Similituds entre Imperi paleobabilònic і Sumer
Imperi paleobabilònic і Sumer tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Accadi, Èridu, Babilònia, Ciutat estat, Dumuzi, Eixnunna, Elam, Escriba, Eufrates, Inanna, Isin, Kazallu, Kix, Lagaix, Larsa, Llana, Mesopotàmia, Nippur, Patesi, Politeisme, Semites, Sippar, Sumeri, Tauleta d'argila, Tercera dinastia d'Ur, Tigris, Tutub, Ur, Uruk, Zigurat.
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Accadi і Imperi paleobabilònic · Accadi і Sumer ·
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Èridu і Imperi paleobabilònic · Èridu і Sumer ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Imperi paleobabilònic · Babilònia і Sumer ·
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Ciutat estat і Imperi paleobabilònic · Ciutat estat і Sumer ·
Dumuzi
Dumuzi, Amausshumgal, Tummuz, Tammuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrab تمّوز, tammūz; en accadi duʾzu, dūzu; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un déu de la mitologia sumèria germà de les deesses Belili i Bilulu.
Dumuzi і Imperi paleobabilònic · Dumuzi і Sumer ·
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Eixnunna і Imperi paleobabilònic · Eixnunna і Sumer ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Elam і Imperi paleobabilònic · Elam і Sumer ·
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Escriba і Imperi paleobabilònic · Escriba і Sumer ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Imperi paleobabilònic · Eufrates і Sumer ·
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Imperi paleobabilònic і Inanna · Inanna і Sumer ·
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Imperi paleobabilònic і Isin · Isin і Sumer ·
Kazallu
Kazallu o Kazalla va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Adab.
Imperi paleobabilònic і Kazallu · Kazallu і Sumer ·
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Imperi paleobabilònic і Kix · Kix і Sumer ·
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Imperi paleobabilònic і Lagaix · Lagaix і Sumer ·
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Imperi paleobabilònic і Larsa · Larsa і Sumer ·
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Imperi paleobabilònic і Llana · Llana і Sumer ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Imperi paleobabilònic і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Sumer ·
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Imperi paleobabilònic і Nippur · Nippur і Sumer ·
Patesi
Escultura del cap de Gudea, ''Ensi'' de Lagaix, al Museu del Louvre. Patesi o ensi va ser el títol que se'ls atribuïa als governants de les antigues ciutats estat sumèries. El patesi va ser el governador del bressol de les civilitzacions (Mesopotàmia).
Imperi paleobabilònic і Patesi · Patesi і Sumer ·
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Imperi paleobabilònic і Politeisme · Politeisme і Sumer ·
Semites
HE).https://books.google.cat/books?id.
Imperi paleobabilònic і Semites · Semites і Sumer ·
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Imperi paleobabilònic і Sippar · Sippar і Sumer ·
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Imperi paleobabilònic і Sumeri · Sumer і Sumeri ·
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Imperi paleobabilònic і Tauleta d'argila · Sumer і Tauleta d'argila ·
Tercera dinastia d'Ur
Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur. La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix.
Imperi paleobabilònic і Tercera dinastia d'Ur · Sumer і Tercera dinastia d'Ur ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Imperi paleobabilònic і Tigris · Sumer і Tigris ·
Tutub
Tutub fou una ciutat que depenia d'Eshunna.
Imperi paleobabilònic і Tutub · Sumer і Tutub ·
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Imperi paleobabilònic і Ur · Sumer і Ur ·
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Imperi paleobabilònic і Uruk · Sumer і Uruk ·
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi paleobabilònic і Sumer
- Què tenen en comú Imperi paleobabilònic і Sumer
- Semblances entre Imperi paleobabilònic і Sumer
Comparació entre Imperi paleobabilònic і Sumer
Imperi paleobabilònic té 110 relacions, mentre que Sumer té 225. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 8.96% = 30 / (110 + 225).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi paleobabilònic і Sumer. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: