Accés més ràpid que el navegador!
193 les relacions: Alcanyís, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Almansor, Antiga Roma, Aragó, Aragonès, Arnau Mir de Tost, Art llevantí, Ath-Thaghr al-Alà, Bagaudes, Baix Aragó, Baix Aragó - Casp, Baix Cinca, Baix Ebre, Baronia d'Erill, Batalla d'Ilerda, Batalla de Terol, Benasc, Berenguer d'Erill, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Berenguer de Bardaixí i Ram, Berenguer I d'Entença, Berenguer II d'Entença, Beseit, Bisbat d'Osca, Bisbat de Lleida, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calaceit, Califat de Còrdova, Camí de sirga, Casa d'Entença, Casp, Castell de Mequinensa, Castellà, Catalans, Català, Catalunya, Cató el Censor, Compromís de Casp, Comtat d'Erill, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comunisme llibertari, Conca carbonífera de Mequinensa, Concòrdia d'Alcanyís, Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Cornudella de Valira, Corona d'Aragó, ..., Corona de Castella i Lleó, Cronologia de la repressió del català, Declaració de Mequinensa, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Dinastia almoràvit, Diputació General d'Aragó, Dolmen, Domènec Ram i Lanaja, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, Emirat de Làrida, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Epipaleolític, Erillcastell, Espanya, Expulsió dels moriscos, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Fraga, Francesc d'Erill i de Sentmenat, Francs, Franja de Ponent, Franquisme, Gombau d'Entença, Gonçal I de Ribagorça, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Iacetans, Ibers, Ilercavons, Ilergets, Imperi Romà, Indíbil, Isabel I de Castella, Islam, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Joan de Bardaixí, Jordi de Bardaixí i Ram, Juan Yagüe Blanco, Juli Cèsar, La Vall de Lierp, La Vall de Tormo, Lleida, Llinatge dels Bardaixí, Llista de bisbes de Tarassona, Llitera, Maella, Mallorca, Mandoni, Manuel Aguirre y Monsalbe, Marcelino Iglesias Ricou, Maria de Bardaixí i Ram, Martí l'Humà, Massalió, Matarranya, Menhir, Mequinensa, Merli, Mesolític, Montsó, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu del Prado, Nonasp, Osca, Paleolític, Península Ibèrica, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Peronella d'Aragó, Pirineus, Prehistòria, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Queretes, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de València, Ribagorça, Rin de la Carrasca, Roda d'Isàvena, Sanç Ramires, Saragossa, Saraqusta, Segle III aC, Segle V, Segle XI, Segona Guerra Civil romana, Setge de Mequinensa (1810), Setge de Saraqusta (1118), Sobrarb, Taifa, Tamarit de Llitera, Terol, Tortosa, Trienni Liberal, València, Vilacarle, Visigots, 1043, 1046, 1081, 1089, 1104, 1118, 1133, 1134, 1137, 1148, 1149, 1169, 1231, 1238, 1409, 1412, 1707, 1712, 1715, 1808, 1810, 1814, 1822, 1955, 1980, 1984, 1995, 1998, 2003, 205 aC, 24 de juny, 25 de març, 476, 711, 714. Ampliar l'índex (143 més) »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alcanyís · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Alfons el Cast · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Almansor · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Antiga Roma · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Aragonès · Veure més »
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Arnau Mir de Tost · Veure més »
Art llevantí
Pintures de la Roca dels Moros, al Cogul L'art llevantí és un estil d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica (10.000 aC aprox.). Es caracteritza per reproduir escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció i té un contingut més narratiu que els altres dos estils de cronologia posterior, l'art macroesquemàtic i l'esquemàtic.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Art llevantí · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bagaudes · Veure més »
Baix Aragó
El Baix Aragó (Bajo Aragón en castellà) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Aragó · Veure més »
Baix Aragó - Casp
El Baix Aragó - Casp (en castellà, Bajo Aragón - Caspe) és una de les comarques de l'Aragó, a la província de Saragossa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Aragó - Casp · Veure més »
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Cinca · Veure més »
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baix Ebre · Veure més »
Baronia d'Erill
La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Baronia d'Erill · Veure més »
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Batalla d'Ilerda · Veure més »
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Batalla de Terol · Veure més »
Benasc
Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Benasc · Veure més »
Berenguer d'Erill
Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer d'Erill · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i Ram
Berenguer de Bardaixí i Ram, noble dels segles i, fill segon del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer de Bardaixí i Ram · Veure més »
Berenguer I d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença Berenguer I d'Entença (s. XI) fou el primer senyor documentat de la baronia d'Entença.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer I d'Entença · Veure més »
Berenguer II d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Berenguer II d'Entença (Ribagorça, s XII) fou senyor de la baronia d'Entença.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Berenguer II d'Entença · Veure més »
Beseit
Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Beseit · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Bisbat de Lleida · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Calaceit
El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Calaceit · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Califat de Còrdova · Veure més »
Camí de sirga
Un camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals al llarg del qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Camí de sirga · Veure més »
Casa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La casa d'Entença fou una antiga dinastia de la Corona d'Aragó que es va originar al poble del mateix nom, actualment a la Franja de Ponent, vers el.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Casa d'Entença · Veure més »
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Casp · Veure més »
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Castell de Mequinensa · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Castellà · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Catalunya · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Cató el Censor · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Erill
El 1599 els Barons d'Erill, ja considerats Vescomtes de Pallars, esdevingueren Comtes d'Erill.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat d'Erill · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comunisme llibertari
El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Comunisme llibertari · Veure més »
Conca carbonífera de Mequinensa
La conca carbonífera de Mequinensa està situada a la zona centre-oriental de la Depressió de l'Ebre a la localitat homònima de Mequinensa (Saragossa, Aragó).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Conca carbonífera de Mequinensa · Veure més »
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Concòrdia d'Alcanyís · Veure més »
Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya
El conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya va ser i és un conflicte generat entre les comunitats autònomes de l'Aragó i Catalunya a conseqüència de la titularitat catalana d'alguns béns artístics que l'Aragó reclamava.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya · Veure més »
Consell Regional de Defensa d'Aragó
Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »
Cornudella de Valira
Cornudella de Valira és un antic municipi de la Ribagorça que al 1955 es va agregar al terme d'Areny de Noguera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Cornudella de Valira · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Cronologia de la repressió del català · Veure més »
Declaració de Mequinensa
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Declaració de Mequinensa · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Departament de les Boques de l'Ebre · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Dinastia almoràvit · Veure més »
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Diputació General d'Aragó · Veure més »
Dolmen
Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític o calcolític.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Dolmen · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ebre · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Edat del ferro · Veure més »
Emirat de Làrida
L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Làrida · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Emirat de Turtuixa · Veure més »
Epipaleolític
Vistes diferents d'una punta de l'azilià L'epipaleolític és una fase de la prehistòria.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Epipaleolític · Veure més »
Erillcastell
església, a la dreta Interior de l'església de Santa Maria d'Erillcastell Erillcastell és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Erillcastell · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Espanya · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Fraga · Veure més »
Francesc d'Erill i de Sentmenat
Francesc d'Erill i de Sentmenat (? - Barcelona, 6 de gener del 1640), comte d'Erill i eclesiàstic.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Francesc d'Erill i de Sentmenat · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Francs · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Franja de Ponent · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Franquisme · Veure més »
Gombau d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Gombau d'Entença · Veure més »
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Guerra dels Segadors · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Hispània Tarraconense · Veure més »
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Iacetans · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ibers · Veure més »
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ilercavons · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ilergets · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Imperi Romà · Veure més »
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Indíbil · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Isabel I de Castella · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Islam · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Jaume I d'Urgell · Veure més »
Joan de Bardaixí
Joan de Bardaixí (? – 1451?), militar hospitaler, fill del poderós Justícia d'Aragó Berenguer de Bardaixí.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Joan de Bardaixí · Veure més »
Jordi de Bardaixí i Ram
Jordi de Bardaixí, eclesiàstic del, bisbe de Tarassona.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Jordi de Bardaixí i Ram · Veure més »
Juan Yagüe Blanco
Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Juan Yagüe Blanco · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Juli Cèsar · Veure més »
La Vall de Lierp
El Turbó. La Vall de Lierp (en castellà Valle de Lierp i en aragonès Val de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 m alt), al nord, que la separa de La Vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1.553 m alt), al sud, que la separa de la vall de Vacamorta.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і La Vall de Lierp · Veure més »
La Vall de Tormo
La Vall de Tormo és un municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і La Vall de Tormo · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Lleida · Veure més »
Llinatge dels Bardaixí
El cognom Bardaixí prové de la vall de Bardaixí i de Benasc.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Llinatge dels Bardaixí · Veure més »
Llista de bisbes de Tarassona
La llista de bisbes de Tarassona recull la relació dels religiosos que han ostentat i exercit aquest càrrec.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Llista de bisbes de Tarassona · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Llitera · Veure més »
Maella
Maella és una vila i municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó - Casp (Saragossa), històricament considerat del Matarranya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Maella · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mallorca · Veure més »
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mandoni · Veure més »
Manuel Aguirre y Monsalbe
Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Manuel Aguirre y Monsalbe · Veure més »
Marcelino Iglesias Ricou
Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »
Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Maria de Bardaixí i Ram · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Martí l'Humà · Veure més »
Massalió
Massalió és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Massalió · Veure més »
Matarranya
Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Matarranya · Veure més »
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Menhir · Veure més »
Mequinensa
Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mequinensa · Veure més »
Merli
Merli és un poble del municipi d'Isàvena, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Merli · Veure més »
Mesolític
El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Mesolític · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Montsó · Veure més »
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal · Veure més »
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Museu del Prado · Veure més »
Nonasp
Nonasp (en castellà, Nonaspe) és una vila i municipi de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Nonasp · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Osca · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Paleolític · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Península Ibèrica · Veure més »
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí
Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Peronella d'Aragó · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Pirineus · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Prehistòria · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Principat de Catalunya · Veure més »
Queretes
Queretes o Cretes, en espanyol i oficialment Cretas, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya (província de Terol, a la comunitat autònoma d'Aragó).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Queretes · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Regne de València · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Ribagorça · Veure més »
Rin de la Carrasca
Rin de la Carrasca o Rin és un poblet deshabitat del municipi d'Isàvena, de la comarca de la Ribagorça de l'Aragó, dalt de la Serra del Jordal (que aplega als 1.556 metres), a sobre del seus contraforts i a tramuntana del municipi.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Rin de la Carrasca · Veure més »
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Roda d'Isàvena · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Sanç Ramires · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Saragossa · Veure més »
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Saraqusta · Veure més »
Segle III aC
El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle III aC · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle V · Veure més »
Segle XI
El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segle XI · Veure més »
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Segona Guerra Civil romana · Veure més »
Setge de Mequinensa (1810)
El setge de Mequinensa (15 maig a 8 de juny del 1810) va tenir lloc durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Setge de Mequinensa (1810) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Sobrarb · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Taifa · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Tamarit de Llitera · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Terol · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Tortosa · Veure més »
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Trienni Liberal · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і València · Veure més »
Vilacarle
Vilacarle és un poble del terme de Tor-la-ribera, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Vilacarle · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і Visigots · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1043 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1046 · Veure més »
1081
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1081 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1089 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1104 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1118 · Veure més »
1133
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1133 · Veure més »
1134
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1134 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1137 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1148 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1149 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1169 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1231 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1238 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1409 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1412 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1707 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1712 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1715 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1810 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1814 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1822 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1955 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1980 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1984 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1995 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 1998 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 2003 · Veure més »
205 aC
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 205 aC · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 24 de juny · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 25 de març · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 476 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 711 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Història de la Franja de Ponent і 714 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història de la Franja, Història de la Franja d'Aragó.
