Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Illa de Rodes

Índex Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 150 les relacions: Abril, Agatàgetos, Alexandre de Rodes, Alfons el Franc, Andrònic II Paleòleg, Antígon Monoftalm, Antoní Pius, Artabazos II, Astimedes, Astipalea, Atenes, Aydın, Baiazet II, Bodrum, Camiros, Casos, Castell de Bodrum, Castell Roig, Castellroig, Cària, Càrpatos, Cilícia, Claudi, Cnidos, Colós de Rodes, Cos (Grècia), Dascilèon, Demetri Poliorceta, Dinastia ptolemaica, Dodecanès, Egipte, Esmirna, Esparta, Eyalat, Famagusta, Frederic II de Sicília, Gela, Gem, Giustiniani, Grècia, Grec, Guerra del Peloponnès, Guerres Balcàniques, Halicarnàs, Hèlios, Heliades (ètnia), Hexàpolis dòrica, Ialisos, Illes Balears, Imperi Aquemènida, ... Ampliar l'índex (100 més) »

  2. Dodecanès
  3. Rodes

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Illa de Rodes і Abril

Agatàgetos

Agatàgetos (en llatí Agathagetus, en grec antic) fou un polític de l'illa de Rodes que va prendre partit pels romans i va intentar convèncer el govern de l'illa d'aliar-se a Roma durant la guerra amb Perseu de Macedònia, vers el 171 aC, segons explica Polibi.

Veure Illa de Rodes і Agatàgetos

Alexandre de Rodes

Alexandre de Rodes (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un dirigent polític de Rodes, un dels caps del partit popular.

Veure Illa de Rodes і Alexandre de Rodes

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Illa de Rodes і Alfons el Franc

Andrònic II Paleòleg

Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.

Veure Illa de Rodes і Andrònic II Paleòleg

Antígon Monoftalm

Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Veure Illa de Rodes і Antígon Monoftalm

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Veure Illa de Rodes і Antoní Pius

Artabazos II

Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.

Veure Illa de Rodes і Artabazos II

Astimedes

Astimedes (en llatí Astimedes, en grec antic Ἀστυμήδης) fou un notable rodi que va viure al segle II aC.

Veure Illa de Rodes і Astimedes

Astipalea

Astipalea (en Ἀστυπάλαια) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Veure Illa de Rodes і Astipalea

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Illa de Rodes і Atenes

Aydın

Mapa Aydın (en turc, també Aidin) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Aydın a la costa de la mar Egea a la vall del riu Büyük Menderes (Meandre) i a la riba del seu afluent, el rierol Tabak Çay (clàssic Eudon), al peu de la muntanya Gevizli Dagh (clàssic Messogis).

Veure Illa de Rodes і Aydın

Baiazet II

Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.

Veure Illa de Rodes і Baiazet II

Bodrum

Bodrum Bodrum és una ciutat de Turquia a la província de Muğla a la regió de la Mar Egea.

Veure Illa de Rodes і Bodrum

Camiros

Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest.

Veure Illa de Rodes і Camiros

Casos

Casos (en Κάσος, Kasos) és una illa grega de l'arxipèlag del Dodecanès situada entre Càrpatos i Creta.

Veure Illa de Rodes і Casos

Castell de Bodrum

El castell de Bodrum o castell de Sant Pere (Petreum en llatí, que era l'arrel del nom de Bodrum - Petronium o Petreum - durant l'època medieval), és un monument de Bodrum (Turquia), l'antiga Halicarnàs), és un exemple de l'arquitectura de les croada a l'Orient Pròxim.

Veure Illa de Rodes і Castell de Bodrum

Castell Roig

El Castell Roig o qàlat Yàhmur —en àrab قلعة يحمر, qalʿat Yaḥmur, ‘castell de Yàhmur’— és una petita fortalesa croada al nord-oest de Síria que va pertànyer al Comtat de Trípoli.

Veure Illa de Rodes і Castell Roig

Castellroig

Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.

Veure Illa de Rodes і Castellroig

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Veure Illa de Rodes і Cària

Càrpatos

Càrpatos (en Κάρπαθος; Homer l'anomena Κράπαθος, Cràpatos; en Scarpanto) és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Creta i Rodes.

Veure Illa de Rodes і Càrpatos

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Illa de Rodes і Cilícia

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Illa de Rodes і Claudi

Cnidos

Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.

Veure Illa de Rodes і Cnidos

Colós de Rodes

El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.

Veure Illa de Rodes і Colós de Rodes

Cos (Grècia)

Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Illa de Rodes і Cos (Grècia)

Dascilèon

Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.

Veure Illa de Rodes і Dascilèon

Demetri Poliorceta

Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.

Veure Illa de Rodes і Demetri Poliorceta

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Illa de Rodes і Dinastia ptolemaica

Dodecanès

El Dodecanès (en grec Δωδεκάνησα, Dodekànisa, que significa 'dotze illes') és un arxipèlag de la mar Egea, pertanyent a Grècia, situat davant la costa sud-occidental de Turquia.

Veure Illa de Rodes і Dodecanès

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Illa de Rodes і Egipte

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Veure Illa de Rodes і Esmirna

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Veure Illa de Rodes і Esparta

Eyalat

Leyalat o eyalet (turc otomà:;; de l'àrab iyala, ‘administració’, ‘exercici del poder’) fou la més gran divisió administrativa dins de l'Imperi Otomà.

Veure Illa de Rodes і Eyalat

Famagusta

Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.

Veure Illa de Rodes і Famagusta

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Veure Illa de Rodes і Frederic II de Sicília

Gela

Ubicació de Gela dins la província Gela (sicilià Gela) és un municipi de la província de Caltanissetta, a Sicília.

Veure Illa de Rodes і Gela

Gem

Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.

Veure Illa de Rodes і Gem

Giustiniani

Els Giustiniani foren una societat mercantil que va administrar Focea, Quios i altres illes.

Veure Illa de Rodes і Giustiniani

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Illa de Rodes і Grècia

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Illa de Rodes і Grec

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Veure Illa de Rodes і Guerra del Peloponnès

Guerres Balcàniques

Les Guerres Balcàniques són els conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.

Veure Illa de Rodes і Guerres Balcàniques

Halicarnàs

Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.

Veure Illa de Rodes і Halicarnàs

Hèlios

Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.

Veure Illa de Rodes і Hèlios

Heliades (ètnia)

En la mitologia grega, els helíades (en Heliadae) eren els fills d'Hèlios i Rode que van substituir els telquines com a pobladors de l'illa de Rodes.

Veure Illa de Rodes і Heliades (ètnia)

Hexàpolis dòrica

L'Hexàpolis Dòrica va ser una lliga (Lliga Amficciònica) de ciutats de la costa de Cària i algunes illes properes formada per sis ciutats: Cnidos i Halicarnàs a Cària, l'illa de Cos (Cos) i les tres ciutats de Rodes (Lindos, Ialisos, i Camir o Camiros) Tenia una constitució aristocràtica que va passar per alternatives de períodes democràtics i oligàrquics segons les hegemonies d'Atenes o d'Esparta, i va prosperar gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte.

Veure Illa de Rodes і Hexàpolis dòrica

Ialisos

Ialisos (en Ialȳsus) era una de les tres ciutats de l'illa de Rodes i una de les sis de l'hexàpolis dòrica.

Veure Illa de Rodes і Ialisos

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Illa de Rodes і Illes Balears

Imperi Aquemènida

LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Veure Illa de Rodes і Imperi Aquemènida

Ischia

Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.

Veure Illa de Rodes і Ischia

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Illa de Rodes і Juliol

Kapudan paixà

El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.

Veure Illa de Rodes і Kapudan paixà

Khalki

Khalki (grec antic Chalkeia, llatí Chalcia) és una petita illa de la mar Egea, a uns 6,5 km a l'oest de Rodes, i entre Tilos i Kàrpathos.

Veure Illa de Rodes і Khalki

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (en llatí Lycia, en grec antic Λυκία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Veure Illa de Rodes і Lícia

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.

Veure Illa de Rodes і Lemnos

Leros

Leros (en Λέρος) és una illa grega que pertany a l'arxipèlag del Dodecanès; és situada entre Càlimnos i Lipsí.

Veure Illa de Rodes і Leros

Lesbos

L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.

Veure Illa de Rodes і Lesbos

Leuctres

Leuctres o Leuctra (Leuctra, Λεῦκτρα) fou una ciutat de Beòcia a la via entre Tèspies i Platea, en territori de Tèspies.

Veure Illa de Rodes і Leuctres

Limassol

Limassol (en grec: Λεμεσός, Lemessós; en turc: Leymosun) és una ciutat de Xipre, la capital del districte de Limassol.

Veure Illa de Rodes і Limassol

Lindos

Lindos, a Rodes, amb l'acròpoli, la ciutat i una cala Inscripció en grec Lindos (en Λίνδος) és una població de l'illa de Rodes que antigament havia estat una de les principals ciutats de l'illa.

Veure Illa de Rodes і Lindos

Lliga de Delos

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.

Veure Illa de Rodes і Lliga de Delos

Macària

Macària (en llatí Macaria, en grec antic Μακαρία) que vol dir 'illa benaurada', és el nom poètic clàssic d'algunes illes com Xipre, Lesbos i Rodes, i també el nom propi d'una illa al sud del golf Pèrsic i al nord del golf d'Adule.

Veure Illa de Rodes і Macària

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Veure Illa de Rodes і Mamelucs

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Illa de Rodes і Mar Egea

Mausol

Mausol (en llatí Mausolus o Maussolus, en grec antic Μαύσωλος o Μαύσσωλος "Maúsolos" o "Maússolos") fou rei o dinasta de Cària.

Veure Illa de Rodes і Mausol

Mèmnon de Rodes

Mèmnon (Μέμνων; vers 375 aC-333 aC) fou un general rodi al servei de Pèrsia.

Veure Illa de Rodes і Mèmnon de Rodes

Mèntor de Rodes

Mèntor (en Μέντωρ) fou un general grec natural de Rodes, germà gran de Mèmnon, que va viure al.

Veure Illa de Rodes і Mèntor de Rodes

Mehmet I

Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.

Veure Illa de Rodes і Mehmet I

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Veure Illa de Rodes і Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Níssiros

Vista aèria de Níssiros Níssiros o Nisiros (en Νίσυρος) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.

Veure Illa de Rodes і Níssiros

Nicea

Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.

Veure Illa de Rodes і Nicea

Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio

Gravat que representa el setge de Rodes descrit per Guillaume Caoursin. En referència a l'illa de Rodes sota poder de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio és una obra que descriu el setge de 1480 pels otomans.

Veure Illa de Rodes і Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Veure Illa de Rodes і Octubre

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure Illa de Rodes і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Veure Illa de Rodes і Papa Climent VI

Partènope (ciutat)

Ciutats gregues a la Campània, amb la ubicació de Partènope. Partènope (en grec, Παρθενόπη) és el nom de la primera fundació de la ciutat italiana de Nàpols.

Veure Illa de Rodes і Partènope (ciutat)

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Veure Illa de Rodes і Patrimoni de la Humanitat

Pere I de Xipre

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.

Veure Illa de Rodes і Pere I de Xipre

Perea

Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Veure Illa de Rodes і Perea

Perseu de Macedònia

Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.

Veure Illa de Rodes і Perseu de Macedònia

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Illa de Rodes і Posidó

Prefectures de Grècia

Les prefectures (en grec: νομοί) foren la principal divisió administrativa de Grècia entre 1833 i 1836 i un altre cop entre 1845 i 2010, quan foren abolides pel programa Cal·lícrates i substituïdes per les unitats perifèriques.

Veure Illa de Rodes і Prefectures de Grècia

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Illa de Rodes і Primera Guerra Mundial

Programa Cal·lícrates

El programa Cal·lícrates (en grec: Πρόγραμμα Καλλικράτης, AFI), amb el nom complet de Nova arquitectura de les autonomies i de l'administració descentralitzada - Programa Cal·lícrates és una llei grega que reformà la divisió administrativa de Grècia el 2010.

Veure Illa de Rodes і Programa Cal·lícrates

Província de les Illes

La província de les Illes (en llatí Provincia Insularum) fou una província romana creada per Vespasià amb les illes de la província d'Àsia.

Veure Illa de Rodes і Província de les Illes

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Illa de Rodes і Quios

Regne de Macedònia

El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.

Veure Illa de Rodes і Regne de Macedònia

Rode (ciutat)

Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.

Veure Illa de Rodes і Rode (ciutat)

Rodes (ciutat)

Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.

Veure Illa de Rodes і Rodes (ciutat)

Salàpia

Salàpia (Salapia Σαλαπία) moderna Salpi, va ser una important ciutat de la Pulla a la costa de la mar Adriàtica de la que la separava la llacuna d'aigua salada coneguda per Salapina Palus (modern Lago di Salpi).

Veure Illa de Rodes і Salàpia

Sanjaq

El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.

Veure Illa de Rodes і Sanjaq

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Veure Illa de Rodes і Síbaris

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Illa de Rodes і Síria

Set meravelles del món antic

s. Les set meravelles del món o les set meravelles del món antic és una coneguda llista de construccions considerades com a monuments a la creació i l'enginy humà durant l'antiguitat clàssica.

Veure Illa de Rodes і Set meravelles del món antic

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Illa de Rodes і Sicília

Sidó

Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.

Veure Illa de Rodes і Sidó

Siris

Siris (en grec antic Σῖρις) era una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent, riu que actualment s'anomena Sinni.

Veure Illa de Rodes і Siris

Solos (Cilícia)

Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa de Cilícia situada entre les desembocadures dels rius Lamos i Píramos, de cadascun dels quals, segons Estrabó, es trobava a uns 90 km de distància, i a la riba del rierol Líparis.

Veure Illa de Rodes і Solos (Cilícia)

Tamerlà

Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Veure Illa de Rodes і Tamerlà

Tebes (Grècia)

Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.

Veure Illa de Rodes і Tebes (Grècia)

Telquins

En la mitologia grega, els telquins (Telkhines) eren unes divinitats marines amb l'aspecte de personatges amfibis, meitat terrestres i meitat marins, que tenien la part inferior del cos en forma de peix, o de serp, o tenien els peus palmats.

Veure Illa de Rodes і Telquins

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Illa de Rodes і Tiberi

Tilos

Tilos, antigament Telos (en grec antic Τῆλος), és una petita i rocosa illa grega del grup del Dodecanès, situada entre l'illa de Rodes i Níssiros.

Veure Illa de Rodes і Tilos

Tractat de Lausana

El Tractat de Lausana fou firmat a la ciutat de Lausana el dia 24 de juliol de 1923 entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres.

Veure Illa de Rodes і Tractat de Lausana

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Illa de Rodes і Turquia

Unitats perifèriques de Grècia

lang.

Veure Illa de Rodes і Unitats perifèriques de Grècia

Xipre

Xipre és una illa de la Mediterrània.

Veure Illa de Rodes і Xipre

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Illa de Rodes і 1 de gener

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 1 de juny

1082

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1082

1248

El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Illa de Rodes і 1248

1299

; Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1299

1302

El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.

Veure Illa de Rodes і 1302

1305

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1305

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure Illa de Rodes і 1312

1325

Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1325

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure Illa de Rodes і 1362

1403

; Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1403

1410

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1410

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Illa de Rodes і 1420

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Illa de Rodes і 1440

1443

; Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1443

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Illa de Rodes і 1450

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Illa de Rodes і 1453

1481

; Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1481

1482

Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1482

1495

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1495

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 15 d'agost

1522

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1522

1523

El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Illa de Rodes і 1523

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Illa de Rodes і 1867

1876

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1876

1912

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1912

1923

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1923

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Illa de Rodes і 1944

1948

;Països Catalans.

Veure Illa de Rodes і 1948

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 20 de setembre

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure Illa de Rodes і 2004

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 23 de juny

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 24 de juliol

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 25 de desembre

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 27 de maig

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 28 de juliol

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Veure Illa de Rodes і 300

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 4 de maig

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 5 de setembre

661

El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Illa de Rodes і 661

672

El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Veure Illa de Rodes і 672

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Veure Illa de Rodes і 7 de març

Vegeu també

Dodecanès

Rodes

També conegut com Rodes (illa).

, Ischia, Juliol, Kapudan paixà, Khalki, Lícia, Lemnos, Leros, Lesbos, Leuctres, Limassol, Lindos, Lliga de Delos, Macària, Mamelucs, Mar Egea, Mausol, Mèmnon de Rodes, Mèntor de Rodes, Mehmet I, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Níssiros, Nicea, Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio, Octubre, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Papa Climent VI, Partènope (ciutat), Patrimoni de la Humanitat, Pere I de Xipre, Perea, Perseu de Macedònia, Posidó, Prefectures de Grècia, Primera Guerra Mundial, Programa Cal·lícrates, Província de les Illes, Quios, Regne de Macedònia, Rode (ciutat), Rodes (ciutat), Salàpia, Sanjaq, Síbaris, Síria, Set meravelles del món antic, Sicília, Sidó, Siris, Solos (Cilícia), Tamerlà, Tebes (Grècia), Telquins, Tiberi, Tilos, Tractat de Lausana, Turquia, Unitats perifèriques de Grècia, Xipre, 1 de gener, 1 de juny, 1082, 1248, 1299, 1302, 1305, 1312, 1325, 1362, 1403, 1410, 1420, 1440, 1443, 1450, 1453, 1481, 1482, 1495, 15 d'agost, 1522, 1523, 1867, 1876, 1912, 1923, 1944, 1948, 20 de setembre, 2004, 23 de juny, 24 de juliol, 25 de desembre, 27 de maig, 28 de juliol, 300, 4 de maig, 5 de setembre, 661, 672, 7 de març.