Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la Franja de Ponent і Mequinensa
Història de la Franja de Ponent і Mequinensa tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Aragó, Baix Cinca, Batalla d'Ilerda, Bisbat de Lleida, Camí de sirga, Castell de Mequinensa, Català, Compromís de Casp, Conca carbonífera de Mequinensa, Declaració de Mequinensa, Departament de les Boques de l'Ebre, Diputació General d'Aragó, Ebre, Edat del bronze, Ferran d'Antequera, Franja de Ponent, Guerra de Successió Espanyola, Jaume el Conqueridor, Jaume I d'Urgell, Juli Cèsar, Martí l'Humà, Peronella d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Saragossa.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Alfons el Bataller і Història de la Franja de Ponent · Alfons el Bataller і Mequinensa ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història de la Franja de Ponent · Alfons el Cast і Mequinensa ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de la Franja de Ponent · Aragó і Mequinensa ·
Baix Cinca
La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.
Baix Cinca і Història de la Franja de Ponent · Baix Cinca і Mequinensa ·
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Batalla d'Ilerda і Història de la Franja de Ponent · Batalla d'Ilerda і Mequinensa ·
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Bisbat de Lleida і Història de la Franja de Ponent · Bisbat de Lleida і Mequinensa ·
Camí de sirga
Un camí de sirga és un camí construït al llarg de rius o canals al llarg del qual persones o animals (ases, mules, bous o cavalls de tir) estiren embarcacions de mercaderies mitjançant una sirga.
Camí de sirga і Història de la Franja de Ponent · Camí de sirga і Mequinensa ·
Castell de Mequinensa
El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.
Castell de Mequinensa і Història de la Franja de Ponent · Castell de Mequinensa і Mequinensa ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de la Franja de Ponent · Català і Mequinensa ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Història de la Franja de Ponent · Compromís de Casp і Mequinensa ·
Conca carbonífera de Mequinensa
La conca carbonífera de Mequinensa està situada a la zona centre-oriental de la Depressió de l'Ebre a la localitat homònima de Mequinensa (Saragossa, Aragó).
Conca carbonífera de Mequinensa і Història de la Franja de Ponent · Conca carbonífera de Mequinensa і Mequinensa ·
Declaració de Mequinensa
Declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 al Castell de Mequinensa pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja Oriental d'Aragó en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó.
Declaració de Mequinensa і Història de la Franja de Ponent · Declaració de Mequinensa і Mequinensa ·
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Departament de les Boques de l'Ebre і Història de la Franja de Ponent · Departament de les Boques de l'Ebre і Mequinensa ·
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Diputació General d'Aragó і Història de la Franja de Ponent · Diputació General d'Aragó і Mequinensa ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Història de la Franja de Ponent · Ebre і Mequinensa ·
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Edat del bronze і Història de la Franja de Ponent · Edat del bronze і Mequinensa ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Història de la Franja de Ponent · Ferran d'Antequera і Mequinensa ·
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Franja de Ponent і Història de la Franja de Ponent · Franja de Ponent і Mequinensa ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de la Franja de Ponent · Guerra de Successió Espanyola і Mequinensa ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de la Franja de Ponent і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Mequinensa ·
Jaume I d'Urgell
Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).
Història de la Franja de Ponent і Jaume I d'Urgell · Jaume I d'Urgell і Mequinensa ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Història de la Franja de Ponent і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Mequinensa ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de la Franja de Ponent і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Mequinensa ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Història de la Franja de Ponent і Peronella d'Aragó · Mequinensa і Peronella d'Aragó ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Història de la Franja de Ponent і Ramir II d'Aragó · Mequinensa і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de la Franja de Ponent і Ramon Berenguer IV · Mequinensa і Ramon Berenguer IV ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de la Franja de Ponent і Saragossa · Mequinensa і Saragossa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la Franja de Ponent і Mequinensa
- Què tenen en comú Història de la Franja de Ponent і Mequinensa
- Semblances entre Història de la Franja de Ponent і Mequinensa
Comparació entre Història de la Franja de Ponent і Mequinensa
Història de la Franja de Ponent té 193 relacions, mentre que Mequinensa té 109. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 8.94% = 27 / (193 + 109).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la Franja de Ponent і Mequinensa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
