Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Iugoslàvia і Josip Broz Tito
Iugoslàvia і Josip Broz Tito tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Àustria, Belgrad, Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia, Croàcia, Eslovènia, Guerres de Iugoslàvia, Hongria, Imperi Austrohongarès, Invasió de Iugoslàvia, Jajce, Ljubljana, Montenegro, Moviment de Països No-alineats, Partisans (Iugoslàvia), Pere II de Iugoslàvia, Podgorica, Primera Guerra Mundial, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Socialista d'Eslovènia, República Socialista de Bòsnia i Hercegovina, República Socialista de Croàcia, República Socialista de Macedònia, República Socialista de Montenegro, República Socialista de Sèrbia, Romania, Sèrbia, Segona Guerra Mundial, Socialisme autogestionari, Socialisme de mercat, ..., Txecoslovàquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Zagreb. Ampliar l'índex (3 més) »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Iugoslàvia · Àustria і Josip Broz Tito ·
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Belgrad і Iugoslàvia · Belgrad і Josip Broz Tito ·
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia
El Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (en croat: Antifašističko Vijeće Narodnog Oslobođenja Jugoslavije, AVNOJ)Pavlowitch, pàg. 131 fou un òrgan polític creat pels partisans iugoslaus durant la Segona Guerra Mundial.
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia і Iugoslàvia · Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia і Josip Broz Tito ·
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Croàcia і Iugoslàvia · Croàcia і Josip Broz Tito ·
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Eslovènia і Iugoslàvia · Eslovènia і Josip Broz Tito ·
Guerres de Iugoslàvia
Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.
Guerres de Iugoslàvia і Iugoslàvia · Guerres de Iugoslàvia і Josip Broz Tito ·
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Hongria і Iugoslàvia · Hongria і Josip Broz Tito ·
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Imperi Austrohongarès і Iugoslàvia · Imperi Austrohongarès і Josip Broz Tito ·
Invasió de Iugoslàvia
La Invasió de Iugoslàvia (nom en clau: Directiva 25), també coneguda com a Guerra d'Abril (hongarès:Travanjski rat; serbi: Aprilski rat; eslovè: aprilska vojna) va ser l'atac de l'Eix contra el Regne de Iugoslàvia el 6 d'abril de 1941, durant la Segona Guerra Mundial.
Invasió de Iugoslàvia і Iugoslàvia · Invasió de Iugoslàvia і Josip Broz Tito ·
Jajce
Jajce (alfabet ciríl·lic: Јајце) és una ciutat al centre de Bòsnia i Hercegovina, situat a la Federació de Bòsnia i Hercegovina.
Iugoslàvia і Jajce · Jajce і Josip Broz Tito ·
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Iugoslàvia і Ljubljana · Josip Broz Tito і Ljubljana ·
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Iugoslàvia і Montenegro · Josip Broz Tito і Montenegro ·
Moviment de Països No-alineats
El Moviment de Països No-alineatsEn anglès NAM, Non-Aligned Movement és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni en contra de cap gran potència mundial".
Iugoslàvia і Moviment de Països No-alineats · Josip Broz Tito і Moviment de Països No-alineats ·
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Iugoslàvia і Partisans (Iugoslàvia) · Josip Broz Tito і Partisans (Iugoslàvia) ·
Pere II de Iugoslàvia
Pere II de Iugoslàvia (Belgrad, 1923 - Los Angeles, Califòrnia, 1970) fou l'últim rei sobirà de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і Pere II de Iugoslàvia · Josip Broz Tito і Pere II de Iugoslàvia ·
Podgorica
Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és una ciutat de Montenegro.
Iugoslàvia і Podgorica · Josip Broz Tito і Podgorica ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Iugoslàvia і Primera Guerra Mundial · Josip Broz Tito і Primera Guerra Mundial ·
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Iugoslàvia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Josip Broz Tito і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Josip Broz Tito і República Federal Socialista de Iugoslàvia ·
República Socialista d'Eslovènia
La República Socialista d'Eslovènia (en eslovè: Socialistična republika Slovenija) fou un estat socialista integrant de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des de 1944 fins a 1991, el predecessor de la moderna Eslovènia.
Iugoslàvia і República Socialista d'Eslovènia · Josip Broz Tito і República Socialista d'Eslovènia ·
República Socialista de Bòsnia i Hercegovina
La República Socialista de Bòsnia i Hercegovina (en serbocroat: Socijalistička Republika Bosna i Hercegovina, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Pепублика Босна и Херцеговина) fou un Estat socialista que formava part de la ja extinta República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina · Josip Broz Tito і República Socialista de Bòsnia i Hercegovina ·
República Socialista de Croàcia
La República Socialista de Croàcia (en croat: Socijalistička Republika Hrvatska) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Socialista de Croàcia · Josip Broz Tito і República Socialista de Croàcia ·
República Socialista de Macedònia
La República Socialista de Macedònia (en macedònic: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Socialista de Macedònia · Josip Broz Tito і República Socialista de Macedònia ·
República Socialista de Montenegro
La República Socialista de Montenegro (en serbocroat: Socijalistička republika Crna Gora, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка република Црна Гора) fou un estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Socialista de Montenegro · Josip Broz Tito і República Socialista de Montenegro ·
República Socialista de Sèrbia
La República Socialista de Sèrbia (en serbocroat: Socijalistička Republika Srbija, transcrit en ciríl·lic: Социјалистичка Република Србија) fou un Estat socialista constitutiu de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.
Iugoslàvia і República Socialista de Sèrbia · Josip Broz Tito і República Socialista de Sèrbia ·
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Iugoslàvia і Romania · Josip Broz Tito і Romania ·
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Iugoslàvia і Sèrbia · Josip Broz Tito і Sèrbia ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Iugoslàvia і Segona Guerra Mundial · Josip Broz Tito і Segona Guerra Mundial ·
Socialisme autogestionari
El socialisme autogestionari o socialisme d'autogestió és el sistema polític basat en la col·lectivizació i la participació de les diferents comunitats de la vida de la persona en la gestió de comunitats polítiques superiors (Estat, federacions, confederacions, etc.) des dels àmbits més propers a la seva vida quotidiana: empresa, sindicat o partit polític.
Iugoslàvia і Socialisme autogestionari · Josip Broz Tito і Socialisme autogestionari ·
Socialisme de mercat
El socialisme de mercat és un sistema econòmic en el qual els mitjans de producció són controlats pels treballadors de cada empresa (en general, els beneficis són repartits entre els treballadors de la mateixa empresa) i la producció no està planificada centralment per l'Estat, sinó orientada mitjançant les dinàmiques del mercat.
Iugoslàvia і Socialisme de mercat · Josip Broz Tito і Socialisme de mercat ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Iugoslàvia і Txecoslovàquia · Josip Broz Tito і Txecoslovàquia ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Iugoslàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Josip Broz Tito і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Iugoslàvia і Josip Broz Tito
- Què tenen en comú Iugoslàvia і Josip Broz Tito
- Semblances entre Iugoslàvia і Josip Broz Tito
Comparació entre Iugoslàvia і Josip Broz Tito
Iugoslàvia té 122 relacions, mentre que Josip Broz Tito té 107. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 14.41% = 33 / (122 + 107).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Iugoslàvia і Josip Broz Tito. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
