Similituds entre Història de l'astronomia і Univers
Història de l'astronomia і Univers tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Anaximandre, Antiga Grècia, Any llum, Aristòtil, Bíblia, Big Bang, Cel, Constel·lació, Creació, Déu, Desplaçament cap al roig, Divinitat, Esfera, Estel, Física, Filosofia, Filosofia grega, Gravetat, Infinit, Isaac Newton, Johannes Kepler, Kelvin, Llei de Hubble-Lemaître, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Mitologia grega, Model heliocèntric, Navalla d'Occam, Nicolau Copèrnic, ..., Occident, Planeta, Presocràtics, Radiació còsmica de fons, Relativitat general, Sistema solar, Sol, Teoria de la relativitat, Teoria geocèntrica, Terra, Tycho Brahe, Via Làctia. Ampliar l'índex (12 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Història de l'astronomia · Albert Einstein і Univers ·
Anaximandre
Anaximandre (en Ἀναξίμανδρος, «Anaxímandros») va ser un filòsof, científic i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.
Anaximandre і Història de l'astronomia · Anaximandre і Univers ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de l'astronomia · Antiga Grècia і Univers ·
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Any llum і Història de l'astronomia · Any llum і Univers ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Història de l'astronomia · Aristòtil і Univers ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Història de l'astronomia · Bíblia і Univers ·
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Big Bang і Història de l'astronomia · Big Bang і Univers ·
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Cel і Història de l'astronomia · Cel і Univers ·
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Constel·lació і Història de l'astronomia · Constel·lació і Univers ·
Creació
La Creació és l'acte pel qual una divinitat forma el món, el cosmos o la vida.
Creació і Història de l'astronomia · Creació і Univers ·
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Déu і Història de l'astronomia · Déu і Univers ·
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.
Desplaçament cap al roig і Història de l'astronomia · Desplaçament cap al roig і Univers ·
Divinitat
La divinitat o el diví és una noció metafísica usada de manera variable segons les diferents confessions i creences i, fins i tot, entre diferents individus dins d'una mateixa fe, per a referir-se a un poder transcendental o als seus atributs i manifestacions en el món; encara que pot fer-ho, no pressuposa l'existència de diversos déus o d'un únic Déu absolut.
Divinitat і Història de l'astronomia · Divinitat і Univers ·
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Esfera і Història de l'astronomia · Esfera і Univers ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Història de l'astronomia · Estel і Univers ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Història de l'astronomia · Física і Univers ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Filosofia і Història de l'astronomia · Filosofia і Univers ·
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Filosofia grega і Història de l'astronomia · Filosofia grega і Univers ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Gravetat і Història de l'astronomia · Gravetat і Univers ·
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Història de l'astronomia і Infinit · Infinit і Univers ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Història de l'astronomia і Isaac Newton · Isaac Newton і Univers ·
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Història de l'astronomia і Johannes Kepler · Johannes Kepler і Univers ·
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Història de l'astronomia і Kelvin · Kelvin і Univers ·
Llei de Hubble-Lemaître
Univers en expansió La llei de Hubble-Lemaître és una llei d'astronomia segons la qual el desplaçament cap al roig de les ratlles espectrals de les galàxies, i per tant llur velocitat radial creix linealment amb llur distància de la Terra.
Història de l'astronomia і Llei de Hubble-Lemaître · Llei de Hubble-Lemaître і Univers ·
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Història de l'astronomia і Llei de la gravitació universal · Llei de la gravitació universal і Univers ·
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Història de l'astronomia і Lleis de Kepler · Lleis de Kepler і Univers ·
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Història de l'astronomia і Mitologia grega · Mitologia grega і Univers ·
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Història de l'astronomia і Model heliocèntric · Model heliocèntric і Univers ·
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Història de l'astronomia і Navalla d'Occam · Navalla d'Occam і Univers ·
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Història de l'astronomia і Nicolau Copèrnic · Nicolau Copèrnic і Univers ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Història de l'astronomia і Occident · Occident і Univers ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Història de l'astronomia і Planeta · Planeta і Univers ·
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Història de l'astronomia і Presocràtics · Presocràtics і Univers ·
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Història de l'astronomia і Radiació còsmica de fons · Radiació còsmica de fons і Univers ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Història de l'astronomia і Relativitat general · Relativitat general і Univers ·
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Història de l'astronomia і Sistema solar · Sistema solar і Univers ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Història de l'astronomia і Sol · Sol і Univers ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Història de l'astronomia і Teoria de la relativitat · Teoria de la relativitat і Univers ·
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Història de l'astronomia і Teoria geocèntrica · Teoria geocèntrica і Univers ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Història de l'astronomia і Terra · Terra і Univers ·
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Història de l'astronomia і Tycho Brahe · Tycho Brahe і Univers ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Història de l'astronomia і Via Làctia · Univers і Via Làctia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'astronomia і Univers
- Què tenen en comú Història de l'astronomia і Univers
- Semblances entre Història de l'astronomia і Univers
Comparació entre Història de l'astronomia і Univers
Història de l'astronomia té 291 relacions, mentre que Univers té 152. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 9.48% = 42 / (291 + 152).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'astronomia і Univers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: