Similituds entre Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca
Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Capdepera, Carlemany, Castell d'Alaró, Conquesta de Mallorca, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Eivissa, Formentera, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà d'Orient, Issam al-Khawlaní, Jaume el Conqueridor, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muruh, Magrib, Mallorca, Menorca, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Palma, ..., Sardenya, Serres de Llevant, Sicília. Ampliar l'índex (3 més) »
Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab
Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.
Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab і Illes Orientals d'al-Àndalus · Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab і Mallorca ·
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr і Illes Orientals d'al-Àndalus · Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr і Mallorca ·
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).
Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí і Illes Orientals d'al-Àndalus · Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí і Mallorca ·
Alí ibn Ghàniya
Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.
Alí ibn Ghàniya і Illes Orientals d'al-Àndalus · Alí ibn Ghàniya і Mallorca ·
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.
Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla і Illes Orientals d'al-Àndalus · Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla і Mallorca ·
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Illes Orientals d'al-Àndalus · Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir і Mallorca ·
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Bernat de Santa Eugènia de Berga і Illes Orientals d'al-Àndalus · Bernat de Santa Eugènia de Berga і Mallorca ·
Capdepera
Capdepera (pronunciat Capdapéra) és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà. És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.
Capdepera і Illes Orientals d'al-Àndalus · Capdepera і Mallorca ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Illes Orientals d'al-Àndalus · Carlemany і Mallorca ·
Castell d'Alaró
Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.
Castell d'Alaró і Illes Orientals d'al-Àndalus · Castell d'Alaró і Mallorca ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus · Conquesta de Mallorca і Mallorca ·
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Dinastia almohade і Illes Orientals d'al-Àndalus · Dinastia almohade і Mallorca ·
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Dinastia almoràvit і Illes Orientals d'al-Àndalus · Dinastia almoràvit і Mallorca ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Illes Orientals d'al-Àndalus · Eivissa і Mallorca ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Illes Orientals d'al-Àndalus · Formentera і Mallorca ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Illes Balears і Illes Orientals d'al-Àndalus · Illes Balears і Mallorca ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Illes Orientals d'al-Àndalus · Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Mallorca ·
Issam al-Khawlaní
Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Issam al-Khawlaní · Issam al-Khawlaní і Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Illes Orientals d'al-Àndalus і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Mallorca ·
Juz (administració)
El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Juz (administració) · Juz (administració) і Mallorca ·
Juz' d'Inkan
El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Juz' d'Inkan · Juz' d'Inkan і Mallorca ·
Juz' de Muruh
El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Juz' de Muruh · Juz' de Muruh і Mallorca ·
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Illes Orientals d'al-Àndalus і Magrib · Magrib і Mallorca ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca · Mallorca і Mallorca ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Menorca · Mallorca і Menorca ·
Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla
Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).
Illes Orientals d'al-Àndalus і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla · Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla ·
Muhàmmad ibn Ghàniya
Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126-1155).
Illes Orientals d'al-Àndalus і Muhàmmad ibn Ghàniya · Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya ·
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Illes Orientals d'al-Àndalus і Mujàhid · Mallorca і Mujàhid ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Palma · Mallorca і Palma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Sardenya · Mallorca і Sardenya ·
Serres de Llevant
Les Serres de Llevant o Serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (Cap de Ferrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Serres de Llevant · Mallorca і Serres de Llevant ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Illes Orientals d'al-Àndalus і Sicília · Mallorca і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca
- Què tenen en comú Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca
- Semblances entre Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca
Comparació entre Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca
Illes Orientals d'al-Àndalus té 115 relacions, mentre que Mallorca té 733. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 3.89% = 33 / (115 + 733).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: