Similituds entre Història de la filosofia і Veritat
Història de la filosofia і Veritat tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Agustí d'Hipona, Aristòtil, Baruch Spinoza, Bertrand Russell, Ciència, Coneixement, Cristianisme, Dogma, Edmund Husserl, Escepticisme, Filosofia, Galileo Galilei, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Història, Idealisme, Immanuel Kant, Lògica, Llatí, Metafísica, Nicolau Copèrnic, Plató, Pragmatisme, Psicologia, Realitat, René Descartes, Richard McKay Rorty, Teologia, Tomàs d'Aquino.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Història de la filosofia · Agustí d'Hipona і Veritat ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Història de la filosofia · Aristòtil і Veritat ·
Baruch Spinoza
Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.
Baruch Spinoza і Història de la filosofia · Baruch Spinoza і Veritat ·
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Bertrand Russell і Història de la filosofia · Bertrand Russell і Veritat ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Història de la filosofia · Ciència і Veritat ·
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Coneixement і Història de la filosofia · Coneixement і Veritat ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de la filosofia · Cristianisme і Veritat ·
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Dogma і Història de la filosofia · Dogma і Veritat ·
Edmund Husserl
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Edmund Husserl і Història de la filosofia · Edmund Husserl і Veritat ·
Escepticisme
El corrent escèptic o escepticisme fou un corrent filosòfic iniciat per Pirró d'Elis (360 aC-270 aC).
Escepticisme і Història de la filosofia · Escepticisme і Veritat ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Filosofia і Història de la filosofia · Filosofia і Veritat ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Galileo Galilei і Història de la filosofia · Galileo Galilei і Veritat ·
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Georg Wilhelm Friedrich Hegel і Història de la filosofia · Georg Wilhelm Friedrich Hegel і Veritat ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Història de la filosofia · Gottfried Wilhelm Leibniz і Veritat ·
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Gottlob Frege і Història de la filosofia · Gottlob Frege і Veritat ·
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Història і Història de la filosofia · Història і Veritat ·
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Història de la filosofia і Idealisme · Idealisme і Veritat ·
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Història de la filosofia і Immanuel Kant · Immanuel Kant і Veritat ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Història de la filosofia і Lògica · Lògica і Veritat ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de la filosofia і Llatí · Llatí і Veritat ·
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Història de la filosofia і Metafísica · Metafísica і Veritat ·
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Història de la filosofia і Nicolau Copèrnic · Nicolau Copèrnic і Veritat ·
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Història de la filosofia і Plató · Plató і Veritat ·
Pragmatisme
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat.
Història de la filosofia і Pragmatisme · Pragmatisme і Veritat ·
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Història de la filosofia і Psicologia · Psicologia і Veritat ·
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Història de la filosofia і Realitat · Realitat і Veritat ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Història de la filosofia і René Descartes · René Descartes і Veritat ·
Richard McKay Rorty
Richard McKay Rorty (Nova York, 4 d'octubre del 1931 - 8 de juny del 2007) va ser un filòsof estatunidenc.
Història de la filosofia і Richard McKay Rorty · Richard McKay Rorty і Veritat ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història de la filosofia і Teologia · Teologia і Veritat ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Història de la filosofia і Tomàs d'Aquino · Tomàs d'Aquino і Veritat ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la filosofia і Veritat
- Què tenen en comú Història de la filosofia і Veritat
- Semblances entre Història de la filosofia і Veritat
Comparació entre Història de la filosofia і Veritat
Història de la filosofia té 190 relacions, mentre que Veritat té 87. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 10.83% = 30 / (190 + 87).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la filosofia і Veritat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: