadura · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Iugoslàvia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dissolució de Iugoslàvia
Eslovènia (1991-) El terme dissolució de Iugoslàvia es refereix a una sèrie de conflictes i irregularitats polítiques que van resultar en el desmembrament de Iugoslàvia (la República Federativa Socialista de Iugoslàvia, SFR Iugoslàvia, o simplement SFRY).
Nou!!: Iugoslàvia і Dissolució de Iugoslàvia · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Iugoslàvia і Eslaus · Veure més »
Eslovè
L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.
Nou!!: Iugoslàvia і Eslovè · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Iugoslàvia і Eslovènia · Veure més »
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis · Veure més »
Estat independent de Croàcia
LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Iugoslàvia і Estat independent de Croàcia · Veure més »
Estat socialista
Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.
Nou!!: Iugoslàvia і Estat socialista · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Iugoslàvia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Iugoslàvia і Estíria · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Iugoslàvia і Europa · Veure més »
Exèrcit d'Alliberament de Kosovo
L'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (en albanès: Ushtria Çlirimtare Kombëtare, UÇK) ha estat un grup armat d'origen albanès que lluità per la independència de la província de Kosovo de Sèrbia i Iugoslàvia en el decenni de 1990.
Nou!!: Iugoslàvia і Exèrcit d'Alliberament de Kosovo · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Iugoslàvia і Federalisme · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Iugoslàvia і Francs · Veure més »
Gran Sèrbia
Krajina (actual Croàcia). Gran Sèrbia (Serbi:Велика Србија/Velika Srbija) és un terme aplicat a certs corrents dins del nacionalisme serbi, essencialment expansionistes del territori de l'actual República de Sèrbia.
Nou!!: Iugoslàvia і Gran Sèrbia · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Iugoslàvia і Grècia · Veure més »
Guerra de Kosovo
La Guerra de Kosovo o conflicte de Kosovo és freqüentment utilitzat per descriure dos conflictes que van tenir lloc un seguit de l'altre amb un cert solapament (una guerra civil seguida d'una guerra internacional), al sud de la província sèrbia anomenada Kosovo (oficialment Kosovo i Metohija), part de l'antiga Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і Guerra de Kosovo · Veure més »
Guerra de l'Afganistan
La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001.
Nou!!: Iugoslàvia і Guerra de l'Afganistan · Veure més »
Guerra dels Balcans
* Guerra dels Balcans o Guerres Balcàniques, conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.
Nou!!: Iugoslàvia і Guerra dels Balcans · Veure més »
Guerres de Iugoslàvia
Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Nou!!: Iugoslàvia і Guerres de Iugoslàvia · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Iugoslàvia і Guerrilla · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Iugoslàvia і Hongria · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Iugoslàvia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Iugoslàvia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Iugoslàvia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Invasió de Iugoslàvia · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Iugoslàvia і Itàlia · Veure més »
Ivan Ribar
Ivan Ribar (Bosiljevo, Croàcia, 21 de gener de 1881 – Zagreb, Croàcia, 2 de febrer de 1968) va ser un polític croat que va formar part de diversos governs iugoslaus.
Nou!!: Iugoslàvia і Ivan Ribar · Veure més »
Jajce
Jajce (alfabet ciríl·lic: Јајце) és una ciutat al centre de Bòsnia i Hercegovina, situat a la Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Iugoslàvia і Jajce · Veure més »
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Nou!!: Iugoslàvia і Josip Broz Tito · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Iugoslàvia і Kosovo · Veure més »
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Nou!!: Iugoslàvia і Ljubljana · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Iugoslàvia і Londres · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Iugoslàvia і Macedònia del Nord · Veure més »
Macedònic
El macedònic o macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a Macedònia del Nord, on és una de les dues llengües oficials.
Nou!!: Iugoslàvia і Macedònic · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Iugoslàvia і Mar Adriàtica · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Iugoslàvia і Marsella · Veure més »
Minoria ètnica
Una minoria ètnica és un grup de persones que tenen uns trets culturals i nacionals diferents als trets que s'associen amb la majoria de persones de la comunitat on resideixen.
Nou!!: Iugoslàvia і Minoria ètnica · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Iugoslàvia і Montenegro · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Iugoslàvia і Moscou · Veure més »
Moviment de Països No-alineats
El Moviment de Països No-alineatsEn anglès NAM, Non-Aligned Movement és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni en contra de cap gran potència mundial".
Nou!!: Iugoslàvia і Moviment de Països No-alineats · Veure més »
Multiculturalisme
El multiculturalisme o la multiculturalitat és l'existència plàcida vista com a enriquidora en un mateix territori de dues o més cultures (on totes menys una solen ser fruit de la immigració), com la ideologia política que es basa en la tolerància envers els costums de l'altre grup social.
Nou!!: Iugoslàvia і Multiculturalisme · Veure més »
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Nou!!: Iugoslàvia і Nacionalisme · Veure més »
Nacionalitat
La nacionalitat, en el dret civil i polític, és la condició o l'estatus de pertinença o d'identitat legal amb una nació o estat.
Nou!!: Iugoslàvia і Nacionalitat · Veure més »
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Nou!!: Iugoslàvia і Novi Sad · Veure més »
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Nou!!: Iugoslàvia і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Nou!!: Iugoslàvia і Pacte de Varsòvia · Veure més »
Pacte Tripartit
El Pacte Tripartit també anomenat Pacte de les potències de l'Eix és un pacte de cooperació militar que es va signar a Berlín el 27 de setembre del 1940 entre l'Alemanya nazi, el regne d'Itàlia feixista i l'imperi del Japó.
Nou!!: Iugoslàvia і Pacte Tripartit · Veure més »
Paneslavisme
Bandera paneslava proposada per la Convenció Paneslava de Praga de 1848. Eslaus meridionals El paneslavisme és un moviment polític i cultural, nascut d'un moviment nacionalista, l'objectiu del qual va ser la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d'Europa en una sola entitat política.
Nou!!: Iugoslàvia і Paneslavisme · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Iugoslàvia і Parlament · Veure més »
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Partisans (Iugoslàvia) · Veure més »
Partit Camperol Croat
El Partit Camperol Croat (croat Hrvatska seljačka stranka, HSS) és un partit polític de Croàcia d'ideologia dretana.
Nou!!: Iugoslàvia і Partit Camperol Croat · Veure més »
Pere I de Sèrbia
Pere I de Sèrbia o de Iugoslàvia (Belgrad, 29 de juny de 1844-16 d'agost de 1921) va ser el rei de Sèrbia entre 1903 i 1918 i dels serbis, croats i eslovens entre 1918 i 1921.
Nou!!: Iugoslàvia і Pere I de Sèrbia · Veure més »
Pere II de Iugoslàvia
Pere II de Iugoslàvia (Belgrad, 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 1970) fou l'últim rei sobirà de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і Pere II de Iugoslàvia · Veure més »
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Nou!!: Iugoslàvia і Plebiscit · Veure més »
Podgorica
Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.
Nou!!: Iugoslàvia і Podgorica · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Potències Centrals · Veure més »
Potències de l'Eix
Països neutrals URSS Les Potències de l'Eix eren els estats oposats als Aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Potències de l'Eix · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Iugoslàvia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Pristina
Estàtua de "Skanderbeg" a Pristina. Pristina (Prishtinë o Prishtina en albanès, Приштина, Priština en serbi) és la capital i la ciutat més gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaració d'independència del febrer de 2008.
Nou!!: Iugoslàvia і Pristina · Veure més »
Província Socialista Autònoma de Kosovo
La Província Socialista Autònoma de Kosovo (en serbocroat: Socijalistička Autonomna Pokrajina Kosovo, transcrit en cirílic: Социјалистичка Аутономна Покрајина Косово, en albanès: Krahina Socialista Autònoma i Kosovës) va ser una de les dues províncies autònomes de la RS de Sèrbia dins la RFS de Iugoslàvia (l'altra és la Província Socialista Autònoma de Vojvodina), entre 1946 i la desintegració de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і Província Socialista Autònoma de Kosovo · Veure més »
Província Socialista Autònoma de Voivodina
La Província Socialista Autònoma de Voivodina (en serbocroat: Socijalistička Autonomna Pokrajina Vojvodina, transcrit en cirílic: Социјалистичка Аутономна Покрајина Војводина) va ser una de les dues províncies autònomes de la RS de Sèrbia dins la RFS de Iugoslàvia (l'altra és la Província Socialista Autònoma de Kosovo), entre 1945 i la desintegració de Iugoslàvia i incloïa el territori de Voivodina.
Nou!!: Iugoslàvia і Província Socialista Autònoma de Voivodina · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Iugoslàvia і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Iugoslàvia і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Iugoslàvia і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de Montenegro
El Regne de Montenegro (1910-1918) (en serbi: Краљевина Црна Гора, Kraljevina Crna Gora) va ser un dels regnes dels Balcans, amb capital a Cetinje.
Nou!!: Iugoslàvia і Regne de Montenegro · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Iugoslàvia і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Iugoslàvia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Iugoslàvia і Religió · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Iugoslàvia і República de Venècia · Veure més »
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Nou!!: Iugoslàvia і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
República Socialista d'Eslovènia
La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista d'Eslovènia · Veure més »
República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
República Socialista de Croàcia
La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista de Croàcia · Veure més »
República Socialista de Macedònia
La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista de Macedònia · Veure més »
República Socialista de Montenegro
La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista de Montenegro · Veure més »
República Socialista de Sèrbia
La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і República Socialista de Sèrbia · Veure més »
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Nou!!: Iugoslàvia і Rijeka · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Iugoslàvia і Romania · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Iugoslàvia і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Iugoslàvia і Sèrbia · Veure més »
Sèrbia de Nedić
La Sèrbia de Nedić (en serbi: Nedićeva Srbija, ciríl·lic: Недићева Србија), també coneguda com a Govern de Salvament Nacional, va ser el nom amb què es va conèixer l'estat serbi sota l'ocupació militar de l'Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i després de la invasió de Iugoslàvia.
Nou!!: Iugoslàvia і Sèrbia de Nedić · Veure més »
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Iugoslàvia і Sèrbia i Montenegro · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Iugoslàvia і Segle XIX · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Iugoslàvia і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Iugoslàvia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Iugoslàvia і Serbi · Veure més »
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Nou!!: Iugoslàvia і Skopje · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Iugoslàvia і Socialisme · Veure més »
Socialisme autogestionari
El socialisme autogestionari o socialisme d'autogestió és el sistema polític basat en la col·lectivizació i la participació de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gestió de comunitats polítiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels àmbits més propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit polític.
Nou!!: Iugoslàvia і Socialisme autogestionari · Veure més »
Socialisme de mercat
El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.
Nou!!: Iugoslàvia і Socialisme de mercat · Veure més »
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Nou!!: Iugoslàvia і Tercer Reich · Veure més »
Tercera via (política)
Bill Clinton i Tony Blair, partidaris de la "Tercera Via". En política, la tercera via és una posició política que intenta reconciliar les postures de dreta i esquerra per a defensar una síntesi variable de dreta econòmica i les polítiques socials d'esquerra.
Nou!!: Iugoslàvia і Tercera via (política) · Veure més »
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Nou!!: Iugoslàvia і Tractat del Trianon · Veure més »
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Nou!!: Iugoslàvia і Txecoslovàquia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Iugoslàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Varegs
Els varegs (del nòrdic antic væringjar; en grec, βάραγγοι, βαριάγοι, varangoi, variagoi; en rus i ucraïnès, варяги, varyagi/varyahy) eren vikings de l'actual Suècia, que van anar cap a l'est i el sud a través del que avui és Rússia, Belarús i Ucraïna, principalment en els segles i. No obstant això, segons alguns estudiosos (inclosos alguns tan famosos com Mikhaïl Lomonóssov) el terme varegs s'utilitzava per a referir-se a tots els viatgers de la mar, els comerciants i pirates, independentment del seu origen.
Nou!!: Iugoslàvia і Varegs · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Iugoslàvia і Voivodina · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: Iugoslàvia і Zadar · Veure més »
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Nou!!: Iugoslàvia і Zagreb · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Iugoslàvia і 2019 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Iugoslàvia (regió), Iugoslàvia (zona geogràfica).