Obrir a Google MapsTaula de continguts
92 les relacions: Acord de Divendres Sant, Anglaterra, Any, Éamonn de Valera, Bandera, Bandera d'Irlanda, Bandera del Regne Unit, Barri, Batalla del Boyne, Belfast, Berlín, Bobby Sands, Bogside, Commonwealth, Comtat d'Antrim, Comtat d'Armagh, Comtat de Derry, Comtat de Down, Comtat de Fermanagh, Comtat de Tyrone, Creu de Sant Jordi, Dáil Éireann, Derry, Diumenge Sagnant (1972), Dublín, Escòcia, Escut d'armes, Exèrcit Republicà Irlandès, Gal·les, Gibraltar, Gran Bretanya, Guerra, Guerra angloirlandesa, IRA Provisional, Irlanda, Jocs de la Commonwealth, Judici, Lleialisme de l'Ulster, Mícheál Ó Coileáin, Nacionalisme irlandès, Parlament del Regne Unit, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Pau, Policia, Premsa, Producte interior brut, Regne Unit, Republicanisme irlandès, Royal Ulster Constabulary, Sautor, ... Ampliar l'índex (42 més) »
- Història d'Irlanda del Nord
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Acord de Divendres Sant
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Irlanda del Nord і Anglaterra
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Irlanda del Nord і Any
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Veure Irlanda del Nord і Éamonn de Valera
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Veure Irlanda del Nord і Bandera
Bandera d'Irlanda
La bandera d'Irlanda (en irlandès: An Bhratach Náisiúnta), igualment coneguda com la tricolor irlandesa, és la bandera nacional de la República d'Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Bandera d'Irlanda
Bandera del Regne Unit
La bandera del Regne Unit, (denominada Union Jack) és una combinació de les creus dels sants patrons d'Anglaterra, d'Escòcia, i d'Irlanda del Nord, tres de les quatre regions que, amb Gal·les, formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Bandera del Regne Unit
Barri
Festes de barri Un barri és tota subdivisió amb identitat pròpia d'una ciutat, vila o poble.
Veure Irlanda del Nord і Barri
Batalla del Boyne
La batalla del Boyne va tenir lloc l'1 de juliol de 1690, entre les forces de Guillem III i l'exèrcit de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia.
Veure Irlanda del Nord і Batalla del Boyne
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Belfast
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Irlanda del Nord і Berlín
Bobby Sands
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.
Veure Irlanda del Nord і Bobby Sands
Bogside
El Bogside és un barri fora de les muralles de Derry, Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Bogside
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Veure Irlanda del Nord і Commonwealth
Comtat d'Antrim
El comtat d'Antrim (gaèlic Aontroim, que es pot traduir com "cim solitari") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat d'Antrim
Comtat d'Armagh
Les Baronies del comtat d'Armagh (1900) El comtat d'Armagh (gaèlic Ard Mhacha, dard "alt" i Mhacha, nom d'una divinitat cèltica) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat d'Armagh
Comtat de Derry
El comtat de Derry (gaèlic Dhoire), oficialment, el comtat de Londonderry (en anglès: County Londonderry) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat de Derry
Comtat de Down
El comtat de Down (gaèlic An Dúin) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat de Down
Comtat de Fermanagh
El comtat de Fermanagh (gaèlic Fir Manach o Fear Manach, "els homes de Manach") és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat de Fermanagh
Comtat de Tyrone
El comtat de Tyrone (gaèlic Tír Eoghain) és un dels sis comtats d'Irlanda que formen part d'Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Comtat de Tyrone
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Veure Irlanda del Nord і Creu de Sant Jordi
Dáil Éireann
La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Dáil Éireann
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Veure Irlanda del Nord і Derry
Diumenge Sagnant (1972)
Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.
Veure Irlanda del Nord і Diumenge Sagnant (1972)
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Dublín
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Irlanda del Nord і Escòcia
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Veure Irlanda del Nord і Escut d'armes
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Irlanda del Nord і Exèrcit Republicà Irlandès
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Irlanda del Nord і Gal·les
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Irlanda del Nord і Gibraltar
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Irlanda del Nord і Gran Bretanya
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Irlanda del Nord і Guerra
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Veure Irlanda del Nord і Guerra angloirlandesa
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
Veure Irlanda del Nord і IRA Provisional
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Irlanda
Jocs de la Commonwealth
Països que han participal als Jocs de la Commonwealth Els Jocs de la Commonwealth (en català, Jocs de la Comunitat) són una competició multi-esportiva disputada cada quatre anys i on hi prenen part esportistes dels països que formen part de la Comunitat Britànica de Nacions.
Veure Irlanda del Nord і Jocs de la Commonwealth
Judici
El judici o juí és l'acte mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.
Veure Irlanda del Nord і Judici
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Veure Irlanda del Nord і Lleialisme de l'Ulster
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Veure Irlanda del Nord і Mícheál Ó Coileáin
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Veure Irlanda del Nord і Nacionalisme irlandès
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Veure Irlanda del Nord і Parlament del Regne Unit
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Veure Irlanda del Nord і Partit Socialdemòcrata i Laborista
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Irlanda del Nord і Pau
Policia
La policia és un cos encarregat de vetllar pel manteniment de l'ordre públic i la seguretat de la ciutadania i els seus béns, perseguir els delinqüents i posar-los a disposició dels jutjats.
Veure Irlanda del Nord і Policia
Premsa
La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.
Veure Irlanda del Nord і Premsa
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Veure Irlanda del Nord і Producte interior brut
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Irlanda del Nord і Regne Unit
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Veure Irlanda del Nord і Republicanisme irlandès
Royal Ulster Constabulary
La Policia Reial de l'Ulster (Royal Ulster Constabulary, RUC) és una emanació de la Royal Irish Constabulary.
Veure Irlanda del Nord і Royal Ulster Constabulary
Sautor
Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.
Veure Irlanda del Nord і Sautor
Selecció de futbol d'Irlanda del Nord
La Selecció de futbol d'Irlanda del Nord és l'equip representatiu d'aquest territori en les competicions oficials.
Veure Irlanda del Nord і Selecció de futbol d'Irlanda del Nord
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Veure Irlanda del Nord і Sinn Féin
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Veure Irlanda del Nord і Soldat
Theresa May
Theresa Mary May (cognom de soltera Brasier; Eastbourne, Anglaterra, 1 d'octubre de 1956) és una política britànica, membre del Partit Conservador, primera ministra del Regne Unit fins a la seva dimissió el 24 de juny de 2019.
Veure Irlanda del Nord і Theresa May
Tony Blair
Anthony Charles Lynton Blair KG, conegut popularment com a Tony Blair, (Edimburg, Escòcia 1953) és un advocat i polític britànic, antic Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007) i líder del Partit Laborista entre 1994 i 2007.
Veure Irlanda del Nord і Tony Blair
Triàsic
El Triàsic o Trias és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Irlanda del Nord і Triàsic
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Veure Irlanda del Nord і Ulster
Unió Duanera de la Unió Europea
Unió Europea Unió duanera La Unió Duanera de la Unió Europea (en anglès, European Union Customs Union; EUCU) és una unió duanera entre tots els estats membres de la Unió Europea i quatre estats no membres.
Veure Irlanda del Nord і Unió Duanera de la Unió Europea
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Irlanda del Nord і Unió Europea
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Veure Irlanda del Nord і Unionisme (Irlanda)
Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Una bandera commemorativa del 25è aniversari de la vaga de fam La Vaga de fam irlandesa de 1981 fou la culminació de cinc anys de protesta durant els troubles per part de presos republicans a Irlanda del Nord.
Veure Irlanda del Nord і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Irlanda del Nord і 14 de novembre
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Irlanda del Nord і 19 de desembre
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Irlanda del Nord і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Irlanda del Nord і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1922
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Irlanda del Nord і 1925
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Irlanda del Nord і 1937
1940
;Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1940
1942
;Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1942
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Irlanda del Nord і 1953
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Irlanda del Nord і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Irlanda del Nord і 1957
1961
;Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1961
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Irlanda del Nord і 1965
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Irlanda del Nord і 1969
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Irlanda del Nord і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Irlanda del Nord і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Irlanda del Nord і 1974
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Irlanda del Nord і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Irlanda del Nord і 1980
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Irlanda del Nord і 1981
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Irlanda del Nord і 1989
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Irlanda del Nord і 1991
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Irlanda del Nord і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Irlanda del Nord і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Irlanda del Nord і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Irlanda del Nord і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Irlanda del Nord і 2001
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Irlanda del Nord і 22 de juny
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Irlanda del Nord і 30 d'abril
Vegeu també
Història d'Irlanda del Nord
- Irlanda del Nord
- Monarquia d'Irlanda
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
També conegut com Nord-irlandesos, Nord-irlandès, Northern Ireland.