Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona

Història de la Catalunya del Nord vs. Llista de comtes de Barcelona

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya. 240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Similituds entre Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona

Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona tenen 10 coses en comú (en Uniopèdia): Casal de Barcelona, Corona d'Aragó, Felip IV de Castella, Guerra dels Segadors, Jaume el Conqueridor, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Rosselló.

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Casal de Barcelona і Història de la Catalunya del Nord · Casal de Barcelona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Història de la Catalunya del Nord · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Felip IV de Castella і Història de la Catalunya del Nord · Felip IV de Castella і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Guerra dels Segadors і Història de la Catalunya del Nord · Guerra dels Segadors і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Història de la Catalunya del Nord і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Història de la Catalunya del Nord і Pere el Cerimoniós · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Història de la Catalunya del Nord і Pere el Gran · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Història de la Catalunya del Nord і Principat de Catalunya · Llista de comtes de Barcelona і Principat de Catalunya · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Història de la Catalunya del Nord і Regne de Mallorca · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Mallorca · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Història de la Catalunya del Nord і Rosselló · Llista de comtes de Barcelona і Rosselló · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona

Història de la Catalunya del Nord té 74 relacions, mentre que Llista de comtes de Barcelona té 196. Com que tenen en comú 10, l'índex de Jaccard és 3.70% = 10 / (74 + 196).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Història de la Catalunya del Nord і Llista de comtes de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »