Taula de continguts
146 les relacions: Afganistan, Alexandre el Gran, Alexandre I Balas, Alexandre II Zabinas, Alexandria, Amon, Anatòlia, Antígon II Gònatas, Antíoc I Soter, Antíoc II Teos, Antíoc III, Antíoc IV, Antíoc IX de Cízic, Antíoc V Eupàtor, Antíoc VI Dionisi, Antíoc VII Sidetes, Antíoc VIII Grip, Antíoc X Èusebes, Antíoc XI Epífanes, Antíoc XII Dionisi, Antíoc XIII Asiàtic, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiga Tessàlia, Antioquia de l'Orontes, Apià, Apoteosi, Aracòsia, Aràbia, Arc (arma), Arià, Armènia, Arsínoe I, Asclepi, Índia, Àsia, Babilònia, Bactriana, Balcans, Batalla d'Ipsos, Batalla de les Termòpiles (191 aC), Batalla de Pidna, Bòsfor, Berenice I, Capadòcia, Casa del Faune, Cassandre, Cavalleria, Chandragupta Maurya, Claudi Ptolemeu, ... Ampliar l'índex (96 més) »
- Imperis d'Àsia
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Imperi Selèucida і Afganistan
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Imperi Selèucida і Alexandre el Gran
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Veure Imperi Selèucida і Alexandre I Balas
Alexandre II Zabinas
Alexandre II Zabinas (en grec antic Ἀλέξανδρoς Zαβίνας) va ser un usurpador del tron selèucida que va regnar del 126 aC al 122 aC.
Veure Imperi Selèucida і Alexandre II Zabinas
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Imperi Selèucida і Alexandria
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Veure Imperi Selèucida і Amon
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Imperi Selèucida і Anatòlia
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Veure Imperi Selèucida і Antígon II Gònatas
Antíoc I Soter
Antíoc I Soter (Antiochus Soter, 'Antíoc el Salvador') fou el segon rei selèucida, fill de Seleuc I Nicàtor i d'Apama, princesa de Sogdiana.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc I Soter
Antíoc II Teos
Antíoc II Teos (Ἀντίοχος Θεός; 286 aC-246 aC) fou rei selèucida de Síria del 261 aC al 246 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc II Teos
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc III
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria").
Veure Imperi Selèucida і Antíoc IV
Antíoc IX de Cízic
Antíoc IX de Cízic (en llatí Antiochus, en grec antic Ἀντίοχος Κυζικηνός) anomenat Εὐσεβής Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc IX de Cízic
Antíoc V Eupàtor
Antíoc V Eupàtor (en Antiochus Eupator; ~173 aC-162 aC) fou rei selèucida nominal del 163 aC al 162 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc V Eupàtor
Antíoc VI Dionisi
Antíoc VI Dionisi (en llatí Dyonisus, en grec antic Αντίοχος ο Διόνυσος) fou rei selèucida entre el 145 aC i el 142 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc VI Dionisi
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc VII Sidetes
Antíoc VIII Grip
Antíoc VIII Grip (Ἀντίοχος ὁ Γρυπός, 'nas de ganxo'), dit també Epifanes, Cal·linic i Filomètor, fou un rei selèucida fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Tea, que va regnar del 125 aC al 96 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc VIII Grip
Antíoc X Èusebes
Antíoc X Èusebes Filopàtor (en Antiochus Eusebes Philopator, 'Antíoc el pietós que estima el pare') fou rei selèucida del 94 aC fins aproximadament al 90 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc X Èusebes
Antíoc XI Epífanes
Antíoc XI Epifanes o Filadelf (en llatí Antiochus Epiphanes, en grec antic Ἀντίοχος Ἐπιφανής Φιλάδελφος) fou rei associat selèucida del 95 aC al 92 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc XI Epífanes
Antíoc XII Dionisi
Antíoc XII Dionís Epífanes, Filopator o Cal·línic (en llatí Antiochus Dionysus, en grec antic Ἀντίοχος Διόνυσος Ἐπιφανής Φιλοπάτωρ Καλλίνικος) fou rei selèucida del 87 aC al 84 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc XII Dionisi
Antíoc XIII Asiàtic
Antíoc XIII Asiàtic, anomenat també Dionysos, Filopator i Cal·línic (en llatí Antiochus Asiaticus, en grec antic Ἀντίοχος ὁ Ἀσιατικός) fou rei selèucida de Síria del 69 aC al 64 aC.
Veure Imperi Selèucida і Antíoc XIII Asiàtic
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Imperi Selèucida і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Imperi Selèucida і Antiga Roma
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Veure Imperi Selèucida і Antiga Tessàlia
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Imperi Selèucida і Antioquia de l'Orontes
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Imperi Selèucida і Apià
Apoteosi
Apoteosi (en grec antic ἀποθέωσις "apotheosis", en llatí consecratio) era el nom que rebia l'acte de col·locar als humans en la llista de déus, aconseguint la immortalitat.
Veure Imperi Selèucida і Apoteosi
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Veure Imperi Selèucida і Aracòsia
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Imperi Selèucida і Aràbia
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Veure Imperi Selèucida і Arc (arma)
Arià
Arià és un prenom català, procedent del llatí Arianus.
Veure Imperi Selèucida і Arià
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Imperi Selèucida і Armènia
Arsínoe I
Arsínoe I (en llatí Arsinoe, en grec antic Ἀρσινόη, "Arsinóe") va néixer probablement l'any 308 aC i va morir el 274 aC.
Veure Imperi Selèucida і Arsínoe I
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Veure Imperi Selèucida і Asclepi
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Imperi Selèucida і Índia
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Imperi Selèucida і Àsia
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Imperi Selèucida і Babilònia
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Imperi Selèucida і Bactriana
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Imperi Selèucida і Balcans
Batalla d'Ipsos
La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) l'any 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs La van guanyar les forces col·ligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint es va reconstituir l'any 302 aC).
Veure Imperi Selèucida і Batalla d'Ipsos
Batalla de les Termòpiles (191 aC)
La Batalla de les Termòpiles va tenir lloc l'abril del 191 aC entre l'exèrcit selèucida d'Antíoc III i l'exèrcit romà comandat per Marc Acili Glabrió.
Veure Imperi Selèucida і Batalla de les Termòpiles (191 aC)
Batalla de Pidna
La Batalla de Pidna fou un enfrontament armat entre Roma i Macedònia que tingué lloc el 168 aC.
Veure Imperi Selèucida і Batalla de Pidna
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Veure Imperi Selèucida і Bòsfor
Berenice I
Berenice I fou reina d'Egipte.
Veure Imperi Selèucida і Berenice I
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Imperi Selèucida і Capadòcia
Casa del Faune
La Casa del Faune (en italià Casa del Fauno) és una edificació situada a Pompeia, descoberta l'any 1830.
Veure Imperi Selèucida і Casa del Faune
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Imperi Selèucida і Cassandre
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Imperi Selèucida і Cavalleria
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Veure Imperi Selèucida і Chandragupta Maurya
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Imperi Selèucida і Claudi Ptolemeu
Cleòpatra Tea
Cleòpatra Tea (en Cleopatra Thea, 'Cleòpatra la deessa'; circa 164 aC-121 aC), anomenada també Evèrgetes (Εὐεργέτης, 'Benefactora'), fou una reina selèucida, filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte i de Cleòpatra II.
Veure Imperi Selèucida і Cleòpatra Tea
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Imperi Selèucida і Colonialisme
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Imperi Selèucida і Damasc
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Veure Imperi Selèucida і Demetri I Soter
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Veure Imperi Selèucida і Demetri II Nicàtor
Demetri III l'Inoportú
Demetri III l'Inoportú (Demétrios ho Ákairos), dit també Demetri Filòpator, fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.
Veure Imperi Selèucida і Demetri III l'Inoportú
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Veure Imperi Selèucida і Demetri Poliorceta
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Imperi Selèucida і Diàdocs
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Veure Imperi Selèucida і Diòdot Trifó
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Imperi Selèucida і Dinastia ptolemaica
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Imperi Selèucida і Dionís
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Imperi Selèucida і Egipte
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Imperi Selèucida і Emperador
Era Selèucida
Moneda d'Antíoc VI Dionisi. Al revers la inscripció grega ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΟΧΟΥ ("Rei Antíoc"). La data θ´ξ´ρ´ denota l'any 169 de l'era selèucida, que correspon als anys 144 - 143 anys aC.
Veure Imperi Selèucida і Era Selèucida
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Veure Imperi Selèucida і Falange (militar)
Falange macedònia
La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa.
Veure Imperi Selèucida і Falange macedònia
Felip II Filoromà
Felip II Filoromà (en grec antic Φίλιππος ὁ Φιλορωμαῖος "amic de Roma") o Βαρύπους Barypous ("peu pesat") fou el darrer rei selèucida de Síria i va governar del 65 aC al 64 aC.
Veure Imperi Selèucida і Felip II Filoromà
Filip I Filadelf
Felip I Filadelf (en Φίλιππος Φιλάδελφος) fou rei selèucida de l'any 95 aC al 83 aC.
Veure Imperi Selèucida і Filip I Filadelf
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Imperi Selèucida і Filip II de Macedònia
Gàlates
Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.
Veure Imperi Selèucida і Gàlates
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Imperi Selèucida і Gneu Pompeu Magne
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Imperi Selèucida і Grècia
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Veure Imperi Selèucida і Grècia hel·lenística
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Imperi Selèucida і Guerra Romano-Síria
Guerres síries
Vista de satèl·lit de la regió de Celesíria Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, estats successors dAlexandre el Gran, que van tenir lloc en els segles III i II aC a la regió de Celesíria (que vol dir «Síria Buida»), una de les poques vies naturals cap a Egipte.
Veure Imperi Selèucida і Guerres síries
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Imperi Selèucida і Hanníbal Barca (247 aC)
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Imperi Selèucida і Hèracles
Hermies
Hermies és un municipi francès situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Imperi Selèucida і Hermies
Himàcion
L'''himatió'' Lhimàcion o himàtion (en himàtion) era una peça de roba utilitzada a l'antiga Grècia.
Veure Imperi Selèucida і Himàcion
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Imperi Selèucida і Hircània
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Imperi Selèucida і Imperi Aquemènida
Imperi Màuria
L'Imperi Màuria, o Maurya (322-185 aC), va ser un gran imperi polític i militar de l'antiga Índia creat per Chandragupta Maurya.
Veure Imperi Selèucida і Imperi Màuria
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Imperi Selèucida і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Imperi Selèucida і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Imperi Selèucida і Imperi Romà
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Imperi Selèucida і Indus
Ipsos
Ipsos (en llatí Ipsus, en grec antic Ἴψους o Ἴψος) va ser una ciutat de Frígia propera a Synnada.
Veure Imperi Selèucida і Ipsos
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Imperi Selèucida і Judaisme
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Imperi Selèucida і Judea
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Imperi Selèucida і Jueus
Laodice III
Laodice (240 aC) (Laodike; en grec) fou filla de Mitridates II del Pont, i esposa del rei selèucida Antíoc III el Gran amb el qual es va casar el 222 aC poc després de pujar al tron.
Veure Imperi Selèucida і Laodice III
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Imperi Selèucida і Legió romana
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Imperi Selèucida і Lisímac de Tràcia
Lleva
En enginyeria mecànica, una lleva és un mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).
Veure Imperi Selèucida і Lleva
Lliga Etòlia
La Lliga Etòlia (en grec antic Κοινὸν τῶν Αἰτωλῶν) va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del, probablement a causa de l'oposició al Regne de Macedònia i a la constitució de la Lliga Aquea.
Veure Imperi Selèucida і Lliga Etòlia
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Imperi Selèucida і Luci Corneli Sul·la
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Imperi Selèucida і Macedònia (regió)
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Veure Imperi Selèucida і Maquinària de setge
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Imperi Selèucida і Mar Egea
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Imperi Selèucida і Mercenari
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Imperi Selèucida і Mesopotàmia
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Imperi Selèucida і Mitologia grega
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Imperi Selèucida і Mitridates VI Eupàtor
Mosaic d'Alexandre
El mosaic d'Alexandre el Gran (també conegut com a mosaic d'Issos), realitzat prop de l'any 200 aC, és un famós mosaic de la Casa del Faune de Pompeia.
Veure Imperi Selèucida і Mosaic d'Alexandre
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Veure Imperi Selèucida і Naturalis Historia
Nicomedes I
Nicomedes I (en llatí Nicomedes, en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 278 aC al 246 aC.
Veure Imperi Selèucida і Nicomedes I
Oasi de Siwa
L'oasi de Siwa o de Siwah és una ciutat a l'oest d'Egipte, localitzada prop d'un oasi homònim, part del Wahat, entre la depressió de Qattara i el mar de Sorra egipci, al desert de Líbia, aproximadament 50 km a l'est de la frontera amb Líbia, i a 560 km del Caire.
Veure Imperi Selèucida і Oasi de Siwa
Oracle
Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.
Veure Imperi Selèucida і Oracle
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Imperi Selèucida і Pakistan
Patna
Patna (en hindi:पटना) és la capital de l'estat indi de Bihar, i un dels llocs contínuament habitats més vells al món.
Veure Imperi Selèucida і Patna
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Veure Imperi Selèucida і Pàrtia
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Imperi Selèucida і Pèrgam
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Imperi Selèucida і Pèrsida
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Imperi Selèucida і Perses
Pica (arma)
Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
Veure Imperi Selèucida і Pica (arma)
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Imperi Selèucida і Plutarc de Queronea
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Imperi Selèucida і Polibi
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Imperi Selèucida і Pompeia
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Imperi Selèucida і Província romana de Síria
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Imperi Selèucida і Ptolemeu I Soter
Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu II i Arsinoe II. Ptolemeu II Filadelf (Πτολεμαῖος) (illa de Cos, 309 aC - 29 de gener del 246 aC) fou rei d'Egipte de la dinastia Ptolemaica.
Veure Imperi Selèucida і Ptolemeu II Filadelf
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Imperi Selèucida і Ptolemeu III Evèrgetes I
Ptolemeu V Epífanes
Ptolemeu V Epífanes Eucarist (Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος - -) fou rei d'Egipte (204 aC-180 aC).
Veure Imperi Selèucida і Ptolemeu V Epífanes
Quitó
Dona amb un quitó. El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones.
Veure Imperi Selèucida і Quitó
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Imperi Selèucida і Regne de Macedònia
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Imperi Selèucida і República Romana
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Imperi Selèucida і Roma
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Imperi Selèucida і Síria
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Veure Imperi Selèucida і Selèucia del Tigris
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc I Nicàtor
Seleuc II Cal·linic
Moneda encunyada per Seleuc II, amb l'efígie del rei per una cara i d'Apol·lo per l'altra. Seleuc II Cal·linic Pogó (Σέλευκος ὁ Καλλίνικος ὁ Πώγων, 'Seleuc de Bella Victòria, el Barbut'), fou rei selèucida del 246 aC al 225 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc II Cal·linic
Seleuc III Ceraune
Seleuc III Ceraune o Soter (en grec antic Σέλευκος Γ΄ ὁ Κεραυνός, ὁ Σωτήρ) fou rei selèucida del 225 aC al 223 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc III Ceraune
Seleuc IV Filòpator
Seleuc IV Filòpator (Seleucus IV Philopător) fou rei selèucida del 187 aC al 175 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc IV Filòpator
Seleuc V Filomètor
Seleuc V Filomètor (en grec antic Σέλευκος Ε΄ ὁ Φιλομήτωρ que vol dir Seleuc l'estimat de la mare) fou rei selèucida del 126 aC al 125 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc V Filomètor
Seleuc VI Epífanes
Seleuc VI Epífanes o també Nicàtor fou rei selèucida del 96 aC al 95 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc VI Epífanes
Seleuc VII Cibiosactes
Seleuc VII Cibiosactes (en llatí Seleucus Cibiosactes, en grec antic Σέλευκος Κυβιοσάκτης) ('pescador carnisser') o també Seleuc Filomètor, fou rei selèucida amb poder local, a una data anterior al 69 aC i fins a una data no coneguda al tomb del 64 aC.
Veure Imperi Selèucida і Seleuc VII Cibiosactes
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Imperi Selèucida і Sogdiana
Sosibi
* Sosibi de Tàrent (s. III aC), militar grec egipci, capità de la guàrdia de Ptolemeu II Filadelf.
Veure Imperi Selèucida і Sosibi
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Imperi Selèucida і Susa (Iran)
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Veure Imperi Selèucida і Tabaristan
Tàctica militar
Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.
Veure Imperi Selèucida і Tàctica militar
Tercera Guerra Macedònica
La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.
Veure Imperi Selèucida і Tercera Guerra Macedònica
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Imperi Selèucida і Tigranes II d'Armènia
Tractat d'Apamea
El Tractat d'Apamea del 188 aC, va ser un tractat de pau entre la República Romana i Antíoc III (el Gran), governant de l'Imperi Selèucida que va servir per tancar la Guerra Romano-Síria.
Veure Imperi Selèucida і Tractat d'Apamea
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Imperi Selèucida і Tràcia
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Imperi Selèucida і Zeus
Vegeu també
Imperis d'Àsia
- Antic Egipte
- Beilicat dels karamànides
- Dinastia Anuixtigínida
- Dinastia Pala
- Imperi Anuixtigínida
- Imperi Aquemènida
- Imperi Durrani
- Imperi Japonès
- Imperi Khmer
- Imperi Kuixan
- Imperi Neoassiri
- Imperi Part
- Imperi Rus
- Imperi Selèucida
- Imperi Seljúcida
- Imperi Sunga
- Imperi coreà
- Koguryö
- Majapahit
- Maukhari
- Període assiri mitjà
- Regne del Pont
- Srivijaya
- Tercera dinastia d'Ur
- Đại Việt
També conegut com Genealogia Selèucida, Nissaga selèucida, Rei selèucida, Selèucida, Selèucides, Selèucides..