Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ibn Taymiyya і Islam
Ibn Taymiyya і Islam tenen 50 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Hàmid al-Ghazalí, Aixarisme, Al-Àndalus, Al-Farabí, Alcorà, Alquibla, Aràbia Saudita, Ascetisme, Averrois, Avicenna, Bida, Escatologia, Fàlsafa, Fàtua, Filosofia, Fiqh, Gihad, Hadit, Hanbalisme, Ibn Abd-al-Wahhab, Il-kanat, Imam xiïta, Imperi Mongol, Islamisme polític, Judici Final, Kalam, La Meca, Mahoma, Màdhhab, Món islàmic, ..., Misticisme, Mutazilisme, Pensament islàmic, Politeisme, Profeta, Qiyàs, Raó, Revelació, Salafisme, Síria, Sufisme, Sunna, Sunnisme, Tawhid, Teologia, Turquia, Wahhabisme, Xafiisme, Xaria, Xiisme. Ampliar l'índex (20 més) »
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Ibn Taymiyya · Abu-Hàmid al-Ghazalí і Islam ·
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Aixarisme і Ibn Taymiyya · Aixarisme і Islam ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Ibn Taymiyya · Al-Àndalus і Islam ·
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Al-Farabí і Ibn Taymiyya · Al-Farabí і Islam ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Ibn Taymiyya · Alcorà і Islam ·
Alquibla
Mur de l'alquibla, amb el mihrab i el minbar, de la mesquita d'Aqsunqur, al Caire Mapamundi centrat en l'alquibla Lalquibla (de l'àrab) és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica.
Alquibla і Ibn Taymiyya · Alquibla і Islam ·
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Aràbia Saudita і Ibn Taymiyya · Aràbia Saudita і Islam ·
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Ascetisme і Ibn Taymiyya · Ascetisme і Islam ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Averrois і Ibn Taymiyya · Averrois і Islam ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Ibn Taymiyya · Avicenna і Islam ·
Bida
Bida (‘innovació’, ‘heretgia’) és un terme àrab que es refereix, dins de l'islam, a les innovacions en matèria de religió.
Bida і Ibn Taymiyya · Bida і Islam ·
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Escatologia і Ibn Taymiyya · Escatologia і Islam ·
Fàlsafa
al-Mubàixxir. Fàlsafa ('filosofia') designa, dins del pensament islàmic, el corrent i les escoles teològiques que es van centrar en les interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Fàlsafa і Ibn Taymiyya · Fàlsafa і Islam ·
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Fàtua і Ibn Taymiyya · Fàtua і Islam ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Filosofia і Ibn Taymiyya · Filosofia і Islam ·
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Fiqh і Ibn Taymiyya · Fiqh і Islam ·
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Gihad і Ibn Taymiyya · Gihad і Islam ·
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Hadit і Ibn Taymiyya · Hadit і Islam ·
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Hanbalisme і Ibn Taymiyya · Hanbalisme і Islam ·
Ibn Abd-al-Wahhab
Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab ibn Sulayman at-Tamimí, més conegut simplement pel seu nàssab com Ibn Abd-al-Wahhab (al-Uyayna, actual Aràbia Saudita, 1703 - Dariyya, 1792) va ser un teòleg musulmà que és a l'origen del corrent religiós anomenat wahhabisme.
Ibn Abd-al-Wahhab і Ibn Taymiyya · Ibn Abd-al-Wahhab і Islam ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Ibn Taymiyya і Il-kanat · Il-kanat і Islam ·
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Ibn Taymiyya і Imam xiïta · Imam xiïta і Islam ·
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Ibn Taymiyya і Imperi Mongol · Imperi Mongol і Islam ·
Islamisme polític
Països on l'aplicació de la xaria varia segons la regió. Lislamisme polític o simplement islamisme és un conjunt heterogeni d'ideologies que mantenen que l'islam no és només una religió sinó també un sistema polític i que els musulmans moderns han de tornar a les arrels de la seva fe i unir-se políticament.
Ibn Taymiyya і Islamisme polític · Islam і Islamisme polític ·
Judici Final
El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.
Ibn Taymiyya і Judici Final · Islam і Judici Final ·
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Ibn Taymiyya і Kalam · Islam і Kalam ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Ibn Taymiyya і La Meca · Islam і La Meca ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Ibn Taymiyya і Mahoma · Islam і Mahoma ·
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Ibn Taymiyya і Màdhhab · Islam і Màdhhab ·
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Ibn Taymiyya і Món islàmic · Islam і Món islàmic ·
Misticisme
Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.
Ibn Taymiyya і Misticisme · Islam і Misticisme ·
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Ibn Taymiyya і Mutazilisme · Islam і Mutazilisme ·
Pensament islàmic
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme.
Ibn Taymiyya і Pensament islàmic · Islam і Pensament islàmic ·
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Ibn Taymiyya і Politeisme · Islam і Politeisme ·
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Ibn Taymiyya і Profeta · Islam і Profeta ·
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Ibn Taymiyya і Qiyàs · Islam і Qiyàs ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Ibn Taymiyya і Raó · Islam і Raó ·
Revelació
En les religions que es consideren d'origen diví, s'anomena revelació el procés comunicatiu pel qual Déu es faria conèixer i manifestaria la seva voluntat als homes.
Ibn Taymiyya і Revelació · Islam і Revelació ·
Salafisme
El salafisme (de l'àrab, al seu torn derivada de la paraula àrab sàlaf, ‘predecessors’ o ‘primeres generacions’) és un moviment reformista musulmà sorgit a Egipte a la fi del en el context de la Nahda o renaixement cultural àrab.
Ibn Taymiyya і Salafisme · Islam і Salafisme ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Ibn Taymiyya і Síria · Islam і Síria ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Ibn Taymiyya і Sufisme · Islam і Sufisme ·
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Ibn Taymiyya і Sunna · Islam і Sunna ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Ibn Taymiyya і Sunnisme · Islam і Sunnisme ·
Tawhid
El tawhid (literalment ‘unitat ’, ‘unicitat ’) és un concepte central de l'islam que defineix el monoteisme estricte d'aquesta religió.
Ibn Taymiyya і Tawhid · Islam і Tawhid ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Ibn Taymiyya і Teologia · Islam і Teologia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Ibn Taymiyya і Turquia · Islam і Turquia ·
Wahhabisme
El wahhabisme —de l'àrab — és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme i en especial de l'escola hanbalita.
Ibn Taymiyya і Wahhabisme · Islam і Wahhabisme ·
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Ibn Taymiyya і Xafiisme · Islam і Xafiisme ·
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Ibn Taymiyya і Xaria · Islam і Xaria ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ibn Taymiyya і Islam
- Què tenen en comú Ibn Taymiyya і Islam
- Semblances entre Ibn Taymiyya і Islam
Comparació entre Ibn Taymiyya і Islam
Ibn Taymiyya té 103 relacions, mentre que Islam té 413. Com que tenen en comú 50, l'índex de Jaccard és 9.69% = 50 / (103 + 413).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ibn Taymiyya і Islam. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
