Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la civilització islàmica і Islam
Història de la civilització islàmica і Islam tenen 83 coses en comú (en Uniopèdia): Abbàs ibn Abd-al-Múttalib, Abraham, Abu-Múslim, Agra, Aixura, Al-Àndalus, Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, Alí ibn Abi-Tàlib, Al·là, Alcorà, Algèria, Aràbia, Aràbia Saudita, Averrois, Avicenna, Índia, Àfrica, Àsia Central, Bagdad, Batalla de Karbala, Bíblia, Calendari musulmà, Califa, Califat, Califat Abbàssida, Califat de Còrdova, Califat Fatimita, Califat Omeia, Conquesta feudal hispànica, Constantinoble, ..., Cristianisme, Croades, Dinar, Egipte, Estats croats, Fàtima az-Zahrà, Fe, Haiximita, Hègira, Il-kanat, Imam xiïta, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Indonèsia, Iran, Iraq, Ismael, Israel, Jerusalem, Judaisme, Kaba, Karbala, La Meca, Mahdí, Mahoma, Mamelucs, Marroc, Medina, Monoteisme, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nahda, Omeies, Orient Pròxim, Pèrsia, Península Ibèrica, Politeisme, Primavera Àrab, Primer califat, Primera Guerra Mundial, Quraix, Saladí, Síria, Sultanat de Delhi, Sunnisme, Taj Mahal, Teocràcia, Terra Santa, Umma (islam), Uthman ibn Affan, Xiisme. Ampliar l'índex (53 més) »
Abbàs ibn Abd-al-Múttalib
Al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib (la Meca, 566 – Medina, 652, any 32 de l'hègira) fou oncle del profeta Muhàmmad i d'Alí, quart califa sunnita i primer imam xiïta.
Abbàs ibn Abd-al-Múttalib і Història de la civilització islàmica · Abbàs ibn Abd-al-Múttalib і Islam ·
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Abraham і Història de la civilització islàmica · Abraham і Islam ·
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Abu-Múslim і Història de la civilització islàmica · Abu-Múslim і Islam ·
Agra
tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.
Agra і Història de la civilització islàmica · Agra і Islam ·
Aixura
L'Aixura o Aixurà és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.
Aixura і Història de la civilització islàmica · Aixura і Islam ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Història de la civilització islàmica · Al-Àndalus і Islam ·
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib
Al-Hussayn ibn Alí. Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680) fou el segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.
Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica · Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib і Islam ·
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Alí ibn Abi-Tàlib і Història de la civilització islàmica · Alí ibn Abi-Tàlib і Islam ·
Al·là
«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.
Al·là і Història de la civilització islàmica · Al·là і Islam ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Història de la civilització islàmica · Alcorà і Islam ·
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Algèria і Història de la civilització islàmica · Algèria і Islam ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Història de la civilització islàmica · Aràbia і Islam ·
Aràbia Saudita
LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.
Aràbia Saudita і Història de la civilització islàmica · Aràbia Saudita і Islam ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Averrois і Història de la civilització islàmica · Averrois і Islam ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Història de la civilització islàmica · Avicenna і Islam ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Història de la civilització islàmica · Índia і Islam ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Història de la civilització islàmica · Àfrica і Islam ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Història de la civilització islàmica · Àsia Central і Islam ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Història de la civilització islàmica · Bagdad і Islam ·
Batalla de Karbala
La batalla de Karbala, lliurada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).
Batalla de Karbala і Història de la civilització islàmica · Batalla de Karbala і Islam ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Història de la civilització islàmica · Bíblia і Islam ·
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Calendari musulmà і Història de la civilització islàmica · Calendari musulmà і Islam ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Història de la civilització islàmica · Califa і Islam ·
Califat
200x200px El terme califat fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).
Califat і Història de la civilització islàmica · Califat і Islam ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Història de la civilització islàmica · Califat Abbàssida і Islam ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Història de la civilització islàmica · Califat de Còrdova і Islam ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Califat Fatimita і Història de la civilització islàmica · Califat Fatimita і Islam ·
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Califat Omeia і Història de la civilització islàmica · Califat Omeia і Islam ·
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Conquesta feudal hispànica і Història de la civilització islàmica · Conquesta feudal hispànica і Islam ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de la civilització islàmica · Constantinoble і Islam ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de la civilització islàmica · Cristianisme і Islam ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Història de la civilització islàmica · Croades і Islam ·
Dinar
de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.
Dinar і Història de la civilització islàmica · Dinar і Islam ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Història de la civilització islàmica · Egipte і Islam ·
Estats croats
L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.
Estats croats і Història de la civilització islàmica · Estats croats і Islam ·
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Fàtima az-Zahrà і Història de la civilització islàmica · Fàtima az-Zahrà і Islam ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Fe і Història de la civilització islàmica · Fe і Islam ·
Haiximita
Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Haiximita і Història de la civilització islàmica · Haiximita і Islam ·
Hègira
Lhègira (de l'àrab, ‘exili’, ‘ruptura’, ‘separació’, ‘emigració’, també en el sentit de ‘ruptura de llaços’) va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina.
Hègira і Història de la civilització islàmica · Hègira і Islam ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Història de la civilització islàmica і Il-kanat · Il-kanat і Islam ·
Imam xiïta
Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.
Història de la civilització islàmica і Imam xiïta · Imam xiïta і Islam ·
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Història de la civilització islàmica і Imperi Mogol · Imperi Mogol і Islam ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de la civilització islàmica і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Islam ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de la civilització islàmica і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Islam ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Història de la civilització islàmica і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Islam ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Història de la civilització islàmica і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Islam ·
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Història de la civilització islàmica і Indonèsia · Indonèsia і Islam ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Història de la civilització islàmica і Iran · Iran і Islam ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Història de la civilització islàmica і Iraq · Iraq і Islam ·
Ismael
Ismael és un personatge citat a la Bíblia i l'Alcorà com el fill primogènit d'Abraham, que tingué amb l'esclava Agar.
Història de la civilització islàmica і Ismael · Islam і Ismael ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Història de la civilització islàmica і Israel · Islam і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de la civilització islàmica і Jerusalem · Islam і Jerusalem ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Història de la civilització islàmica і Judaisme · Islam і Judaisme ·
Kaba
La Kaba, Ka'ba o KaabaEl mot Kaba inclou en àrab un so, (so faringi fricatiu/aproximant sonor), inexistent en català, que ha donat lloc a l'existència de diverses transcripcions.
Història de la civilització islàmica і Kaba · Islam і Kaba ·
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Història de la civilització islàmica і Karbala · Islam і Karbala ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Història de la civilització islàmica і La Meca · Islam і La Meca ·
Mahdí
El mahdí (de l'àrab, ‘el ben guiat’) és, segons l'escatologia musulmana, el redemptor de l'islam que deslliurarà el món de l'error, la injustícia i la tirania al costat d'Issa (Jesús) abans del Yawm al-Qiyama o ‘Dia de la Resurrecció’.
Història de la civilització islàmica і Mahdí · Islam і Mahdí ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Història de la civilització islàmica і Mahoma · Islam і Mahoma ·
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Història de la civilització islàmica і Mamelucs · Islam і Mamelucs ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Història de la civilització islàmica і Marroc · Islam і Marroc ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Història de la civilització islàmica і Medina · Islam і Medina ·
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Història de la civilització islàmica і Monoteisme · Islam і Monoteisme ·
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).
Història de la civilització islàmica і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Islam і Muàwiya ibn Abi-Sufyan ·
Nahda
La Nahda o Renaixement àrab (‘la Renaixença’) va ser un corrent intel·lectual del i inicis del tendent a la modernització de la societat àrab.
Història de la civilització islàmica і Nahda · Islam і Nahda ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Història de la civilització islàmica і Omeies · Islam і Omeies ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Història de la civilització islàmica і Orient Pròxim · Islam і Orient Pròxim ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Història de la civilització islàmica і Pèrsia · Islam і Pèrsia ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de la civilització islàmica і Península Ibèrica · Islam і Península Ibèrica ·
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Història de la civilització islàmica і Politeisme · Islam і Politeisme ·
Primavera Àrab
efecte dòmino. La primavera àrab és el nom d'una sèrie d'aixecaments, manifestacions i protestes contra l'atur i les restriccions polítiques dels països àrabs entre 2010 i 2011.
Història de la civilització islàmica і Primavera Àrab · Islam і Primavera Àrab ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Història de la civilització islàmica і Primer califat · Islam і Primer califat ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història de la civilització islàmica і Primera Guerra Mundial · Islam і Primera Guerra Mundial ·
Quraix
La tribu de Quraix o de Curaix o els quraixites —— era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecció de la Kaba.
Història de la civilització islàmica і Quraix · Islam і Quraix ·
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Història de la civilització islàmica і Saladí · Islam і Saladí ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Història de la civilització islàmica і Síria · Islam і Síria ·
Sultanat de Delhi
El sultanat de Delhi fou un antic estat musulmà de l'Índia que tenia la ciutat de Delhi per capital.
Història de la civilització islàmica і Sultanat de Delhi · Islam і Sultanat de Delhi ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Història de la civilització islàmica і Sunnisme · Islam і Sunnisme ·
Taj Mahal
El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna.
Història de la civilització islàmica і Taj Mahal · Islam і Taj Mahal ·
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Història de la civilització islàmica і Teocràcia · Islam і Teocràcia ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de la civilització islàmica і Terra Santa · Islam і Terra Santa ·
Umma (islam)
Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.
Història de la civilització islàmica і Umma (islam) · Islam і Umma (islam) ·
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Història de la civilització islàmica і Uthman ibn Affan · Islam і Uthman ibn Affan ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Història de la civilització islàmica і Xiisme · Islam і Xiisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la civilització islàmica і Islam
- Què tenen en comú Història de la civilització islàmica і Islam
- Semblances entre Història de la civilització islàmica і Islam
Comparació entre Història de la civilització islàmica і Islam
Història de la civilització islàmica té 361 relacions, mentre que Islam té 413. Com que tenen en comú 83, l'índex de Jaccard és 10.72% = 83 / (361 + 413).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la civilització islàmica і Islam. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
