Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història del papat і Unificació italiana
Història del papat і Unificació italiana tenen 73 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alps, Alta edat mitjana, Àustria, Benito Mussolini, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Carbonaris, Carlemany, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Climent VII d'Avinyó, Congrés de Viena, Ducat de Parma, Església Catòlica Romana, Estat sobirà, Estats Pontificis, Feixisme, Francesc d'Assís, Francesc Josep I d'Àustria, Francs, Güelfs i gibel·lins, Girolamo Savonarola, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Mazzini, Gregori XVI, Guerra franco-prussiana, Guerra Gòtica (535-554), Il·lustració, Imperi Romà, ..., Inquisició, Inquisició espanyola, Jove Itàlia, Justinià I, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llombardia, Llorenç el Magnífic, Longobards, Maçoneria, Mezzogiorno, Napoleó Bonaparte, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pactes del Laterà, Papa, Parma, Península Itàlica, Perusa, Pius IX, Pius XI, Poder temporal, Prússia, Primera Guerra Mundial, Qüestió Romana, Ravenna, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels ostrogots, Renaixement, Revolució Francesa, Roma, Romanticisme, Sacre Imperi Romanogermànic, Sicília, Syllabus Errorum, Trieste, Unificació italiana, Urbà VI, Víctor Manuel II, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia. Ampliar l'índex (43 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història del papat · Absolutisme і Unificació italiana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Història del papat · Alps і Unificació italiana ·
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Alta edat mitjana і Història del papat · Alta edat mitjana і Unificació italiana ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Història del papat · Àustria і Unificació italiana ·
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Benito Mussolini і Història del papat · Benito Mussolini і Unificació italiana ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història del papat · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Unificació italiana ·
Campanya d'Itàlia (1796-1797)
La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.
Campanya d'Itàlia (1796-1797) і Història del papat · Campanya d'Itàlia (1796-1797) і Unificació italiana ·
Carbonaris
Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.
Carbonaris і Història del papat · Carbonaris і Unificació italiana ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història del papat · Carlemany і Unificació italiana ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història del papat · Catolicisme і Unificació italiana ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història del papat · Ciutat del Vaticà і Unificació italiana ·
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Climent VII d'Avinyó і Història del papat · Climent VII d'Avinyó і Unificació italiana ·
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Congrés de Viena і Història del papat · Congrés de Viena і Unificació italiana ·
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Ducat de Parma і Història del papat · Ducat de Parma і Unificació italiana ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història del papat · Església Catòlica Romana і Unificació italiana ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Història del papat · Estat sobirà і Unificació italiana ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Història del papat · Estats Pontificis і Unificació italiana ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Feixisme і Història del papat · Feixisme і Unificació italiana ·
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Francesc d'Assís і Història del papat · Francesc d'Assís і Unificació italiana ·
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Francesc Josep I d'Àustria і Història del papat · Francesc Josep I d'Àustria і Unificació italiana ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història del papat · Francs і Unificació italiana ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Güelfs i gibel·lins і Història del papat · Güelfs i gibel·lins і Unificació italiana ·
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Girolamo Savonarola і Història del papat · Girolamo Savonarola і Unificació italiana ·
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Giuseppe Garibaldi і Història del papat · Giuseppe Garibaldi і Unificació italiana ·
Giuseppe Mazzini
Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.
Giuseppe Mazzini і Història del papat · Giuseppe Mazzini і Unificació italiana ·
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Gregori XVI і Història del papat · Gregori XVI і Unificació italiana ·
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Guerra franco-prussiana і Història del papat · Guerra franco-prussiana і Unificació italiana ·
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Guerra Gòtica (535-554) і Història del papat · Guerra Gòtica (535-554) і Unificació italiana ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Història del papat і Il·lustració · Il·lustració і Unificació italiana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història del papat і Imperi Romà · Imperi Romà і Unificació italiana ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història del papat і Inquisició · Inquisició і Unificació italiana ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Història del papat і Inquisició espanyola · Inquisició espanyola і Unificació italiana ·
Jove Itàlia
La Jove Itàlia (Giovine Italia) va ser un moviment patriòtic italià creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini.
Història del papat і Jove Itàlia · Jove Itàlia і Unificació italiana ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Història del papat і Justinià I · Justinià I і Unificació italiana ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Història del papat і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Unificació italiana ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Història del papat і Llombardia · Llombardia і Unificació italiana ·
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Història del papat і Llorenç el Magnífic · Llorenç el Magnífic і Unificació italiana ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Història del papat і Longobards · Longobards і Unificació italiana ·
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Història del papat і Maçoneria · Maçoneria і Unificació italiana ·
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Història del papat і Mezzogiorno · Mezzogiorno і Unificació italiana ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història del papat і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Unificació italiana ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història del papat і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació italiana ·
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Història del papat і Pactes del Laterà · Pactes del Laterà і Unificació italiana ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història del papat і Papa · Papa і Unificació italiana ·
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Història del papat і Parma · Parma і Unificació italiana ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Història del papat і Península Itàlica · Península Itàlica і Unificació italiana ·
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Història del papat і Perusa · Perusa і Unificació italiana ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història del papat і Pius IX · Pius IX і Unificació italiana ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Història del papat і Pius XI · Pius XI і Unificació italiana ·
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Història del papat і Poder temporal · Poder temporal і Unificació italiana ·
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Història del papat і Prússia · Prússia і Unificació italiana ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història del papat і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Unificació italiana ·
Qüestió Romana
La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.
Història del papat і Qüestió Romana · Qüestió Romana і Unificació italiana ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Història del papat і Ravenna · Ravenna і Unificació italiana ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història del papat і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і Unificació italiana ·
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Unificació italiana ·
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Història del papat і Regne de les Dues Sicílies · Regne de les Dues Sicílies і Unificació italiana ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història del papat і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Unificació italiana ·
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Història del papat і Regne de Sardenya-Piemont · Regne de Sardenya-Piemont і Unificació italiana ·
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Història del papat і Regne dels ostrogots · Regne dels ostrogots і Unificació italiana ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Història del papat і Renaixement · Renaixement і Unificació italiana ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història del papat і Revolució Francesa · Revolució Francesa і Unificació italiana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història del papat і Roma · Roma і Unificació italiana ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Història del papat і Romanticisme · Romanticisme і Unificació italiana ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació italiana ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història del papat і Sicília · Sicília і Unificació italiana ·
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Història del papat і Syllabus Errorum · Syllabus Errorum і Unificació italiana ·
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Història del papat і Trieste · Trieste і Unificació italiana ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Història del papat і Unificació italiana · Unificació italiana і Unificació italiana ·
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Història del papat і Urbà VI · Unificació italiana і Urbà VI ·
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Història del papat і Víctor Manuel II · Unificació italiana і Víctor Manuel II ·
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Història del papat і Víctor Manuel III d'Itàlia · Unificació italiana і Víctor Manuel III d'Itàlia ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Història del papat і Venècia · Unificació italiana і Venècia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història del papat і Unificació italiana
- Què tenen en comú Història del papat і Unificació italiana
- Semblances entre Història del papat і Unificació italiana
Comparació entre Història del papat і Unificació italiana
Història del papat té 1054 relacions, mentre que Unificació italiana té 377. Com que tenen en comú 73, l'índex de Jaccard és 5.10% = 73 / (1054 + 377).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història del papat і Unificació italiana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
