Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Alcorà, Apocalipsi, Èreb, Bíblia, Budisme, Càbala, Cristianisme, Dante Alighieri, Déu en el cristianisme, Dimoni, Eneida, Estix, Hades, Hel, Heroi grec, Hinduisme, Islam, Izanami, Judaisme, La Divina Comèdia, Les mil i una nits, Llatí, Llucifer, Mitologia grega, Odissea, Odisseu, Paradís, Parques, Pecat, Pere Porter, Plutó (mitologia), Purgatori, Satanàs, Tàrtar (mitologia), Teologia cristiana, Valhalla, Virgili, 1850.
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Infern і Alcorà · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Infern і Apocalipsi · Veure més »
Èreb
Segons la mitologia grega, Èreb (en grec antic Ἔρεβος 'foscor', 'ombra') va ser una divinitat primordial, sorgida directament del Caos.
Nou!!: Infern і Èreb · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Infern і Bíblia · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Infern і Budisme · Veure més »
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Infern і Càbala · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Infern і Cristianisme · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Infern і Dante Alighieri · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Infern і Déu en el cristianisme · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Infern і Dimoni · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Infern і Eneida · Veure més »
Estix
Segons la mitologia grega, l'Estígia o Estix (del grec antic Στύξ, del verb στυγέω, 'odiar'), era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, filla de Gea, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Gai Juli Higini va néixer d'Èreb i Nix (les tenebres i la nit).
Nou!!: Infern і Estix · Veure més »
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Nou!!: Infern і Hades · Veure més »
Hel
En la mitologia norrena, Hel és la dea de la mort, filla del déu Loki i la gýgr Angrboda i, per tant, germana del Fenrisúlfr o llop Fenrir i el drac còsmic Jǫrmungandr o Miðgarðsormr.
Nou!!: Infern і Hel · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Infern і Heroi grec · Veure més »
Hinduisme
Lhinduisme (en sànscrit: सनातन धर्म, Sanātana Dharma, 'la llei eterna') és un terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia que reconeixen l'autoritat dels Vedes, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.
Nou!!: Infern і Hinduisme · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Infern і Islam · Veure més »
Izanami
Obra d'en Kobayashi Eitaku del 1885 il·lustrant a Izanagi i IzanamiIzanami, en el xintoisme, és una deessa primordial i dona del déu Izanagi junt amb el qual va crear el món, o l'arxipèlag japonès, moment en el qual van clavar una javelina a terra que es convertí en la seva llar, el Pilar Celestial.
Nou!!: Infern і Izanami · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Infern і Judaisme · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Infern і La Divina Comèdia · Veure més »
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Nou!!: Infern і Les mil i una nits · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Infern і Llatí · Veure més »
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’. En realitat, de la substantivització d'aquest adjectiu, Lūcĭfĕr, que designava l’Estel de l'Alba), el Helel o Heilel hebreu, és un dimoni diferent de Satanàs malgrat que el cristianisme hagi acabat lligant tots dos noms, a partir de la identificació del Lucifer, filius Aurorae (Heilel ben Xàħar) d'Isaïes 14:12 amb el Satanàs de l'Evangeli segons sant Lluc 10:18: "¹⁸ I els digué: «Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp <...>".
Nou!!: Infern і Llucifer · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Infern і Mitologia grega · Veure més »
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Nou!!: Infern і Odissea · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Infern і Odisseu · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Infern і Paradís · Veure més »
Parques
Segons la mitologia romana, les Parques o Parces (Parcae) eren antigues divinitats itàliques protectores de la gestació i del naixement, i identificades amb el Destí.
Nou!!: Infern і Parques · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: Infern і Pecat · Veure més »
Pere Porter
Pere Porter és un personatge de la Catalunya del segle XVI-XVII que apareix com a protagonista d'una novel·la moral d'autor desconegut que porta per títol “Cas raro d'un home anomenat Pere Portes”, de la qual es van començar a distribuir còpies a partir del.
Nou!!: Infern і Pere Porter · Veure més »
Plutó (mitologia)
Orfeu davant Plutó i Prosèrpina. Gravat de Virgil Solis per ''Les Metamorfosis'' d'Ovidi (X, 11-52) En la religió i la mitologia grega i romana, Plutó (Pluto) era el governant de l'inframon, idèntic a Hades, nom que amb el temps es va especialitzar per fer referència a l'inframon mateix.
Nou!!: Infern і Plutó (mitologia) · Veure més »
Purgatori
El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.
Nou!!: Infern і Purgatori · Veure més »
Satanàs
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis.
Nou!!: Infern і Satanàs · Veure més »
Tàrtar (mitologia)
Sísif al Tàrtar observat per Persèfone En la mitologia grega, el Tàrtar p. 22 (en grec antic Τάρταρος, Tàrtaros) apareix als poemes homèrics i a la Teogonia d'Hesíode com la regió més profunda del món situada per sota dels mateixos Inferns.
Nou!!: Infern і Tàrtar (mitologia) · Veure més »
Teologia cristiana
La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.
Nou!!: Infern і Teologia cristiana · Veure més »
Valhalla
XVII, s'hi veu Heimdall vigilant la porta del Valhalla El Valhalla (Valhöll en antic nòrdic, 'Mansió dels morts') és, en la mitologia escandinava, la fortalesa on viuen els guerrers morts que serveixen a Odin després d'haver mort en la batalla, els einherjar.
Nou!!: Infern і Valhalla · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Infern і Virgili · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Infern і 1850 · Veure més »
