Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona) tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Antoni Nicolau i Parera, Barcelona, Carles Baguer i Mariner, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Domènec Terradellas, Enric Granados i Campiña, Enric Morera i Viura, Felip Pedrell i Sabaté, Ferran Sor i Muntades, Gran Teatre del Liceu, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Ignaz Pleyel, Isaac Albéniz i Pascual, Jaume Pahissa i Jo, Josep Antoni Martí, Joseph Haydn, La Vanguardia, Ludwig van Beethoven, Madrid, Mateu Ferrer i Oller, Nàpols, Quaresma, Ramon Carnicer i Batlle, Santiago Rusiñol i Prats, Sarsuela, Víctor Balaguer i Cirera.
Antoni Nicolau i Parera
Antoni Nicolau i Parera (Barcelona, 8 de juny de 1858 En la inscripció del registre el cognom de la mare apareix com a Perera. - 26 de febrer de 1933) fou compositor i director d'orquestra, una figura clau del renaixement musical català del i XX i forjador de l'escola coral catalana moderna.
Antoni Nicolau i Parera і Història de la música catalana · Antoni Nicolau i Parera і Teatre Principal (Barcelona) ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de la música catalana · Barcelona і Teatre Principal (Barcelona) ·
Carles Baguer i Mariner
Carles Baguer, conegut com a Carlets al seu temps, (Barcelona, març de 1768 – 29 de febrer de 1808;. Diccionario de la música. A-G (en castellà). Barcelona, Editorial Labor. 1954. vol.I. pp.161.) fou organista i compositor de la catedral de Barcelona.
Carles Baguer i Mariner і Història de la música catalana · Carles Baguer i Mariner і Teatre Principal (Barcelona) ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de la música catalana · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Teatre Principal (Barcelona) ·
Domènec Terradellas
Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.
Domènec Terradellas і Història de la música catalana · Domènec Terradellas і Teatre Principal (Barcelona) ·
Enric Granados i Campiña
Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.
Enric Granados i Campiña і Història de la música catalana · Enric Granados i Campiña і Teatre Principal (Barcelona) ·
Enric Morera i Viura
Enric Morera i Viura (Barcelona, 22 de maig de 1865 - 11 de març de 1942) fou un compositor català prolífic, que va escriure mig centenar de partitures per a l'escena, nombroses obres simfòniques i poemes corals, concerts i una missa de rèquiem, encara que sobretot és conegut per les seves sardanes, cinquanta-sis per a cobla i un nombre més reduït, però d'un caràcter encara més personal, per a cor, entre les quals La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà.
Enric Morera i Viura і Història de la música catalana · Enric Morera i Viura і Teatre Principal (Barcelona) ·
Felip Pedrell i Sabaté
Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, Baix Ebre, 19 de febrer de 1841 - Barcelona, 19 d'agost de 1922) fou un compositor, pedagog musical, musicòleg, professor i crític musical català, capdavanter del nacionalisme musical a Catalunya al.
Felip Pedrell i Sabaté і Història de la música catalana · Felip Pedrell i Sabaté і Teatre Principal (Barcelona) ·
Ferran Sor i Muntades
fou un guitarrista i compositor català.
Ferran Sor i Muntades і Història de la música catalana · Ferran Sor i Muntades і Teatre Principal (Barcelona) ·
Gran Teatre del Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Gran Teatre del Liceu і Història de la música catalana · Gran Teatre del Liceu і Teatre Principal (Barcelona) ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de la música catalana · Guerra de Successió Espanyola і Teatre Principal (Barcelona) ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de la música catalana · Guerra del Francès і Teatre Principal (Barcelona) ·
Ignaz Pleyel
Ignaz Josef Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757 - París, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor austríac del període clàssic.
Història de la música catalana і Ignaz Pleyel · Ignaz Pleyel і Teatre Principal (Barcelona) ·
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.
Història de la música catalana і Isaac Albéniz i Pascual · Isaac Albéniz i Pascual і Teatre Principal (Barcelona) ·
Jaume Pahissa i Jo
Jaume Pahissa i Jo (Barcelona, 8 d'octubre del 1880 - Buenos Aires, l'Argentina, 27 d'octubre del 1969) fou un compositor i director d'orquestra català.
Història de la música catalana і Jaume Pahissa i Jo · Jaume Pahissa i Jo і Teatre Principal (Barcelona) ·
Josep Antoni Martí
també conegut com a Josep Martí, va ser mestre de capella,compositor i pedagog català.
Història de la música catalana і Josep Antoni Martí · Josep Antoni Martí і Teatre Principal (Barcelona) ·
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Història de la música catalana і Joseph Haydn · Joseph Haydn і Teatre Principal (Barcelona) ·
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Història de la música catalana і La Vanguardia · La Vanguardia і Teatre Principal (Barcelona) ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Història de la música catalana і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Teatre Principal (Barcelona) ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història de la música catalana і Madrid · Madrid і Teatre Principal (Barcelona) ·
Mateu Ferrer i Oller
Mateu Ferrer i Oller (Barcelona, 1788 - 4 de gener de 1864) fou un compositor, organista, director d'orquestra i mestre de capella català.
Història de la música catalana і Mateu Ferrer i Oller · Mateu Ferrer i Oller і Teatre Principal (Barcelona) ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Història de la música catalana і Nàpols · Nàpols і Teatre Principal (Barcelona) ·
Quaresma
La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.
Història de la música catalana і Quaresma · Quaresma і Teatre Principal (Barcelona) ·
Ramon Carnicer i Batlle
Ramon Carnicer i Batlle (Tàrrega, 24 d'octubre del 1789 - Madrid, 17 de març del 1855) va ser compositor d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile, tot i que mai va estar a Amèrica.
Història de la música catalana і Ramon Carnicer i Batlle · Ramon Carnicer i Batlle і Teatre Principal (Barcelona) ·
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Història de la música catalana і Santiago Rusiñol i Prats · Santiago Rusiñol i Prats і Teatre Principal (Barcelona) ·
Sarsuela
XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).
Història de la música catalana і Sarsuela · Sarsuela і Teatre Principal (Barcelona) ·
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Història de la música catalana і Víctor Balaguer i Cirera · Teatre Principal (Barcelona) і Víctor Balaguer i Cirera ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
- Què tenen en comú Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
- Semblances entre Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
Comparació entre Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona)
Història de la música catalana té 483 relacions, mentre que Teatre Principal (Barcelona) té 318. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 3.37% = 27 / (483 + 318).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la música catalana і Teatre Principal (Barcelona). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
