Taula de continguts
172 les relacions: Alberto Franchetti, Alcàsser de Segòvia, Alexandre VI, Alfons de Castella, Alfons de Portugal, Alfons V de Portugal, Almirall, Amèrica, Amparo Rivelles, Antonio Gala, Arévalo, Aurora Bautista Zumei, Índies, Barcelona, Batalla de Toro, Baza, Beat, Beltrán de la Cueva, Benito Perojo González, Blanca II de Navarra, Capella Reial de Granada, Capitulacions de Granada, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catedral de Valladolid, Caterina d'Aragó, Caterina de Lancaster, Catolicisme, Colonialisme, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Índies, Continent, Conversió religiosa, Corona d'Aragó, Cristòfor Colom, Cristianisme, Cristià nou, Darius Milhaud, Decret de l'Alhambra, Descobriment d'Amèrica, Emilio Arrieta, Emirat de Granada, Emperador, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Enric VIII d'Anglaterra, Ernesto Halffter, Europa, Exploració, Expulsió dels jueus d'Espanya, Faye Dunaway, ... Ampliar l'índex (122 més) »
- Espanyols d'ascendència portuguesa
- Morts el 1504
- Persones de la província d'Àvila
- Prínceps d'Astúries
- Reines consorts de la casa de Mallorca
- Reis consorts d'Aragó
- Servents de Déu espanyols
Alberto Franchetti
Alberto Franchetti (Torí, 18 de setembre de 1860 – Viareggio, 4 d'agost de 1942) fou un compositor italià.
Veure Isabel I de Castella і Alberto Franchetti
Alcàsser de Segòvia
L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.
Veure Isabel I de Castella і Alcàsser de Segòvia
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Isabel I de Castella і Alexandre VI
Alfons de Castella
Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.
Veure Isabel I de Castella і Alfons de Castella
Alfons de Portugal
Alfons de Portugal (Lisboa, 1475 - riu Tajo, 1491), infant de Portugal.
Veure Isabel I de Castella і Alfons de Portugal
Alfons V de Portugal
Alfons V de Portugal, dit l'Africà (Sintra, 1432-1481), fou rei de Portugal (1438-1481).
Veure Isabel I de Castella і Alfons V de Portugal
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Veure Isabel I de Castella і Almirall
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Isabel I de Castella і Amèrica
Amparo Rivelles
María Amparo Rivelles Ladrón de Guevara, coneguda artísticament com a Amparo Rivelles (Madrid, 11 de febrer de 1925 - Madrid, 7 de novembre de 2013) va ser una actriu espanyola, filla dels actors Rafael Rivelles i María Fernanda Ladrón de Guevara, i germana del també actor Carlos Larrañaga.
Veure Isabel I de Castella і Amparo Rivelles
Antonio Gala
Antonio Gala Velasco (Brazatortas, Ciudad Real, 2 d'octubre de 1930 - Còrdova, 28 de maig de 2023) fou un escriptor espanyol, cordovès d'adopció.
Veure Isabel I de Castella і Antonio Gala
Arévalo
Arévalo és un municipi d'Espanya pertanyent a la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Isabel I de Castella і Arévalo
Aurora Bautista Zumei
Aurora Bautista Zumei (Villanueva de los Infantes (Valladolid), 15 d'octubre de 1922 - Madrid, 27 d'agost de 2012) va ser una actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic.
Veure Isabel I de Castella і Aurora Bautista Zumei
Índies
Papua Occidental Les Índies (pluralització Índia, ja que aquest era el territori de referència) foren diverses regions d'Àsia i Amèrica, denominades fins al s. XIX.
Veure Isabel I de Castella і Índies
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Isabel I de Castella і Barcelona
Batalla de Toro
La batalla de Toro va tenir lloc en aquesta localitat zamorana l'1 de març de 1476, entre les tropes castellanes dels Reis Catòlics i les d'Alfons V de Portugal i el príncep hereu Joan per un altre, dins el decurs de la Guerra de Successió castellana.
Veure Isabel I de Castella і Batalla de Toro
Baza
Baza és un municipi de la província de Granada.
Veure Isabel I de Castella і Baza
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Veure Isabel I de Castella і Beat
Beltrán de la Cueva
Beltrán de la Cueva (Úbeda, 1435 - Cuéllar, 1 de novembre de 1492) va ser un noble, polític i militar castellà, considerat un dels personatges més importants del seu temps, en ser preferit d'Enric IV de Castella, al costat de Juan Pacheco, marquès de Villena, i Miguel Lucas d'Iranzo, conestable de Castella.
Veure Isabel I de Castella і Beltrán de la Cueva
Benito Perojo González
Benito Perojo González (Madrid, 14 de juny de 1894-ib., 11 de novembre de 1974), director, productor i guionista de cinema espanyol.
Veure Isabel I de Castella і Benito Perojo González
Blanca II de Navarra
Blanca II de Navarra (Olite, Navarra 1424 - 1464), princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1461-1464).
Veure Isabel I de Castella і Blanca II de Navarra
Capella Reial de Granada
La Capella Reial de Granada està ubicada a la Catedral de Granada i en ella es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Joana I de Castella i l'espòs d'aquesta, Felip el Bell.
Veure Isabel I de Castella і Capella Reial de Granada
Capitulacions de Granada
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.
Veure Isabel I de Castella і Capitulacions de Granada
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Isabel I de Castella і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Catedral de Valladolid
La Catedral de Valladolid és un temple catòlic situat a la ciutat de Valladolid amb categoria de catedral, seu l'Arxidiòcesi de Valladolid.
Veure Isabel I de Castella і Catedral de Valladolid
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Veure Isabel I de Castella і Caterina d'Aragó
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Veure Isabel I de Castella і Caterina de Lancaster
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Isabel I de Castella і Catolicisme
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Isabel I de Castella і Colonialisme
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Isabel I de Castella і Conquesta feudal hispànica
Consell d'Índies
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Real i Suprem Consell d'Índies, conegut simplement com a Consell d'Índies, va ser l'òrgan més important de l'administració indiana (Amèrica i les Filipines), ja que assessorava al Rei en la funció executiva, legislativa i judicial.
Veure Isabel I de Castella і Consell d'Índies
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Veure Isabel I de Castella і Continent
Conversió religiosa
''La conversió de Sant Pau'', de Caravaggio (1600). La conversió religiosa és l'adopció d'un conjunt de creences que hom identifica amb una determinada confessió religiosa amb l'exclusió d'unes altres, és a dir, l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.
Veure Isabel I de Castella і Conversió religiosa
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Isabel I de Castella і Corona d'Aragó
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Isabel I de Castella і Cristòfor Colom
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Isabel I de Castella і Cristianisme
Cristià nou
La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.
Veure Isabel I de Castella і Cristià nou
Darius Milhaud
Darius Milhaud (Marsella, 4 de setembre de 1892 – Ginebra, 22 de juny de 1974) fou un compositor francès.
Veure Isabel I de Castella і Darius Milhaud
Decret de l'Alhambra
El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.
Veure Isabel I de Castella і Decret de l'Alhambra
Descobriment d'Amèrica
Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica (arribada a Amèrica) s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al, el terme descobriment era sinònim de cristianització.
Veure Isabel I de Castella і Descobriment d'Amèrica
Emilio Arrieta
Pascual Juan Emilio Arrieta Corera (Puente la Reina (Navarra), 21 d'octubre de 1823 – Madrid, 11 de febrer de 1894) fou un compositor espanyol d'òpera i sarsuela.
Veure Isabel I de Castella і Emilio Arrieta
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Isabel I de Castella і Emirat de Granada
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Isabel I de Castella і Emperador
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Isabel I de Castella і Enric III de Castella
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Veure Isabel I de Castella і Enric IV de Castella
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Veure Isabel I de Castella і Enric VIII d'Anglaterra
Ernesto Halffter
Ernesto Halffter Escriche (Madrid, 16 de gener de 1905 - Madrid, 5 de juliol de 1989) va ser un músic espanyol.
Veure Isabel I de Castella і Ernesto Halffter
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Isabel I de Castella і Europa
Exploració
L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.
Veure Isabel I de Castella і Exploració
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Isabel I de Castella і Expulsió dels jueus d'Espanya
Faye Dunaway
Dorothy Faye Dunaway (Bascom, Florida, 14 de gener de 1941) és una actriu, productora, realitzadora i guionista estatunidenca.
Veure Isabel I de Castella і Faye Dunaway
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Veure Isabel I de Castella і Felip I de Castella
Fernando Vizcaíno Casas
Fernando Vizcaíno Casas (València, 23 de febrer de 1926 – Madrid, 2 de novembre de 2003), advocat, fou un escriptor i periodista valencià en llengua castellana.
Veure Isabel I de Castella і Fernando Vizcaíno Casas
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Isabel I de Castella і Ferran el Catòlic
Francesc Rovira Beleta
Francesc Rovira Beleta, o Francesc Rovira i Beleta, o internacionalment amb el guionet Francesc Rovira-Beleta (Barcelona, 25 de setembre de 1912 - 23 de juny de 1999), fou un director i realitzador de cinema català, net de l'industrial Ramon Rovira i Casanella i nebot de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera.
Veure Isabel I de Castella і Francesc Rovira Beleta
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Isabel I de Castella і Francisco Jiménez de Cisneros
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Isabel I de Castella і Franquisme
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Veure Isabel I de Castella і Frare
Georg Philipp Telemann
Georg Philipp Telemann (Magdeburg, 14 de març de 1681 - Hamburg, 25 de juny de 1767) fou un compositor alemany.
Veure Isabel I de Castella і Georg Philipp Telemann
Giuseppe Apolloni
Giuseppe Apolloni (Vicenza, 8 d'abril de 1822 – idm. 31 de desembre de 1889) fou un compositor italià.
Veure Isabel I de Castella і Giuseppe Apolloni
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Isabel I de Castella і Granada
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Isabel I de Castella і Hispània
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Veure Isabel I de Castella і Indígena
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Isabel I de Castella і Inquisició
Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel d'Aragó i de Castella (Dueñas, Palència, 1 o 2 d'octubre de 1470 - Saragossa, 23 d'agost de 1498) va ser infanta de Castella i d'Aragó, la primogènita dels Reis Catòlics, Isabel i Ferran.
Veure Isabel I de Castella і Isabel d'Aragó i de Castella
Isabel de Bragança
. Fou una noble portuguesa, filla del duc Jaume I de Bragança i de Joana de Mendonça.
Veure Isabel I de Castella і Isabel de Bragança
Isabel de Portugal i de Bragança
infanta de Portugal i reina consort de Castella (1447-1474).
Veure Isabel I de Castella і Isabel de Portugal i de Bragança
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Isabel I de Castella і Isabel I de Castella
Isabel Ordaz
Isabel Ordaz Luengo (Madrid, 1 de gener de 1957) és una actriu de televisió, teatre i cinema madrilenya, coneguda per la seva actuació en les sèrie Aquí no hay quien viva i en La que se avecina.
Veure Isabel I de Castella і Isabel Ordaz
Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.
Veure Isabel I de Castella і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
Joan de Portugal
Joan de Portugal (en portuguès João Manuel, príncipe de Portugal; Évora, 1537 - Lisboa, 1554) fou infant i príncep de Portugal (1539-1554).
Veure Isabel I de Castella і Joan de Portugal
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Isabel I de Castella і Joan el Sense Fe
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Isabel I de Castella і Joan II de Castella
Joana de Portugal i d'Aragó
Escut Joana de Portugal (Almada, Portugal 1439 - Madrid 1475), infanta de Portugal i reina consort de Castella (1455-1474).
Veure Isabel I de Castella і Joana de Portugal i d'Aragó
Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Escut d'armes de Joana Enríquez, reina consort d'Aragó i Navarra Joana Enríquez i Fernández de Córdoba (Torrelobatón, 1425 - Tarragona, 13 de febrer de 1468) fou reina consort de Navarra (1444-1468) i d'Aragó (1458-1468).
Veure Isabel I de Castella і Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
Joana I de Castella
Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).
Veure Isabel I de Castella і Joana I de Castella
Joana la Beltraneja
Joana de Castella, dita la Beltraneja (Madrid, 28 de febrer de 1462 - Lisboa, 1530), fou infanta de Castella, princesa d'Astúries i reina consort de Portugal (1475-1479).
Veure Isabel I de Castella і Joana la Beltraneja
Juan Pérez de Medina
Juan Pérez de Medina fou un músic espanyol del.
Veure Isabel I de Castella і Juan Pérez de Medina
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Isabel I de Castella і Jueus
L'ebreo
L'ebreo (l'hebreu), Lida di Granata, o també Leila di Granata, és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Apolloni sobre un llibret d'Antonio Boni.
Veure Isabel I de Castella і L'ebreo
Lleonard Balada i Ibañez
Lleonard Balada Ibañez (Sant Just Desvern, 22 de setembre de 1933) és un compositor català.
Veure Isabel I de Castella і Lleonard Balada i Ibañez
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Isabel I de Castella і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Isabel I de Castella і Llista de reis de Castella
Lola Flores
Dolores Flores Ruiz —de nom artístic Lola Flores i, també coneguda amb els sobrenoms de La Faraona i Lola d'Espanya— (Xerès, 21 de gener de 1923 - Alcobendas, província de Madrid, 16 de maig de 1995) va ser una cantant i ballarina de flamenc andalusa.
Veure Isabel I de Castella і Lola Flores
Lope de Vega
Lope de Vega Carpio (Madrid, 25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc, considerat un dels més importants de l'anomenat segle d'or de la literatura en llengua castellana.
Veure Isabel I de Castella і Lope de Vega
Luis Vélez de Guevara
Luis Vélez de Guevara (1579 - 1644) fou un escriptor del barroc espanyol conegut sobretot per la seva obra satírica El diablo cojuelo, on usa el conceptisme i la figura d'un dimoni per criticar la societat del seu temps, anticipant-se a temes que seran comuns en la literatura fantàstica posterior.
Veure Isabel I de Castella і Luis Vélez de Guevara
Madrigal de las Altas Torres
Madrigal de las Altas Torres és un municipi de la província d'Àvila, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Isabel I de Castella і Madrigal de las Altas Torres
Manuel de Falla y Matheu
fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.
Veure Isabel I de Castella і Manuel de Falla y Matheu
Manuel I de Portugal
Manuel I de Portugal, dit l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), fou infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).
Veure Isabel I de Castella і Manuel I de Portugal
Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Imatge de Margarida d'Habsburg, pintada pel Mestre de Moulins vers el 1490. Margarida d'Àustria o Margarida d'Habsburg (Brussel·les, Països Baixos borgonyons 10 de gener de 1480 - Mechelen –o Malines–, 1 de desembre de 1530) fou una princesa borgonyona, filla de l'emperador Maximilià I d'Àustria, duquessa consort de Savoia, comtessa consort de Ginebra i titular de Charlorais.
Veure Isabel I de Castella і Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)
Maria d'Aragó i de Castella
Maria d'Aragó (Còrdova, 29 de juny de 1482 - Lisboa, 7 de març de 1517) va ser una infanta de Castella i princesa d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, esdevinguda reina consort de Portugal (1500-1517) pel seu matrimoni amb Manuel I.
Veure Isabel I de Castella і Maria d'Aragó i de Castella
Maribel Martín
María Isabel Martín Martínez, coneguda artísticament com a Maribel Martín (Madrid, 1 de novembre de 1954), és una actriu i productora de cinema espanyola.
Veure Isabel I de Castella і Maribel Martín
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Veure Isabel I de Castella і Màlaga
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Veure Isabel I de Castella і Medina del Campo
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Isabel I de Castella і Monarca
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Isabel I de Castella і Moriscos
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Isabel I de Castella і Mudèjar
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Veure Isabel I de Castella і Muhàmmad XII
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Isabel I de Castella і Musulmà
Oest
Una rosa de la brúixola amb l'oest ressaltat en negre L'hemisferi oest Loest és un dels quatre punts cardinals, també rep el nom doccident o ponent, ja que és a l'oest on es pon el Sol.
Veure Isabel I de Castella і Oest
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Isabel I de Castella і Or
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Isabel I de Castella і Orde dels Predicadors
Palos de la Frontera
La ciutat de Palos de la Frontera és un municipi situat a la província de Huelva.
Veure Isabel I de Castella і Palos de la Frontera
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Isabel I de Castella і Papa
Paul Claudel
Paul Claudel (Villeneuve-sur-Fère, l'Aisne, 6 d'agost de 1868 - París, 23 de febrer de 1955) va ser un diplomàtic, poeta, dramaturg i assagista francès, membre de l'Acadèmia Francesa.
Veure Isabel I de Castella і Paul Claudel
Pedro Calderón de la Barca
Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.
Veure Isabel I de Castella і Pedro Calderón de la Barca
Pedro de Tordesillas
Pedro de Tordesillas fou un músic espanyol del.
Veure Isabel I de Castella і Pedro de Tordesillas
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Isabel I de Castella і Península Ibèrica
Pragmàtica del 14 de febrer de 1502
La Pragmàtica del 14 de febrer de 1502 (de vegades simplement anomenada Pragmàtica de conversió forçosa) fou una pragmàtica promulgada pels Reis Catòlics el 14 de febrer de 1502 segons la qual es donava a triar als musulmans sotmesos (mudèjars) de la Corona de Castella entre l'exili i la conversió al Cristianisme.
Veure Isabel I de Castella і Pragmàtica del 14 de febrer de 1502
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Veure Isabel I de Castella і Príncep d'Astúries
Província de Huelva
La província de Huelva és una de les vuit províncies que componen la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Isabel I de Castella і Província de Huelva
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Isabel I de Castella і Regne de Castella
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Isabel I de Castella і Regne de Portugal
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Isabel I de Castella і Regne de Sicília
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Isabel I de Castella і Reis Catòlics
Ridley Scott
Sir Ridley Scott (South Shields, 30 de novembre de 1937) és un director, productor i guionista de cinema anglès.
Veure Isabel I de Castella і Ridley Scott
Ronda
''Puente nuevo'' i la ciutat de Ronda al fons Ronda és una ciutat situada en la part occidental de la província de Màlaga, capital de la comarca de la Serranía de Ronda.
Veure Isabel I de Castella і Ronda
Santa Fe (Granada)
Santa Fe és un municipi de la província de Granada, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Isabel I de Castella і Santa Fe (Granada)
Servent de Déu
María de León Bello y Delgado, monja catòlica usualment anomenada la «Serventa de Déu» o amb el diminutiu «La Siervita» a l'Església catòlica per haver aconseguit el primer grau en el procés de canonització. Servent de Déu és un títol donat en diverses religions, com pot ser el cristianisme, en diverses de les seves branques, o l'hinduisme.
Veure Isabel I de Castella і Servent de Déu
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Isabel I de Castella і Sevilla
Sigourney Weaver
Susan Alexandra Weaver, coneguda com a Sigourney Weaver (Manhattan, Nova York, 8 d'octubre del 1949), és una actriu i coproductora estatunidenca.
Veure Isabel I de Castella і Sigourney Weaver
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Isabel I de Castella і Sixt IV
Soprano
Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.
Veure Isabel I de Castella і Soprano
Susi Sánchez
Asunción Sánchez Abellán, més coneguda com a és una actriu valenciana de cinema, teatre i televisió.
Veure Isabel I de Castella і Susi Sánchez
Televisió Espanyola
Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.
Veure Isabel I de Castella і Televisió Espanyola
Tirso de Molina
Tirso de Molina, pseudònim de fra Gabriel Téllez (Madrid, 24 de març de 1579 - Almazán, 12 de març de 1648), va ser un dramaturg, poeta i narrador espanyol del Barroc.
Veure Isabel I de Castella і Tirso de Molina
Tomás de Torquemada
Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.
Veure Isabel I de Castella і Tomás de Torquemada
Tractat de Tordesillas
El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de Castella i Lleó(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella i Lleó), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.
Veure Isabel I de Castella і Tractat de Tordesillas
Tractat dels Toros de Guisando
El Tractat dels Toros de Guisando o Concòrdia dels Toros de Guisando és el nom d'un acord establert al turó de Guisando (al costat del grup escultòric homònim, a l'actual localitat d'El Tiemblo a Àvila), el 18 de setembre de 1468, entre el rei de Castella Enric IV i la seva germanastra Isabel I de Castella, pel qual aquesta era proclamada Princesa d'Astúries, i per tant, reconeguda com a hereva de la Corona de Castella.
Veure Isabel I de Castella і Tractat dels Toros de Guisando
Una cosa rara
Una cosa rara, ossia bellezza ed onestà és una òpera del gènere dramma giocoso, en dos actes, amb música de Vicent Martín i Soler segons un llibret de Lorenzo Da Ponte, basat al seu torn en La luna de la Sierra de Luis Vélez de Guevara.
Veure Isabel I de Castella і Una cosa rara
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Isabel I de Castella і Valladolid
Víctor Alexandre
Víctor Alexandre i Benet, conegut pel nom de ploma Víctor Alexandre (Barcelona, 10 d'abril de 1950), és un escriptor català en llengua catalana.
Veure Isabel I de Castella і Víctor Alexandre
Vicent Martín i Soler
Vicent Martín i Soler (València, 2 de maig de 1754 - Sant Petersburg, 30 de gener de 1806) va ser un compositor valencià, famós per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
Veure Isabel I de Castella і Vicent Martín i Soler
Vicente Aranda Ezquerra
Vicente Aranda Ezquerra (Barcelona, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 26 de maig de 2015) va ésser un director de cinema català.
Veure Isabel I de Castella і Vicente Aranda Ezquerra
Werner Egk
Werner Egk, nascut com a Werner Mayer (Auchsesheim, prop de Donauwörth, Baviera, 17 de maig de 1901 – Inning, 10 de juliol de 1983), fou un compositor i director d'orquestra alemany.
Veure Isabel I de Castella і Werner Egk
11 de desembre
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 11 de desembre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 12 d'octubre
1440
El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Isabel I de Castella і 1440
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1451
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1453
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1454
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1455
1461
;Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1461
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1467
1469
(Brescia.
Veure Isabel I de Castella і 1469
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Isabel I de Castella і 1470
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1474
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1476
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1478
1479
; Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1479
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1480
1482
Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1482
1483
;Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1483
1485
;Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1485
1487
Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1487
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1489
1491
Països Catalans Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1491
1492
;Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1492
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1493
1494
Països Catalans Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1494
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Veure Isabel I de Castella і 1496
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1497
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1498
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Isabel I de Castella і 1502
1503
;Països Catalans.
Veure Isabel I de Castella і 1503
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Isabel I de Castella і 1516
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 19 d'octubre
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Veure Isabel I de Castella і 1958
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Isabel I de Castella і 2 de gener
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 22 d'abril
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 26 de novembre
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 3 d'agost
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Isabel I de Castella і 31 de març
Vegeu també
Espanyols d'ascendència portuguesa
- Alonso Sánchez Coello
- Antonio de León Pinelo
- Caterina d'Aragó
- Caterina de Castella
- Claudio Coello
- Didier Lourenço
- Diego Velázquez
- Isabel Barreto de Castro
- Isabel Gemio Cardoso
- Isabel I de Castella
- Isabel d'Aragó i de Castella
- Joan II de Castella
- Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
- Joana I de Castella
- Josefa de Óbidos
- Juan Pacheco
- Juan Rodríguez de Fonseca
- Manuel Godoy
- Maria d'Aragó i de Castella
- Miquel de la Pau de Portugal
- Natalia Jiménez Sarmiento
- Paco de Lucía
- Pedro Nuño Colom de Portugal
- Sanç d'Alburquerque
- Sergi Rodríguez López-Ros
- Sofía Casanova
- Soledad Miranda
- Soraya Arnelas
Morts el 1504
- Abu-Abd-Al·lah IV
- Anacaona
- Clemente Grosso della Rovere
- Esteve III de Moldàvia
- Fath Allah Imad al-Mulk
- Filibert II de Savoia
- Filippino Lippi
- Francisco des Prats
- Frederic III de Nàpols
- Garci Rodríguez de Montalvo
- Isabel I de Castella
- Jaume de Casanova
- Joaquim I
- Nicolau Coelho
- Pedro Berruguete
Persones de la província d'Àvila
- Ángel Acebes Paniagua
- Adolfo Suárez González
- Conrado San Martín Prieto
- Francisco Laína García
- Gaspar de Quiroga y Vela
- Isabel I de Castella
- Joan de la Creu
- José Jiménez Lozano
- Maria de Sant Domènec
- Mariano Fernández Bermejo
- Pedro de La Gasca
- Teresa de Jesús
- Tomás Luis de Victoria
Prínceps d'Astúries
- Alfons XII d'Espanya
- Alfons de Borbó i de Battenberg
- Alfons de Castella
- Baltasar Carles d'Àustria
- Carles II de Castella
- Carles IV d'Espanya
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Carles d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Caterina de Castella
- Dídac d'Àustria
- Elionor de Borbó i Ortiz
- Enric III de Castella
- Enric IV de Castella
- Felip II de Castella
- Felip III de Castella
- Felip IV de Castella
- Felip Pròsper d'Àustria
- Felip VI d'Espanya
- Ferran VI d'Espanya
- Ferran VII d'Espanya
- Ferran d'Àustria (príncep d'Astúries)
- Isabel I de Castella
- Isabel d'Aragó i de Castella
- Joan II de Castella
- Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
- Joana I de Castella
- Joana la Beltraneja
- Lluís I d'Espanya
- Maria de Castella
- Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria
- Miquel de la Pau de Portugal
- Príncep d'Astúries
Reines consorts de la casa de Mallorca
- Constança d'Aragó i d'Entença
- Elionor d'Alburquerque
- Elionor de Portugal
- Elionor de Sicília
- Esclarmonda de Foix i de Cardona
- Germana de Foix
- Isabel I de Castella
- Isabel de Castella i de Molina
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
- Margarida de Prades
- Maria de Castella
- Maria de Luna
- Maria de Nàpols
- Maria de Navarra
- Sibil·la de Fortià
- Violant d'Hongria
- Violant de Bar
- Violant de Vilaragut
Reis consorts d'Aragó
- Agnès d'Aquitània (reina consort d'Aragó i Navarra)
- Agnès de Peitieu
- Berta d'Aragó
- Blanca de Nàpols
- Constança de Sicília
- Elionor d'Alburquerque
- Elionor de Castella i d'Anglaterra
- Elionor de Castella i de Portugal
- Elionor de Portugal
- Elionor de Sicília
- Elisenda de Montcada
- Ermessenda de Bigorra
- Felícia de Roucy
- Germana de Foix
- Isabel I de Castella
- Isabel d'Urgell
- Isabel de Castella i de Molina
- Isabel de Portugal i d'Aragó
- Joana Enríquez i Fernández de Córdoba
- Margarida de Prades
- Maria de Castella
- Maria de Luna
- Maria de Montpeller
- Maria de Navarra
- Maria de Xipre
- Sança de Castella i de Polònia
- Sibil·la de Fortià
- Teresa d'Entença
- Violant d'Hongria
- Violant de Bar
Servents de Déu espanyols
- Antoni Gaudí i Cornet
- Bonaventura Codina i Augeroles
- Catalina de Balmaseda y San Martín
- Claudi López i Bru
- Francesc Xavier Butinyà i Hospital
- Francisco Garcés
- Hernando de Talavera
- Isabel I de Castella
- Jerónima de la Fuente
- Juan González Arintero
- Juan de Jesús
- Magí Català i Guasch
- María Rafaela Quiroga
- María de León Bello y Delgado
- Marcelino Olaechea Loizaga
- Mercedes de Jesús Egido
- Pedro Arrupe y Gondra
- Rafael Merry del Val y Zulueta-Wilcox
- Ramon Strauch i Vidal
També conegut com Elisabet I de Castella, Isabel I la Catòlica, Isabel de Castella, Isabel la Catòlica.