Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: Abbas I el Gran, Abd Al·lah ibn Iskandar, Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahmad Hatif, Al-Qàhir (abbàssida), Ala al-Dawla, Alí Mardan, Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, Aq Qoyunlu, Arsàcides, Atabeg, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Barcelona, Classificació climàtica de Köppen, Clima àrid, Cobànides, Dinastia Qajar, Duke Ellington, Dulàfides, El Caire, Elam, Erevan, Fakhr-ad-Dawla, Faràmurz ibn Muhàmmad, Florència, Friburg de Brisgòvia, Galàxia d'Andròmeda, Gran Khorasan, Hamidi, Iași, Il-kanat, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Indjúida, Iran, Iraq, Ismaïl I, Istanbul, ..., Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jazz, Jibal, Kanat de Bukharà, Karim Khan Zand, Khwarizm, Kuala Lumpur, Majd-ad-Dawla, Mardawidj ibn Ziyar, Mashad, Mehmet II, Mesquita de Jameh, Mesquita de l'Imam Khomeini, Mirza Nazim al-Dawla Malkom Khan, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Muzaffàrida, Nàdir-Xah Afxar, Ogodei, Paradise Sorouri, Patrimoni de la Humanitat, Plaça Naqsh-e Jahan, Província d'Isfahan, Qara Qoyunlu, Qazvín, Qom, Rayy, Ruhol·lah Khomeini, Rukn-ad-Dawla, Samànides, Sant Petersburg, Serralada, Si-o-seh pol, Tahmasp II, Teheran, Toghril Beg I, Txormaghan, UNESCO, Uzbek, Wuixmaguir ibn Ziyar, Xibànides, Ziyàrides, 1041, 1042, 1043, 1046, 1047, 1050, 1118, 1194, 1226, 1230, 1240, 1241, 1256, 1335, 1336, 1340, 1341, 1342, 1357, 1388, 1452, 1502, 1503, 1598, 1722, 1729, 1736, 1747, 1751, 1752, 1768, 1769, 1775, 1776, 1874, 1881, 1882, 1888, 1909, 641, 644, 912, 913, 914, 931, 932, 935, 936, 939, 940, 976, 997. Ampliar l'índex (94 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Isfahan і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Nou!!: Isfahan і Abd Al·lah ibn Iskandar · Veure més »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Nou!!: Isfahan і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Isfahan і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Nou!!: Isfahan і Abu-Ishaq Jamal-ad-Din · Veure més »
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Nou!!: Isfahan і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Isfahan і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Ahmad Hatif
Ahmad Hatif (Isfahan, ? - Qom, 1783) fou un hussainita d'una branca de la família de l'Azerbaidjan però establerta a Isfahan al començament del, on Hatif va nàixer.
Nou!!: Isfahan і Ahmad Hatif · Veure més »
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Nou!!: Isfahan і Al-Qàhir (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Dawla
* Ala al-Dawla Abd Allah (1417-1460), príncep timúrida que va governar a Herat (Khurasan) entre 1447 i 1448 i vers el 1450.
Nou!!: Isfahan і Ala al-Dawla · Veure més »
Alí Mardan
* Alí Mardan (aventurer) (?- ~1213), sultà de Lakhanawati.
Nou!!: Isfahan і Alí Mardan · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Isfahan і Alexandre el Gran · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Isfahan і Antígon Monoftalm · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Isfahan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Isfahan і Arsàcides · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Isfahan і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Isfahan і Azerbaidjan · Veure més »
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Nou!!: Isfahan і Àdud-ad-Dawla · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Isfahan і Àhmad Sanjar · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Isfahan і Barcelona · Veure més »
Classificació climàtica de Köppen
La classificació climàtica de Köppen és un dels sistemes de classificació del clima més usats.
Nou!!: Isfahan і Classificació climàtica de Köppen · Veure més »
Clima àrid
Àrees o regions de clima àrid del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima àrid o el clima desèrtic es dona en àrees seques, com el nord de l'Àfrica, o a la península d'Aràbia.
Nou!!: Isfahan і Clima àrid · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Isfahan і Cobànides · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Isfahan і Dinastia Qajar · Veure més »
Duke Ellington
Edward Kennedy "Duke" Ellington, més conegut com a Duke Ellington fou un compositor, director d'orquestra i pianista estatunidenc de jazz.
Nou!!: Isfahan і Duke Ellington · Veure més »
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Nou!!: Isfahan і Dulàfides · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Isfahan і El Caire · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Isfahan і Elam · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Isfahan і Erevan · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Isfahan і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Nou!!: Isfahan і Faràmurz ibn Muhàmmad · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Isfahan і Florència · Veure més »
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Nou!!: Isfahan і Friburg de Brisgòvia · Veure més »
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Nou!!: Isfahan і Galàxia d'Andròmeda · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Isfahan і Gran Khorasan · Veure més »
Hamidi
Hamidi (Isfahan, 1427? - 1485?) fou un poeta otomà a la cort de Mehmet II el Conqueridor.
Nou!!: Isfahan і Hamidi · Veure més »
Iași
Iași és una ciutat de Romania.
Nou!!: Isfahan і Iași · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Isfahan і Il-kanat · Veure més »
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Nou!!: Isfahan і Imad-ad-Dawla · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Isfahan і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Isfahan і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Isfahan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Isfahan і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Isfahan і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Isfahan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Nou!!: Isfahan і Indjúida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Isfahan і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Isfahan і Iraq · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Isfahan і Ismaïl I · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Isfahan і Istanbul · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Isfahan і Jahan-Xah · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Jazz
El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).
Nou!!: Isfahan і Jazz · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Isfahan і Jibal · Veure més »
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Nou!!: Isfahan і Kanat de Bukharà · Veure més »
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Nou!!: Isfahan і Karim Khan Zand · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Isfahan і Khwarizm · Veure més »
Kuala Lumpur
Kuala Lumpur (Jawi:كوالا لمڤور; xinès: 吉隆坡; tàmil: கோலாலம்பூர்) és la capital legislativa de Malàisia i la ciutat més poblada del país.
Nou!!: Isfahan і Kuala Lumpur · Veure més »
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Nou!!: Isfahan і Majd-ad-Dawla · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Isfahan і Mashad · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Isfahan і Mehmet II · Veure més »
Mesquita de Jameh
La mesquita de Jameh d'Isfahan (en persa: مسجد جامع اصفهان - Masjid-i-Jameh Isfahan) és la gran mesquita congregacional (Jameh) de la ciutat d'Isfahan, a la província d'Isfahan, Iran.
Nou!!: Isfahan і Mesquita de Jameh · Veure més »
Mesquita de l'Imam Khomeini
La mesquita de l'Imam m Khomeini, és també coneguda com a Mesquita Reial o mesquita de l'Imam, situada a Isfahan (Esfahān) a Iran; fou construïda per al sobirà safàvida Shah Abbas I, entre els anys 1612 i 1630.
Nou!!: Isfahan і Mesquita de l'Imam Khomeini · Veure més »
Mirza Nazim al-Dawla Malkom Khan
Mirza Nazim al-Dawla Malkom Khan (Isfahan, 1833 - 1908) fou un periodista i diplomàtic persa, partidari de l'occidentalització.
Nou!!: Isfahan і Mirza Nazim al-Dawla Malkom Khan · Veure més »
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Nou!!: Isfahan і Muhàmmad Sadik Khan Zand · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Isfahan і Muzaffàrida · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Isfahan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Isfahan і Ogodei · Veure més »
Paradise Sorouri
Paradise Sorouri (Isfahan, 1989) és una cantant afganesa, considerada com la primera rapera de l'Afganistan després de publicar la cançó «Faryad-e Zan» ("Crit de dona").
Nou!!: Isfahan і Paradise Sorouri · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Isfahan і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Plaça Naqsh-e Jahan
La plaça Naqsh-e Jahan (en persa میدان نقش جهان, Maidan-i Naqsh-e Jahan, 'plaça de la Imatge del Món'), també coneguda com la plaça de l'Imam (میدان امام, Maidan-i Imam) i anteriorment coneguda com la plaça del Xa (میدان شاه, Maidan-i Shah), és una plaça situada al centre de la ciutat d'Isfahan, a l'Iran.
Nou!!: Isfahan і Plaça Naqsh-e Jahan · Veure més »
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Nou!!: Isfahan і Província d'Isfahan · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Isfahan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Isfahan і Qazvín · Veure més »
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Nou!!: Isfahan і Qom · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Isfahan і Rayy · Veure més »
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Nou!!: Isfahan і Ruhol·lah Khomeini · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Isfahan і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Isfahan і Samànides · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Isfahan і Sant Petersburg · Veure més »
Serralada
Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Vista aèria de la serralada dels Andes altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional. Una serralada (Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural) és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d'una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'Himàlaia, els Andes, els Alps, els Pirineus, la serralada Prelitoral o el Sistema Ibèric.
Nou!!: Isfahan і Serralada · Veure més »
Si-o-seh pol
El pont d'Allāhverdi Khan (en persa: پل اللهوردیخان), popularment conegut com a Si-o-seh pol (en persa: سی وسه پل; literalment, el pont de 33 arcs) és un pont de dos nivells a la ciutat d'Isfahan (Iran), situat sobre el Zayande, el riu més gran de l'altiplà iranià (no-navegable).
Nou!!: Isfahan і Si-o-seh pol · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Isfahan і Tahmasp II · Veure més »
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Nou!!: Isfahan і Teheran · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Isfahan і Toghril Beg I · Veure més »
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Nou!!: Isfahan і Txormaghan · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Isfahan і UNESCO · Veure més »
Uzbek
Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.
Nou!!: Isfahan і Uzbek · Veure més »
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Nou!!: Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar · Veure més »
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Nou!!: Isfahan і Xibànides · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Isfahan і Ziyàrides · Veure més »
1041
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1041 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Isfahan і 1042 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1043 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1047 · Veure més »
1050
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1050 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1118 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Isfahan і 1194 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Isfahan і 1226 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1230 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1240 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1241 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1256 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1335 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1336 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Isfahan і 1340 · Veure més »
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1341 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1342 · Veure més »
1357
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1357 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1388 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Isfahan і 1452 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Isfahan і 1502 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1503 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1598 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Isfahan і 1722 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1729 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Isfahan і 1736 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Isfahan і 1747 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1751 · Veure més »
1752
1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 1752 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1768 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Isfahan і 1769 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1775 · Veure més »
1776
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 1776 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1874 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Isfahan і 1882 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1888 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Isfahan і 1909 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 641 · Veure més »
644
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 644 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 912 · Veure més »
913
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 913 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 914 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 931 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Isfahan і 932 · Veure més »
935
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 935 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 936 · Veure més »
939
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 939 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 940 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 976 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Isfahan і 997 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Djay, Esfahan, Esfehan, Ispahan.
