Taula de continguts
340 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa, Abel, Abidos, Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí, Al-Mamun (abbàssida), Alí ibn Abi-Tàlib, Alceu de Mitilene, Alcorà, Aleia, Alexandre el Gran, Alexandria, Alfabet àrab, Amèrica, Amor, Anacreont, Andreas Gryphius, Andrew Marvell, Angelus Silesius, Antítesi, António Vieira, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Aràbia, Aristòfanes, Aristòtil, Art, Art abstracte, Assaig sobre l'enteniment humà, Assíria, Assurbanipal, Atrahasis, Auctoritas medieval, Şıra, Índia, Èsquil, Àngel Guimerà i Jorge, Àrab, Babilònia, Bagdad, Barroc, Bàssora, Bellesa, Ben Jonson, Benito Pérez Galdós, Bernardo de Balbuena, Biblioteca d'Alexandria, Budisme, Budisme Zen, ... Ampliar l'índex (290 més) »
- Història per tema
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Història de la literatura і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Rōzbih pūr-i Dādōē, conegut després de convertir-se a l'islam com a Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa o, més senzillament, com a Ibn al-Muqaffa (720-756), fou un autor persa en llengua àrab, un dels primers traductors a l'àrab de les obres literàries de les civilitzacions índia i iraniana i creador de la prosa literària àrab.
Veure Història de la literatura і Abd-Al·lah ibn al-Muqaffa
Abel
Abel és el segon fill d'Adam i Eva, segons el Gènesi, capítol quart.
Veure Història de la literatura і Abel
Abidos
Abidos (egipci antic, Abdjw o Abdju o Abedju) fou una ciutat de l'Alt Egipte situada uns 90 km al nord-oest de Luxor que va tenir l'hegemonia vers el 3200 aC en substitució de Hieracòmpolis.
Veure Història de la literatura і Abidos
Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí
Abu-Abd-ar-Rahman al-Khalil ibn Àhmad ibn Amr ibn Tamim al-Farahidí al-Azdí al-Yahmadí al-Basrí ——, més conegut com a al-Khalil ibn Àhmad o al-Farahidí, fou un escriptor i filòleg del sud d'Aràbia (actual Oman).
Veure Història de la literatura і Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Història de la literatura і Al-Mamun (abbàssida)
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Història de la literatura і Alí ibn Abi-Tàlib
Alceu de Mitilene
Alceu de Mitilene (en grec antic "Alkaios" i en llatí Alcaeus) va ser un dels poetes inclosos pels estudiosos d'Alexandria en el cànon dels Nou poetes lírics.
Veure Història de la literatura і Alceu de Mitilene
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Història de la literatura і Alcorà
Aleia
Una aleia és cadascun dels 6.236 versicles en què se subdivideixen les sures o capítols de l'Alcorà.
Veure Història de la literatura і Aleia
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Història de la literatura і Alexandre el Gran
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Història de la literatura і Alexandria
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Història de la literatura і Alfabet àrab
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Història de la literatura і Amèrica
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Veure Història de la literatura і Amor
Anacreont
Anacreont (en llatí Anacreon, en grec antic Ἀνακρέων) (circa 573 aC - circa 488 aC) fou un poeta líric grec nascut a Teos, Jònia.
Veure Història de la literatura і Anacreont
Andreas Gryphius
Andreas Gryphius (1616-1664) fou un escriptor barroc, considerat el creador del teatre alemany i conegut també per la seva poesia.
Veure Història de la literatura і Andreas Gryphius
Andrew Marvell
Andrew Marvell (Winestead-in-Holderness, Yorkshire, 31 de març de 1621 – Londres, 16 d'agost de 1678) fou un poeta i polític anglès membre de la Cambra dels Comuns de manera intermitent entre 1659 i 1678.
Veure Història de la literatura і Andrew Marvell
Angelus Silesius
Johannes Scheffler, més conegut com a Angelus Silesius, i també com a Anioł Ślązak, (25 de desembre de 1624 – 9 de juliol de 1677), va ser un poeta religiós alemany-polonès nascut a Breslau, a l'antiga regió alemanya de Silèsia (ara part de Polònia).
Veure Història de la literatura і Angelus Silesius
Antítesi
L'antítesi (del grec ἀντίθεσις, antíthesis, oposició) és un recurs literari que consisteix a contraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significació afirmativa o negativa.
Veure Història de la literatura і Antítesi
António Vieira
António Vieira (Lisboa, 6 de febrer de 1608 - Bahia, 18 de juliol de 1697) va ser un escriptor, músic, capellà i orador portuguès de la Companyia de Jesús.
Veure Història de la literatura і António Vieira
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Història de la literatura і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Història de la literatura і Antiga Grècia
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Història de la literatura і Antiguitat clàssica
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Història de la literatura і Aràbia
Aristòfanes
Aristòfanes (448 aC - 386 aC, en grec antic ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i comediògraf grec, autor major de la literatura grega clàssica.
Veure Història de la literatura і Aristòfanes
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Història de la literatura і Aristòtil
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Veure Història de la literatura і Art
Art abstracte
Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.
Veure Història de la literatura і Art abstracte
Assaig sobre l'enteniment humà
Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme.
Veure Història de la literatura і Assaig sobre l'enteniment humà
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Història de la literatura і Assíria
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Història de la literatura і Assurbanipal
Atrahasis
Tauleta en escriptura cuneïforme de l'epopeia, al Museu Britànic Atrahasis, Atar-hasis, o Atram-hasis, és un terme accadi que dona nom a un manuscrit signat per un copista anomenat Kasap-aya en temps d'Ammisaduqa, que regnà a Babilònia des de 1646 aC fins al 1626 aC.
Veure Història de la literatura і Atrahasis
Auctoritas medieval
Imatge extreta de l'obra de Vincent de Beauvais, ''Speculum Maius'' La noció d’auctoritas −autoritat− medieval és una adaptació del concepte llatí emprat en el món romà per a designar a qui ostentava legitimació, garantia de llei, competència o prestigi.
Veure Història de la literatura і Auctoritas medieval
Şıra
turca. Şıra és una beguda turca tradicional feta amb raïms fermentats.
Veure Història de la literatura і Şıra
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Història de la literatura і Índia
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Veure Història de la literatura і Èsquil
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Veure Història de la literatura і Àngel Guimerà i Jorge
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Història de la literatura і Àrab
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Història de la literatura і Babilònia
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Història de la literatura і Bagdad
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Història de la literatura і Barroc
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Història de la literatura і Bàssora
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Veure Història de la literatura і Bellesa
Ben Jonson
Ben Jonson (1572 - 1637) va ser un dramaturg i poeta anglès de gran prestigi.
Veure Història de la literatura і Ben Jonson
Benito Pérez Galdós
Retrat de Benito Pérez Galdós pintat per Joaquim Sorolla i Bastida Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana.
Veure Història de la literatura і Benito Pérez Galdós
Bernardo de Balbuena
Bernardo de Balbuena (20 de novembre de 1562, Valdepeñas, Ciudad Real, Castella - 11 d'octubre de 1627, San Juan de Puerto Rico) fou un famós poeta de Castella.
Veure Història de la literatura і Bernardo de Balbuena
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Història de la literatura і Biblioteca d'Alexandria
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Història de la literatura і Budisme
Budisme Zen
''Bodhidharma'' (Yoshitoshi, 1887) El budisme zen (en japonès: 禅, 'meditació silenciosa') és el nom d'una variant del budisme mahayana practicat primer a la Xina amb el nom de chan.
Veure Història de la literatura і Budisme Zen
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Història de la literatura і Burgesia
Caín
s) Caín, segons l'Antic Testament, fou la primera persona nascuda i no pas creada, puix que era fill d'Adam i Eva, el primer home i la primera dona.
Veure Història de la literatura і Caín
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Veure Història de la literatura і Cal·límac de Cirene
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Història de la literatura і Califa
Cant de l'arpista
miniatura El Cant de l'arpista és un poema egipci datat al segle XXVI aC., a la fi del Primer període intermedi.
Veure Història de la literatura і Cant de l'arpista
Carboni 14
El carboni 14 (símbol ¹⁴C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.
Veure Història de la literatura і Carboni 14
Cartes perses
Montesquieu, escriptor de ''Cartes perses'' Cartes perses (Lettres persanes) és una novel·la epistolar escrita l'any 1721 per Montesquieu, un dels filòsofs francesos més importants de la Il·lustració.
Veure Història de la literatura і Cartes perses
Casa de la Saviesa
La Casa de la Saviesa (بيت الحكمة, Bayt al-Hikmah) a Bagdad, és considerada la primera universitat de la història i actuà com a centre de difusió del pensament islàmic durant l'edat d'or de l'islam.
Veure Història de la literatura і Casa de la Saviesa
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Història de la literatura і Catalanisme
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Història de la literatura і Catalans
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història de la literatura і Catalunya
Càndid o l'optimisme
Càndid, o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la satírica, escrita per Voltaire i publicada el 1759 durant el seu retir a Ferney.
Veure Història de la literatura і Càndid o l'optimisme
Charles Dickens
Charles John Huffan Dickens FRSA (Landport, Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gads Hill Place, Higham, Kent, Anglaterra, 9 de juny de 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.
Veure Història de la literatura і Charles Dickens
Christopher Marlowe
Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana.
Veure Història de la literatura і Christopher Marlowe
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Història de la literatura і Ciceró
Cinquecento
Detall de la Capella Sixtina de Michelangelo Buonarroti. El Cinquecento, Alt Renaixement o Alt Renaiximent fou un període molt breu (1500-1527) del.
Veure Història de la literatura і Cinquecento
Classe mitjana
La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.
Veure Història de la literatura і Classe mitjana
Clàssic xinès
Els anomenats Dian Ji o Clàssics xinesos (en xinès 典籍; en pinyin diǎnjí) són una sèrie de texts antics, escrits en xinès clàssic (o literari) abans del període Qin (pels volts de l'any 200 aC).
Veure Història de la literatura і Clàssic xinès
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Veure Història de la literatura і Comèdia
Commedia dell'arte
Espectacle de comèdia de l'art Il·lustració de la comèdia de l'art, segle XIX Commedia dell'arte va ser el nom que va rebre un tipus d'espectacle improvisat de carrer que va ser especialment popular al renaixement italià i que tenia uns personatges característics, com la Colombina, l'Arlequí, el Pedrolino —que esdevindria el Pierrot francès— i el pantalone.
Veure Història de la literatura і Commedia dell'arte
Conceptisme
El conceptisme és un corrent del barroc literari (especialment l'espanyol) caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metàfores complexes i neologismes que busquen impactar el lector per l'associació de termes en un principi allunyats.
Veure Història de la literatura і Conceptisme
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Veure Història de la literatura і Corea
Crítica literària
La crítica literària (del grec, kríno, jutjar) és la valoració sobre un llibre o article mitjançant un escrit argumentatiu publicat en un mitjà de comunicació o en revistes especialitzades.
Veure Història de la literatura і Crítica literària
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Veure Història de la literatura і Cristianisme occidental
Culteranisme
El culteranisme també anomenat gongorisme és un dels corrents principals de la literatura barroca en castellà, derivat del conceptisme.
Veure Història de la literatura і Culteranisme
Cursiva
''Alexa'', un tipus de lletra en cursiva 4 formes de la font de lletra Adobe Arabic (Normal, cursiva, negreta, negreta-cursiva) La cursiva o itàlica és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual.
Veure Història de la literatura і Cursiva
Daodejing
El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi.
Veure Història de la literatura і Daodejing
Dècada del 1910
Enfonsament del Titànic.
Veure Història de la literatura і Dècada del 1910
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Història de la literatura і Dècada del 690
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Història de la literatura і Déu
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Història de la literatura і Demòstenes
Demòtic
Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic era l'alfabet dels darrers temps de l'antic Egipte.
Veure Història de la literatura і Demòtic
Dinastia IV d'Egipte
La dinastia IV fou un període de l'antic Egipte, segons la divisió encara vigent establerta per Manethó.
Veure Història de la literatura і Dinastia IV d'Egipte
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Història de la literatura і Dinastia ptolemaica
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Veure Història de la literatura і Dinastia Song
Dinastia Tang
La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.
Veure Història de la literatura і Dinastia Tang
Disputa entre un home i el seu ba
La Disputa entre un home i el seu ba, conegut també com el Diàleg del desesperat de la vida amb la seva ànima ( aC), és un text poètic de lantic Egipte, d'autor desconegut.
Veure Història de la literatura і Disputa entre un home i el seu ba
Dumuzi i Enkimdu
Dumuzi i Enkimdu era un poema mític mesopotàmic on els déus Dumuzi i Enkimdu, lluiten per l'amor de la deessa Inanna.
Veure Història de la literatura і Dumuzi i Enkimdu
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Història de la literatura і Edat contemporània
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Història de la literatura і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Història de la literatura і Edat moderna
Edmund Spenser
Edmund Spenser (1552-1599) és un dels poetes del cànon anglès, conegut sobretot per la seva obra The Fairy Queen en honor d'Elisabet I d'Anglaterra.
Veure Història de la literatura і Edmund Spenser
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Història de la literatura і Egipte
El Quixot
Miguel de Cervantes El Quixot (en castellà, Don Quijote de la Mancha) és l'obra principal de l'escriptor castellà Miguel de Cervantes Saavedra i consta de dues parts: El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha, publicat el 1605, i El ingenioso caballero don Quijote de la Mancha, de 1615.
Veure Història de la literatura і El Quixot
El·lipsi
En lingüística, l'el·lipsi (del grec ἔλλειψις, élleipsis, «omissió»), o construcció el·líptica, és una figura retòrica que consisteix en l'omissió deliberada d'una o més paraules en una clàusula que, encara que siguin necessàries per a la correcta construcció gramatical, es poden sobreentendre pel context.
Veure Història de la literatura і El·lipsi
Elegia
L'elegia és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva.
Veure Història de la literatura і Elegia
Els viatges de Gulliver
Els viatges de Gulliver (títol complet: Viatges a diverses nacions remotes del món, en quatre parts. Per Lemuel Gulliver, un cirurgià especialista primer, a continuació, un capità de diversos vaixells) és una obra de l'escriptor i clergue irlandès Jonathan Swift de 1726 (revisat el 1735).
Veure Història de la literatura і Els viatges de Gulliver
Emili, o De l'educació
Publicat el 1762, com el seu títol ho indica, lEmili, o De l'educació (Émile, ou De l'éducation) de Jean-Jacques Rousseau, és un tractat d'educació o, també, un tractat sobre «l'art de formar les persones».
Veure Història de la literatura і Emili, o De l'educació
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Història de la literatura і Emperador
Encyclopédie
Primer volum de l'''Encyclopédie'' a la biblioteca del Museu Teyler, junt a la del MuVIM de València, un dels dos únics exemplars originals complets del món LEncyclopédie (Enciclopèdia) fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert.
Veure Història de la literatura і Encyclopédie
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Veure Història de la literatura і Enees
Enheduanna
Enheduanna Enheduanna o Enkheduanna (en accadi, 𒃶𒁺𒀭𒈾) (2285–2250 aC) va ser una poeta accàdia.
Veure Història de la literatura і Enheduanna
Enki i Ninhursag
Enki i Ninhursag és un relat èpic sumeri, escrit en tauletes de fang que daten de l'època de la Tercera dinastia d'Ur i de l'antiga Babilònia.
Veure Història de la literatura і Enki i Ninhursag
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Història de la literatura і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Veure Història de la literatura і Enuma Elix
Epicur
Epicur (Epicurus) (Samos, 341 aC - Atenes, 270 aC), també conegut com a Epicur de Samos, fou un filòsof grec.
Veure Història de la literatura і Epicur
Epopeia de Guilgameix
LEpopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk.
Veure Història de la literatura і Epopeia de Guilgameix
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Veure Història de la literatura і Erasme de Rotterdam
Escriba de l'antic Egipte
Estàtua d'un escriba egipci. Museu del Louvre. Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca.
Veure Història de la literatura і Escriba de l'antic Egipte
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Història de la literatura і Escriptura
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Veure Història de la literatura і Escriptura xinesa
Església Ortodoxa Copta
Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).
Veure Història de la literatura і Església Ortodoxa Copta
Esteticisme
248x248px L'esteticisme va ser un moviment artístic anglès de finals del, basat en la doctrina que l'art existeix per a benefici de la seva exclusiva bellesa i que aquesta ha de ser elevada per sobre de la moral i dels temes socials.
Veure Història de la literatura і Esteticisme
Estil indirecte
Lestil indirecte és la reproducció d'un diàleg o discurs dit per una persona de manera que aparegui integrat dins el text i no independent i separat per signes de puntuació (el guió en el cas català).
Veure Història de la literatura і Estil indirecte
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Història de la literatura і Eugeni d'Ors i Rovira
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure Història de la literatura і Eurípides
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història de la literatura і Europa
Fedre
Gai Juli Fedre, en llatí Phaedrus, en grec antic, fou un poeta iàmbic grec que va viure al durant el govern dels emperadors August, Tiberi i Claudi.
Veure Història de la literatura і Fedre
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Història de la literatura і Feudalisme
Fiódor Dostoievski
Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.
Veure Història de la literatura і Fiódor Dostoievski
Files (Egipte)
Files (egipci antic: Pilak, P'aaleq) és el nom d'una petita illa situada prop de la primera cascada del Nil.
Veure Història de la literatura і Files (Egipte)
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Veure Història de la literatura і Filologia
Francesc Fontanella i Garraver
''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.
Veure Història de la literatura і Francesc Fontanella i Garraver
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.
Veure Història de la literatura і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Francisco de Quevedo
Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro.
Veure Història de la literatura і Francisco de Quevedo
Frederic Marès i Deulovol
fou un escultor i col·leccionista català.
Veure Història de la literatura і Frederic Marès i Deulovol
Friedrich Bouterwek
va ser un filòsof i crític literari alemany.
Veure Història de la literatura і Friedrich Bouterwek
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Veure Història de la literatura і Gai Valeri Catul
Gènere literari
El gènere literari és una categoria de composició literària.
Veure Història de la literatura і Gènere literari
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Història de la literatura і Generalitat de Catalunya
George Herbert
George Herbert (Montgomery, Powys, Gal·les, 3 d'abril de 1593 - Bemerton, Wiltshire, Anglaterra, 1 de març de 1633) fou un prevere anglicà gal·lès, poeta en anglès.
Veure Història de la literatura і George Herbert
Giovan Battista Marino
Giovan Battista Marino (1569-1625) fou un poeta italià que donà nom al moviment del marinisme, basat en l'exageració, l'ús de l'antítesi i els jocs conceptuals propis del barroc.
Veure Història de la literatura і Giovan Battista Marino
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Història de la literatura і Gramàtica
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure Història de la literatura і Guerra de Troia
Guilgameix
Guilgameix o Gilgameix (𒄑𒂅, Gilgameš o Gilgamesh) o Bilgameix (𒄑𒉈𒂵𒈩) en els texts més antics, va ser el cinquè rei sumeri de la primera dinastia d'Uruk, segons una llista de reis sumeris trobada a Xuruppak (el seu nom està escrit amb el determinatiu dingir, donat als déus).
Veure Història de la literatura і Guilgameix
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, Canteleu (Sena Marítim), 8 de maig de 1880) fou un escriptor francès de reconeguda influència.
Veure Història de la literatura і Gustave Flaubert
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Veure Història de la literatura і Hadit
Haiku
Haiku gravat en pedra El haiku (俳句, pronunciat /ˈhaɪ.kuː/, transcripció AFI hájku, mantenint la hac aspirada com en japonès; en plural haiku o haikus) és una de les formes de poesia tradicional japonesa més esteses.
Veure Història de la literatura і Haiku
Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen
Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen (1621 – 17 d'agost de 1676) va ser un escriptor alemany.
Veure Història de la literatura і Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen
Heian
* Heian o pinan, sèrie de cinc katas que s'usen en molts estils de karate.
Veure Història de la literatura і Heian
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Història de la literatura і Heròdot
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Veure Història de la literatura і Heroi
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Història de la literatura і Hesíode
Hieràtic
Escriptura hieràtica: el Papir Ebers Lescriptura hieràtica és un tipus de grafia formal que va sorgir quan els escribes de l'antic Egipte van voler augmentar la velocitat d'escriptura, simplificant els jeroglífics.
Veure Història de la literatura і Hieràtic
Hipèrbaton
L'hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase.
Veure Història de la literatura і Hipèrbaton
Hipocresia
Un exemple típic d'hipocresia són els polítics que de paraula es manifesten a favor de la pau i l'estima amb altres països mentre de fet fan aliances, venen armes o directament els ataquen econòmicament o violenta La hipocresia és l'acte de simular qualitats, idees o sentiments diferents dels que en realitat es tenen.
Veure Història de la literatura і Hipocresia
Història d'Unamon
La Història d'Unamon, també coneguda amb el nom de les Aventures d'Unamon, o simplement Unamon (Wenamun), és un text egipci escrit en hieràtic tardà.
Veure Història de la literatura і Història d'Unamon
Història de Sinuhé
La història relata les aventures de Sinuhé, que coneix accidentalment un complot per a assassinar el faraó Senusret I (Sesostris I) abans d'ascendir al tron. (Estatueta del faraó). Altes Museum La Història de Sinuhé és un conte egipci que es coneix per dos dels papirs de Berlín: el 10.499 (B), que conté alguns fragments de la història, i el 3022 (R), més complet.
Veure Història de la literatura і Història de Sinuhé
Història del camperol eloqüent
La història del camperol eloqüent és una narració pertanyent a la literatura de l'antic Egipte escrita el 1850 aC.
Veure Història de la literatura і Història del camperol eloqüent
Història del llibre
La història del llibre és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses perspectives d'altres disciplines el llibre.
Veure Història de la literatura і Història del llibre
Història del teatre
''La comèdia dels errors'' presentada l'any 2002 al teatre ''The Globe'' de William Shakespeare La història de teatre és la història del conjunt de produccions teatrals.
Veure Història de la literatura і Història del teatre
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Veure Història de la literatura і Hixam ibn Abd-al-Màlik
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Història de la literatura і Homer
Honor
L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.
Veure Història de la literatura і Honor
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Veure Història de la literatura і Honoré de Balzac
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Veure Història de la literatura і Horaci
Horus Escorpí II
Escorpí II, Horus Escorpí II, Serket II o senzillament el rei Escorpí, és el segon de dos reis amb aquest nom de l'alt Egipte, durant el període protodinàstic.
Veure Història de la literatura і Horus Escorpí II
Humanisme
Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles i.
Veure Història de la literatura і Humanisme
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Història de la literatura і Idioma
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Història de la literatura і Il·lustració
Imperi Nou d'Egipte
L'Imperi nou, de vegades referit com a Imperi egipci, és el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el segle XI aC, que comprèn les dinasties XVIII, XIX, i XX.
Veure Història de la literatura і Imperi Nou d'Egipte
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Història de la literatura і Imperi Romà
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Història de la literatura і Impremta
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Història de la literatura і Institut d'Estudis Catalans
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Veure Història de la literatura і Isis
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Història de la literatura і Islam
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Veure Història de la literatura і Isop
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Història de la literatura і Itàlia
Jafa
Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.
Veure Història de la literatura і Jafa
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Història de la literatura і Japó
Jardí de l'Edèn
El ''Jardí de l'Edèn'', segons Cranach Segons l'Antic Testament (Gènesi, capítols segon i tercer) l'Edèn o Edén és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva.
Veure Història de la literatura і Jardí de l'Edèn
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Història de la literatura і Jean-Jacques Rousseau
Jeroglífic egipci
Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.
Veure Història de la literatura і Jeroglífic egipci
Joan Andrés i Morell
Joan Andrés i Morell (Planes, el Comtat, 15 de febrer de 1740 - Roma, 12 de gener de 1817) fou un sacerdot jesuïta, humanista, historiador i crític literari valencià de la Il·lustració, autor de la primera història de la literatura universal i comparada.
Veure Història de la literatura і Joan Andrés i Morell
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Història de la literatura і Joglar
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Veure Història de la literatura і Johann Wolfgang von Goethe
John Donne
(AFI) fou un poeta metafísic anglès i clergue de l'Església d'Anglaterra.
Veure Història de la literatura і John Donne
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Veure Història de la literatura і John Locke
Jonathan Swift
Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).
Veure Història de la literatura і Jonathan Swift
José Cadalso y Vázquez de Andrade
José Cadalso va ser un escriptor i militar espanyol.
Veure Història de la literatura і José Cadalso y Vázquez de Andrade
José Justo Gómez de la Cortina
Als quinze anys d'edat fou enviat a Madrid per acabar la seva educació; va estudiar a Alcalá de Henares, va guanyar per oposició la càtedra de geografia militar i va entrar com a oficial al cos d'enginyers.
Veure Història de la literatura і José Justo Gómez de la Cortina
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Veure Història de la literatura і Josep Pla i Casadevall
Josep Romaguera
Facsímil de la pàgina del títol del llibre de Josep Romaguera "Atheneo de Grandesa" Josep Romaguera (1642-1723) és l'autor de l'únic llibre d'emblemes en català, lAtheneo de grandesa.
Veure Història de la literatura і Josep Romaguera
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Història de la literatura і Juli Cèsar
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Història de la literatura і Juvenal
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Història de la literatura і Kufa
L'Art de la Guerra
Exemplar xinès en bambú de ''L'art de la guerra'' de Sunzi L'Art de la guerra o Els tretze capítols (literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un llibre xinès clàssic que tracta sobre tàctiques i estratègies militars.
Veure Història de la literatura і L'Art de la Guerra
La nacionalitat catalana
La nacionalitat catalana és un assaig del polític català Enric Prat de la Riba, publicat el maig de 1906 amb finalitats polítiques (i no pas com una obra històrica) per definir l'ideari de la Lliga Regionalista.
Veure Història de la literatura і La nacionalitat catalana
Laozi
Laozi o Lao Tse (en xinès: 老子, en pinyin: Lǎozǐ, en Wade-Giles: Laosi, 'vell mestre') fou un pensador xinès que la tradició presenta com a fundador del taoisme, un dels corrents de pensament més influent dins de la civilització xinesa.
Veure Història de la literatura і Laozi
Lectura
La lectura és el procés de comprensió d'algun tipus d'informació o idees emmagatzemades en un suport i transmeses mitjançant algun tipus de codi, usualment un llenguatge, que pot ser visual o tàctil (per exemple, el sistema braille).
Veure Història de la literatura і Lectura
Les aventures de Sindbad
Les aventures de Sindbad (o Simbad) són unes històries contingudes a Les mil i una nits protagonitzades per Sindbad, prototip del mariner heroic de la literatura de viatges.
Veure Història de la literatura і Les aventures de Sindbad
Les Màximes de Ptahhotep
Les Màximes de Ptahhotep, Preceptes o Instruccions és una composició literària egípcia antiga basada en els coneixements i saviesa del Visir Ptahhotep.
Veure Història de la literatura і Les Màximes de Ptahhotep
Les mil i una nits
Les mil i una nits o tradicionalment Les mil i una nit (Hazār-o yak xab) és el nom que rep una antologia de contes orientals de tradició oral escrits en àrab.
Veure Història de la literatura і Les mil i una nits
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Història de la literatura і Literatura
Literatura àrab
Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.
Veure Història de la literatura і Literatura àrab
Literatura clàssica
La literatura clàssica avui dia es considera aquella escrita en grec antic o en llatí i que forma part del cànon occidental.
Veure Història de la literatura і Literatura clàssica
Literatura colonial en castellà
La literatura colonial en castellà és la literatura que produeixen les colònies espanyoles.
Veure Història de la literatura і Literatura colonial en castellà
Literatura de l'Índia
La literatura de l'Índia és considerada habitualment com una de les més antigues del món.
Veure Història de la literatura і Literatura de l'Índia
Literatura del segle XIX
La literatura del segle XIX agrupa el conjunt d'autors que escriuen durant el així com les teories estètiques i obres publicades durant aquest període.
Veure Història de la literatura і Literatura del segle XIX
Literatura del segle XVIII
La literatura del segle XVIII comprèn tots els escrits literaris creats durant el i posa fi a la literatura de l'edat moderna.
Veure Història de la literatura і Literatura del segle XVIII
Literatura del segle XX
La literatura del segle XX comprèn les obres, moviments literaris i autors del.
Veure Història de la literatura і Literatura del segle XX
Literatura grega
La literatura grega engloba tant els escrits de l'antiga Grècia, corresponents a la literatura clàssica, com les obres produïdes a Grècia o en altres països emprant el grec.
Veure Història de la literatura і Literatura grega
Literatura moderna
Tant la novel·la ''Frankenstein'', de Mary Shelley, com els còmics, pertanyen a la literatura moderna Literatura moderna i literatura contemporània són expressions que se solen usar indistintament a la bibliografia per a referir-se a la literatura de l'edat contemporània, definida com el període des de la revolució francesa, l'any 1789, fins avui.
Veure Història de la literatura і Literatura moderna
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Veure Història de la literatura і Literatura persa
Literatura xinesa
La literatura xinesa té una història que remunta a milers d'anys i pren un lloc a part dins de la història universal, a causa del culte xinès abocat a l'escriptura i al caràcter únic dels ideogrames xinesos, que provenen dels ritus endevinatoris i es diferencien radicalment dels sistemes fonètics utilitzats en la majoria de les altres llengües.
Veure Història de la literatura і Literatura xinesa
Livi Andronic
Luci Livi Andronic (o bé Andrònic; Lucius Livius Andronicus) va ser un escriptor llatí d'origen grec.
Veure Història de la literatura і Livi Andronic
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Història de la literatura і Llatí
Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.
Veure Història de la literatura і Llengua copta
Llibre de Job
El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.
Veure Història de la literatura і Llibre de Job
Llibre dels Morts
''Llibre dels Morts'', de Nany: versió tebana. El Llibre dels Morts o Peri Em Heru ('Llibre per sortir al dia') és un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, encanteris, oracions i himnes (rau), que ajudaven el difunt, en la seva estada a la Duat (inframon a la mitologia egípcia), a superar el judici d'Osiris, i viatjar al Aaru, segons la mitologia egípcia.
Veure Història de la literatura і Llibre dels Morts
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Història de la literatura і Lucreci
Luis de Góngora y Argote
Luis de Góngora y Argote (Còrdova, 11 de juliol de 1561 - 23 de maig de 1627) fou un poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a culteranisme o gongorisme, que més tard imitarien altres artistes.
Veure Història de la literatura і Luis de Góngora y Argote
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Història de la literatura і Mahoma
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Veure Història de la literatura і Maia
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Història de la literatura і Mancomunitat de Catalunya
Manga
Wikipe-tan, un personatge típicament manga.El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del.
Veure Història de la literatura і Manga
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo.
Veure Història de la literatura і Manierisme
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Història de la literatura і Mar Mediterrània
Marc Anneu Lucà
Marc Anneu Lucà, en llatí Marcus Annaeus Lucanus, (Còrdova, 3 de novembre del 39 - Roma, 30 d'abril del 65) va ser un poeta hispanoromà.
Veure Història de la literatura і Marc Anneu Lucà
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Veure Història de la literatura і Martí Luter
Múslim ibn al-Hajjaj
Abu-l-Hussayn Múslim ibn al-Hajjaj al-Quxayrí an-Nixaburí, més conegut com a Múslim ibn al-Hajjaj o simplement com a l'imam Múslim (Nixapur, 821-6 de maig de 875), va ser un erudit musulmà, especialista en l'estudi del hadit i autor del segon recull de hadits més apreciat pels sunnites (després del Sahih Bukharí), conegut com a Sahih Múslim.
Veure Història de la literatura і Múslim ibn al-Hajjaj
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Veure Història de la literatura і Menandre
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Història de la literatura і Mesopotàmia
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Veure Història de la literatura і Metàfora
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Veure Història de la literatura і Miguel de Cervantes Saavedra
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Història de la literatura і Mite
Mite d'Etana
El Mite d'Etana era un mite mesopotàmic molt antic, on Etana, un rei de Sumer que no tenia fills, va demanar ajuda al déus per poder obtenir un hereu.
Veure Història de la literatura і Mite d'Etana
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Història de la literatura і Mitologia
Modernisme català
'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.
Veure Història de la literatura і Modernisme català
Molière
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Veure Història de la literatura і Molière
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots.
Veure Història de la literatura і Monestir
Montesquieu
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.
Veure Història de la literatura і Montesquieu
Motivació
Exemple clàssic de motivació: la pastanaga i el pal (recompensa i càstig). La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.
Veure Història de la literatura і Motivació
Moviment literari
Un moviment literari o corrent literari és un terme que agrupa autors que escriuen d'una manera similar, pel que fa als temes, estil o intencions en una època determinada.
Veure Història de la literatura і Moviment literari
Muhàmmad al-Bukharí
Muhàmmad ibn Ismaïl ibn Ibrahim ibn al-Múghira al-Bukharí ——, conegut simplement com Al-Bukharí o Imam Bukharí, (Bukharà, 810 - volts de Samarcanda, 870), va ser un erudit musulmà d'origen persa.
Veure Història de la literatura і Muhàmmad al-Bukharí
Muhàmmad ibn Ishaq
Muhàmmad ibn Ishaq ibn Yassar ibn Khiyar ——, més conegut simplement com a Ibn Ishaq —, literalment 'fill d'Isaac'— (mort vers el 767 o el 761Robinson 2003, p. xv.) va ser un historiador i hagiògraf àrab musulmà.
Veure Història de la literatura і Muhàmmad ibn Ishaq
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Veure Història de la literatura і Narcís Oller i de Moragas
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Història de la literatura і Natura
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Història de la literatura і Naturalisme
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Història de la literatura і Nínive
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Història de la literatura і Neoclassicisme
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Història de la literatura і Nicolau Copèrnic
Noh
Representació de ''noh''. El noh o no (en japonès: 能, nō) és un dels tipus principals de teatre clàssic japonès.
Veure Història de la literatura і Noh
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Història de la literatura і Noucentisme
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Veure Història de la literatura і Novel·la
Novel·la picaresca
Coberta d'una de les edicions de 1554 del ''Lazarillo de Tormes''. La novel·la picaresca és un gènere novel·lístic sorgit a redós del segle d'or espanyol que narra les aventures del murri (pícaro en castellà), personatge sense recursos que es val del seu enginy per triomfar.
Veure Història de la literatura і Novel·la picaresca
Obscurantisme
Obscurantisme és un terme utilitzat pels adeptes del laïcisme per a descriure l'estat d'esperit d'immobilisme de persones que defensen, sovint per motius religiosos, les veritats eternes de la revelació i que s'oposen activament als valors de la il·lustració i de la revolució francesa: la recerca de la veritat per mètodes científics, la llibertat d'expressió en les arts i la premsa i finalment el progrés social i democràtic segons els principis de llibertat, igualtat, fraternitat.
Veure Història de la literatura і Obscurantisme
Oda
L'oda és una composició lírica en vers de caràcter elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
Veure Història de la literatura і Oda
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Història de la literatura і Odissea
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Veure Història de la literatura і Omar Khayyam
Oratòria
miniatura A l'antiguitat clàssica, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita, i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat.
Veure Història de la literatura і Oratòria
Orientalisme
''Semiramide, llegendària reina de Babilònia'', obra de 1905 de gust orientalista i simbolista del tortonaí Cesare Saccaggi. Semíramis sempre s'ha considerat la personificació del pecat de luxúria, representat en aquest gran quadre per les mandíbules del felí ferotge domesticat per la reina.
Veure Història de la literatura і Orientalisme
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Veure Història de la literatura і Ovidi
Pantxatantra
Pàgina de la versió síria del Panchatantra El Pantxatantra (en sànscrit: पञ्चतन्त्र Pañcatantra, 'Cinc principis') és un recull antic de contes de la literatura sànscrita (~200 dC), d'autor desconegut.
Veure Història de la literatura і Pantxatantra
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Veure Història de la literatura і Papir
Papir d'Ipuur
El Papir d'Ipuur (conegut també com a Laments d'Ipuur, Admonicions d'Ipuur o Lamentacions del savi Ipuur) és un poema de l'Antic Egipte escrit en papir, que es conserva en 17 fragments, classificat amb el nom de Papir de Leiden I 344.
Veure Història de la literatura і Papir d'Ipuur
Papir Westcar
Papir Westcar al Museu de Berlín. El Papir Westcar (Papir de Berlín 3033) és un text egipci, escrit en papir, amb un conjunt de meravellosos contes màgics.
Veure Història de la literatura і Papir Westcar
Papirs de Berlín
Els papirs de Berlín són una sèrie de documents egipcis de l'Imperi Mitjà datats entre el 2160 i el 1700 aC, que foren trobats a principis del a la necròpoli de Memfis, Saqqara.
Veure Història de la literatura і Papirs de Berlín
Papirs de Lahun
Els papirs de Lahun (també anomenats erròniament papirs de Kahun) són una col·lecció de papirs redactats en escriptura hieràtica, trobats l'any 1889 en el poblat obrer de Lahun, Egipte, per l'egiptòleg Flinders Petrie.
Veure Història de la literatura і Papirs de Lahun
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Veure Història de la literatura і Píndar
Pedra de Rosetta
La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.
Veure Història de la literatura і Pedra de Rosetta
Pedro Calderón de la Barca
Pedro Calderón de la Barca (Madrid, 17 de gener de 1600 – Madrid, 25 de maig de 1681) és un autor dramàtic de la literatura espanyola enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol, concretament al Barroc.
Veure Història de la literatura і Pedro Calderón de la Barca
Pentateuc
El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de la Tanakh תָּנָ"ךְ (la Bíblia Hebrea).
Veure Història de la literatura і Pentateuc
Perífrasi verbal
Les perífrasis verbals són estructures formades per un verb auxiliar (conjugat), una partícula d'enllaç (optativa) i un verb en forma verbal impersonal (infinitiu, gerundi o participi de passat).
Veure Història de la literatura і Perífrasi verbal
Pierre Corneille
Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - París, 1 d'octubre de 1684), dramaturg francès.
Veure Història de la literatura і Pierre Corneille
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Història de la literatura і Plató
Plaute
va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.
Veure Història de la literatura і Plaute
Poema de Pentaur
Ramsès II a la batalla de Cadeix. Baix relleu en el temple d'Abu Simbel. El Poema de Pentaur o de Pentawer és un cèlebre escrit èpic realitzat per l'escriba Pentaur per encàrrec de Ramsès II, on es narra la batalla de Cadeix, en què es van enfrontar els exèrcits de Ramsès i del rei hitita Muwatallis II.
Veure Història de la literatura і Poema de Pentaur
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Història de la literatura і Poesia
Por
La por o temor és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill.
Veure Història de la literatura і Por
Preciosisme
El preciosisme és un estil caracteritzat per un excés de refinament, especialment en el llenguatge.
Veure Història de la literatura і Preciosisme
Primer Període Intermedi d'Egipte
El primer període intermedi, sovint descrit com un "període fosc" de la història de l'antic Egipte, va durar aproximadament cent anys, des de ca.
Veure Història de la literatura і Primer Període Intermedi d'Egipte
Profecia de Neferti
Ostrakon amb un fragment de la ''Profecia de Nefertiti'' al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles La profecia de Neferti és un text literari de l'antic Egipte on el savi anomenat Neferti (fictici) descriu a la cort del faraó profecies sobre el futur del país, entre les quals destaquen una guerra civil i atacs exteriors que seran resistits per un rei anomenat Ameny.
Veure Història de la literatura і Profecia de Neferti
Prosòdia
La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació.
Veure Història de la literatura і Prosòdia
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Veure Història de la literatura і Quattrocento
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Veure Història de la literatura і Racionalisme (filosofia)
Ramayana
Escena del ''Ramayana'': Rama parlamentant amb el rei mico El Ramayana és el text sagrat de l'hinduisme i una de les fites de la literatura oriental.
Veure Història de la literatura і Ramayana
Realisme
''Bonjour, Monsieur Courbet'' (1854), pintura realista de l'artista francès Gustave Courbet El realisme tant pot ser una actitud estilística o de teoria de l'art que identifica art i realitat, com pot designar un corrent artístic del que abasta tant en escultura i en pintura com en la literatura.
Veure Història de la literatura і Realisme
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Veure Història de la literatura і Realitat
Regeneracionisme
El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
Veure Història de la literatura і Regeneracionisme
Regne Antic d'Egipte
L'Imperi antic o Regne antic fou un període de la història de l'antic Egipte, entre les dinasties III i VI, en què l'estructura de l'estat esdevé centralitzada progressivament per la pèrdua del poder dels nomós en favor d'un poder central únic que abasta tot el país.
Veure Història de la literatura і Regne Antic d'Egipte
Regne Mitjà d'Egipte
L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat ''primer període intermedi'' d'Egipte.
Veure Història de la literatura і Regne Mitjà d'Egipte
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Història de la literatura і Renaixement
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Història de la literatura і Renaixença
Rococó
Palau del Marqués de Dosaigües, a València, reformat a estil rococó en el segle XVIII El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.
Veure Història de la literatura і Rococó
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Història de la literatura і Romanticisme
Safo
Safo (en Σαπφώ, i en eòlic Ψάπφω; Sappho; Mitilene, Lesbos, ca. 650 aC/630 aC-Lèucada, 580 aC/570 aC) va ser una poetessa lírica grega que va viure entre el i el.
Veure Història de la literatura і Safo
Sahih Bukharí
El Sahih al-Bukharí és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.
Veure Història de la literatura і Sahih Bukharí
Sahih Múslim
El Sahih Múslim —— és un dels sis reculls canònics de hadits (relats transmesos per tradició oral sobre la vida del profeta Muhàmmad) de l'islam sunnita.
Veure Història de la literatura і Sahih Múslim
Samurai
Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.
Veure Història de la literatura і Samurai
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Veure Història de la literatura і Sèneca
Sòfocles
Carles Riba publicada a Barcelona l'any 1920 per Editorial Catalana Sòfocles (grec antic: Σοφοκλῆς, circa 496 – hivern del 406 o 405 aC)Sommerstein (2002), p. 41.
Veure Història de la literatura і Sòfocles
Segle d'or espanyol
L'anomenat segle d'or espanyol és un període de gran vitalitat literària i artística a Espanya que se sol identificar amb el, tot i que alguns autors inclourien des del 1492, data del descobriment d'Amèrica o de la Gramática castellana de Nebrija fins a la mort de Calderón el 1681.
Veure Història de la literatura і Segle d'or espanyol
Segle XI aC
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Veure Història de la literatura і Segle XI aC
Segle XVIII aC
El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.
Veure Història de la literatura і Segle XVIII aC
Segle XXI aC
El segle XXI aC és un període de la història antiga marcat per la recuperació dels grans imperis, amb nous dirigents al capdavant, després de la crisi de segles anteriors.
Veure Història de la literatura і Segle XXI aC
Sentiment
Un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament.
Veure Història de la literatura і Sentiment
Sibawayh
Abu-Bixr Amr ibn Uthman ibn Qànbar al-Bixrí ——, conegut generalment com a Sibawayh o Sibawayhi —, Sibuyeh; en àrab — (Nesayak, actualment Bayza, vers 760 - Xiraz, vers 796-797) fou un pioner de la gramàtica àrab i reconegut com el fundador de la ciència gramatical d'aquesta llengua.
Veure Història de la literatura і Sibawayh
Simbolisme
344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
Veure Història de la literatura і Simbolisme
Sonet
El sonet és un tipus d'estrofa poètica d'origen italià composta per catorze versos amb un nombre de síl·labes variable (les versions italiana i castellana són d'onze síl·labes per vers).
Veure Història de la literatura і Sonet
Stendhal
Stendhal, pseudònim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 - París, 23 de març de 1842), va ser un escriptor francès del.
Veure Història de la literatura і Stendhal
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Veure Història de la literatura і Suetoni
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Història de la literatura і Sumer
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Veure Història de la literatura і Sura (Alcorà)
Surrealisme
El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.
Veure Història de la literatura і Surrealisme
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Veure Història de la literatura і Tafsir
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Veure Història de la literatura і Tàcit
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Història de la literatura і Teatre
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Veure Història de la literatura і Teofrast
Teoria de la literatura
La teoria de la literatura o teoria literària (del grec, theorein, 'mirar' o 'observar') és l'estudi sistemàtic que té com a objecte la literatura.
Veure Història de la literatura і Teoria de la literatura
Terenci
Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.
Veure Història de la literatura і Terenci
Textos de les Piràmides
''Textos de les piràmides'', inscrits a la cambra sepulcral de la piràmide de Teti, a Saqqara Els textos de les piràmides són un repertori de conjurs, encanteris i súpliques, gravats en els passatges, avantcambres i cambres sepulcrals de les piràmides de l'Imperi antic, amb el propòsit d'ajudar el faraó en la duat i assegurar la seva resurrecció i la vida eterna.
Veure Història de la literatura і Textos de les Piràmides
Textos dels Sarcòfags
Els textos dels sarcòfags són escrits que contenen conjurs pintats o gravats en els sarcòfags de l'antic Egipte.
Veure Història de la literatura і Textos dels Sarcòfags
The Fairy-Queen
The Fairy-Queen (en anglès, La reina de les fades, número Z.629 del catàleg de Purcell) és una semiòpera barroca, en cinc actes, composta el 1692 pel músic anglès Henry Purcell.
Veure Història de la literatura і The Fairy-Queen
Thomas More
Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.
Veure Història de la literatura і Thomas More
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Història de la literatura і Titus Livi
Tragèdia
Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
Veure Història de la literatura і Tragèdia
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya.
Veure Història de la literatura і Tristan und Isolde
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Veure Història de la literatura і Trobador
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Història de la literatura і Tucídides
Umm al-Qa'ab
Posició de les principals tombes a la necròpoli d'Umm al-Qa'ba Umm al-Qa'ab —, literalment ‘Mare dels Pots’— és un llogaret d'Egipte on s'assentaven els antics cementiris d'Abidos, situat en un extrem de la vall d'Abidos, que els egipcis consideraven l'entrada a l'inframon.
Veure Història de la literatura і Umm al-Qa'ab
Urdú
L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.
Veure Història de la literatura і Urdú
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Veure Història de la literatura і Utopia
Veda
Els Veda (‘coneixement’, ‘que ha estat vist’) són un conjunt d'antics texts hindús que formen part de la sruti (‘revelació’) i que són a l'origen del vedisme, religió mare de l'hinduisme.
Veure Història de la literatura і Veda
Versemblança
La versemblança és la qualitat d'un fet o enunciat de resultar creïble i coherent en el seu marc.
Veure Història de la literatura і Versemblança
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Veure Història de la literatura і Virgili
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Veure Història de la literatura і Voltaire
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).
Veure Història de la literatura і William Shakespeare
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Història de la literatura і Xina
Yijing
El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.
Veure Història de la literatura і Yijing
1689
;Països Catalans.
Veure Història de la literatura і 1689
1906
;Països Catalans.
Veure Història de la literatura і 1906
1911
;Països Catalans.
Veure Història de la literatura і 1911
1924
;Països Catalans.
Veure Història de la literatura і 1924
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Història de la literatura і 1997
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història de la literatura і 24 d'agost
618
El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de la literatura і 618
655
;Països Catalans:;Món.
Veure Història de la literatura і 655
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història de la literatura і 743
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de la literatura і 960
Vegeu també
Història per tema
- Història de l'agricultura
- Història de l'alfabet
- Història de l'automòbil
- Història de l'aviació
- Història de l'escriptura
- Història de la filosofia
- Història de la literatura
- Història de la música
- Història de la medicina
- Història de la moda
- Història de la navegació
- Història de la pintura
- Història de la tecnologia
- Història de la tipografia
- Història del llibre
- Història del teatre
- Història del transport
També conegut com Literatura universal.
, Burgesia, Caín, Cal·límac de Cirene, Califa, Cant de l'arpista, Carboni 14, Cartes perses, Casa de la Saviesa, Catalanisme, Catalans, Catalunya, Càndid o l'optimisme, Charles Dickens, Christopher Marlowe, Ciceró, Cinquecento, Classe mitjana, Clàssic xinès, Comèdia, Commedia dell'arte, Conceptisme, Corea, Crítica literària, Cristianisme occidental, Culteranisme, Cursiva, Daodejing, Dècada del 1910, Dècada del 690, Déu, Demòstenes, Demòtic, Dinastia IV d'Egipte, Dinastia ptolemaica, Dinastia Song, Dinastia Tang, Disputa entre un home i el seu ba, Dumuzi i Enkimdu, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat moderna, Edmund Spenser, Egipte, El Quixot, El·lipsi, Elegia, Els viatges de Gulliver, Emili, o De l'educació, Emperador, Encyclopédie, Enees, Enheduanna, Enki i Ninhursag, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enuma Elix, Epicur, Epopeia de Guilgameix, Erasme de Rotterdam, Escriba de l'antic Egipte, Escriptura, Escriptura xinesa, Església Ortodoxa Copta, Esteticisme, Estil indirecte, Eugeni d'Ors i Rovira, Eurípides, Europa, Fedre, Feudalisme, Fiódor Dostoievski, Files (Egipte), Filologia, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francisco de Quevedo, Frederic Marès i Deulovol, Friedrich Bouterwek, Gai Valeri Catul, Gènere literari, Generalitat de Catalunya, George Herbert, Giovan Battista Marino, Gramàtica, Guerra de Troia, Guilgameix, Gustave Flaubert, Hadit, Haiku, Hans Jakob Christoffel von Grimmelshausen, Heian, Heròdot, Heroi, Hesíode, Hieràtic, Hipèrbaton, Hipocresia, Història d'Unamon, Història de Sinuhé, Història del camperol eloqüent, Història del llibre, Història del teatre, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Homer, Honor, Honoré de Balzac, Horaci, Horus Escorpí II, Humanisme, Idioma, Il·lustració, Imperi Nou d'Egipte, Imperi Romà, Impremta, Institut d'Estudis Catalans, Isis, Islam, Isop, Itàlia, Jafa, Japó, Jardí de l'Edèn, Jean-Jacques Rousseau, Jeroglífic egipci, Joan Andrés i Morell, Joglar, Johann Wolfgang von Goethe, John Donne, John Locke, Jonathan Swift, José Cadalso y Vázquez de Andrade, José Justo Gómez de la Cortina, Josep Pla i Casadevall, Josep Romaguera, Juli Cèsar, Juvenal, Kufa, L'Art de la Guerra, La nacionalitat catalana, Laozi, Lectura, Les aventures de Sindbad, Les Màximes de Ptahhotep, Les mil i una nits, Literatura, Literatura àrab, Literatura clàssica, Literatura colonial en castellà, Literatura de l'Índia, Literatura del segle XIX, Literatura del segle XVIII, Literatura del segle XX, Literatura grega, Literatura moderna, Literatura persa, Literatura xinesa, Livi Andronic, Llatí, Llengua copta, Llibre de Job, Llibre dels Morts, Lucreci, Luis de Góngora y Argote, Mahoma, Maia, Mancomunitat de Catalunya, Manga, Manierisme, Mar Mediterrània, Marc Anneu Lucà, Martí Luter, Múslim ibn al-Hajjaj, Menandre, Mesopotàmia, Metàfora, Miguel de Cervantes Saavedra, Mite, Mite d'Etana, Mitologia, Modernisme català, Molière, Monestir, Montesquieu, Motivació, Moviment literari, Muhàmmad al-Bukharí, Muhàmmad ibn Ishaq, Narcís Oller i de Moragas, Natura, Naturalisme, Nínive, Neoclassicisme, Nicolau Copèrnic, Noh, Noucentisme, Novel·la, Novel·la picaresca, Obscurantisme, Oda, Odissea, Omar Khayyam, Oratòria, Orientalisme, Ovidi, Pantxatantra, Papir, Papir d'Ipuur, Papir Westcar, Papirs de Berlín, Papirs de Lahun, Píndar, Pedra de Rosetta, Pedro Calderón de la Barca, Pentateuc, Perífrasi verbal, Pierre Corneille, Plató, Plaute, Poema de Pentaur, Poesia, Por, Preciosisme, Primer Període Intermedi d'Egipte, Profecia de Neferti, Prosòdia, Quattrocento, Racionalisme (filosofia), Ramayana, Realisme, Realitat, Regeneracionisme, Regne Antic d'Egipte, Regne Mitjà d'Egipte, Renaixement, Renaixença, Rococó, Romanticisme, Safo, Sahih Bukharí, Sahih Múslim, Samurai, Sèneca, Sòfocles, Segle d'or espanyol, Segle XI aC, Segle XVIII aC, Segle XXI aC, Sentiment, Sibawayh, Simbolisme, Sonet, Stendhal, Suetoni, Sumer, Sura (Alcorà), Surrealisme, Tafsir, Tàcit, Teatre, Teofrast, Teoria de la literatura, Terenci, Textos de les Piràmides, Textos dels Sarcòfags, The Fairy-Queen, Thomas More, Titus Livi, Tragèdia, Tristan und Isolde, Trobador, Tucídides, Umm al-Qa'ab, Urdú, Utopia, Veda, Versemblança, Virgili, Voltaire, William Shakespeare, Xina, Yijing, 1689, 1906, 1911, 1924, 1997, 24 d'agost, 618, 655, 743, 960.