Similituds entre Història de l'Iran і Imperi Mede
Història de l'Iran і Imperi Mede tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Assíria, Astíages de Mèdia, Atropatene, Azerbaidjan, Bactriana, Califat Abbàssida, Caucas, Ciaxares de Mèdia, Deioces de Mèdia, Ecbàtana, Escites, Heròdot, Imperi Aquemènida, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Iran, Mar Càspia, Medes, Mesopotàmia, Omeies, Orient Mitjà, Pasàrgada, Persa antic, Perses, Sàtrapa, Seleuc I Nicàtor, Zoroastrisme.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Història de l'Iran · Alexandre el Gran і Imperi Mede ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Història de l'Iran · Assíria і Imperi Mede ·
Astíages de Mèdia
Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.
Astíages de Mèdia і Història de l'Iran · Astíages de Mèdia і Imperi Mede ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Història de l'Iran · Atropatene і Imperi Mede ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Història de l'Iran · Azerbaidjan і Imperi Mede ·
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Bactriana і Història de l'Iran · Bactriana і Imperi Mede ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Història de l'Iran · Califat Abbàssida і Imperi Mede ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Història de l'Iran · Caucas і Imperi Mede ·
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Ciaxares de Mèdia і Història de l'Iran · Ciaxares de Mèdia і Imperi Mede ·
Deioces de Mèdia
Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.
Deioces de Mèdia і Història de l'Iran · Deioces de Mèdia і Imperi Mede ·
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Ecbàtana і Història de l'Iran · Ecbàtana і Imperi Mede ·
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Escites і Història de l'Iran · Escites і Imperi Mede ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Heròdot і Història de l'Iran · Heròdot і Imperi Mede ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Història de l'Iran і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Imperi Mede ·
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Història de l'Iran і Imperi Persa · Imperi Mede і Imperi Persa ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Història de l'Iran і Imperi Sassànida · Imperi Mede і Imperi Sassànida ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Història de l'Iran і Imperi Selèucida · Imperi Mede і Imperi Selèucida ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Història de l'Iran і Iran · Imperi Mede і Iran ·
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Història de l'Iran і Mar Càspia · Imperi Mede і Mar Càspia ·
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Història de l'Iran і Medes · Imperi Mede і Medes ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Història de l'Iran і Mesopotàmia · Imperi Mede і Mesopotàmia ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Història de l'Iran і Omeies · Imperi Mede і Omeies ·
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Història de l'Iran і Orient Mitjà · Imperi Mede і Orient Mitjà ·
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Història de l'Iran і Pasàrgada · Imperi Mede і Pasàrgada ·
Persa antic
El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.
Història de l'Iran і Persa antic · Imperi Mede і Persa antic ·
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Història de l'Iran і Perses · Imperi Mede і Perses ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Història de l'Iran і Sàtrapa · Imperi Mede і Sàtrapa ·
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Història de l'Iran і Seleuc I Nicàtor · Imperi Mede і Seleuc I Nicàtor ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Història de l'Iran і Zoroastrisme · Imperi Mede і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Iran і Imperi Mede
- Què tenen en comú Història de l'Iran і Imperi Mede
- Semblances entre Història de l'Iran і Imperi Mede
Comparació entre Història de l'Iran і Imperi Mede
Història de l'Iran té 344 relacions, mentre que Imperi Mede té 92. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 6.65% = 29 / (344 + 92).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Iran і Imperi Mede. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: