Taula de continguts
170 les relacions: Abruços, Agrigent, Alessio Di Giovanni, Alfons el Magnànim, Amèrica, Antíbol, Antiga Grècia, Antiga Roma, Art, Ítaca, Àfrica, Bari (Pulla), Basilicata, Batalla de Benevent, Belisari, Benet XII, Calàbria, Camillo Benso di Cavour, Campània, Carles I d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles IX de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa d'Hauteville, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castellà, Català, Catanzaro, Càpua, Circumscripcions del Parlament Europeu, Climent III, Climent IV, Colonització grega, Comtat de Barcelona, Constança de Sicília, Constança I de Sicília, Corona d'Aragó, Crotona, Dalmàcia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Edat mitjana, Emirat, Empúries, Emperador, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Escó, Espanya, Estació Central de Nàpols, ... Ampliar l'índex (120 més) »
- Geografia d'Itàlia
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Abruços
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Itàlia meridional і Agrigent
Alessio Di Giovanni
Alessio Di Giovanni (Cianciana, 11 d'octubre de 1872 – Palerm, 6 de desembre de 1946) fou un dramaturg i poeta en italià i sicilià.
Veure Itàlia meridional і Alessio Di Giovanni
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Itàlia meridional і Alfons el Magnànim
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Itàlia meridional і Amèrica
Antíbol
Antíbol (nom català i occità; en francès Antibes) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament dels Alps Marítims, a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Itàlia meridional і Antíbol
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Itàlia meridional і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Itàlia meridional і Antiga Roma
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Itàlia meridional і Art
Ítaca
Ítaca p. 69 (grec Itháka, llatí Ithaca) és una illa de Grècia, a l'est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d'Homer a l'Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l'heroi mitològic, i hi va contraure matrimoni amb Penèlope.
Veure Itàlia meridional і Ítaca
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Itàlia meridional і Àfrica
Bari (Pulla)
Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.
Veure Itàlia meridional і Bari (Pulla)
Basilicata
La Basilicata és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Itàlia meridional і Basilicata
Batalla de Benevent
La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.
Veure Itàlia meridional і Batalla de Benevent
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Itàlia meridional і Belisari
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Veure Itàlia meridional і Benet XII
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Itàlia meridional і Calàbria
Camillo Benso di Cavour
Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Camillo Benso di Cavour
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Itàlia meridional і Campània
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure Itàlia meridional і Carles I d'Anjou
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Itàlia meridional і Carles III d'Espanya
Carles IX de França
Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).
Veure Itàlia meridional і Carles IX de França
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Itàlia meridional і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Veure Itàlia meridional і Casa d'Hauteville
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Veure Itàlia meridional і Casa reial d'Aragó
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Itàlia meridional і Casal de Barcelona
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Itàlia meridional і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Itàlia meridional і Català
Catanzaro
Catanzaro (grec Katantza'rion) és un municipi italià, situat a la regió de Calàbria i a la província de Catanzaro.
Veure Itàlia meridional і Catanzaro
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Veure Itàlia meridional і Càpua
Circumscripcions del Parlament Europeu
Circumscripcions electorals europees Les circumscripcions del Parlament Europeu són circumscripcions electorals per escollir els diputats del Parlament Europeu de la Unió Europea.
Veure Itàlia meridional і Circumscripcions del Parlament Europeu
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Veure Itàlia meridional і Climent III
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Veure Itàlia meridional і Climent IV
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Veure Itàlia meridional і Colonització grega
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Itàlia meridional і Comtat de Barcelona
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure Itàlia meridional і Constança de Sicília
Constança I de Sicília
Constança de Sicília (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Sicília i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Itàlia meridional і Constança I de Sicília
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Itàlia meridional і Corona d'Aragó
Crotona
Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.
Veure Itàlia meridional і Crotona
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Itàlia meridional і Dalmàcia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Itàlia meridional і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Itàlia meridional і Dinastia Savoia
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Itàlia meridional і Edat mitjana
Emirat
Un emirat —de l'àrab, ‘aquell qui ordena’, ‘cap’, ‘governant’, alhora derivat del verb, ‘manar’— o, segons la forma àrab, una imara —; en plural — és la qualitat, dignitat, ofici o competència territorial d'un emir, sigui aquest un sobirà independent, un príncep o un governador.
Veure Itàlia meridional і Emirat
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Itàlia meridional і Empúries
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Itàlia meridional і Emperador
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Veure Itàlia meridional і Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Escó
Un escó (també se'n pot dir escon) és el seient dels parlamentaris en les diferents cambres de representació legislativa de cada país.
Veure Itàlia meridional і Escó
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Itàlia meridional і Espanya
Estació Central de Nàpols
L'Estació Central de Nàpols (en italià: Stazione di Napoli Centrale) és la principal estació de ferrocarril de Nàpols i de tot el sud d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Estació Central de Nàpols
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Itàlia meridional і Estats Pontificis
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Veure Itàlia meridional і Estret de Messina
Ethnologue
The Ethnologue: Languages of the World (l'etnòleg: llengües del món) és una publicació, inicialment en llibre i actualment en base web que en la seva 18a edició (2015) contenia estadístiques de 7.469 llengües i dialectes.
Veure Itàlia meridional і Ethnologue
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Itàlia meridional і Felip II de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Itàlia meridional і Felip V d'Espanya
Ferran II de les Dues Sicílies
Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.
Veure Itàlia meridional і Ferran II de les Dues Sicílies
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Itàlia meridional і Francès
Francesc II de les Dues Sicílies
Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.
Veure Itàlia meridional і Francesc II de les Dues Sicílies
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Itàlia meridional і Frederic II de Sicília
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Itàlia meridional і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Itàlia meridional і Gènova
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Veure Itàlia meridional і Gentilici
Giovanni Meli
Giovanni Meli (Palerm, Regne de Sicília, 1740 - Idem, 1815) fou un poeta, metge i professor de química sicilià.
Veure Itàlia meridional і Giovanni Meli
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Veure Itàlia meridional і Giuseppe Garibaldi
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Itàlia meridional і Gran Ducat de Toscana
Grea
Grea (en grec, Γραία) és un topònim que apareix al Catàleg de les naus, de la Ilíada, referit a una de les ciutats de Beòcia de les que va sortir el contingent dels beocis que es dirigiren cap a Troia.
Veure Itàlia meridional і Grea
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Itàlia meridional і Grec
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Itàlia meridional і Grec antic
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Itàlia meridional і Grec medieval
Grecànic
XX, Vermell: difusió actual El grecànic és el dialecte de la llengua grecoitàlica que es parla a Calàbria.
Veure Itàlia meridional і Grecànic
Griko salentino
El griko, també escrit grico, és un dialecte del grec, parlat per gent de la regió de la Magna Grècia, regió al sud de la Itàlia i Sicília, i també és conegut com a llengua grecànica.
Veure Itàlia meridional і Griko salentino
Grups de regions d'Itàlia
NUTS 1 a Itàlia. Itàlia es divideix tradicionalment en 5 grans àrees geopolítiques, sense rellevància administrativa i només estadística.
Veure Itàlia meridional і Grups de regions d'Itàlia
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Veure Itàlia meridional і Guerres samnites
Guillem I de Sicília
Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.
Veure Itàlia meridional і Guillem I de Sicília
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Veure Itàlia meridional і Guillem II de Sicília
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Veure Itàlia meridional і Himera
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Itàlia meridional і Hohenstaufen
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Itàlia meridional і Imperi Romà
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Itàlia meridional і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Itàlia meridional і Itàlia
Itàlia central
La Itàlia central és aquella part del territori d'Itàlia que comprèn les regions de Toscana, Laci, Úmbria i Marques.
Veure Itàlia meridional і Itàlia central
Itàlia nord-occidental
Itàlia nord-occidental. La Itàlia nord-occidental és aquella part del territori d'Itàlia que comprèn les regions de Vall d'Aosta, Piemont, Llombardia i Ligúria.
Veure Itàlia meridional і Itàlia nord-occidental
Itàlia nord-oriental
Itàlia nord-oriental. La Itàlia nord-oriental és aquella part del territori d'Itàlia que comprèn les regions d'Emília-Romanya, Friül-Venècia Júlia, Trentino-Tirol del Sud i Vèneto.
Veure Itàlia meridional і Itàlia nord-oriental
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Itàlia meridional і Justinià I
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Veure Itàlia meridional і Laci
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Veure Itàlia meridional і Llatí vulgar
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Itàlia meridional і Llengües romàniques
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Itàlia meridional і Llista d'emperadors romans d'Orient
Locres Epizefiris
Locres Epizefiris (Locri) va ser una ciutat de la costa sud-est del Bruci, no lluny de l'extrem sud, a la Magna Grècia.
Veure Itàlia meridional і Locres Epizefiris
Maltès
El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.
Veure Itàlia meridional і Maltès
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Veure Itàlia meridional і Manfred I de Sicília
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Itàlia meridional і Mar Adriàtica
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Veure Itàlia meridional і Mar Jònica
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Itàlia meridional і Mar Tirrena
Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Maria Amàlia de Saxònia (Dresden 1724 - Madrid 1760), princesa de Polònia i Saxònia, reina consort de Nàpols (1724-1759) i d'Espanya (1759-1760).
Veure Itàlia meridional і Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Marques
Marsala
Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Veure Itàlia meridional і Marsala
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Itàlia meridional і Massàlia
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Itàlia meridional і Messina
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Veure Itàlia meridional і Mezzogiorno
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Itàlia meridional і Milà
Molise
El Molise (Molise en italià, Mulise en molisà) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Itàlia meridional і Molise
Mundus
Mundus, mort el 536, fou un general de l'Imperi Romà d'Orient durant el regnat de l'emperador Justinià I.
Veure Itàlia meridional і Mundus
Napolità
El napolità (napulitano) és una llengua romànica parlada a la Campània (Itàlia) i en algunes regions veïnes.
Veure Itàlia meridional і Napolità
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Itàlia meridional і Nàpols
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Itàlia meridional і Nicea
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Veure Itàlia meridional і Occità provençal
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Itàlia meridional і Odisseu
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Itàlia meridional і Ostrogots
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Itàlia meridional і Palerm
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Itàlia meridional і Papa
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Itàlia meridional і Península Itàlica
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Itàlia meridional і Període hel·lenístic
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Itàlia meridional і Pere el Gran
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Piemont
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Itàlia meridional і Pirros
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure Itàlia meridional і Polis
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Itàlia meridional і Portugal
Província de Catanzaro
La província de Catanzaro és una província que forma part de la regió de Calàbria a Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Província de Catanzaro
Província de Nàpols
La Província de Nàpols és una antiga província de la regió de la Campània a Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Província de Nàpols
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Veure Itàlia meridional і Pulla
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Itàlia meridional і Reggio de Calàbria
Regions d'Itàlia
Administrativament, Itàlia està dividida en vint regions.
Veure Itàlia meridional і Regions d'Itàlia
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Itàlia meridional і Regne d'Aragó
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Veure Itàlia meridional і Regne de les Dues Sicílies
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Itàlia meridional і Regne de Nàpols
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Itàlia meridional і Regne dels ostrogots
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Veure Itàlia meridional і Roger I de Sicília
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Itàlia meridional і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Itàlia meridional і Sacre Imperi Romanogermànic
Salento
Salento (Salentino: Salentu, Salentino Griko: Σαλέντο) és l'extremitat sud-est de la regió italiana de la Pulla.
Veure Itàlia meridional і Salento
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Itàlia meridional і Sardenya
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Itàlia meridional і Sarraïns
Síbaris
550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.
Veure Itàlia meridional і Síbaris
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure Itàlia meridional і Selinunt
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Itàlia meridional і Sicília
Sicilià
El sicilià és una llengua romànica que es parla a l'illa mediterrània de Sicília, a la part centre i sud de Calàbria i a la part sud de la Pulla (Itàlia).
Veure Itàlia meridional і Sicilià
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Itàlia meridional і Siracusa
Tancred de Sicília
Escut de la Casa d'Hauteville a Sicília. Tancred de Sicília o Tancred de Lecce (c. 1138, Lecce - † 20 de febrer de 1194, Palerm) fou comte de Lecce del 1149 al 1154 i del 1169 al 1194 i després rei de Sicília des del 1189 fins al 1194.
Veure Itàlia meridional і Tancred de Sicília
Taormina
Ubicació de Taormina dins la província Taormina (sicilià: Taurmina) és una ciutat de la costa oriental de Sicília, a la ciutat metropolitana de Messina, entre Messina i Catània.
Veure Itàlia meridional і Taormina
Tarantel·la
La tarantel·la vista per Henrique Bernadelli Tarantel·la calabresa La tarantel·la és un ball tradicional ràpid i alegre originari del sud d'Itàlia.
Veure Itàlia meridional і Tarantel·la
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Veure Itàlia meridional і Tàrent
Túrios
Túrios o Turis (en Thurii o Thurium) va ser una ciutat de la Magna Grècia situada al golf de Tàrent, prop de Síbaris, ciutat que va substituir.
Veure Itàlia meridional і Túrios
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Veure Itàlia meridional і Teòdat
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Itàlia meridional і Ticià
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Itàlia meridional і Troia
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Itàlia meridional і UNESCO
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Itàlia meridional і Unió Europea
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Itàlia meridional і Unificació italiana
Vèlia
Vèlia o Èlea (Velia, en Ἐλέα o Ὑέλη; gentilici: Veliensis, en Ἐλεάτης o Ὑελήτης, en català elèata o velienc) era una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos.
Veure Itàlia meridional і Vèlia
Víctor Manuel
Víctor Manuel San José Sánchez, conegut artísticament com a Víctor Manuel (Mieres, Astúries, 7 de juliol de 1947), és un cantautor i productor musical i cinematogràfic espanyol, considerat un dels artistes més representatius de la Transició Espanyola.
Veure Itàlia meridional і Víctor Manuel
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Veure Itàlia meridional і Víctor Manuel II
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Itàlia meridional і Venècia
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Veure Itàlia meridional і Vespres Sicilianes
Vesuvi
El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.
Veure Itàlia meridional і Vesuvi
Vitigès
o Witiges fou rei dels ostrogots del 536 al 540.
Veure Itàlia meridional і Vitigès
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Itàlia meridional і 1072
1154
Països Catalans.
Veure Itàlia meridional і 1154
1194
;Països Catalans:;Món.
Veure Itàlia meridional і 1194
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Itàlia meridional і 1230
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Itàlia meridional і 1262
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Itàlia meridional і 1334
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Itàlia meridional і 1442
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Itàlia meridional і 17 de març
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Itàlia meridional і 1734
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Itàlia meridional і 1737
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Itàlia meridional і 1816
1860
;Països Catalans.
Veure Itàlia meridional і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Itàlia meridional і 1861
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Itàlia meridional і 25 de desembre
Vegeu també
Geografia d'Itàlia
- Arpitània
- Euroregió adriàtica
- Geografia d'Itàlia
- Itàlia central
- Itàlia insular
- Itàlia meridional
- Itàlia nord-occidental
- Itàlia nord-oriental
- Lavici
- Lucània
- Mezzogiorno
- Península Itàlica
- Regió d'Ístria