Similituds entre Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana) tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Alboí, Arianisme, Arquebisbat de Milà, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent VII, Desideri d'Ístria, Donació de Pipí, Estats Pontificis, Exarcat de Ravenna, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Güelfs i gibel·lins, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Hohenstaufen, Imperi Romà d'Orient, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llombardia, Lluís II d'Itàlia, Longobards, Lotari I, Mèdici, Napoleó Bonaparte, Odoacre, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Papa, Península Itàlica, Pipí I el Breu, ..., Ravenna, Ròmul Augústul, Regne dels ostrogots, Rei d'Itàlia, República de Venècia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Roma (1527), Sicília, Teodoric el Gran, Zenó. Ampliar l'índex (11 més) »
Alboí
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare, Alduí.
Alboí і Història del papat · Alboí і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Història del papat · Arianisme і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Arquebisbat de Milà і Història del papat · Arquebisbat de Milà і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història del papat · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història del papat · Carlemany і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història del papat · Climent VII і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Desideri d'Ístria і Història del papat · Desideri d'Ístria і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Donació de Pipí
Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.
Donació de Pipí і Història del papat · Donació de Pipí і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Història del papat · Estats Pontificis і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Exarcat de Ravenna і Història del papat · Exarcat de Ravenna і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat · Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat · Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Güelfs i gibel·lins і Història del papat · Güelfs i gibel·lins і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història del papat · Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Guerra dels Trenta Anys і Història del papat · Guerra dels Trenta Anys і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Història del papat і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història del papat і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Història del papat і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Història del papat і Llombardia · Llombardia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Història del papat і Lluís II d'Itàlia · Lluís II d'Itàlia і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Història del papat і Longobards · Longobards і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Història del papat і Lotari I · Lotari I і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Història del papat і Mèdici · Mèdici і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història del papat і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Història del papat і Odoacre · Odoacre і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història del papat і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història del papat і Papa · Papa і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Història del papat і Península Itàlica · Península Itàlica і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Història del papat і Pipí I el Breu · Pipí I el Breu і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Història del papat і Ravenna · Ravenna і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Història del papat і Ròmul Augústul · Ròmul Augústul і Regne d'Itàlia (edat mitjana) ·
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Història del papat і Regne dels ostrogots · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Regne dels ostrogots ·
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Història del papat і Rei d'Itàlia · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Rei d'Itàlia ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Història del papat і República de Venècia · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і República de Venècia ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història del papat і Roma · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Història del papat і Saqueig de Roma (1527) · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Saqueig de Roma (1527) ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història del papat і Sicília · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Sicília ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Història del papat і Teodoric el Gran · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Teodoric el Gran ·
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Història del papat і Zenó · Regne d'Itàlia (edat mitjana) і Zenó ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
- Què tenen en comú Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
- Semblances entre Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Comparació entre Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Història del papat té 1054 relacions, mentre que Regne d'Itàlia (edat mitjana) té 131. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 3.46% = 41 / (1054 + 131).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història del papat і Regne d'Itàlia (edat mitjana). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: