Similituds entre Història del cristianisme і Pau de Tars
Història del cristianisme і Pau de Tars tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Antioquia de l'Orontes, Apòstol, Arameu, Celibat, Circumcisió, Ciutat del Vaticà, Climent I, Companyia de Jesús, Crist, Cristianisme, Déu en el cristianisme, Dialèctica, Esteve màrtir, Europa, Evangeli, Fets dels Apòstols, Grec, Homosexualitat, Ignasi d'Antioquia, Imperi Romà, Jaume el Major, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Llatí, Neró, Nou Testament, Policarp d'Esmirna, Primera carta a Timoteu, Primera Epístola de Climent, ..., Retòrica, Sant Pere, Septuaginta, Tertul·lià, Tessalònica. Ampliar l'índex (5 més) »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Història del cristianisme · Antioquia de l'Orontes і Pau de Tars ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Història del cristianisme · Apòstol і Pau de Tars ·
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Arameu і Història del cristianisme · Arameu і Pau de Tars ·
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Celibat і Història del cristianisme · Celibat і Pau de Tars ·
Circumcisió
format.
Circumcisió і Història del cristianisme · Circumcisió і Pau de Tars ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història del cristianisme · Ciutat del Vaticà і Pau de Tars ·
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Climent I і Història del cristianisme · Climent I і Pau de Tars ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Història del cristianisme · Companyia de Jesús і Pau de Tars ·
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Crist і Història del cristianisme · Crist і Pau de Tars ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història del cristianisme · Cristianisme і Pau de Tars ·
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Déu en el cristianisme і Història del cristianisme · Déu en el cristianisme і Pau de Tars ·
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Dialèctica і Història del cristianisme · Dialèctica і Pau de Tars ·
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Esteve màrtir і Història del cristianisme · Esteve màrtir і Pau de Tars ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història del cristianisme · Europa і Pau de Tars ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Evangeli і Història del cristianisme · Evangeli і Pau de Tars ·
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Fets dels Apòstols і Història del cristianisme · Fets dels Apòstols і Pau de Tars ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Grec і Història del cristianisme · Grec і Pau de Tars ·
Homosexualitat
figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.
Història del cristianisme і Homosexualitat · Homosexualitat і Pau de Tars ·
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Història del cristianisme і Ignasi d'Antioquia · Ignasi d'Antioquia і Pau de Tars ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història del cristianisme і Imperi Romà · Imperi Romà і Pau de Tars ·
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Història del cristianisme і Jaume el Major · Jaume el Major і Pau de Tars ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història del cristianisme і Jerusalem · Jerusalem і Pau de Tars ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Història del cristianisme і Jesús de Natzaret · Jesús de Natzaret і Pau de Tars ·
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Història del cristianisme і Joan Baptista · Joan Baptista і Pau de Tars ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història del cristianisme і Llatí · Llatí і Pau de Tars ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Història del cristianisme і Neró · Neró і Pau de Tars ·
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Història del cristianisme і Nou Testament · Nou Testament і Pau de Tars ·
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Història del cristianisme і Policarp d'Esmirna · Pau de Tars і Policarp d'Esmirna ·
Primera carta a Timoteu
''Epístola primera del Apóstol Sant Pau a Timotheu'' de 1836. La Primera carta a Timoteu és una carta del Nou Testament de la Bíblia que forma un grup homogeni amb la Segona carta a Timoteu i l'Epístola a Titus.
Història del cristianisme і Primera carta a Timoteu · Pau de Tars і Primera carta a Timoteu ·
Primera Epístola de Climent
Climent I La Primera Epístola de Climent és una de les dues cartes, adreçades als cristians de la ciutat de Corint, atribuïdes a Climent I. Data de finals del segle I o començaments del.
Història del cristianisme і Primera Epístola de Climent · Pau de Tars і Primera Epístola de Climent ·
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Història del cristianisme і Retòrica · Pau de Tars і Retòrica ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Història del cristianisme і Sant Pere · Pau de Tars і Sant Pere ·
Septuaginta
Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).
Història del cristianisme і Septuaginta · Pau de Tars і Septuaginta ·
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Història del cristianisme і Tertul·lià · Pau de Tars і Tertul·lià ·
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Història del cristianisme і Tessalònica · Pau de Tars і Tessalònica ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història del cristianisme і Pau de Tars
- Què tenen en comú Història del cristianisme і Pau de Tars
- Semblances entre Història del cristianisme і Pau de Tars
Comparació entre Història del cristianisme і Pau de Tars
Història del cristianisme té 627 relacions, mentre que Pau de Tars té 179. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 4.34% = 35 / (627 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història del cristianisme і Pau de Tars. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: