Obrir a Google MapsTaula de continguts
183 les relacions: Alemany, Alemanya, Alps, Alta Àustria, Alta Silèsia, Arxiducat d'Àustria, Àustria, Balcans, Banat, Batalla de Caporetto, Béla Kun, Bòsnia i Hercegovina, Bjørnstjerne Bjørnson, Bohèmia, Bratislava, Bucovina, Budapest, Caríntia, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carpats, Cisleitània, Confederació Alemanya del Nord, Congrés de Berlín, Cracòvia, Cristianisme ortodox, Croats, Croàcia, Dalmàcia, Despesa militar, Dinastia dels Habsburg, Doble Aliança, Duc, Ducat de Carniola, Església Catòlica Romana, Eslaus, Eslavònia, Eslovac, Eslovàquia, Eslovènia, Estat dels Eslovens, Croats i Serbis, Estats Units d'Amèrica, Estíria, Europa, Ferrocarril, França, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Franz Conrad von Hötzendorf, Friül - Venècia Júlia, Galítsia, ... Ampliar l'índex (133 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Imperi Austrohongarès і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Imperi Austrohongarès і Alemanya
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Imperi Austrohongarès і Alps
Alta Àustria
L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Alta Àustria
Alta Silèsia
Escut d'armes històric d'Alta Silèsia. Alta Silèsia (en silesià: Gōrny Ślōnsk, en alemany silesià: Oberschläsing, en polonès: Górny Śląsk, en alemany: Oberschlesien, en txec: Horní Slezsko) és una regió històrica situada a Polònia, la República Txeca i per una petita part a Eslovàquia.
Veure Imperi Austrohongarès і Alta Silèsia
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Arxiducat d'Àustria
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Imperi Austrohongarès і Àustria
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Imperi Austrohongarès і Balcans
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Veure Imperi Austrohongarès і Banat
Batalla de Caporetto
Mariscal Luigi Cadorna. La Batalla de Caporetto o la 12a batalla de l'Isonzo, també coneguda com a Batalla de Karfreit pels Imperis Centrals, va tenir lloc des del 24 d'octubre fins al 9 de novembre de 1917.
Veure Imperi Austrohongarès і Batalla de Caporetto
Béla Kun
Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.
Veure Imperi Austrohongarès і Béla Kun
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Imperi Austrohongarès і Bòsnia i Hercegovina
Bjørnstjerne Bjørnson
, nom complet Bjørnstjerne Martinus Bjørnson, fou un escriptor noruec guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1903.
Veure Imperi Austrohongarès і Bjørnstjerne Bjørnson
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Imperi Austrohongarès і Bohèmia
Bratislava
miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.
Veure Imperi Austrohongarès і Bratislava
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Veure Imperi Austrohongarès і Bucovina
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Veure Imperi Austrohongarès і Budapest
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Caríntia
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Veure Imperi Austrohongarès і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Veure Imperi Austrohongarès і Carpats
Cisleitània
Cisleitània (en vermell) dins Àustria-Hongria, les altres parts són Transleithania (en gris clar) i el condomini de Bòsnia i Hercegovina (gris fosc) Escut de les terres d'Àustria Cisleitània o Cisletània (en alemany: Cisleithanien, en hongarès: Ciszlajtánia, en txec: Předlitavsko, en polonès: Przedlitawia, en eslovè: Cislajtanija, en ucraïnès: Цислейтанія, transliterat com: Tsysleitàniia) va ser una denominació comuna per la part nord i oest d'Àustria-Hongria.
Veure Imperi Austrohongarès і Cisleitània
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Veure Imperi Austrohongarès і Confederació Alemanya del Nord
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Imperi Austrohongarès і Congrés de Berlín
Cracòvia
Cracòvia o Kraków en polonès és la capital del voivodat de la Petita Polònia (Województwo Małopolskie) i la segona ciutat més important de Polònia després de la capital, Varsòvia.
Veure Imperi Austrohongarès і Cracòvia
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Imperi Austrohongarès і Cristianisme ortodox
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Imperi Austrohongarès і Croats
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Imperi Austrohongarès і Croàcia
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Imperi Austrohongarès і Dalmàcia
Despesa militar
El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.
Veure Imperi Austrohongarès і Despesa militar
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Imperi Austrohongarès і Dinastia dels Habsburg
Doble Aliança
La Doble Aliança el 1914, Alemanya en blau i l'Imperi Austrohongarès en vermell. La Doble Aliança fou una aliança formada el 1879 entre l'Imperi Alemany i l'Imperi Austrohongarès, constituí el primer dels acords internacionals signats per Bismarck durant la seva etapa de pacificació quant a política exterior (segon sistema bismarckià).
Veure Imperi Austrohongarès і Doble Aliança
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Imperi Austrohongarès і Duc
Ducat de Carniola
escut El ducat de Carniola (eslovè: Vojvodina Kranjska, alemany: Herzogtum Krain) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic establert el 1364, anteriorment anomenat marcgraviat o marca de Carniola.
Veure Imperi Austrohongarès і Ducat de Carniola
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Imperi Austrohongarès і Església Catòlica Romana
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Imperi Austrohongarès і Eslaus
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Veure Imperi Austrohongarès і Eslavònia
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Veure Imperi Austrohongarès і Eslovac
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Imperi Austrohongarès і Eslovàquia
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Imperi Austrohongarès і Eslovènia
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
LEstat dels Eslovens, Croats i Serbis va ser un estat de curta durada format l'1 de desembre de 1918 que comprenia els territoris balcànics de l'Imperi Austrohongarès, l'àrea dels actuals estats de Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, així com la major part dels territoris de Croàcia i Eslovènia, després que aquest es dissolguera en acabar la Primera Guerra Mundial.
Veure Imperi Austrohongarès і Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Imperi Austrohongarès і Estats Units d'Amèrica
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Estíria
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Imperi Austrohongarès і Europa
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Imperi Austrohongarès і Ferrocarril
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Imperi Austrohongarès і França
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Veure Imperi Austrohongarès і Francesc Ferran d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Imperi Austrohongarès і Francesc Josep I d'Àustria
Franz Conrad von Hötzendorf
Franz Graf Conrad von Hötzendorf, o comte Franz Conrad von Hötzendorf (Penzing, Viena, 11 de novembre de 1852 – Bad Mergentheim, Württemberg, 25 d'agost de 1925) fou un militar austríac i cap d'estat major de l'exèrcit austrohongarès des de 1908 i durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917.
Veure Imperi Austrohongarès і Franz Conrad von Hötzendorf
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Imperi Austrohongarès і Friül - Venècia Júlia
Galítsia
200x200px 241x241px 200x200px Galítsia o Halitxinà / Halytxynà és una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna.
Veure Imperi Austrohongarès і Galítsia
Gavrilo Princip
Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 (o 1895) - Terezín 28 d'abril de 1918) va ser un activista serbo-bosnià que assassinà l'hereu a la corona d'Àustria, l'arxiduc Francesc Ferran, i la seva muller, la comtessa Sofia, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia).
Veure Imperi Austrohongarès і Gavrilo Princip
Gorizia
Gorizia - Gorica en eslovè, Görz en alemany, Gurize en friülà - és una petita ciutat d'Itàlia a la frontera amb Eslovènia, al peu dels Alps, a la regió del Friül – Venècia Júlia.
Veure Imperi Austrohongarès і Gorizia
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Imperi Austrohongarès і Gran Bretanya
Graz
Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.
Veure Imperi Austrohongarès і Graz
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Imperi Austrohongarès і Guerra Austroprussiana
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Veure Imperi Austrohongarès і Guerra de Crimea
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Veure Imperi Austrohongarès і Guerra russo-turca (1877-1878)
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Imperi Austrohongarès і Guillem I de Prússia
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones.
Veure Imperi Austrohongarès і Hongarès
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Imperi Austrohongarès і Hongria
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Imperi Alemany
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Imperi Austrohongarès і Imperi Austríac
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Imperi Austrohongarès і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Imperi Austrohongarès і Imperi Rus
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Imperi Austrohongarès і Indústria
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Veure Imperi Austrohongarès і Italians
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Imperi Austrohongarès і Itàlia
Ivano-Frankivsk
Ivano-Frankivsk (en ucraïnès Іва́но-Франкі́вськ, en polonès Stanisławów) és una ciutat d'Ucraïna, centre administratiu de l'Óblast d'Ivano-Frankivsk.
Veure Imperi Austrohongarès і Ivano-Frankivsk
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Veure Imperi Austrohongarès і Kotor
Liechtenstein
Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.
Veure Imperi Austrohongarès і Liechtenstein
Ljubljana
Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.
Veure Imperi Austrohongarès і Ljubljana
Lliga dels Tres Emperadors
La Lliga dels Tres Emperadors (també coneguda en alemany com Dreikaiserbund) va ser una aliança formada en 1872 pels emperadors de l'Imperi alemany, de l'Imperi austrohongarès i de l'Imperi rus: les tres majors potències de l'est i centre d'Europa en aquell moment.
Veure Imperi Austrohongarès і Lliga dels Tres Emperadors
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Imperi Austrohongarès і Llombardia
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Veure Imperi Austrohongarès і Lviv
Madeira
Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W.
Veure Imperi Austrohongarès і Madeira
Miklós Horthy
Miklós Horthy, cavaller de Nágybánya, en hongarès Vitéz nágybanyái Horthy Miklós (Kenderes, Hongria, 18 de juny de 1868 – Estoril, Portugal, 9 de febrer de 1957), duc de Szeged i d'Òtranto, va ser un almirall de l'Imperi Austrohongarès i més tard regent del Regne d'Hongria (1920-1944).
Veure Imperi Austrohongarès і Miklós Horthy
Misha Glenny
Misha Glenny és un periodista i escriptor britànic.
Veure Imperi Austrohongarès і Misha Glenny
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Imperi Austrohongarès і Monarquia
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Veure Imperi Austrohongarès і Montenegro
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Imperi Austrohongarès і Moràvia
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Imperi Austrohongarès і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Imperi Austrohongarès і Napoleó III
Pau de Praga (1866)
La Pau de Praga va ser un tractat de pau signat a Praga el 23 d'agost de 1866, després del preliminar tractat de Nikolsburg del 21 de juliol, va posar fi a la Guerra Austro-prussiana.
Veure Imperi Austrohongarès і Pau de Praga (1866)
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Veure Imperi Austrohongarès і Piemont
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Imperi Austrohongarès і Polònia
Polonesos
Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus.
Veure Imperi Austrohongarès і Polonesos
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Imperi Austrohongarès і Portugal
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Imperi Austrohongarès і Potències Centrals
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Imperi Austrohongarès і Praga
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Imperi Austrohongarès і Prússia
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Imperi Austrohongarès і Primer Imperi Francès
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Imperi Austrohongarès і Primera Guerra Mundial
Província de Trento
La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.
Veure Imperi Austrohongarès і Província de Trento
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Imperi Austrohongarès і Rússia
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Veure Imperi Austrohongarès і Regió d'Ístria
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne d'Hongria
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne de Prússia
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne de Sardenya
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Imperi Austrohongarès і Regne de Sardenya-Piemont
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
Regne Llombardovènet
El Regne Llombardovènet (en italià: Regno Lombardo-Veneto; en alemany: Lombardo-Venezianisches Königreich) fou el nom que reberen les possessions adjudicades amb les disposicions del Congrés de Viena a l'Imperi austríac després de la derrota de Napoleó Bonaparte i que existí entre 1815 i 1866.
Veure Imperi Austrohongarès і Regne Llombardovènet
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Imperi Austrohongarès і República Federal Socialista de Iugoslàvia
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Imperi Austrohongarès і Revolució de 1848
Revolució hongaresa de 1848
Sándor Petőfi, poeta hongarès clau en la revolució de 1848. La Revolució hongaresa de 1848 fou una de les moltes revolucions d'aquell any i va estar relacionada amb les revolucions a l'àrea dels Habsburg.
Veure Imperi Austrohongarès і Revolució hongaresa de 1848
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Imperi Austrohongarès і Rijeka
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Imperi Austrohongarès і Romania
Rutènia
Rutènia Rutènia és un territori de l'est d'Europa que fou habitat pels pobles eslaus orientals, i també pels diversos estats que hi van existir en el passat.
Veure Imperi Austrohongarès і Rutènia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Imperi Austrohongarès і Sacre Imperi Romanogermànic
Salzburg
és una ciutat estatutària, la quarta d'Àustria en població, i la capital de l'estat homònim, Salzburg.
Veure Imperi Austrohongarès і Salzburg
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Imperi Austrohongarès і Sarajevo
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Imperi Austrohongarès і Sèrbia
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Veure Imperi Austrohongarès і Sèrbia i Montenegro
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Veure Imperi Austrohongarès і Segona Guerra Balcànica
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Imperi Austrohongarès і Segona Guerra Mundial
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Imperi Austrohongarès і Silèsia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Imperi Austrohongarès і Suïssa
Suceava
Palau Administratiu de Suceava, seu del govern provincial La ciutat de Suceava (en romanès,; en alemany Suczawa, en polonès Suczawa, en ucraïnès Сучава, en jiddisch שאַץ) és una localitat del nord-est de Romania, capital de la província de Suceava, a la regió històrica de Bucovina.
Veure Imperi Austrohongarès і Suceava
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Veure Imperi Austrohongarès і Sufragi masculí
Ternòpil
Ternòpil o Ternópil (Тернопіль, transliterat Ternopil’ transcrit Ternòpil, polonès i alemany: Tarnopol, Тернополь, transliterat Ternopol’, transcrit Ternópol), és una ciutat, a l'oest d'Ucraïna, situada a la vora del riu Seret.
Veure Imperi Austrohongarès і Ternòpil
Tirol
Antic escut d'armes del Tirol El Tirol és una regió d'Europa, havia estat un comtat (comtat del Tirol), actualment dividida entre Àustria (estat del Tirol) i Itàlia (Trentino-Tirol del Sud).
Veure Imperi Austrohongarès і Tirol
Tirol del Sud
El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.
Veure Imperi Austrohongarès і Tirol del Sud
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Veure Imperi Austrohongarès і Tractat de Berlín (1878)
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Veure Imperi Austrohongarès і Tractat de Viena (1866)
Tractat del Trianon
El Tractat del Trianon, signat el 4 de juny de 1920, és la conclusió de l'assemblea celebrada al palau del Grand Trianon del castell de Versalles (França), per tal d'establir lstatus d'Hongria després de la seva derrota a la I Guerra Mundial.
Veure Imperi Austrohongarès і Tractat del Trianon
Transcarpàcia
Cartell de benvinguda a l'óblast a la carretera R03 des de Ivano-Frankivsk, al coll de Iablonytskyi o coll dels Tàtars (931 m d'altitud), en territori hutsul La Transcarpàcia, Transcarpàtia o Zakarpàttia (en ucraïnès Закарпатська область, Zakarpatska óblast o Закарпаття, Zakarpàttia; en hongarès Kárpátalja) és una de les 24 províncies o óblasts d'Ucraïna.
Veure Imperi Austrohongarès і Transcarpàcia
Transleitània
Transleitània, també conegudes com Terres de la Corona de Sant Esteve, fou el nom de l'estat dual dins l'Imperi Austrohongarès que corresponia als territoris més enllà del riu Leitha (per contraposició a Cisleitània, que eren els territoris abans del riu Leitha).
Veure Imperi Austrohongarès і Transleitània
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Imperi Austrohongarès і Transsilvània
Trentino - Tirol del Sud
El Trentino – Tirol del Sud (Trentino-Alto Adige; Trentino-Südtirol; en ladí: Trentin-Südtirol; oficialment: Trentino-Alto Adige/Südtirol) és una regió amb Estatut Especial d'Itàlia.
Veure Imperi Austrohongarès і Trentino - Tirol del Sud
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Imperi Austrohongarès і Trieste
Triple Aliança (1882)
Aliances militars europees el 1914 abans de la Primera Guerra Mundial. Els aliats de la '''Triple Entesa''' en verd i les Potències Centrals de la '''Triple Aliança''' en marró. Aliances militars europees l'any 1915.
Veure Imperi Austrohongarès і Triple Aliança (1882)
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Veure Imperi Austrohongarès і Triple Entesa
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Imperi Austrohongarès і Tsar
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Imperi Austrohongarès і Txèquia
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Imperi Austrohongarès і Txecoslovàquia
Txecs
Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.
Veure Imperi Austrohongarès і Txecs
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Imperi Austrohongarès і Ucraïna
Ucraïnesos
Els ucraïnesos (en ucraïnès: українці, transliterat amb el sistema internacional: ukrajintsi, transcrit al català: ukraïntsi) són un grup ètnic eslau oriental d'Ucraïna.
Veure Imperi Austrohongarès і Ucraïnesos
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Imperi Austrohongarès і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Imperi Austrohongarès і Venècia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Imperi Austrohongarès і Viena
Voivodat de la Baixa Silèsia
La Baixa Silèsia (en polonès Dolny Śląsk) és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la nova divisió administrativa del 1998.
Veure Imperi Austrohongarès і Voivodat de la Baixa Silèsia
Voivodat de Subcarpàcia
Subcarpàcia (en polonès Podkarpacie) és un dels 16 voivodats de Polònia.
Veure Imperi Austrohongarès і Voivodat de Subcarpàcia
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Imperi Austrohongarès і Voivodina
Volínia
El Castell de Lutsk, seu dels prínceps medievals de Volínia. Volínia o Volín (en ucraïnès: Воли́нь, Volín) comprèn la històrica regió de l'oest d'Ucraïna localitzada entre els rius Prípiat i Buh Occidental, forma part de la regió històrica ucraïnesa de la Políssia (Полісся).
Veure Imperi Austrohongarès і Volínia
Vorarlberg
Vorarlberg és un dels nou estats federats en què està dividida Àustria.
Veure Imperi Austrohongarès і Vorarlberg
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Veure Imperi Austrohongarès і Woodrow Wilson
Zagreb
Zagreb, AFI:, és la capital de Croàcia.
Veure Imperi Austrohongarès і Zagreb
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 1 de desembre
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Imperi Austrohongarès і 1806
1840
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1840
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1848
1854
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1854
1859
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1859
1866
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1866
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Imperi Austrohongarès і 1867
1868
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1868
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1870
1878
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1879
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Imperi Austrohongarès і 1897
1900
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1900
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Imperi Austrohongarès і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Imperi Austrohongarès і 1910
1913
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Imperi Austrohongarès і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Imperi Austrohongarès і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Imperi Austrohongarès і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Imperi Austrohongarès і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Imperi Austrohongarès і 1921
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 28 d'octubre
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 28 de juny
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 29 d'octubre
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 3 de novembre
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 31 d'octubre
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Austrohongarès і 5 d'abril
També conegut com Áustria-Hongria, Austrohongaresa, Austrohongarès, Austrohongria, Corona Austrohongaresa, Imperi Austriac, Imperi Austro-Hongarès, Imperi Austro-hungarès, Imperi Austrohúngar, Imperi austrongarès.