Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum
Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alexíada, Alta Mesopotàmia, Anatòlia, Batalla de Miriocèfal, Egipte, Imperi de Nicea, Imperi de Trebisonda, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Istanbul, Jerusalem, Malatya, Manuel I Comnè, Mar Egea, Mar Negra, Mongols, Nicea, Primera Croada, Sultà, Tercera Croada.
Alexíada
LAlexíada (títol original: Ἀλεξιάς, Alexias) és un text d'història medieval escrit al voltant de l'any 1148 per la princesa romana d'Orient Anna Comnena, filla de l'emperador Aleix I Comnè, del qual és una biografia.
Alexíada і Imperi Romà d'Orient · Alexíada і Soldanat de Rum ·
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Alta Mesopotàmia і Imperi Romà d'Orient · Alta Mesopotàmia і Soldanat de Rum ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Imperi Romà d'Orient · Anatòlia і Soldanat de Rum ·
Batalla de Miriocèfal
La batalla de Miriocèfal va tenir lloc entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides a Frígia, el 17 de setembre de 1176.
Batalla de Miriocèfal і Imperi Romà d'Orient · Batalla de Miriocèfal і Soldanat de Rum ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Imperi Romà d'Orient · Egipte і Soldanat de Rum ·
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Imperi Romà d'Orient і Imperi de Nicea · Imperi de Nicea і Soldanat de Rum ·
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Imperi Romà d'Orient і Imperi de Trebisonda · Imperi de Trebisonda і Soldanat de Rum ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà і Soldanat de Rum ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Imperi Romà d'Orient і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Soldanat de Rum ·
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Imperi Romà d'Orient і Istanbul · Istanbul і Soldanat de Rum ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Imperi Romà d'Orient і Jerusalem · Jerusalem і Soldanat de Rum ·
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Imperi Romà d'Orient і Malatya · Malatya і Soldanat de Rum ·
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Imperi Romà d'Orient і Manuel I Comnè · Manuel I Comnè і Soldanat de Rum ·
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Imperi Romà d'Orient і Mar Egea · Mar Egea і Soldanat de Rum ·
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Imperi Romà d'Orient і Mar Negra · Mar Negra і Soldanat de Rum ·
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Imperi Romà d'Orient і Mongols · Mongols і Soldanat de Rum ·
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Imperi Romà d'Orient і Nicea · Nicea і Soldanat de Rum ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Imperi Romà d'Orient і Primera Croada · Primera Croada і Soldanat de Rum ·
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Imperi Romà d'Orient і Sultà · Soldanat de Rum і Sultà ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Imperi Romà d'Orient і Tercera Croada · Soldanat de Rum і Tercera Croada ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum
- Què tenen en comú Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum
- Semblances entre Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum
Comparació entre Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum
Imperi Romà d'Orient té 465 relacions, mentre que Soldanat de Rum té 162. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 3.35% = 21 / (465 + 162).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà d'Orient і Soldanat de Rum. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
